freds de snmvciè EDICIÓ PUTttA MfKMM. ... I PV. Mt pnlSMlU iMItH . It» ' ■T.tricm UilU*. . l'M * ;:iiiiiMiimiiii»ii!iiiiSiiiiim!«iimi« ANV XLVl—NLM. 16,618— PREO: 10 CÈNTIM» BARCELONA. MVENDUE* 1* DE OENBR OB »t4 Hí ha una noblesa que no figura en «tols i . • la de les obres. ELOGI DE LAFIDEL1TAT Quina virtut humana lloarem avui ; el coratge o la prudència, la eermanor ètnica o l'amor de la llar, el treball diari o la f , visió del demà? Passen les virtuts de l'esperit pel davant i trc. Les deixem passar totes, saludant-les amb la mà. Però a en veiem una que és més resplendent que mai. I li demanem s'aturi a la porta de ia nostra casa, per tal que poguem dir-Ii b bona lloança. Aquesta virtut de l'hora és la fidditat. La fidelitat és la virtut més profunda i més duradora. El i .Ugc té esclats enèrgics i de vegades enlluernadors; la prudenefa modera sovint els impulsos irreflexius. Però aquestes i rtuts no poden ésser virtuts contínues. Cadascuna tc el seu p :nent. La fidelitat, al contrari, és de tote els moments i de t ■ es les hores. L'home ha d'ésser coratjós o prudent quan ca!pu. Sempre ha d'ésser fidei. Prudència i coratge sén virtuts d'aplicació, reaccions de l'i sperit humà sobre els fets externs. Fidelitat és virtut interk>r. Hi ha ocasions en què l'ésser coratjds o prudent no depèn di la voluntat de l'home. L'ésser fidel depèn sempre de nosaltres mateixos i de ningú més. Prudència i coratge estan sotmesos als fets de la vida i als fenòmens del món. Vents i flames, freds i aiguats, soleilades i glaçades els afecten. Són valors variables, influenciables, amb »!ces i baixes alternatives. Mentrestant, la fidelitat, dins de tot i: l'ànima, fixa, permanent, no està sotmesa a les variacions externes. Fidelitat, santa fidelitat, recòndita, silenciosa, quieta, tenaíissiraa, invulnerable de cada jorn, de cada hora, de cada instmt! Tu ets el més fort sosteniment de l'home i dels pobles. Tu has d'ésser g^iiadora del pensament, mestressa del sentiment, c 'iidició prèvia de les accions humanes. Sou coratjosos? Sou prudents? Tant-se-val, si sou fidels. Efi la raça humana, tanta por ens faria el coratge com la lirudència, si no hi hagués en el fons, clavada com una àncora, .,. fidelitat. Sense aquesta àncora fixadora i gràvida, ei coratge H impuls foll, la prudència és encongiment poruc. Les vacil·lacion» de l'home en la vida, quan sòn externes, f.perficials, quan són d'apreciació o d'aplicació, no esdevenen ) ïc.ssàriament nocives. La vacil·lació terrible seria la interior, és a dir, la mancança de la segura fidelitat. Si sou fidels per dins i sou dignes per fora, podeu caminar amb el front alt i els ulls serens. La fidelitat és la millor virtut. La Jiíniitat és la millor actitud. La Política RUMORS OVE FREm& HBS COHSíSTMHCiA. rubiorj flWí LonwAiflvf» cúr- i ,:ik'i rr/iVi t'fííl í:f ffQpèíií (í'iftfílrt- v- contundents eif3ft^t a JíJ/nut;:ijií(f cimtra f-stsows i oprupa* quesit itimorj: han r.Jial prtMfí^ ttincia, i díirrfraHtcnt s'han cn,m Jt- frttitccr í tnt. En cf^ctí', diu iius íjqjwlh nifefis açordatm, - tmià tàtfftidú ríbaos ii'>iliir, dfhut l'flcíHdíifí O itmtdfct tH faafttti p'r {'aquests dics. 'eptlim il yrff dïum cs ía uoslra ■,Tl: n^fJ. Es ü líiV, ííirii.'Hi n iícciar ptibUcometit fet prr laï íjitc * .ú tw pupm aHffjar ipnomr-h. i'ai ■ ■ rii rí/nrori arribin a fakfirwttr-te. Amb íiíjursf tUolr el Diari ilv Mataró hftfú «"i curiós cíiíioriaí. àítierfpui re cquesl nom tm ccractcrUiu amí·nt ibt. ifabú aix-t: ' Mf. CARALT I $tS SBOS, ï»'^ímij diu VA Dia Cràíico, el co/nte •* l utail, et snt /t/i í cï seu parrnl ■ -.nr Kii ií·rc s'han rfnnjif de baixa dc l·nu· yínnàrq-aica Xodonal. U n: diu Invibí- que htm decidit '10 c efiar eop càrrec polifir. "RL PF.l'RE DF. CADASCÚ" Ei ní'S*re {nilcja "l.a Km de Cala■.ir" ptòtica un editorial que porta ■ ■■■fi! epígraf : "F.l deure de cadascú". 1 ' >ífjnesi artielt són els següents pa- ' ■ !f ifS 1 ""Sòn inolls clí patriutes que. quan w pa&Q TiCT deicrminadtíi circumsianzm, ustínt inflamaís ílurs senthnttts. ■'■ihrt^i van exclamant: S'hauria dc íw -ilguna cosat I ts lamenten que rro hí hagi qui l'"r««nil7Í. aquesta C040, dient que ells b: contribuirien amb tot líntusíasmc, J Miic lolhow faria el mateix. Però... ■"nin (jue ningú es posa al davant, com ningú t'organitn. ta rosa, ells cs neuen que ja han complert amb lot Uur deure repetint durant tot el dia ■^uella lamentació. Aqursí éi ct paíriola nundrÓi, el ^"c creu qw e] patriottstne tols e* manlfcíU amb graos expioftoiu í amb ■éjtt qW enlluernin,' i tt* esperant ■"Wttti actes, com que sols es dqMm ■^t tard en tari eUs m ík fet 9* mà Full de dietari L·L TEATRE I EL PUBLIC — Dtseiiganyeu-vDs — deia un amic— Per a la oottt» gciir, Yèakk dramàtici accc&sihle és la dck irancesoí i la dels Ittlbnl Si vokn servir-los u/i.i comedia iinghsa, hoi/paresa. rilssa 0 almonya. íal ciae, sense cap respecte, aneu <íc drçf a adaptar-la. a <ÍirT a falsificar-la. Altrament nn l'entL-ndran. —Ho sospitava temps fia"resiK)iiia laitre ümic.—Pcrò CraU tant dc rei'.gnar-se a iw )b v:.u-víu C1UT4 íjiuire parets baMam^U síjpaifi K's quairt paretf dc h CiinliliHtrii dita irudrlíTranís ' —Bah j l.a sensibititat dc riuimc sempec él hinitada. — Hom pol tftiimaïcís cí?ianivlar-"c u:m mica eh liraíis pfimiïiuí, Jntcial meni, c.iUikt no compren «aire casa tais que cl toatre d'Kn RuiÜVoI o d'Eit Vilanova, poftàui per cas. Va crdxi-jil. Ilfsi»!, viatjant, tractant gent 1 arriba a comprendre cl teatre dc Feydao o ét Batailk' i t-l íeatre ddís Qu-iitcro o de Muíjüz Sccn. A primera TÍsta tis smblarà que IVxpansió ^ pcii(;i... No lio crcíïüou. De BarclIuh.i a París, i!^ Barcelona a Mailritl li! ha Rrans distanciem ;i ilespít dels íxpreïíos. Sí ha salvat squesios dístànciel, pef jqph no pnt salvar- nc d'altres, c^alinuaí l'íi'ísinulaciú. eixamplar e! radi dc [rs sffnl eoaeixences? —Amic meu. vós mateix lieu dit cl por què. F.l eostr* raotumeiM retreu US català que viatja, ijjl- IJiçcíjí, que íf ia amlj t'tranRcrs. l.a majoria 'lols catalaiç, ni viatgen, ní llcgfíxeii. ní tracten allra írent qíic Ja del vcítiaí. D'altra fcanda, lií ha mnlt a dir sobre aquestes assimslscion? madrilenyes i parisonyiH's que vós Cíosidc-rcu períectatntnt í^n^umadcí- Quantes finors o^capariïn al jiostR- púlílic en una co- Tr.i'íliu de Dúvemoif «> dc Sacba Gultry! Com ióra diiicil dc fcr-li apreciar la s implicà sima grficia dtr Ics úïtimes obres do Mazaud o de Cliaríes Vildiac! Nrt. F.la límit» dt la wnlV bltitat dc la multitud no s.òi\ çvrc elAstlea, fií aquí "i cnHoe. —Possible. Però no cm neparen <|uc cn altres baiKleSt pt'r damunt Ea mn!tiïud que comprèn exclusivament Ics ohres del seu tarannà, «xisteíx una ètite prou nombrosa i prou llaminera per nitittítir algun escenari oberj de Hat a bat a tots els corrents del món. —Això. sú PcrA per arribar a produir aquesía mena ijfifiïeS Cal comentar pels fonaments: Escola primària, batxillerat dens, Universitat dc debó, revistes, Prfmsa... Voler començar la casa per la teulada gairebé sempre és una aventura difícil. Carlet Soldevila PlPlllllIllWIllIlllllllliliil AQUEST NUMERO HA PASSAT PER LA CEN SURA MILITAR la il. M. N. obté la sevajulmera victòria electoral IA DIPUTACIÓ ÍE BARCELOHA LA DESTITUÏDA | CIUTAT LA NOVA Josep Puig i Cadufalch, de la Lliga Regionalista. Gaspar Rosés i Arús, de la Lliga Regionalista. Uufs Nicolau d'Olwer, d'Acció Catalana. Joan Vallès i Pnjals, de la Lliga Regionalista. Hermenegild Puig i Sais, d'Acció Catalana. Lluís Isamat i Lazzoli, de la Lliga Regionalista. Ferran de Sagarra i de Siscar, d'Acció Catalana. Joan Giró, republicà radical. Josep Carabcn, de la Lliga Regionalista. Joan Colominas i Maseras, lerrouxista. Jaume Turró, lerrouxista. Joan Ribas, lerrouxista. Dionís Conde i Puerto, de la Unió Monàrquica Nacional, gerent de "El Siglo", S. A. Manuel Menacho i Peiró, ex-candídat a diputat a Corts de la U. M. N. Darius Romeu, baró de Viver, ex-regidor : albí,deIaU.M.N. Antoni Robert i Rodríguez, ex-candidat en . les darreres eleccions municipals per laU.M. N. Josep Garriga-Nogués i Roig, marquès de Cabanes, tresorer dels cabals del Comitè de Beneficència. Domènec Sert i Badia, president del Foment del Treball Nacional. Francesc Santacana Romeu, president de la Unió de Vinyaters. Marquès de Marïanao, ex-alcalde de R. 0., membre de la U. RL N. Josep Ponsà i Gil, de la Unió de Societats Recreatives, Enric Sagnier, marquès de Sagnier, ex-diputat provincial de la Lliga Regionalista, Francesc Esquerdo Rodoreda, fill del doctor Pere Esquerdo. Manuel Malagrida, de la U. M. N. AREÍIYÍ DE MAR - MATARÓ Ricard de Capmany, comte de la Vall de Canet, de la Lliga Regionalista. Jaume Estapé i Pagès, de la Lliga Regionalista. Josep Colomer i Volart, de la Lliga Regionalista. J. Fradera, lliberal-monàrqulc. Francesc de Prats i Casas, ex-candidat de la Lliga Règionalista, cap de la U. M. N. d'Arenys. Jhíçp Maria Morató i Soler, cap de la U. M. N. a Sant Celoni. Gaietà Marfà i CliviUés, ex-diputat provincial maurí, actualment la U. M. N. Pere Cisa i Alsina, ex-alcalde de Premià de Mar. MANRESA - BERGA lu Minoves, de la Lliga Regionalista. Joan Gallifa i Soler, de la U. M. N. Joaquim Borràs, de la F. M, A. Antoni Pons i Arola, de la U. M, N, Ferran Valls 1 Taberner, de la Lliga Re- Josep d'Olano, comte de Fígols, de la gionalista. U. M. N. Josep Piquer, de la F, M. A. Antoni Roselí i Cataríneu, gendre del comte de Caralt. SABADELL·TERRASSA Joan Bosch, rle la Lliga Regionalista, Ramon Picart, d'Acció Catalana. Àlvar Vinyals, monàrquic Domènec Fatjó, de la Lliga Regionalista. Francesc Pulit i Tiana, caporal de! Sometent, de la U. M. N. Francesc Montllor Noguera, de la U, M, N, Agustí Armengol i Jover, salista. Ramon Parés i Vilasau, ex-jaumí, actualment salista, caporal del Sometent VICH-GRANOLLERS Raimon d'Abadal i Vinyals, d'Acció Catalana. Xavier Flaqucr, lliberal-monàrquic. M. Puiggrefagut, mellista. Jaume de Riba i d'Espanya, de la Lliga Regionalista. VILAFRANCA Josep Mari, de la Lliga Regionalista. Rossend Pich, ex-lerrouxista, actual ment de la F. M, A. J. Bausili, republicà nacionalista. Josep Guanyabens, reformista Carles Forcada i Sors, de filiació desconeguda. Rafel Puget i Muns, de filiació desconeguda. Francesc Torras i Villa, ex-diputat albí, de la U. M. N. Antoni Marimon, tomsta. a IGUALADA Joan Rovira i Lasala, de filiació desconeguda. Jaume Güell i Grau, de ia U, M, N, Josep Maria Bassols i Iglesias, d'Acció Catalana. Manuel Massó 1 Llorens, d'Acció Catalana. Antoni Jansana, de la Lliga Regionalista. Eduard Micó, reformista. Eusebi Viladés i Canals, de filiació desconeguda. 'Josep Maria Uobet i Bosch, de filiació desconeguda. VILANOVA-SANT FELIU Pau Alegre i Balct, de la U. M. N. Josep Grau Solanas, soci del conegut polític senyor Laureà Ferrer Nin. Emili Juncadella i Vidal, de filiació desconeguda. Comte de Benlloc, de la U. M. N. AHIR A LA TARDA EL GENERAL LOSSADA VA POSSESSIONAR-SE DE LA PRESIDÈNCIA DE LA MANCOMUNITAT MANIFESTACIONS DEL GOVEHNADOR Ahir al migdia, hom poirué observar que «fluïen a l'edífidi del Oovern civil un gran nntnbrc d'adeples dt la ti. M .N, Indub.laMemenf devia tractar·a· d*U nous (tipufats provincfàl^,' que erbn rebut» pel general LMHdi, 1 amb H Mal sostingueren un* llprga coMerència. Poo després, et mateix governador va facilitar la llista dels nomanaineots qu* donem més amunt- Afegí el general liOMida qun «"la reunió d'alum» n'hi havien easislii £7: dÇi» qumbincav·n, jto» H traptelfteen TadlnaitM els •lires T no havien, pogut urritwr amb tem»» opoeW dels dlsIrtcu» «n rcald«bt«n, A mda, di. guií, cap dels uomcnals bavin cslal adverlil, i te n'han nssahonlal precisament aqur>>t mati quan ela he lingu' Junts. Com que enl re els periodistes hi linvia el secretari aoclòcntal de la Oiputaaló. «enyor Oar, et governador va dir-Ii que diaéabe St traïció i el despit ptonunciarep a CpttetIS d'Empiries, tt» avui uiTecò ials. buit; els escriptors catalans tén fidett a l'idioma, que ia llur safrat patrimoni. Guailnn amb joia com els- clàssics són incorporats amb passa, segura al itostre tresor literari; Cuiíi Tes tiJito~ rials catalanes nniltipHqutn llur activitat- com les creacions dels poelç^ arrihcn càlides, poble. Hi ha nn rsprrtè ftuè/íüou Ja fema. Et "l'orffull tf'cscrmtr en catali". No ía gtins tfei que Jo^ep Carner escrivia, al capdavall d'una autocrítica exigent, aquestes parauto. Eren, al fot» del totif, tant enm l'impuls que dictava ia fiva obra. cl setret de la renaixença Vite~ rdria de Catalunya, L'orgdïf «TcxcrítH n cafaTa par «sser çí fotament de iota uiut cultura. La fidelitat à' b Uengua serà la gíoría d« U Hencua. Slttp-boj Setubh que molt flMflf apareixerà el primer llibre de poesies de Rosuttd ÍJates. Hom Fesfera amb veritablt eipeciadé. — Assenyalem a rEío d'Igualada* hjï article, tnolt rí&raní, d'A* Esclasens, tiíttlal 'Periodistes i paradist ics". — "El Dian. de Termssa, Ita Jfdicat una de les seves pàgines a ia -poc' /essa Anna Maria àt Saovedra, Ln poesies d'aquesta jirt's*MÍJjíina escriptora són iotes tendres i de colors írotts* parents, amb nua suau sentor d'htrba silvestre. ~ El dia 20 es posarà a la venia el primer fascieU de "EU Conlistet Caiatans", que conlitídtà dos contes àe Caries Soldevila. LA SITlfAGIÜ EOROPA M. JisMr ba prontinelat un discurs al Senat balfla, «telant d* rapseaclon». Ha JbstWeat l'MuneU da la ttuhr l Pia daolarat, amb dades, qu* «la retultata obtinguts amb aqueata mesura sobrepassen tots «la «àleult Ma ptr la OomlttM'é» reparsolona. arsti « Jaspar que Mlgiea ne abandonaria )« nuhr. tln« dMpr«a «• rMtlttMÜ l'obra qo* la hl peHk. Dlllmia qu* va acabarà a la Cambra Ma Comuns al sobro al mltsalgs ét la < Tot Mqult as potart a «ttatU la mool* ia n J« It·inwMM· ttPUl la tatltaatié #a> 4 •tm thai ■