LA VEÜ D'EGIPTE EI gran quotidià lliberal anglès, "Daily News", ha comentat Vs irecnts eleccions per al Parlament egipci amb un article l'tu'.n.! "La veu d'Egipte", on presenta el rcanltat dels eacru> com a autèntica expressió de la voluntat dsl poble. Verai, aquesta és la significació de la magnífica victòria del ■tit nacionalista que Zaglul Paixà dirigeix. CmsidErat per les autoritats egípcies i pe! Govern anglès i; un 'agitador perillós". Zag'ul ha sofert una llarga perti·.ió. Dues vegades ha conegut les amargors de l'exili. No fa i lires mesos que els anglesos, rectificant parcialment llur proítmds equivocació, ablaniren la política seguida a Egipte i permeteren el retorn de Zaglul Paixà a la seva pàtria. ( onsultat el poble egipci mitjançant unes eleccions generals, ha í- i larat solemnement l'adhesió intrencable a l'ideal patriòtic i ía ilevoeiú personal a Zaglul. S'han acabat allí les buides conUtiví rsjes sobre quin partit i quina orientació comptava amb la m.ijoria de l'opinió. Quan aquesta no pot manifestar-se direct;iinent pels camins legals, és molt fàcil de dir que hom té !a cor.fiança popular. En aquestes condicions, succeeix generalment que diversos grups i deverses personalitats s'atribueixen ^hor.i aquesta confiança. Per desfer la contradicció, per aclarir h suuació política, no s'ha trobat fins avui cap procediment nés yropi, més lleial ni més decisiu que la consulta sincera del pblf per la lluita electoral. L'exemple d'Egipte i molts d'altres ixemples anteriors ho han demostrat palesament. Els anglesos han comès, estan cometent i cometran encira. sens dubte, nombrosos errors en matèria política. Però ueii la virtut de saber-los esmenar. De vedades triguen una Téa a adonar-se'n. Però quasi sempre se n'aúonen a temps per íiBenar-los. En l'article al·ludit el "Daily News" acusa la burocràcia j.-itànica d'haver-se equivocat en jutjar el problema nacional.na egipci i d'haver persistit tossudament en l'equivocació. Tanmateix, l'esmena ha vinsut, almenys parcial. L'Egipte té (ta un règim polític de quasi indepEndèneia. Lliure en la seva vida interior, vol escollir les institucions que més li plaguin, i psa en les mans de Zaglul Paixà — un nacionalista integral que t) arriba a ésser extremista— el present i l'esdevenidor de la íara del Nií. Les persecucions angleses contra els patriotes egipcis no rrai tingut altre efecte transcendental sinó el de fer créixer l'amor d'aqull poble a la seva llibertat i als que l'han defensada itotencnt i bravament. I mentre avui ta Premsa anglesa blasma »mb severitat els funcionaris culpables de la política equivocada, iringlul, vell i malalt, perd cl conhort suprem de veure com triomísn les seves idees i com paria a favor del seu programa l'autèntics veu de l'Egipte lliure. Hongria :: Las refeciaot serbo-liiitgares £1 tractat fraaco -txecoslovac ïjirèstlt La .-onfprJnria ric SQ^rad, itgmia August Oavain, al 'Ji . ".'lal des Dibal»", ha aoa■i·.'sprés de l'examen (1« Ics làeí i.jns a forrfre 3 ffloal dissimulava poc la seva P||tnci6 d'instiluir-se en nn H'ialme nrrib tol el uu vell espinidcir- ai hom cs mostra (an 'fncrús envers .antics epemica, f" m manUnir »» Seatot fn'"«Hats, l'import del» quals h» "Ui consagrat a 1* «omora de 2»*«ri9l da inerta t mierèi « tol, ,|g 4li,Ui j nilB gran "•'"at del qual ha anal a na- rar a !es caixes dels Estats prestadors en fornia d'impostos sobre els benefius de guerra? Un comunleal do Belgrad ha fet saber que els tres ministres d'Afers estrangers s'han posat d'acord en aquest punl. ílal, doncs, suposar que la eonveneirt amb Hongria serà signada a Londres moll aviat. Sobre les relacions serbobíilprarcs, la Conferència ha adoptat el punt, de vista del Gabinet de Belgrad. Cap dels tres Eslal» tlo pot admetre que un de llurs veïns retregui, hdbuc cn fei'íne.s amables, les clàusules del Iractnt de pan. El senyor Tsankot diuen que s'ha estranyat molt dc l'emocni produïda a Iugoslàvia pol passatge dei seu discura sobre Macedònia. Fingia que an prosentnní la qüestió Maced.\^a tom havent d'ésser objecte de noves negociacions, mantenia certes il·lusions a Bugàrti que conduirien íotalmenl a un rnnflictc. El gabinet de Belgrad ha éural dc dissipar sense fardança aquests malentesos. En ço que es refcrcií al Tractat franco-tjtecoslovac. ha estat rebut satisfactòriament, eegon» ei mateix comentarista, a Belgrad, a Bnscarest i a Praga. EU senyors Mntjüx i Duea han felicitat el senyor Benis. França i Ttccosloviquia són Iotes dues vcínea d'Alemanya. Es a' base d'aquesta comunila!. i cn visla dc lur defensa comuna, que han signat un tractat especial. Iugoslàvia i Bomaniu as troben en una situació geogràfica molt diferent, que no comanda la conclusió amb Franca d'arranjain«nl3 idèntics' als que ba conclòs amb Tiecoslovàqolo, Amb tol, cadascun d'ella té preocupacions especials «obro alirnnes de les levas frontere». Les darreres noves permeten d'eaperar en aquest sentit mullats favorables. * darrara ham en» htm vist «Mlgato « prawinrfir d« poMIoar «I "WuH d* dM·ri", qt» J* tenlacn «xnp··t. Muwn |. aU ■una «Ora ■upk··M, bm Itaprfvltte nom torcM*. «tt hm Els Sanatoris d'altitud Hem pujat a Leysin a veure un amic que es troba font una cura en un sanatori- A Aigle, havent deixat enrera cl llao Lcman, havem prea el funicular. Ko hem pogut prendre'l sinó al cap de tres hores d'espera. La nit abans s'havien produït alguns allaus i la Unia nn era encara prou ■ segura. Desprds havem sabut que abans un tren havia descarrilat. En fi. a quasi* d'una dc la tarda ('ascensió ha començat, I al cap d'una hora arribàvem, sana i amb bon temps, a l'estactó de Leysin-Village. ün trineu ens ha conduït fins a la clínica on està el nostre amic. Pel caqií a través del poblel ens ha sobtat un espectacle insospitat. Les galeries de les clíniques, pensions i xalets oren plenes dc llits i als mnlnlts hi feien llur cura d'aire, i de sol, esguardant, distréts o encuriosits, cl pas dels trineus que «onduïen els viatgers recentment arribats. Per lot arreu el mateix espeetnoie. Sovint a les baranes de Ics galeries lluïen algunes banderetes que indicaven la naeionalilat dels malalts. N'hi havia tnmbA de nordamericaries, dc franceses, de suïsses. I fins havem albirat, una mka lluny, bategant a l'atre lliure, una bandereta flamejanf que ens ha commogut joiosament- I del fona del cor havem Iramès un "salut!" al cos en malaltia i a ia bandera cn malaurança. Al sanalori m'esperaven d'altres sorpreses. Era al menjador, sopant. Des det la meva taula veia l'ascensor i les gents que pujaven i baixaven. La meva admiració ha estat gran quan n'hc visi sortir un llit amb un malalt: una noia bruna, d'aire spnftós. amb ala cabell* taílafs~ti la romana. Al cap de poc l'ascensor s'Cbtia de bell nou per deixar pas a un allro llit. on jeia un minyó de rostre colrnt. i d'nspoclo no Bolamenl saludable sinó robust. L'opcrarió s'ha repetit encara algunes vegades mís. Jo no sabia com eiplicar-me aquell moviment de llifs f malalts, i pensava que. ia! vegada, devien estar prenent In fresca i ara (ornaven a llurs cambres, n viceversa. Perh quan he sortit del menjador, he vist com m'equivocava an los meves suposicions. Els malalts, sense abandonar els llits, eren insí aliats en el tumoir. l els un sopaven, els atlres, amb els llits bon acostats, jugaven a cartes: els altres, en fi, conversaven IranquIManient. Llavors m'han ' eipllcat que. en aquest I on altres grans sanatoris do Ijeysin,': els malalts, amb els Ulls d» rodes, poden anar a lot arreu. I. efectivament, l'andemà en rebia una altra' curiosa confirmació. "Avui hi ha cinema, vet-hi — m'ha dit el meu antic — ; t'interessari. Jo avui no em sento prou bé per anar-hl". He baixat a la «ala de festes del sanatori. La- aessid de cinema ora ja oomenfada. Un cop habituat íí la foscor m'he adonat que em trobava entre dos rengles de llits. Es projectava una pel·lícula bastant truculenta que produïa, a jutjar pels comentaris, una forta impressió cn els malalts més acostats a ta pantalla. Veus d'infant els feien, i de sobte, entre els comentaris polfglotes. una veuetn ha sorgit, dient: "Aia es fan un petó". Té: nn petit català — he pansit. Certament n'ern nn; I al costal del seu dit n'hi havia un altre, ja llevat. En el primer intermedi m'he acostat als dos infants. Han tingut una gran alegria dc veure'm, sobretot, cl més petit, quo éa cl que està enilltat. Em parlava dc mil coses amb ia geva boqueta desdentegada; es ficava amb detalls del meu físic, especialment amb el meu nas; -bolava cn ol seu llit. desabrlgant-sc i voInnl-s'hl posar de peus- La infermera que tenia al costal maldava nn \a per fer-lo estar quiet. Mcnlrestan' jo anava mirant arreu dc la sala. Hi havia mós .d'tmn vintena de íjíIs. Drprtmer ela Infàülí. gairebí lot» ells d'nne» faccions i d'uncs colors do nipa. mnslranl l'aleurta i ta salut en l'cxoressld i l'aspecte. I ami» fot, n'hi havia alguns als quals no era permès ni tan sot» d'intorporar-se, i aquells pesos que penjaven dels Ilüela blanc» deien prou els sofriments d'aquelles infanlases. A conlfmiació dels llits dels nens hi havia els dels ndolescent» i dels joves. Cap separació dc sexas; arran arran del llit d'una jovcnala d'aires indolents, el llit. d'un minyonàs que sembla confirmar Ics afirmacions dnls ddctttrs, els quals pretenen qua. sense moure's del llit. solament per l'acció del sol, els malalt.' arriben a muscular-sa i a produir tipus dc beutat clàssica, l'nn hona camaraderia sembla regnar entre els malntls. hi pellicolH còmica els fa cnia'ar en riallades sonores que moltes persones amb salut voldrien sentir-se amb cor í amh humor de llançar. Finida la ?cssió< el retorn a Ifts cambres comença. Tothom empeny llits rap a Vasccnsor. Els malalts han tingut una estona d'esbnrgiíncnl. sense altres conscqftències que algunes dècimes mas de temperatura. Al començament de trobarvos en aquest poblat on «1 contingent de persones inalallcs és molt superior al do persones sanes [4.000 1 1.000, respeelivamend, sentiu una certa .iprensió. Ultra la visió constant dels mnlaltg. sigui dins 5«» cUniques. sigui a les galeries, hi hn detalls que us recorden a (.nda moment que us trobeu en una població qnc é» ni vasl sanalori. Adés é» un trineu quo passa portant un malalt es'.ès, adés una infermera amb el seu vol blau flotant al vent : ací un magatzem on s'anuncien articles per a cura d'aire: allí uns cartells on es prohibeix d'escupT a terra sota pena d* 3Ó1 francs. Us po.ie;i perniítra el hm de llançar- vos en luge pelg • ■irrors de l·i vi.a h Irs lioreí cn que ís in'. j."<::l de fer -ho; p···'eu fer virnlios a -sran velocitat en lloc de fer-los al pas, com fis, taxalívatnepl manat; nn pagareu cnllï- de 6 franc». Però. ai (la vosallre; si -«s atrapen esnmlnt par isafrerji l eamhwl 8*n ano franc». 1 300 francs íuiísoí són alguna eosa. Malirral lols aquests "momenlo" sovintejat», l'aprensió passa de pressa. I quan, per al/nr. na assabenteu, com jo. que la cambra on sojorneu, immediatament abans d'acollir la vnstra son, hn acollit l'agonia d'un pobre malalt, no deixeu pas de dormir-hi amb una perfccln tranquilli'al. Ullis Alguer DE L'ÀNY 1640 Entro els treballs quo formen el primor volum dc la "Miseellània Prat de la Riba" hi ha un estudi del doclo historiador En Ferran de Sagarra, titulat: . . » ■ , . * ■ • ^ i __j »..-.. .' . T. Es un estudi seriós i documentat sobre aquest tràgic episodi, un dels moll» que e» van produir al començament dc l'any JS40, i que van determinat la conflagració general da la nostra terra. El senyor Sa garra, que és an dels historiadors catalans que millor coneixen aquest agitat i transcendental període de Is nostra història, ha posat a contribució, per aclarir i documentar l'osmentnl episodi, ultra les històries, dietaris i fascicles, contemporani) 1 posterior», la documentació del» nrxlu» parroquials de Sant Estev» i Santa Maria de Palautordera. El Dietari de la Oeneralttal ll forneix una detallada narració dels esdeveniments, i els llibres d'Obils i de funerària de l'arxiu parroquial do Sant Esteve II proporcionen la confirmació dels assassinats comeioj per ta íoldadcsca- Però abans d'entrar a tractar dels esdeveniment» qua varen produir la mort del bon cavaller dé Ptnvtk, el tenyor Sagam exposa, com a precedents, ets successos de .Vilamajor, Cardedeu, Là Roca, La rmrriga i Sant Pere dc Gavà. Ls seva exposició es redueix tt deixar parlar els documents,' a reproduir, sense cap comentiH, d sumari d« I«( informacions que a instància del*. precunidor fisoal d* ts denctalítal as «ér /N' en elf lloo* »nuntati. d·itfl· dWbver pimt. twr «Hi les tra|H* dsf rel Fsllp FV. tpàwte» informacions »dn d» mí» ■11 tnlerte per * l'hi»toritdor, perqut poiea d« roant- íesf. com es va anar preparant l'eslal d'ànim que va produir ia guerra del i OM, i com es va anar descabdellant el pla preooncebul. pe.l comte d'Olivares, deixant itnpunits tota menn de crims comesos per la »oldadesta i llançant el poble a In desesperaoió i, en darrer terme, a la revolta. Les paraule%<1e Cànova« del Castillo comentant Valçament coetani dc Portugal, són perfectament aplicables a amiell alçament dc Catalunya: "Nlngún punto de la historia de Espaiia — diu — pnrece tan averiguado como que únioaracnle la ociostdad. Ia fznorsnoia. el afàn de gocas de Felipe IV, juntamente con la ineptitud í tirania do Olivares, su principal tniniatro, fueron las causa» del lavantamiento dc Portugal en 1640." hn tropes de Felip IV, encoratjadag per la Impunitat més absoluta, van procedir n Catalunya com pobre pals da conx|uesla. Cal dir. però. en honor a la veritat, oue no totes los tropo» eren espanyoles. Al costat del» "fercios" nspanvols n'hl havia d'cgtrangsrs, nnpnlitans. 1 valons principalment. A Ornnòllers. per exemple, foren els valons ela onl comcloren iota llei d'excesso». "En la vila dn Oranotler» — diu cl sumari abans nilnl — estan allotjats set cant» valons amb ses mullers i família, qua són prop de mil entra tots, ei» ounls es fa» donar menjat l- bourft amb violènoin. fcnl-»o amo» deíes'cases. cnffl·b·nt gran «xee»|0«-nuc, per ■no poder -los sofrir; tjlten dí dlfa yilti nAttadss dc' duen cen.tcs fadillieVque fuaen^o'er salvar »«« vides I honres."" " ■ ■ A ·VH)imfJor, qua tre- ooni'p·taylsi de saldats de oavaU^rl». maasdrs par Ddn Felip Icart I Tton Joan. Pacheco. fer«n donar menjar i beure amb grin. tbuniàiMla', ftr ells hsas h*. vall», cn íanl que por ells no volien menjar sinó gallinoa 1 capons. ptenenl-3B-les b son àrbitre, que a penes n'hi han deixades, i per los cavalls blat i pa oïtilt vi: malgastant d'una cosa i altra més del que menjaven. 1 no tonlenls d'això, composaren a quasi lols los amos ' de casa en diferent» quantitat», fent -los gran» amenaces de m'olar-los, í quan se n'anaren robaren de moltes cases lot lo que cle agradà i en particular totes les armes i algunes cavaloàífures. 1 composaren la univorai-' tat. amb motiu de bagatges, en dolzo lliures i després sa prengueren los que els aparegué-'' A La Roca, La Garriga. Mollef, Cardedeu, Rubí, Castellbisnat. Sant Pere de Gavà i altres poble» on estigueren allotjats. Lonicleren els soldats semblant» excessos; essent dignes d'esment els casos de La Garriga, Cardedeu i Sant Pero de Gavà, A La Garriga, "per a triar el» millors vin» — diu «I precitat Sumari — fiblaren quantes bote» h! havia cn 1c» cases a on s'ftposonlaron, rentant lo» cavalls amb vl, que hi hagué casa que mataren passades de .cinquanta gallines, oue amb unn nil í una matinada, entre lo menjar i heure, les compogiolon». robos i lo ouo malmeteron. donaren dany do mé» de mil i cinc centè» lliure», i que d'una caea on estaven lo» ornament» d'una església robaran los candderos, castttS, enmlts, «stovalla» 1 altre» ornamenls." .EI» documents confirmen, dono», moll» delall» contingui». en les eancon», popntow d*«iqu»Ji temps. A Catdedèu 'perquà un «*p*-. nh voljnjé brnear t- wgléaia — diu an t/un Hop «I Kurnari — • it Urtraiv ilo» eiwopeladca^ 1 batent-lí iinoada. amh bigue» « grana forces trenfaren la llinda det porUl l ^Hiana 1«a IMPRESSI0I8 D'ü»! tójü ESTABi ^ESPERIT OCCITÀ EL COR "DEODAT DE 81™ AC" - LLENGUADOCIANS I CATALANA LES CANÇONS POPULARS •:- L'OBRA D'EN JOSEP FONTBERNAT Les torres oocilanca del Nord dol Pireneas no han perdut completament l'esperit propi. El conserven an molts aspcclc». Però lingüfsticamcnt — i por tant culluralmenl — eslàn profundament dcsnacionalilzades . millor dit. profundament francilíadc». Hi ha. poble» que es desnaeionnlilzen sense aribar a aoqulrir verament la nacionalitat del poble hegemònic. Aquest era d ca» d'frlanda. Molls fills d'Irlanda deixaven d'ésser espiritualment irlandesos: perft no esdevenien anglesos. Perdien l'ànima pròpia, 1 no adquirien l'ànima aliena. I així es quedaven sense naold i sense ànima. Cal confessar que no es aquest et cas dels occitans de França; provençals, llengiiadocians, llemosing. gascons i auvernesos. Dins d'ells s'hn esvaït gairebé del tot èl vell esperit nacional. Però el buit ha estat omplert immediata ment per l'esperit nacional francès. Els occitans s6n avui francesos. El geni francès ha pogut assimilar -I03. Els vestigis úc l'esperit peculiar han pros ia forma do caraelfn'stique» regionals. A través de les ccnli'iries s'ha produït un procés do transmutació dc personalitat nacional i d'evolucií regressiva do la nacionalitat primitiva envers la regirt. Interessant, fenomen de biologia ètnica. La renaixença literària iniolada en el gogle passat n les terres d'Occilhnia no sorli mai dels. ffmiis d'un regionaliAmn pàl·lid. En els darrers tertips i'ha Inigült un .»Ht<Í mevlmenl rTOnixeiínsta, en part neprodnecid da l'anterior I en part esforç novell; qun podria anar bon fros més lluny, si Ics f.ircumslàncics hi ajudcssln- Mi ba una petita, però valitoja. seleccW oecJlan.i quo. tot parlant avui en francès. »6nl més fortament l'esperit pairal íiuc "Is rossellonesos que parlen habilualmeTit on català. Ohra eficaç d'aírnesla se'eeclA éí el cor "Déodnt de Séverac", do Tolosa. Es una {nstitlipid importan). Compta amb SOO coristes dels dos sexe», i ara s'organilia la geccid d'infant». Fn prop dc I res anys nne va crear-se el cor. i é» actualment una inFlitucld altament prestigiosa. Fa conèixer 1 estimar la rmlsica popular, les cnnçnn» humils mig oblidades. I nouesla gent del mls.ioni de la GàHia. portes, i obrint-los dit capellà, per això lo prengueren, lignren i donaren mol les punyndcs 1 cesses, i advertint-los que ere capellà, diguí hu d'ells que "aunquo fuese San Pablo y luviern «1 Santtsimo en las mano», no !o dexara de hacer": i després lo pujaren alt al campanar, dient que el volien penjar, f per aqueix efecte feren venir lo butxt que ells aportaven, i es erou ho hagueren executat, sinó que es mogné fora un gran avalot amb los del dit lloc, que els advertí." El Sumari acaba amb la reIncld del» esdeveniments de Gavà, Diu atxt: "En lloc de S. Pere de Gavà. bisbat de Barcelona, estan aolualment lo» soldats d'a cavall que an dií Hoc ns'an allotjats, cometent In» mnleiro» excessos i delicte» oue hnn Pil en to» domés llocs dalt referits, apoderant-se dc les case» del dit loo. forçant moltes dones, i en particular en certa casa, lo nom dc la qual. per n sa honra, es calla, bastonejaren lo amo d'sqiinlla, I després nmb violència prengueren a sa muller i sobre dc son marit mateix, que estava en tftrra. quasi mort de bastonades, la hi deshonraren, fent. per força, d>Ha. lo mie volRueren; I en ritra" ca» 4ei mateix lloc prengueren nn minyó d'edat do nou o deu anys 1 voleneren amb nW usar ncUs da sodomia, Mnd qua fon a Mi sspvtt mie amb -ses manvçs los esennà do ses mana par »«ÍB porl» falta.' Afegim a lot* anuesl* afronts el de la tmonnUat. 1 comprendrem pernnè al cap da poc» me•m al.nalsanHga va voler pour-hi terme. que ég exlroordinàriamenl aü» cionada a la música; »e sent meravellada davant la reyetacid . dels tresor» musicals qnó tenia tan aprop i que amb prou feines coneixia. El viu instint artístic dels occitans ha comprès ben aviat la superioritat de (es qitnçnn» popnlaTï pròpir.» sobre ía inun siqucla lleugera que la moda parisenca havia portat aoí. Com ha dit rcc.etili[ient:un jrtJ vc i excel·lent escriptor llenguadoYiià. En Frederic Abaltís, les cançons del segle XV i XVI que «1 cor "Déodol dc Sevarao" ressuscita són moll més joves que In banal cançó moderna dc "La Toulousaine". Els concerts que. ol cor dóna, amb cançons tlenguadociançs i cata Innes, tenen un èxit cre i - xent. les cançons populars quo es canten a rasa nostra — le» quals nn sdn necessàriament d'origen català— han desvetllat entre ets occitans un gran entusiasme. Dies passat». "L'bei reu Hiera" era acollit a ToIoj sa amb una formidable ovaciú- No ea limita a Tolosa el camp d'accÍ!) del cor "ÍVodal de Sdverac". El mes de juny filtim donà un concert a les Arenes de Ximes. i cl mes de setembre cn donà un altre a Bcsiers. toLs dos.atnb resultats esplèndids. Tenim entès que ara lé on -projecte una excurgid a Pari», amb un cxelusiíi programa de cançons oecilane» i enlalanes. El» catalans residenís a Td.\osa — que srft» molt- nombroso« — tenen una participació considerable en aquesta insMtueió coral. Hi ha corislc» catalans, i català és cl director. En Josep Fnntbcrnat. vilatpo d'Anglès a l'Empordà. I antic ditcelor del cor 'Llevant", de la Bnrreloncta- Knmis l" les s^'es facècies, dc la sevn vlrboln. del seu gesticular teatral. En Fontbenial realil?^ at i u^tv obra a^mirah!c. nira la feina de rtireccirt dels caniairc». ha començat la tasen d'harmonitíar les cau-' çon= d'aquesta terra, tasca quo cre encara verce. y\G l'eiiíMiadceians. en escol-i tnc. hir-'^'iitíad-T p" Ki Fonibenal. Ilnr ca^ç('l "Jana d'Aimé". han restat sorpresos davant ol doll dc bella mdsica que sortia d'un breu aire popular. El mlblfc escollava amb fèr-vida devoció In dolça harmonia mal In cònica-. Jana d'mimí a ta font «'i' ntgido Jana d'Aíitié... AtI6 era rom un miracle. Per l'ampla sala del concert passava el misteri d'una ànima en rcsurreecíd. Joaquim klau Tolosa de Llenguadoc, gener de t93l. la sïïüagiC a mm M. Polncttri, an Inaugurar si Parla un monument «la morta de la guerra, ha pronunciat un vibrant dlseur», an «I qual, enaltint les Intonolon» de Fcanç» envers «is aliat* i àdhuo amb el* enemics, ha dit q Vi* vol viure d'aquf endavant «mparat per la f« jurada 1 no amb ela paper» mullnta com fins èr*. Strosamann ha rebatut on un discurs la to»l d* M. Mumiré, quo solament la gtotatla da la TtuhF deUrmlnarla • Alaménya 1 ffaolw •>• MfàMM* •xlglls. Aiamarw*— afftMf— ft^ pot fer osp praataof é maHÚn n* algul reoonKtltuTda la «ara unitat ♦oonòmlo»; I h» d·el·mt davant el* representant» d* (■ iWrj*in* •strang·r· 1* bon* Im* preraW <|ua havian wuaat a Mamanya ala trafctila cM Oomttè do pèriu I te decapcló par tea reepoatas tranotaa 1 fcatt»- Tota* (es tamptaUras üwpwi das no han pogut ■mKMT te * so» «lr «# M # oontra el pOMIa irt *t ■