L Dtóprés tie la "dimissid" 4el senyor ArgiM El senyor Frederic Camp tinsat d'alealile del X UNA ^OPOSICIÓ DEL SENYOR VILA TEIXIDOR SOBRE EL PARC DE MARTORJ5JUL·ÇS,s· ELS AFICIONATS -:■ LA PRESIDÈNCIA DE CULTURA. ÉL QUE DIC EL SENYOR ALVAREZ DE LA CAMPA A daj qiijrts dc sis, í prcíui ona i\míor.is dc tímbrí, çl senyor *kii*dc maniÍL'sïa í;:» jx> veu cap iactmvvïueni íasypcrab'c perquè la scs^iò to cúowm) foí SQgtl:^ i dcmsna qcc ?r ü .farien cí favor de ílcgir-li la rcïsínya dc U ïcítià aníerior, pçríiüò st'ïi recortíaNcsahrcs truc durant im mOmtfU creiem cfirç li serà llegida la que anib ta:'.'.» dipíaudítnents publicàrem acju^tcs coiumt;fs, tenim cl més recent ;ic.-s nonrçf desenganys fit veure qnt la !titormàc:ó manca Aç iota ameníut. í dcdàim itò f-icoliar-h- L'alcalde. am)j molt bon encert, ía el mateix. Aflucsta sessió, (jue rn doblement Jüieressant perqtíè ou cIJa « donarà can'.pte de !a dimissió vo'n;i*.;i:ía. més ctiíc voïuíilàría, Involuntària. <ïo! tinent d'aJcaldc del íi·lí'jeic X el ícnyoí Arpímoti CeTfmomós. i pírciu? e? voUrà el Kea substitut, resíjha í|iie lio es triplement. (Tftiteresíant /'frqiít· la la seva reaparieió cl senyor Vifci Teixidó, cx-síndic i í Índic primer actml' meiit. En TamMení floia la iniprí·ííift que ï?. tornada del senyor Vv;\ Teis dft tít'urít IQtí cís íionors d'un drinl i d'nua estrena. Des del seu lloc viis mira iomrknl í atnh !i seva mà esíjuerra, amb toia ]a seva mà cíquerra eà cargola el seu encara jove bÍRL>:i. ros cfm un fil d'or. I uiúuiliimctit ílfl qual li ha ïmpedft d'assíftír a aQiwalet darreres seBSÍDn?. Un cop acabada la leaura do l'acta es passa aí DESPATX OFICIAL EI, SENYOR FREDERIC CAMP. NOU TINENT ALCALDE DFX DISTRICTE X Comencen de Ucgir tfocumeFit*. i t-i segon c-5 troba ésser la dimisïtó Sor(.•osamtnt voluntària del senyor Argimon. que iío content de renimcïar, é* im dir. el càrrec de Uaent d'alcalde del districie X. icnuncia també, i un aíírc dir, cl càrrec dc regidor <íe la ciutat dc Barcelona. Una esperança que desapareut. Tol sc.suit el Sr. ALCALDE diu que les coícs no poden quedar així i «jue cal sute'-itulr-to. en tant que tinent i és cr.'dar el senyor Alòs i c-ís altres per L·zàrt rigorosament aliabètic perquè diemn llur cpínïó. De la cajKfía dels troní. étU tronet?, en surten 40 papcïeles amb el nom del Sr. Frederic Camp i una dc ben blíinca. os pot dir, doncs, que fenyor Camp hagi estat tlcgit per unanimitat ; però ell en 1c la culpa. El ífryor Frederic Camp períany a la CoiTiis-fÍD de Culïuira, que presideix cl senyor Víla Teixidó. EI senyor CAMP. com és nalural, d6a| Ics gràcies i fa protestem de mo- Es llegida després U rrmociü dels alcaldes de barri del districte primer, essent nomenats els senyors Lleó Saiilal& i Garrigfi, per alcalde primer, i Píuíí 'Maruny. alcalde segon, pel barri de Sant Just. En llegir-se un ofici dei (iovern civil concedint exempció de &nljh;-- ;a per Ics obres per inslallar part de VAtxiu Hiitciric dc U Caça de la Ciutat, a la casa dc l'Arcedià, cl senyor Circms demana un voí de gracící per l'Alcalde i»! zel que lia moïtrat. Nro cal dir <íup li és cuiícedíl. Un cop llegit i aprovat el di;?paix oficial, es procedeix a la lectura, discussió i comentari de l'ordre del dia. que com que no té cap interès, donarà lloc a lo* més inlerctaants oOHtfovèrsíes que en casos scmhJants só;i permeses. ORDRE DEL DIA Dels dictàmens que havitn quedat damunt la taula, un, a petició del senyoï A\òif sobre ei servei cíïcíú del tenyor Campanya. En aquest moment, eí senyor aícalde surt i tot seguit que ho veu el senyor Puiginarií, cuita a ïnantomr el caííïi del silíó presidencial. ÉJ senyor PAR parla sobre cinc dictàmens de Viltancca, damunt la taula a iKtició del senyor' Cera, i eh rxplica parlant d'un K. D. sobre plus vàlua, donat Vany ifjia* , El senyor CilRONS lí diu que no « tracta dc plus vàlua, i'mó d'un imp»\ sobre solars, i el senyor FAR, presMeat de fa Comissió de Financem, rfiu que Ja volia dir això. El senyor CERA intervé aleshores i diu que troba «yje per fer un periUlgc «lii ha d'anar, però no s'ha de íer dei d'una oÍMíïn*; qtte ca tot cas, del que t» tracta cií efa djctiçncoi ét d'ma nahi; que ai fo$$in dftts út pftiUtgc eU haurien de cobrat eh pi* El senyor Vi LA TEIXIDÓ, aprjihl·lr.t la príicera iVínCfliesa, dïtf si els ircballí de pef'hatff sluí* íc:. caí pagar-los, però qtte ^1 uo s lian fel HO cal pagar-lo*. Ara bé íditt gf*^' c;ilani ■iinb els ún* iiiili's^ drc:5 com íi balles nu ball xinès), el 1 enyor Cera ha plantejat lina fíiiesiíó qüe ca) rcsiildrc'la. i ptr re=cWrc-ïa el que eal és msa .-oíncíó. F.í senyor ÇjlROKS al·ïhore? ric;,ireix «meeptte^ delí díciàmens i tonu cl senyo-- AlcaUle. que fa aixecar el fcs^or Par. cl qual. veient que Than prjvat de la preMdèjicia es troba per^tut. i paría el «nyw XÍADORELL en dttfíiàa tkli pcopíclarií deís sotin t presenta Una esmena. El senyor flIRONS ía veure les (iííïcullals b-^aLs que lii luuria, i cl senyor CERA niantíeila que abans é* la Hei moral que no pas la llei escrita fo llegida). Insisteix el seuyor OlUONS. prou coneixedor de la llei per poder insíílir tant com vuIlïiíí. i el senyor MADORF.LI,. inftislínt també, diu que ell podria cit.ir casos, entre ells sotar que pa.ía ^4; pessetes annals d'impostos 1 han estat posades al propietari Soo pessetes de drets de peritatge. En aquest moniení el senyor Ribé entra per veure si lot es fa aml> urbanitat. El senyor VILA TEIXIDÓ tlm qu^ ç'ha dc sbnur al criteri jurídic del senyor Girotis. i que aquests dreís. es digui cl que es rttfguï, són nua sancüv Afegeix que beu buscada eü podrn trobar una fórmula per dirigir-í-c a la s-npenoritat, m qi-ifi eveu que U injustícia és enorme, ço Os, un xic exagerada. F.i senyor GÏRONS procura caln;ai el senyor Vila, però d senyor Vila eslà massa excitat i mou cl cap negativament, boi somrient als seus talents de polemirta formidable, ço és. espaviladet. El senyor G1RONS invita el senyor Vila a citar procediments per solucionar-íio. El senyor VILA TEIXIDÓ agafa la invitació, amb totes les seves mans, però es veu que no lé les solucions a U bulxaea. . El senyor .^f ADORELL dóna una petita solució, però cl senyor ALCALDE diu que un altre cop cs veurà de ier-bo millor, però que ara no hi ha més remei tjuc aprovar-ho taí com és. i s'aprova. Mentrestant el senyor Vila ja s'ba lluït. En llegir-se un dictamen d'Eixampla sobre ícs valies que cal fer po>ar a uns soíar?, eï senyor MUNDO demana que cs cerquin tots els terrenys no edificats perquè són 1111 veritable niu d'immoralitais, 011 la gent dc l'hampa bí ía el que vol. A ell rínvítarcii a anar-hi i quedà esgarrifat- El senyor ALCALDE diu que pren cu con^iílerneíó les obscrvíicions i que cs prendran le.i .'ncsiírcs, rtaturalnieiii, periincnts. L'n dictamen de líene/icència proposant donar cent pessetes mensuals a lu "jeUuira" du la Guàrdia Urbana perquè els flirs de fesfa no es trobi desproveïda, és iutefltaï Cyj ■ regir pel senyor Al.ÜS, qüv pfçu més convenient as^igíinr 500 pesseli-s i esperar qm; s'neabin. UI senyor W, deu cènlims. Queda, en canvi, damunt la taula, a petició del senyor CERA, un dictaincti profiosutit que a Iotes les parades hí ba^i nniomòbils de les tres tarifes. Llegit un diclanicn dc Finances concedint ks dietes dels voculà patrons dc la Junta Local dc R«for* nies Socials, el senyor ALOS pre (junta sí els obrers «obren» i cl senyor PAR |j coniesta que ja fa temps. I ara, p^aunta cl senyor ALOS, ban dc cobrar els paírons? El senyor CAMP: Es tracta, se«yor Alós, o nüllor (corrcgtíx), "« trata, scüor' Alós..." 1 explica com els patrons no cobraven -perquè no ho havien demanat, però que ara ja ho han fet Ve després un dictamen de la mateixa Comissió concedint una subvencíd de 1,200 pessetes per íi la fesla dc Sant Vicens Espanyol de S»rrii. Expeciactó; iothom mïrjt cl'aenyof El senyor ALOS «fn que demana la paraula per no íictríímJa' üi que ho esperaven. Que si s'íkivu acerdul 110 donar subvencimis. per qné ara se n donen tantes? El senyor PUIG MARTI h prcKa que exclogui de la díscir^ió tota ideri religiosa 0 antircligiosa, F,l senyor ALOS ; Eei, ' Kl senyor PUÍGMARTJ diu íiíeshorcs que tot ès per afecte y Sarrià, que abans cl seu Ajuiuauieni donava ;K(iicsln subvenció i ara dirien que des dc l'agregació rAjuntanicni de Barcelona els perjudicava. HI senyor ALOS ïí contesta pad.mt del pa maierial i del pa espiritual i diu que no hi pot haver diners per al pa espiritual si no eilà assegurat cl pa maLerfol' j que el ric és molt amam dvl pa espiritual perquè va tip del iírIçrwl. El senyor ARTIGAS dhi que a Sar^ rià ja es podeu preocupar de l'c^piriluaJ, pon/ué uo els falta el maíeml. A Sarrià— afegeix— 110 bi ha pnbbrts iíi tcniía que amb ragregació n'hi ;í>rt:rim; peró, afortunadament, jio n'In b;m sortit, i ja que els sarrianenci es > tan sadollals dr pa material pot donarsc'lí sense perill l'espiritual. Aíegcí.\ que només cs tracta dc respectar les velles tradicknis t que no tinguin por, que de nova :m cn posaran cap, El senyor ALOS pregunta quants pans eípirilnnis In ha a l'any, per saber a què atendre".;. (Rialles.l Al senyor Puiginartí li sap greu el to dc la conversa, i íl senyor ALOS diu rjuí voldria saber si hi ha nioltos conf i^nacions d'aquesin mena. EI senyor ALCALDK ^qnc dnn temps a nquesla p;irt tracta el senyor Alití amb cl que els esportius en dirien "znmoranes")- To'.cs les nece.^àries. El senyor PAR critica que c? vulgui donar caràcter monumental s on rüifíci comercial que cs construirà r. la p!?Ç3 dc Santa Anna, i demana q/K no çs corïcedeixí. El senyor MADORKl.L li expl·lC* que monucArtu vol dir més ah qu*; efa aílrcs í cila diversos preccdenïs i diu qnc dintre de pocs anys li^ts els edtft* cis qnc es construeixin ho seran, de monumentals í qnc quan es facin les no-ve? ordenances cs ^jscntírdí Va^sumptc, En discutir- se cb dictàmens de QlUúrti el senyor ARTIGAS parla rfe l'edat lamentable dc l'Escola Municipal dc Música; diu que fon demanat a la Comissió un expedient í encara no ha vingut, F.I senyor VILA TEIXIDÓ, presl· dent de la Comissió, scniriu. i declara que, al·ludit pel senynr Artigas, ha dfi dir que. Ir^almenl. no cs pot, fer perquè íetnbla que tls han tret dnts senyoretes : tentii molta ienu; que "si tii \rjt una altra forma rcglamc-làm dc passar per sobre dc b presidència, ell s'iitclinarit". (Segurament :dlndeix al CpnefUt joc de saltar i parar.) A una rèpbV.f dt-l sen/Or ARTIGAS, fliKf no entraem bé, eonlesln el senyor \'Ii.A que això són feines del cap del negctíat a les qual» dt no pot descendir, i amb ulls wtotge». "potser st que un dia el senyor Artigas : jo ens haurem de poçar d'acord**, acaba dient. (?, f, misteri I) El senrof ARTIGAS {A jartj Hfffi l'eícuc!»,** Dtspré* d'ésser aprovat's cl* dictàmenj sobre ccrticrííírls. es passa a ícs PfíOPOSICJO.VS Signada peí* senyors V'i:^ Teixidó, EsclAsam 1 Esmandia. cs proposa; "Pr-.mcr.— Que ps[ senyor Alcaúie es nomeni una e.frii.ssió de reg^u:!! assistida do tècnics, perquè procedcixü prèvia inupcccíò ocular "scní el icnyor Vila cl president, a cst-incs, de la Comissió dc Cultura, podia poríar-ïa a la Comissió perquè els altres membres l'esimidics^n, Diu que ei ícnyor ^^iia no s'ha aísabntat que hi ha una escola ; que això, a qui cal estudiar-ho primer és a la Comissió, assessorada per l'íncssor, i veure que fa l'escola i per què serveix, i si s'ha inventat t'eseola per a la finca o la íinca per a l'escola. El senyor VILA diu que no hí ba tal escola ; que MM de les casetes s'havia utilitzat per una colònia d'istiu. Diu que el cas depèn de fa Comissió Centra] ï no de Cultura i que cl Consistori ba dc veure si tia de modificar l'adminísiració. El senyor ARTIGAS díu que a Cultura hi Iia els comptes sobre aquesta íinca. Ei senyor VILA TEIXIDÓ contesta que a aquesta Comissió se li ha penjat aquesta finca com molles altres coses; amb això. continua demanant el vot de confiança per 3] senyor Alcalde. El senyor PUIGMARTI dm: Cultura dcmaiíà el parc de Martorelles. EI senyor VILA diu que vol rectificar, i ho f.i, i díu a més a més que no m» tj Cultura .ho demanà 0 U digueren que ho demanés. Cl senyor GIRONS diu qne la proposició t£ grfeiii dU&blïati jurídique» LíxpJica al Maror Vila algunes ées que el «enyor Vila M recorda; diu que la 'faeutlit de rescindir ^ contracte é% del venedor i no del comprador. Afcgc.x que aquest «OC 4t coniiauça íncs aviat compromet t'Air cnlde que no pas rimnora. 1 dentaiu que la proposició vagi » Cultura per essçr estudiada. , El -icnyor VfLA dm que lí sembla que y. senyor üironí no ha comprès bé !a proposició: que no es tracta dc donar a fa comissió que es nomeni més que funcions informatives ; .que no ha dc resoldre en dcfinitívai i repeteix cl que lí ha recordat al ïcn3'or Girona, afcgiTií-hí una íràía llatina dels ínlls ric color dc rosa del diccionari Larousse. i diu que ell ja ho sabia.' Afegeix que el que no sap ell ís com AÍxò s*hapi d'arreglar, que el qnc ho hagi darregíar que ho arregli, . perquè ell no s'hi vol fixar. Li contesta ei senyor GIRONS í el senyor ALCALDE agraeix el vot de confiança que li vol donar el senyor Vila i diu que eïl només el vot en tot cas. per nomenar una comísiió inspectora (ara tot s6n comissions inspectores) que informi sobre Testat de la finca i cl que se'n pugui fer. El senyor GIROKS díu que sf és només per informar no hi té cap inconvenient, però que la proposició díu que resoldria el que s'havia de fer i això no. El senyor ARTIGAS proposa que Cultura miri si li serveix la finca, i si no, que es vegi sí serveix a una altra Comissió, i si no convé a cap que cs nomeni la informadora. El senyor PAR diu que creu que la Comissió de Culíura ha dc veure abans de íer el pressupost quines són les institucions que li sobren. El senyor ALVAREZ DE LA CAMPA diu que cs podria fer a l'ensems el que diuen el senyor Girons i cl que proposa el senyor Artigas, aclarir la d is poé ic i ó d ien t que la seva missió cs purament informativa. El senyor ARTIGAS: Aaaaaaraf Així es fa i s'aprova la proposició, modificant-la segons el senyor Girons ba insinuatEl senyor ALCALDE nomena totseguit els regidors que han d'informar, que són: ell. per prcstdir-la, i els senyors Vila Teixidó. Artigas Cail), Girons i MüimIó. EI senyor ALOS s'aixeca per manifestar que ja des dels primers dies que va fiiRressair "en este semicíreulo" s'ba ocupat de la qüestió del personal; que n'hi lia que treballen i>oc i cobren molt i altres que treballen molt í cobren poc. i proposa que cs busqui un arranjament. Parla dels porters macers, dels portetrs d'oficines i dels agotztls. Demana a la Comissió de Finaneea que se'n ocupi " l això a basc que segons diuen ei dia 55 el Directori pot donar la regadora al que sigui." Parlant d'altra cosa diu que molts veïns dcï districte IX ja ni se li miren la cara perquè no els- pot concedir el que demanen í ja cs dóna vergonya d'anar a trucar a les luxoses oficines dc la casa. Díu que sempre veu que els caps dc negociat estan treballant com uns desesperats i ell cs pregunta com cs possible treballar tant i fer tan poca fcína, i acaba manifestant que ha dit tot això perquè el públic s'enteri que no és culpa seva si no es fan les coses. EI senyor ALCALDE surt tot seguit eti defensa dels funcionaris t dc retop parla dc la feina que fan els regidors provídcneials. Tírlla d'in- SERVEI METEOROLÒGIC b£ CATALUNYA ï. SITUACIÓ ATMOSFÈRICA GENERAL A I ES 7 D3L MATL (Observacions d'Europa, Nord tTAírica i rAtlàntic, rütudes per telegrafia s*abc fils): F.I temps és núvol i boirós .1 la Península Ibèrica* i míiídia de França, degut al règim anticiclònic establert. Les baixes pressions són u J'Ailrintic septeiilriumil. amb plugfi generala i vents fons a les illes Hiíiàmqiies. A Polòni.i innibé lii Ira un ntifïl borrascòs, que prodeuix nevades a Ics costem dc la mar Bàltica. ESTAT DEL TEMPS A CATALUNYA A LES VUIT DEL MATI, (Observació™ de la Xarxa Meteorològica Catalana, comunicades per telèfon): ^ En general el temps cs Bo a Catalunya, obscrvatit-se boires a les planes dc Vich i Bugesj «tH mitja del Segre i regió del Priorat. La temperatura màxima ha1 estat de 19 graus a Roquetes, i la mínima dc 5 graus sota jsero a Puigcerdà. Caudal del Segre a Camarasa, 49 metres cúbics per segon. juií.iíf/Wi'St/r «>" ARRACONA. 1. Sulfit. 3. VENTS SUPERIORS A BARCELLONA (Sondatgct de l'auntafen lliure a les 7 del mart): Aldtnd, metre*: 310, 500. Direcció: SW. SW. Velociut metrn per ugon: 2, J. l'iaíó de jiúvojs, 3 S98 nictrcs. I-racto-cumuls. O^ERVATCRI METEOROLÒGIC De 'la UNIVERSITAT DE BARCELONA Hores d'observació; 7, 13 i iB hdren Baròmetre a zero i al nivell de la mar: 76ó'3, 765^, yt^'?. — Termòmetre sec: 10*1, ^'7, n'a. — Termòmetre humit: % 12» — Humitat (centèssimes de saturació): 85, 71, 84. — Direcció del vent: NNE., W„ SW. — Velocitat del vent en metres per segon; i, 4, j, — Estat del cel: quasi tapat, nuvolós, quasi scri, — Classe Oc núvols: stratS'CÚmuls. fTacto-cúmuIs; fracto-cúmub, cúmnU; cirrus. TenpiTafure. extremes ^ l'ci .t-^ Mxima; if&. — Mínima! 9'.*. — Mínima arran de terrat 8, — ÜsciHaciò terniomctrica: S'ò. — Temperatura mitja, is's. Prccipilació aisunsa, des dc" les 7 howa del dia anterior a les 7 hores dc! dia de ta data: o'o mitímetrek ^- Recorregut d«t vent en igual temps. 64 quilòmetres. — Observacions particular»; boira. jmt al «enyor Alós en dir que ** fa^poca fdnt i eJkplíca fes dífieuítbtt que han sorgit en renovar totalment el Consistori,- tosa que amb els retfídorv elegiu nO ^fftíCcia, Amb tott Jit Ju moíí bona iéihi per citar. ■ wHem. dia, tuípèïï mòlts projectes (fe t'Aruntament anferíOr opt poí* aer erm ^erjodicíak. Hem suspès la compra de Ica aigües que anava a caure damunt de l'Ajuntament", í la substitueixen per una sèrie dc provatures de pous artesíans que poden •dbnar molt bon resultat. Renya al senyor Alós per íes seves paraules i li diu que no s'ha de donar a fora la impressió que no treballen; molt al contrari; això no està be. perquè s'ho creurien, que no fan res de bo. Fa després grans elogis dcí senyat Alòl· de la seva bondat i activitat, í recorda ia qüestió del pont del Dragó i recorda que ell (l'alcalde) fins va passar t tot per damunt dc la llei per posar aquells llums que el senyor Alós demanava, Al·ludeix al que abans cs feia aquí i en "una altra casa de Barcelona", que quan no cí podia fer ona cosa es carregava eï mort ^allà haíx" i es donava la culpa M ccntra'ïsmc. Nosaltres, quan no podem fer una cosa no ta fem. (ilfoíí hèl, en diversos sectors.) El senyor Alòs dtu que sentiria haver-se propassat. però que s'han foí eonFisTiacíons, sobretot en la col·locació dc llums que ell troba injustes, ï crítica fes ItargDti ïramitacions que cs necessiten per aconseguir encendre una llum. Parla altre cop del pont del "Drafió". i felicita r^íHustríssim senyor alcalde**. El senyor CA PARO esmenta les queixes dc la Premsa sobre la velocitat delí airios. Crítica cl sil·loma de multes. le* quals cs posen al cap de dos mesos del manca mcot' i díu que convindria que es liquidessin cada setmana. Troba que les mulles dc 3 i 5 pessetes no serveixen per a res i cn demana dc 25 a 100 i diu que cs podrien cobrar immediatament. Explica el si'ícnta anplfe í diu que el senyor ■ Ribé lli podria fer molt. Crític?, després li maiiçra de fer cis números dels aulov sobre planucí d'alufnim. i les vol blanques: parla de la llum dc darrera vermera o blanca, t dels perjudicis que porten als paviments Ics Uantcs estretes i cita l'exemple dc les carreteres dc fa Canndenca què emprava carros amfricans de rodes amides. El senyor ALCALDF. lï contesta donam-li la raó de tot. i diu que quan es facin Ics noves ordenances &Tta dc tenir en compte. El senyor CERA froba massa fortes les multes penmc le? posin els municipals, i com qne no hi tu cap méí regidor preVidwWÏaf qne tinsui íranes dc parlar es dóna entrada als REGIDORS AFICIONATS EL SENYOR FEBRER SISTAC5 (Reptis*^ El senyor Febrer Sistacs, que ens visiti per dir-nos que rect i fiquéssim que ell no havia estat mat arrendatari dc les cèdules, sinó de les contribucions, vesteix de jaqué, perquè segons ens manifestà quan va a casa d'un altre es muda. Comença per dir que cs indispensable que s'imposi cl padró de cèdules personals- Diu que a Madrid fou honorat amb la confiança del niintsíre perquè ícs el padró dc les cèdules. Manifesta que el que aqui es cobra ès pot triplicar i afegeix qtte fiïra cl que dóna cl "malbadado impuesto de inquili> oato" es pot treure de Ics cèdules. Perquè no qm-di enlaire, on» assabenta que ja en paftfcrü del ''malbadado"- Aíscgnra que cl-s antics Ajuníaments regalaven cèdules i que això és una infàmia; que totbom ha de papar, ï com més millor; tothom ha d'ésser igual, i *'3ixò è> la democràcia, això és la Veritat, això cs la igualtat T, Diu que les cues per treure cèdula poden evitar-se amb el padró: que el padró resulta beneficiós per a PAjuntament, beneficiós per a la ciutat i no perjudica géní eí públic. Explica anècdotes impersonals i exemples. Desprès d'explicar noves i innombrables virtuts del padró diu que és l'cmpar del contribuent de bona íe. Cita un cas cn què ell, sense padró hauria anat a la presó, i.lVxplíca amb tots els pèls i senyals, Ics converses, els comentari*, les llàgrimes i les iuterjeccíons- Diu que cl padró és molt útil també per al senyor Alcalde, que no pot fer una pila dc coses sense padró. Fa tol sesuit una sagnant allusió als amants dc Catalunya que portaren cl "malbadado" i quan es va a estendre sobre el mateix "malhadado" el senyor Alcalde li díu que ho sent molt. però ja ha passat l'hora. EI senyor FEBRER; Xhl aixi ^cabo l si m'iio permeten els pre«aré que om guardin el torn per a un altre dia. (Rialles.) ■ Eï senyor FEBRER-. Jo no solament no me'n ric dels que rinen, sinó que els perdono. Vistes Ics declaracions interessanttssimt-s del senyor Febrer Sfftací decidim^ en sortir, comprar a la primera farmàcia que trobem una botella de padró. Creiem que una cullerada abans dc cada repàs ens tornarà la gana que hem perdut totalment a causa d'uns amors si fa no ta quasi excessivament tràgica. EL SUNYOR JOSEP SANROMA GIBERT Faria dc ta Reforma i dc l'aheUtment de la ciutat. Díu que l'enderrocament es portà imb una rapidesa de gegants destructors i'Vedlftcació dels nous edificis és una obra madrepòrica. Assegura que "amb tot i el' nou Consistori, Barcelona sofreix el calze de l'amar fjura*". Afegeix que feren b4 tots plegats no deiwmt eqdérfoqir 1 la Referma aïracne nfr rtli tr'es.pef a traalladar-«c. Cita < tres cascs del carrer de Rip^T] han d'anar a terra 'V afecten 1 tamfóes. EU escons són quasi Wts i 4 blic rto )ií queden més que ets 1 parúcftbrs de Voridor i' dels \ nats que manquen. EL SENYOR VÍCTOR MOtJ CARRERAS Porta unà gorra cartera dc ] moid ros. d'on treu un paper d da. Lliura a la presidència un ■ paper enrotllat i un quadern. Ttj veu molt apagada. Mes aviat 1 bla que repassi la lliçó. Segons s bla demana clemència per a a rò ningú no n*hi té. perquè no sc l'escolta. De tant en u paraules •'abusos", "pobre i no" donen1 a entendre que e? d'un drama. En el públic queden dos addi vigilats per sis guàrdies i un capi mateix cos, no fos cas que fugíi^ En els escons, quatre regidors j tos: cl senyor Garcia i el Par, i aquest encara perquè el 4 xen seure a la presidència; çn J recó, amagat, cl senyor Alòs. Finalment sembía que es iractaJ vuit centes bai EL SENYOR ANTONI SANCHO I GRAC Vc en representació de Vallcar demana arbro a canvi dTew rie». Demana també que se'ls rel preu del quilo de bitllets dc tra i que els posin ai mateix p.-eií < per ab habitants dels Joscpet bé voldria un desviament pt: agafar més sovint el tramvia. Com que són tres quarts í òst punt, el senyor Par té la saiisf« de poder tocar la campaneta, seguit, com un sol home (és ri( dc dir-lioï, s'aíxeca la sessió, DESPRÈS DE LA SESSIÓ I LA PRESIDÈNCIA DE CULTlJ En els passadissos ens a^/i ■ seu compte un regidor de Cj&aql de cultura, , i comença d'e \; >--coses interessants. La que ho és més per a nos però, és que, amb tol i les sevej - tuds heroiques una altra glòria f a pum dc minvar d'esclat en el ^ del Consistori. El senyor Fné Camp. que ha estat nomenat d'alcalde, pertany a la Comissió Cultura. A ell, doncs, pertoci | :di:'-la. EI senyor Vïla Teixídi té gaire sort. Primer era sindíc 3 i li nomenen després ira compet-i i finalment li inuen una presiéa de gran to. Hi ha males tcmpi DIU EL SENYOR ALVAREZ I LA CAMPA LA CIRCULACIÓ PER ] RAMBLES El senyor Akalde. parlant imbj periodistes, cn sortir de la sca? manà que reçlifiqucssin la nntica^ s'hawa donat de la supresiió d^hc vies dc la Rambla. Digué que m i| això al qne s'anava, sinó a uzi J ducció del trànsit, tant jie ;r«n com &*i cotxes i carros, que pre ria dcscOngeíïionar -ic pel cirre I Ferran i la Rtí^ma. i que ^'ïríuf ria mi telèfon de campant;:, tfc: | Canalc.o rassanes, per saber sempre Testat de congestï la Rambla i pnder recular la i ïaetó. El senyor Girons naaníü^ü iiuí| tractava de fer ■■■ .:~trsj les línies redlddn fessin transb la Plai;.* dc dialunya. ja aquesta Pla^a acabaoéo algun} trajectes. crònica m\m AUDIÈNCIA PROViNCIH A la SSCCtú segona íi |iaK«gul U.ifiír l.tind I.Of auuí.K ú\\\\ dpliiii: r bï'. fn grau de (cniptuliva. s'Iia cunfornoftl amb la W dü ^'>0 po^Si'tCíi, que cvíl i na Sol·licitava él fiscal. A la mateixa Secció i [ pondre di·ls dcUi-to* de ftí Mnonça d'útils pit a! .ola ri, va seurp al banque:. - Molló Qar«U. Kl fiscal li hi manal dus m··sos i un ri'sl major |icr al ílc furl, la indemnitzaciü, i un any dia d« prcsiíli corraccíoi A la tiiiunra d'iVi'ls por batoct. ASSENYALamENTS PER AVUI AUOIENCIA TERRITORI» Saia primpra. — Vi/aiH Pobrosa. En Josep Palim Iva Kn Leandre Palmern i voràt de l'Ksrtd. Vdari'am-a, — Uasn}iu4 jL