.— T . . i r». mtt ._ tMtm . rw • í uotnn liadH. . ■ >• • I uiks ptlut. . . H - • ANY XLV— HUM. Hl,8·l-^Hmj: U GWtttMB BARCELONA, DIUMENGE, » Dfc DESEMBRE 1923 Dijous ptsjwt es Uiuri » la Gran Bretanya, ea l'ample camp ] tufragl popular, una d'aquestes batalles demociitíquas qo* i els règims de llibertat marquen la direcció en la marxa d» i nacions. • Tres grans partits han xocat al voltant del problema ecouic. Tres partits que són tres ideals, tres interessos, tres «anents. La "triangulació" de la política anglesa, cada dia méa «otuada, és la imatge de la nova dinàmica social. El partit ervador britànic representa la classe alta; el partit lliberal, ida-se mitjana; el partit trçballiata, la classe baixa. Ideoloi i economia es barregen en els programes dels tres partits. Aquesta vegada l'oposició ha estat materialitzada concrenent en el problema de l'escassedat de feina i en el remei «posat pel Goven de Mr. Baldwin: la protecció duanera. Lea cions del dia 6 han tingut l'abast d'un referèndum. I el ble anglès ha donat una resposta clara i definitiva. No vol el ■oteccionisme. No vol l'assaig de les tarifes duaneres. Aquesta i la üiçó directa i essencial dels escrutinis. Una fortíssima majoria d'electors s'ha declarat favorable I manteniment del Uiurecanvi, votant els treballistcs i els Uisrals. Els conservadors, tot tenint encara el primer lloc a la nbra dels Comuns, i tot havent obtingut la majoria relativa, i perdut la majoria absoluta. Pel que fa al proteccionisme, la «talla ha estat decisiva. Queden en peu, però, els múltiples problemes interiors i fcteriois d'Anglaterra. 1 s'hi ha afegit un problema més: el de R formació d'unà majoria parlamentària. Aquesta ha d'ésser l&rçosament ona majoria de coalició. Com a instrument de Gofctrn, la nova Cambra serà inferior, a la dissolta. Els ministeIn que vinguin tindran una base més inestable, més moveIfesa, D'altra banda, caldrà un esforç extraordinari per elabohr en lea presents circumstàncies el programa d'un Govern de laslició. Actualment és molt més difícil que anys enrera l'avinença i lliberals i els treballistes. Hom pensa més aviat en el resliwgiment de la coalició lliberal-conservadora. Si es va a jíiuesta solució, i'alianca ministerial dels dos partits no tindrà i el lligam de la cordialitat. Serà com un matrimoni sense limor. Tanmateix, l'eliminació de la "tarif reform" com a reInltat de les eleccions, facilita l'avinença de lliberal» i conaerIwiors, puix que fa desaparèixer un dels principals i immediats |aotius de divergència. El guany major, en les darreres eleccions angleses, l'han Ibt els treballistes. A través de Ics xifrea de les votacions, es Ireu el formidable bellugueig ascencional del proletariat bntàpc, agrupat disciplinadament en l'exèrcit del "Labour Party" a Política ■PERIODISTA PROCESSAT J Ha Mul- processat pel l'ut/at dtl ps/™-/!- rfí f Hospital En Ferran Cammerfs (Ferran d(Egarà), eom a Imsifixíneia de la cama qve íe li se~ Ipítr pt-r suposats ullralgct a la «aIw espanyola, eontiitguts en um ar|i-ifj publicats, fel maig, ai setmaim* Yl·Ll Tralla'. Se li ha concedit llibertat pravtshIhI arrb fiança de mil pesstlcs, LA CRISI DEL SINDICALISUE A 'SalidarUad Obrera', d'ahir, li ftiti comenfa la publicació d'una hhii à'trlicles amb el Klol de 'Esla- Weitrúm tls següent) parògrtfs: ■Qu^éraK que no, debemos recoImcct n-·e ctando rais precisi es U |B:ík,'.'i6n espiritual del proletariado In cl ?eno de ]a orgaiuzación obrera Wti Bi ret lona, que es el factor dinà\mn t ; la dc toda Espana, ha «tao -.Tia diwsíón, cuyas coosecuentidie puode prírer..." "Pcr^ue el mal que ha culminado In b actual divísídn de los Siodica|'' htia en el seno de la organízación Jíttiit 1917. Y si buscamos las causas wt «ste mal, cuya mamfestaci&i exma :ra fatal, ao hallaremos sinó ia ihcaí.» íe 1» revolución por la revocn mas, mientras Im. olros, l·í·kc ;ndo al igual que aquéllos a un Itnido de couciíuda, han txigido ta llfedcí- rminact6n de un fút para lan|stie a una aventura revolucionaria. " UAJUNTAMÈNT DE LA BISBAL J'íj ordenat la pròclica d'una mí~ tlfíci:, sfovemfttpa a i Ajuntament da m fi bot. Vi •stat eonfiada al comandant d'inJÍMlf™ senyor Joan Gmtòlt* AU», [««1 .rní per rafitial dt lAjmlantent \liGv„na N'Emii Stlmdar yírgit. m nü u iuíu EL CUB* FAiM Dcmií, flilluna, « tres quarta l'í set del veípr»,-a l'AUneu [■ircelonl, (indra lloa la prlme. I» dü tcg i)|if ona del curset praIjBratari que a l'eotatga «TaqueIw enlilat donarà el professar wpe» Fabra. ["*»• rolunl·l, SP *»»otuatt «Irwirti «Untin eop«(a naUfii Mtart, ans ■mp·MiWIflat· é» puWll*» CtrUaU 4*1 nostra Mtlmai lgjN»r M 9. *• fct- Full de dietari EL fESSEBIiE Ahir, diada ds la Puríssima, a ipis a més d'anar a felicitar «na, does o tres Concepcions (vulgarment Conxites), un hom podia fer un volt per li fira de pessebres. La primera esfarrifança de Nada! us neix de ta contemplació d'aquell aplec de figureics tosques, de casetes de cartró, de tous de ntóça i de piles de suro. Ko s* si la tradició del "pessebre" és gaire estesa en l'ample món. Es gairebé segur que no té Catalunya l'exçlmiva d'aquest costum mig piadós, mig ínfantívol. Mo fs menys segur, però, que les nostres fígoretes I les nostres casetes posseeixen un segc't característic. Ultra eüs personatges de fang que aspiren a ta fidelitat històrica, no falta el pagís amb barretina nï la pagesa amb caputxa. Al costat dels estables construïts amb una pruïja arqueològica, abunden les masiís de tipus català, amb dçíalls completament desconeguts a Betlent. L'aviram, els bens, s conills, les cabres, ets porcs i altres bísticf és probable que no signin de la mateixa raça dc les que, fa vint segles, foren contemporànies de Ja naixença divina. També aquestes bestioles, pel fet d'hanr estat paslades a Catalunya, tenen el seu segell característic Resulta, doncs, que^el pessebre cataü, per hi que no arribi a tenir un esperit iifcrenl dels a^res que es fan arreu del món, té una singular Idiosincràsia. Caria* Soldevila LA OUESTIO DE TANGER, — COMENTARIS DE "LE MATIN" . Parf» 8- — "Lo Matin" iliu que Ics converees entaulades u Farfs enlre els irpri-sonlanta d« Franca, Oran Bri·lanya i Espanya per (ixar l'Estatut th- In zona de Tànger, estan virlualment acabades. — Huvas. PAPA EFTIMI ES POSSEB8IO- KA DEL PAtRIAHCAT DE EL PATRIARCA RECENTMENT CON8TANTINOBLE I EXPULSA MOMENAT Londres, 8, — S ha rebut un tGlegraroa ai ■ ConilaAtinoMa, ■egon* «I qual Papa Eftimi »'ha poaaef alqhat del Patriarcat, eipiilaanl-né «I Patriarca rocentmaot Botóetial I et* t*u« familiars I aeòtiti. Aqlieatà noticia ha pradull gran emboiú en cl cercles greet. — Havas. DIVAGACIONS Lloo «oind defs morallatea banals, partidaris det mètode tn~ direole, é» le les 8'-15 lia SHi'fil. AHaytllï pren cl tren hirmilnss. sortint i leü 17 tiares. Parla amb i'aunrquisla (ieorKcs Vidal. í.i lliura KIO francs per la caixa Jé pi·opojfatjfia i U deixa en dipòsit 100 francs. Sopen píegals al restaurant lloy, prop ilel "Libcrlairu", després Iemen al despatx del ptriintic. Daudal surt dol "Libor. laire". On val Ou passa lu ufl? Tampoc so s«p. Divendres, l·l·l de novembre, — A la ma li nada Felip Daudet lorna al periòdic i esmurita amb CU Cfooïges Vidal, sempre al restaurant Roy, passa el migdia al "lilbrn-lairc ". Escriu la fa. niosa 3e!ta d'ildéu a la seva mare, que envia en sobre tancat i sense adr$CA a Oeorgea ^'illi^í. "Llega" a Vidal els seus poemes en vers, les soves notes d'intpresaions. tíesprós surt dol "Llbertaire" citant t'anarquista pel mateix vespfo, a les 22 hores, al cabaret "Lo lirouior de Clriii|,MÍrn", dol carrer Abosses. Dissabte, 2t do novembre. — • A l'l'SO Felip Dnudal entra al "Gicnier do driugoire". Afirmn que no U. diners. ' El diroofor del cabaret. Car. los d'Avïay -tl remot fo ftano*. Fplip Uatidbi; w'n va i. .torna à 1*1 ealji del CafS a los liali. Dodata I0* bà "caminat molt, quo ba anal al mercat de "Les HaJles". Se li -ofereix un cali i mig dorm un quart assegut a una. cadira. Després demana per vendre el ecu abric porjoh- CIUTADELLA Dha carretera posa cn comú-, nioacid Mahó l íCíutaíella, tta-' vessant Meno'ròa· do l'un ■extrem a l'allre. Són les dues capitals do la ilía, la medieval i la moderna, però alií com a Mahó són poques les coses que delatin la seva antiguitat, a Qíutodella cu trobeu a cada pas. Ciutadella, molt més petita que, Mahó, (sis mil habitants Jconlra viAt, mill té molt més aire de'ciutat i dc capital. Els carrers estrets.ornats de vegades amb arcades gòtiques, com el carrer do Josep Maria Quadrado, {atiats altres per ponts i voltes; la catedral gòtica (del segle XIV) moll en harmonia, per les dimensions i l'estil, amb la resta de l'edificació; les cases-palaus do la noblesa ciutadellenca i de la tlerecia, li donon un caràcter distingit i un fonament do tradició que manca b Mahó completament. Sovint pels carrer» es troben cascs d'aspeclo sonyorial. La vasta plaça del Bortre, amb els seus palaus nobiliaris, entre ets quals destaca" cl dels comtes de Torrcsaura, d'estil Renaixement; amb les noves cascs consistorials en construcció; amb l'obelisc commemorador de l'assalt i saqueig do la ciutat pels turcs en el segle XIV; té, dintre del sen aspeoto de cosa devastada 0 a mig fer, un aire de dignitat provinciana i mansueta molt escaient. En el poç temps qu9 vaig passar a Ciutadella vaig comprendíre que una dc les flaques dels ciutadellcncs era la de les commemoracions do gestes heroiques:' l'nbelíse de la plaça del Borno ja en diu alguna tosa. Pcrft és sobretot a la Catedral on ia pruïja es manifesta. Aíossades darrera el cor de la Seu van cridar poderosament la meva atenció ducs grans làpides cn marbre. Tant em van- inte.ressar que en vaig copiar algun fragment, iw sense pro,4uiruna carta inquietud encuriosida en l'ànim d'-un capellà i d'un sa-, -jjrislà qui em sotjaven. La pri tenir cabals. Se If indica la bo- oiari; ççc'ordí .l'arribada del ret. Anfós JCIT, el tfUBh d'un cor Impàvid (impavido corde), en un ferri, esperonat, fornit estol (forrea rostrata classe instrucla), entre els furiosos redreçaments de la mar (inler furentos clationcs maris). va atènyer cl port de Mahó. La segona commemora l'arribada d'Anfós XIH, el qual. cn la flor do la seva joventut, cn la nau audaç (lila "Oiralda" (audaco navi dicta "Giralda"). agitada perles gonflades ones (lumidas agitata perundes), va entrar, d'un coratge intrèpid (intrepido animoi, al port de Ciutadolia- Suposem que suara, davant l'antmei no realitiat d'una visita reial a Menorca, algun cruifit sacerdot haurà poiil en la solitud de la seva •cambra oiuladeUpncs la lle.arenda d'una nova iàpida commemorativa, on calia esperar, vista l'í'poca de l'any cn la qua! ens trobem, que les ortades furioses de la mar haurien jugat un paper important, ço que lí permetria encara (TiSsalçar ela cors ijnpàvids i ets ooralyes inlrtpids. LA QÜESTIÓ DE L'IDIOMA Serven, ela menorquins, el tresor dc l'idioma, més o mçuys pur, segons les contrades de la illa.' Es a Mahó on la influàne.ta (fe l'espanyol s'ha dciïat sentir més profundament; però resta sempre ïl mnlionés, un català molt atoeptnhle quo voldríem por a Barcelona i València, i àdhuc per a altres ciutats ealàlaiies. lli ha tamhí en 01 menorquí, espeeinlmenl on e'l parlar de Mat"'», alguns anglicismes i gallicismos. record» de les dominacions anglesa i tran- tiga veïna do Mmc. Joty, Hi va i torna dionl que 110 bn pogut vendre al son abrio. "Em manquen Í5 francs", diu. Cariee d'Avray ela hí ddnn i Felip Daudet demana paper dc oartas. Escriu en Rapis una lletra curta adreçada a Ooorgea Vidal, en ta qual 11 prega do 1 ometre 33 franc» a Cartes d'Avray, itmitl <*!_ sabis. 'cl sor.re d formava un eml»gat...'', "Dc les casçs de t'edad («^ mitja res en coneixim..,'', "CoojanH comiilcls d'habitació no fti çowíxèm...", "Ha sigut causa it pt».-" ik mmú k mm Encara na wtaMa Im no»|. •laa daf Inltlma da Im ilnslsm anslMM. »«* Wt, la pàr4«» 4a la mafada abMluta pap Mft Ma Matarvadora fa m pal·li amà iBiirtànola «• arW. «I mlnlatr* MgrlaaltaM, ka tord 0*rà« Altr«a Ja la p^MHlKat €tm naM pap cap. El Waleà Html àa w naMMM I» IM «■ «M •t aaMM» I