r i (uMrt, ««M. 11 t 1».— T^Mon IMM g FREDS DE SOBSCRIPClè | KDICIO DIABtA | u mm = uitr.M IIIIIM. . »■*« ASÏ XIA'I— XlUl. 15,424 — PHEÜ: 10 CÈNTIMS BARCELONA, DUIt dc f}iiíi tlniifin la r.-cti- pit, pwsoiaivH&il·, hij tfüyrvj a i(r**jjí íi sxnyr comte de Sim: i* Pnmés. : : :!: v. iiac ri .vi:v^r famíí S la liaria de Fiméi çonHnsa, fftf mai> aàhcrh r. ie. i '. U. .V. j f!:f}'.:ssió fi un.: fültedaí fftie ■ fUrfBtíntí m :f úitcud ··l·i! . .'; ; :' tímpfe fíd/í i e nufant senyor i- Santa Mfiria ''kcciíj d'íafrer complert amh ei WH ' 1 ^■wtpafmcnt. tvig tenir Itt tarí '■kjT.-r cítaÀ ttti di fs que coiihUmir-n 3 fa cmsïitncifj de fa MiificMmiHtlat ^t- dviti, prr fa Coreniadó dT.sfanya. ^ík tjUi- ijueden uo supTimidts f?s ■ frftactcHtf, .íi'híJ separats de tes jiiít'■ies jí^-. V/ hnmes que el .tufratfi dels WQÀmt :iir .-(i d ffu dia, unmrmr per ^ it tanstkmr·ltíí i Per tant un maltijtQM, ei /fur a vosaltres es ■•^hir; qual fet vol demostrar qw. cwteph· rf.-;* dits fliKvmants, no etiat exercits abrils càrrecs W fow es deviú. « hora de fer un examen dt tai 9*tnl ni tHAnyj de dhcutírJo, per ***** *> « U ía deguda Whcrtat d'exW'rià dei pcnsamenL in Wr, doncs, separat det càrrec * hfMtüí provin ciaJ, em resta soJa* l Jttí el remerciar-vas, cem tt mi r eix, ^/íbiío qut en mi vàtin tenir i **** dtMMm; tmmt fw sxprti* T^!** Prepfck tme dt íarres- / /ei zifiijui pd major hi dc la PàIria, Vostre cfcc'Assim amic í cx-dif-uiat fravineial ■ — r^ímcuí VídioIIa — , ffruf i.\ di gener de 1924." ( A TE CISME PA TRIO Tl C U» senyor Pere Strrate\ dc GuadaL·inro. Ua tramès a diferents persor+es é'trqutJJa enpiïúi exemflais d'un "Cjleeismo Paíriútieo", que li vOMH prewd&r en un concurs de Hox-Seauts, a S'ol·jeete que ecnfr'íbHci.rir. a la seia /T.if·iH/aau a Cdíalunyü. El tema del òrlítfÍJfflí és el de "La Pííiria c.we fodo y sobre indn" , i cl sen le.x!. ièr^véssim eífni, eï repradat* riem ijticíjramctit. Nü urfi et senyetr Sermte. que feí reitei qiu: ^Keapçala el seu fasàcU ti etrta temblanfa amb ei conegut doctor lisítl-aju-U. i'efeete mer^eliós que h seza mà'iieti ianíasia produiria cn ej: UcfíiditTS. íi es propS'tHcs. ttin gron effeU\ que si, com semhla traslluir- se, té ur. i\iimbre d'exemplars per coHocar, i eh ttftttfréi fl m pren acomodat, en --eifir, quan vntfjui. campanya eleefartí, seria* cofa d'adquirir-hs per cstohlar més dificlh propagandes. P.l fiisciele t,- una ifaf/tls, eonsisteni , tn "Ifiiuno a la bandera cspnfwla" d'rx f**yar Mufwz Favon. que eomenfit amb cl íL'ííít.iií ttért : "Tú cres cl impa". í det epmi f.n fabQn est^r-nox de copiar fntiiniQ c m roja. qui1 diu auri; "FcMz d líty que MtffC castillos, Icones, barr.!'. Ctót&U, àfiuilas, Aijsïrias. liscs, cusií d Hlfia cllra tIc ertlrc 1*»^ límbolof (d; suí LL·isonvs grabur hii-Urn,.. tardícoía fit llaintti sti fcorarón ! ; Ctoria. pues. P.-ibcllúii dc Casti)la, ptncciadíi dc cnEK y fa »d 1 lOuieir tiü 4obk atiic ii la rudilb Amb atjuesta soh transcripció tenim la certesa m no equlvocar-nns ca dir que el que Uegis el fascicle en qüesHà esiarh d'acord tant amh ei senyor Ser, nde com amh el senyar Muüos Fupàn, que per moíis anys pafjuin fer tan bones oh res. LA SITÜACíft A EUROPA fia comitè* da pèHto «ontlnuen la seva labor. Han tornat a escoltar «la sanyafa Sohtoht I Bapgmann, havent-se «laborat «a principi, t«» «o» dlolons par a la conaüUnto d'un Bane d'amlssld de plf roaor, a basa de moblUUae >»rt dala «alor* meUUiaa l dUiarn «•Iranfww «ua as twban «n mana da súbdita alemanya I «mb «I wnmira íi Mfltal· ii tm» Cap boine contemporani na encès en el cor de la Humanilat tant d'amor i tanta d'ira; cap no ha suseital tant d'estrèpit dc batalla i tant d'esperit de venjança de classe; cap no íin inflamat Tènima del proletariat amb una esperança tan profunda cn la redempció social com el quo fou inspirador i cap visible de la revolució russa Viadimir llldi Llianov, que durant dotie anys conspirà incessant ment contra el Isarisme a Bússla i contra la burgesia del món. Yladimir llich Ulianov, dit Lutifn, nasqué a Simbirsk el 10 d'abril do l'any 1870, Bl seu pare. Illa Nicolacvích Ulianov, d'orígcii rural, ora inspector d'on. senyatiça í gaudia dc molta sinipatïa i ennsideració entre els meslrós d'escola rurals í de la ciutat de la seva demarcació. Lonin, de molt jovenet es dislingí per la seva aplicació i ta seva inlelligèuei». cridant per aquest mutiu l alcntió dels seus mestres, que li auguraven una bella carrera liíerjiria. L'any 1887. el seu germà gran, Alexandre, socialista revolueionfiri, fou processat i eïeeuliíl e Petrpgrqd com a còmplici> du raleniptal, contra el tsar Alexandre Uf. Aquest InV gic esdeveniment repert.ulí en In carrera de Lenin que, degui al procés del seu germà, li fou negada ía inscripció a la T'nivorsitat de In capital, liavimf-se de matricular a la de Kaian. d'on fou expulsat ai cap d'un mes per haver pres part en un moviment revolucionari escolar. Al cap de qualre anys òbtftigué . l'autorització pet itlieenciar-se, l'n Cop obtingüdà la lliceticlalura. cl jove Vladimir es traslladi a Pctrograd (l«92\ on es Hanfi amb tot el seu ardor a la Hulla rcvulueionària. En 1895 es fundà a Pctrograd la l'nió dc la lluita por l'allibcramenl dc la classe obrera. Els membres d'aquesta entitat que agitava Ics masses i escampava la Haver de la nova propaganda socialista forc» arrestats pi>I desembre di'l mateix any, i després do dos anys de presó, furen deportats a la Sibèria urienlnl. Durant els tres anys d'estada a Sibèria Leníu escriví algunes obres sobre qíiesliniis l'conómiques referents al seu pals. entre les quals cal citar el "Desenrotllament del capitalisme a Rússia". De tornada de la Sibèria. Lenin marxà a l'estranger en companyia d'altres revolucionaris, amb els quals l'any tílOO fundi cl diari "Iskra", l'objcctíu de! qual ora dc preparar la unificació. Ideal de 'In social-rtemocràcia revolucionària, Imprimint una direcoió essen( iiimcnt revolucionària a la lluita obrera. Lenin dedicà toia la seva vida, toia la seva inlelligència al partit i al moviïnent revoílueiünari. Amb moliti del Congrés de Londres que sc celebrà l'any lUOa es produí l'escissió del partit íociat-dcmocriític-obrer rus, a aonseqüència de la qual Lenin s'endugué 1 a majoria, dlvidínl-sc ej parül en majoritaris o bolxevistes i niinurilaris o mcnxevisles. En Í90S passà una breu letnporada a Rússia, però la Cúntra-revoliieió tvíomfanl H'ubligà a expalriar-se allra vegada, escapant amb gran dificultat de la vígilündu dels espies que cl perseguiren de prnp fins a (a frontera de Finlindla. Després d'uns iiumils anys d'exili, durant els quals el formidable rcvottiolonarl ru* Ireballà amb una nclivilal exíraiirdinài'ia, patjanl oèt damunt de totes les penalllata, cn 191)7 tnrna a pirsi>nlni'·»e en ui camp de la Huila Intamaeional cn qualitat do membi·i! del Hureau sòcialis'la internacional de Brusselle». Amb l'aparició de in "Pravda" en 1912. s'eslaMcix a Cracòvia, per tal d'ésser mt's a la vora dc la frontera russa, des d'on fins a l'any 1914 tramet nJs diaris de Petragrad la vibració de la seva aclivítal. revolucionària. Vladimir L'lianov publicava els seus articles amb «I pseudònim de "Tuinin" o "Lonln", junb «l qual es «u pqpul·t entre el proletariat rua i que sariii amb tMua passarb • la hlaUrte, . — Es declarà des dc bon principi partidari,, do la pena dc mori, «om ho provà després a bastament.. Bn una reunió dc desterrats polítics celebrada a Serna fa uusKatonc anys. declarií: "Quan haurem d'obrií-nos el camí que porta Ui poder, al domini, a la diqtadura del proletariat, serà necessari comptar amb lots els -mitjans possibles per a in destrucció de tols els obstacles qna se'na oposaran. Sense l'anorreament, no tan sols de les institucions, sinó del "material humà" que les sosté, el nostre triomf no serà mai estable ni durador.* Un cop feta la revulnoió menxevisla de^ març de 1917. Lenin, amb Maulorllinció del Govern alemany, travessi Alemanya i tornà a nflssia. comeni>.ml In preparació de la guerra civil. Per aquest fi havia rebut sumes cnurmes de (o a través dc'' un lol Cavelski, d'Estocolm, i dc la senyora Svemeuson, do pstrograd. Amb dics fundà diaris, féu propaganda i' recluti milers de propagandistes, que li donaren e*« partidaris nmb els quals dissolgué l'Assemblea Constituent amb la força do les ametralladores l'o e t u b r o da 1917. El 8 de novembre del matoix any es constituí el ftovern de la República rossa cn forma de Consell de Comissaris nacionals, essent nomenat Lenin cap del fJovern. i encarregftnl-sc dels afers estrangers Trolski. La" seva' activitat Jou sempre eitiai.rdmíírtli. No viatjà, com Trofski, quft vivia en un vagó de ferocnrrS, sinó que romangué sempre tam-at nl fons del Kremlin, on era dificilíssim dc veure'l. Fou el cap, cl pensament del bolxcvlsme, com Trolski en fou "I braç, l'acció. Vlatlma'lfun primer atemptat, les agències telegràfiques i'i| iiHiitfipllcai'cn. així com la seva mort, fins a l'infiml. Les imilaltics do I.enín afectareu totes ües formes, i . és que era lan difícil de penetrar en el seu retir que qualsevol rumor prenia tot seguit consistència. Els metges alemanys que foren cridats al oapçat del seu llit afectaven I des les especialitats. Einainient, havent-se confirmat part dc les noticies que sobre la seva salut es feien córrer, s'hagué dc retirar dc ta politica activa, anant a viure al camp. Entra alltres obres, Lenin escriví; "El desenrotllament del capilaJisme a nússia", ja citada; "La qüestió agrària", "Materialisme i imparooraticis. me", "Durant 12 anys", "L'im- , perialisme". Va dirigir els diaris "Iskra", "El SociaWemúorata", "El Comunista", "El Precursor", i d'nflres. Fou visitat per nombrosos cronistes estrangers, : els quals després on feren retrats més o menys semblants. Nosaltres, no per la swnb'aoça quo amb l'original pugni lenir, sinó pel valor literari del retratista, reproduirem el que en féu al gran nuvclliüta anglès H. O. Wells després dot seu viatge en el seu illibro "Rússia en Ics tenebres", "El meu objecte principal en anar de Peirograd a Moscou— diu H. G. Wellí~*ri veure Lehin i parlar-hi. Tenia gran curiositat per veure'l i eslava disposat a mostrar.m'lii hostil. Haig de contessar que vaig trobar una personalitat íiueranient distinta dc tot el que havia esperat. Lenin no és un escriptor; la seva obra publicada no el rcprcscnl*. El» seus penctratils petits fascicles i articles editats a Moscou amb él stu nom, plens de coneeplcs erroni*, sobre ta psiculofïla del laborisme occidental, i obstinats' en deii-nsar l'afírmació insqslcaiblc qne és la profetitnada- revolució marxista la que s'ha esdevingut a RAuta. aptneí mostren ros dç la veritable mentaKtal del Lenin que vaig conèixer. Després de fer mn descripció dc Moscuu i dels estranger* qae amb ell es trobaven, Wells continua: 3} ■ El KtanlbvWI com «1 reSúhbv* d* i»!*, «a un lloc patfaclòmeat accessible, tan scewible «un d Óutdl de WMaori Itttrcsiat coatlanamat per on tnnant ds. Mttile*. Però ara H** *oe tancat I í'stcí* dilicü. Pou ao vtritabla m»remi«mbb da "paSM*" i tahroeondocl** abans de poder f ranquejar tan sola1 Ics port» exteriors. I fórem realment filtrats a través de cinc o sis sales plenes de funcionaris i sentinelles abans d'arribar a l'augusta presència. Això potser sigut necessari per a la seguretat personal dc Lenin, però el cottoca tura de l'abast de Rússia i, cl que potser és mes greu, si la dictadura ha d'ésser electiva, col·loca també Rússia fora de l'abast de Lenin. Per ii arribàrem fins a Lenin, una fiKureta asseguda davant d'una gran taula, en una habitació clara i de vistes magnifiques. Em semblà que la seva taula era un xic desordenada. Vaig asaeuce'ni cn una cadira, a ua cap de la taula, i l'homenet — assegut a la vora del seient, ets peus a penes li tocaven a .terra — es girà per parlar. me descansant els bravos damunt d'un pilot dc papers. Parlava nn anglès excel·lent, però — detall prou característic, segons ei meu parer, dc l'estat actual dc coses a Rússia— Mr. Rothstcin apuntalava la conversa subministrant, de tant en tant, notes i altres informaeions. Mentrestant, l'americi posava en acció la màquina disposant un clixé darrera l'altrc, sense molestar 3 ningú. Jo havia esperat tcnír-mc-les- amb un marxista doctrinari. No vaig trobar res dc semblant. M'havien dit que Lenin discursejava a tothom; en aquesta ocasió, almenys, haig dc dcctarar que no fou aixi. També s'ha parlat molí, en tes descripcions que d'ell ens arribaren, de la seva rialla: una rialla que, al principi afable, no trigava cn ícr-^c^çjniça, , Dur, . rant la nostra eptrevista, aquesta rialla no es féu visible, El seu íronl em recordarà algú conegut. No podia recordar qui, fins que l'altra m't vaig veure Mr. Arlbur Balfour assegut i parlant sota una llum velada. Es exactament el mateix crani cupular, lleugerament assimètric. Lenin té un rostre agradable i bru, d'expressió canviant, amb ua somriure viu i (degut potser a algun detecte dc visió) tort; un ull i ta l'ullet quan fa una pausa. No s'assembla pas massa a Ics totogralies que bem vist d'ell, puix cs una d'aquestes persones en les quals cl-canvi d'expressió és més important que la linia de les faccions. En parlar accionava una mica amb les mans damunt cl pilot de papers i s'expressava depressa, d'una manera moll penetrant i precisa, sense cap mena dc pose ni pedanteria, ni .reserves, com correspon a un home de bon tipus científic. Obrim cl nostre diàleg amb una discussió sobre el futur de les grans ciutats sota el comunisme, M'intcreisava conèixer el pensament de Lenin sobre l'agonia de les ciutats russes. La desolació de Pctrograd m'havia fet fixar cn un punt sobre el qual mai no havia reflexion«t: que la forma i disposició d'una ciutat estan enterament determinades per les botigues i els mercats, i .que l'abolició d'unes i altres .fa les nou dècimes parts d'uua ciutat ordinària directament o indirectament insignificants i iijfuils, "Les ciutats ei reduiran mollissim", admeté Lenin. "Seran diferents del que ara són. Si, molt diferents". Això. vaig: indicar jo, suposava un treball immens. Suposava l'abandonament dc les ciutats existent* i llur substitució, Les esglésies i els graus edificis dc Pctrograd quedarien com els de Novgorod la gran o com els temples de Poeskuni. La major part de les ciutats desapareixerien. Lenin assenti jubílüsamcni. Crec que li agradava dc trobar algú que comprengués una necessària conseqüència del collectivieme, que mclts deus seus mateixos partidaris no arribaven a comprendre. Rúsnia ha d'ésser fo. namentalmeiít rcconsiruida, ba 'de canviar per complet,., 1 la indústria càt tambe que cs reconstrueixi. Comprenia jo cl que cs preparava » Rússia? L'electrificació dc Rússia? Així, doncs,. Lenin, que com a bon marxista ortodox, és enemic dc tots els utopistes, ha sucumbit finalment a una utopia: la utopia del* electricistes. I està aplicant tot «1 seu esforç a un vaatiiaim projecte de grans fàbriquei d'electricitat que" aUmentaran dc àuií províncies «nteits; llum, mitjajís dt tfaMP^rts l fqr(^ industrial. Do* districtes d'expertaentadó, Mgom em digué, havien )a estat eketrideata. , ' Fot born imagiaar on projecte mda atrevit cn un Immens pab pla, dè boscos i pagesos aaallsbcts, teu* salts d'aígoa, quasi tuu* tècnic*, i D'aquf a dos o tres mesos, so celebrarà a Grècia uu plebiscit, per tai que el poble triï la forma do govern. I no solament els ciutadans grecs hauran dc respondre sí volen la Reptiblica o la Monarquia, sinó que aquells que volin per l'última hauran de dir ai voten ta continuació de la dinastia dels Glücksburg, o si més s'estimen una dinastia nova. Així ho ha ditVcniïeios a un periodista francès. En aquests darrers temps, i sobro tot en aquests darrers mesos, Veniíelos apareix estranyament vacil·lant. Canvia dc ponsamení sovint, i revoca decisions que havia pres amb caràcter irrevocable, A estones no sembla eil mateix. Es que es fa vell Així ho assegura el propi Venizelos. El periodista a qui ba íel rotenlmcnt declaracions, afirma que, en aquest punt. l'eminent polític exagera. L'ha Irobaí en bon estat de salut, fresc com una rosa. sense senyals externes de prematur envelliment. Perft dc,vegadcs l'aspecte cxt«rior dels homes és enganyador. Ln bona cara de Venïzclos no és una garantia segura contra ln scncclod. Repeteix Vcnizclos, d'nn quant temps ençà. aquestes paraules: "Em faig vell." Encara que l'alTudit pei iodisía ereu que no té raè. nosaltres direm que les aclituls stlCf.ossivps do Venizelos davant les recbnls fases dols esdeveniments grecs, han donal la impressió que havin envellit moll. Les seves paraules i els seus actes recorden sovint el seu. talent genial. PerA, en algunes ocasions, van barrejats amb dubtes i incongruències que podrien ésser degudes a un ■seitiH.remoloj; d'esperit. S| verament aquest trenifolor exisífs. seria ben trist el cas de Veni- zclos. So hi lia res més llastimós que l'especlaclc d'un grau home esdevingut xaruc- Es difícil d'endevinar sl Ve-i nilelos prefereix actualment la Monarquia o ta República. Probablement, ni ell mateix ho sap. La seva oposició al plebiscit que ets republicans demanaven abans de l'elecció del nou Parlament, era enraonada i defensable en si mateixa. Tanmateix, Veui/.clos fa afegint tantes pra>. caucíons, distincions i subtile.. ses a la tria do la forma de govern, que la seva actitud es ta enigmàtica 1 desconcertant., O hi ha per entremig raons profundes que per ara regien en el misteri, o aquest fill d'ülisíes repapieja. No vol Venizelos. de cap manera, que i'oflciaiiíat de l'exércit, que avui és republicana en la seva gran majotta, posi l'espasa en la balança del plebiscit. Si la hi posés, ell no ho consentiria, i cn el cas de no veuro's amb força per evilar o per castigar la intromissió militarista, dimitiria. Va sabem que ta dimissió, eu aquests casos, és un procediment acreditat. I ell, Vcnlietos, té un parer personal? Si el té. cl farà conèixer al seu poble, abans aquest no es pronuncií per mitjà del plebiscits Ha declarat que. on efecte, farà públic oportuna-ment cl seu parer. Ei mal eaià en què Cl seu parer revestirà la forma d'un jerolltic. Mcnlrestanl. els republicans purs que dirigeix Papanastasion guanyen terreny en l'opinió lieilènica, sobre els republitans condicionals dirigits per Hussos i els lliberals ambigus fio Venizelos. A veure si la darrera vitlbria ó'aquest no arribarà a nn anv de durada- *. Hovlra I VIpbHI Converses íiio- iògiques En el català actual trobem usa: cl mot perfídia traduint els dos mots espanyols ferfidia i porf'u. L'adjecliu corresponent a perfidU cn la seva primera accepció és pèrfid, i Vadjectiu corresponent a perfídia cn l* segoni accepció és pcrfiàiòs. Essent realment un inconvenient que un mateix mot rc - uneixi dues significacions tan diverses i essent cn la llengua parlada tan usat ferfidiv en cl sentit de porfia, s'havi.: indicat per a subsïituir perfídia en tnccepcíó de perfídia espanyol, cl mot ^erfídaia tret dc pèrfid mitjançant l'addició d'un dels sufixos que serveixen per a iorniar noms abstractes derivat* d'adjectíns (Ex. ; «iifíío, joííiíja, etcètera). Aquesta solució té, però, l'inconvenient dc rçíusar al mot perfídia, paraula sàvia, et seu sentit etimològic, que retrobem, no solament en l'espanyol perfídia, sinó cn Vitalià perfídia i ei francès ptrfiSie. Tenint en compte qae el moí en qüestió apareix també cn català antic sota la forma perfídia (corresponent a l'espanyol pprfía). potser la solució més «iccrMda tón l'adopció dc perfídia. \ porfídia com a dus mots diferents: c! primer, que conserva la forma oriKÏnària. amh ct sentit originari (substantiu tfittesïoncnt i ftrPÍI ; i cl segon traduint parfia, Ço que suposaria d'escriure porfidiós i p*rfidiejar, com i* feien els antics, en lloc dc prrfUUi i ferfUieiar, com sol escrhírc's ara atenent a la pronútiòi habitual d'aquests dos mols. I*. Fabra un comerç i una indústria agonitaants. Jo no puc veure re* semblant cn aquest obscur cristall dc Rússia, però l'homenet del Kremlin, si pot: veu els ferrocarrils substilulls per nous transport» elictrícs, veu noves carrclcrcs extenent-se per tot el pais, veu un nou i més íclic industrialisme renaixent. Mentre cm parlava quasi em convencia de compartir la sev» visió," Després, com Mr. WïUs, en parlar Lenin de la nova organització industrial de l'agricultora, objectés que no eren més que tanteigs, Lenin replicà: "Torneu d'aqui deu anys i veureu «l que hem fet." Lenta no ho podrà veure. Podrà veure-ho H. O. Wells, o algú altre dintre d'aquest temps? Kl viatge do Wells « Rússia fou l'any IKO, i ja n'han passat quatre drt termini. La febre amb la qual vivia Lenin feia per. ell, d* deu any* quasi un segle', pwb deu anys sdn ao.més deu any», i el poble rus ' lia estat sempre «1 pobla rus, un poble lent, esmolalmenl leqt. I Lenfn un «nn talonari- Full de dietari WA Jh'ECDOTA SAPOLEOfftCÀ. Es una anècdota que acabo de llegit cn un diari francès i que vaig a tenir el (pist dr col·locar a continuació, Kapolcó és a la illa d'Elba. No s'hi iroda bé. L'àguila que ha creat uit imperi no pot troíïar-se bé en una illa minúscula de la mir Mediterrània. Xapo'cé conspira, t'n bon dia. el prnrtir dc murc de 1S15. la conspiració, al punt doti;, s'entlvirca amb rumb a França, t riqui comença ri fira dc fanècdotl Voleu saher quin era l'epigraf dtl ifciiiViir. diiri oíicial, cl dia que cs va conèixer la nova a Paris? Aquest; " L'antropòfag ha sortit del seu catau." El motiu era fort, no ho negareu. EI que ri estampar pocs dics després ne çra «ens ílníx tampoc. "L'ogre de Còrsega acabi de desembarcar al golf Juan." T.Vndcn'.à : s "EI tiere ha arribat a Gap." 1 ïint-i-oualrc hores després: "F.1 nraium ha dormit a CreiTOblc.* *EI tirà ha travessat t.iú." "l-'nsnrpndnr hi c^Ut vist a seixan-i ta llegües de l:i capital." "Bonapartc s'acoïM s ur.ms passes, però no entrarà pas .1 París." M\aç.Mcó serà demà dins els nostres murs." " L'Emperadr-r ha arribat a FoataineMeau," "Sa Majcílat Impfrial va entrar ahir al palau de tes Tuilleries, enlre els -seus súMiís Udoti, " Oil subratllar la suculenta (irada que ititlíontfn aquests enunciats amb ta seva nt'-labtç concisió? Antropòfac. o^rc. tierc. monstre, tirà. usurpidor.... Bonanatic. Kapoleé ... Etnfiendor..., Sa Majestat Imperial I Ltinmc s'anava acostant i el .tfti*»'(enr aniva endolcint els sens quallffc.itíns, sej^iint una gradació calculada nml> tanta finor [jnc pot restar com a model dtiqucltta nii'na dVvnlnci'ons ^an pimlbV! avui cont fa cent nou anys. ■ LTloitir que afiaas d'exercir et neder és qualificat dc brètol o de xitnate tm eOf al poder éi anomenat salvador de la óltria o jare del poble. Es c'ar «ue. en aquesta matèrt* CMS en totes, cal anar amb compte a gfeneralitrar. De vceades les ctueJ T*a com cn cl «as it Napoleó qtlf sclbw de retreure: antrònòtíg..^ Hírt..., usurpador..., emperadar.... Matciltt imneriat,.. Però ís evident qae cn 1» histàrl» W ha exemple* d'una evolució foakplctunenl invers*. Vull dir ouc éiT0*slUa qw els babaus ctrmcncJ» ftr Ct- cteon —•Ah! Oh! Déu te IwieeMVV acabin rondinant: *Ait Val le fum*