aacs* À QUINZENA M millas qu» en* i d> Cranv* nua diimn qu pot ra■Mir qiwi tu ratal d un» i t i Ant* per boclòlUr*. Jk CMisr Cucrpcraliu d« Sommtorct (tíardl, lla venut un vi 4» * frftus escasto* « 72 cl d* HasMtltruM. m ik m«Uiw (r«dMi«id « 70; 1 d« Sant Laurent, l«rab* • un •u aproiim»l. Durerunsiil, confirmen aqueaU preu» «t at da Hartellt, en sl qual cotiUen d* «'7» a * franea ntgn*, da fl'50 • t'TS- el» , i dt > a 9"80 (*a blano». oi gnu·lMOtbQtr·. Aquí ea fia que »'ha iniciat Ja puja, pert ni tan decidida nt tan marcada en ta proporció oo peaaet ai ekmn (da tst ao quilo»}. Què bo M Direu eh francs... Perd, T»feu dir que si es tregipéa el compte «ünb la relació etmeuUda no es trobaria un preu mé» bonic ? Ou» no «'exportat 61 ei» maua compto» ea ais* no erren, també trobo que s'exporu í^uhi 1... lla» un xic mt» que abans. Tarragona (no tenim aitres dades, perd per • mostra n'hi ha pwu), ha exportat, entre bocois 1 bdte» xiques, on» 24,000 k·OtÒUtTM te vi. Freni- ne noia, vinyater. En canvi, Itàlia es queixa d\zna calma aoiaparadora, i perquè veu com de mica «n mi«» va perdent el mercat de I Euf«pa eenlrsl. • » 1 Í6a*en de publicar-íe le» ««Ndfstiques d» la produeci* de klat de 1923 i la comparaoií sdab el darrer quinqusni. •(Ctrne elln, el darrer any k» Miat el de màxima produc«14 t ba aconseguit iS,1S8.000 «fiaters mètrics, i ilendeix a •«^nlar. £n canvi, segons lA.'attaisa estadística, la p- oduwtd de Catalunya ha estat de S.il·.ftO quintar, la qual eo«a ^«•ctra que ha estat un xie l·lttlw que altres snys, i amb UadMtia a I» baixa. Ara **; això que s'dbscrva en tmrn «spanyole» s observa arjwa del món Afa Estat» Dntts, « pnncipalWenl les assockieíons dn mayatiem» de dipòsit, fs reté ta ir«nda i es van amuntemn veritables munlanye» de MtuK en vista liels preus acluai». qw« consideren, ruïnosos. EI Govern, seguns dóiem abans en «qneüa maleixií "Pàxlna Míríeól\'. pM!1»!» prnnHre min meBUra rartlcalíssima. nbilstnnt ni» •fricultors a redntr la soperfícle sembrada, i destinant aque)!■ ferra » d'allre» enllius- França es queixa del mateix 1, darrerament, el Tomit* del Blat i del Pa* ha mnslslni qun el preu del cercat t* «lli inferior (en francs «rl nl qne l'lli* en 19H, I un 35 per (Oli més barat — diu — queen les «Pres naeiont. Riif acersuri fer els tracumenti uns quants dies sbans de porui-ks al consum, iliiicii)r* deu. i rentar-le> atnb au xic de cura sbim de tiraries a l'ulta. G. Bofill El m i* las pomes i peres i ia tacarà i mnnm «I a«t Indicat té» alt flUBIUlB flnralw al* St no- Tcceréem malament, fa un parell d'any» l'eruga o cuca de h col, va fer moll df mal per tot Catalunya. Els hort» n'eren plens i era corrent dr veure Har^tirs rengleres d'eraeues travessant IcntMienl els camins, puisnt pel» marges, ciií:Iaiit-sc per Il-i parets, en cerca d'un nxoiiet a propòsit per ter U eorsòli.la. Ko Ini» els inyí, però. la invasti is un forta; en central hi lis una mena de nucessió alternada, di-guda * l'acció de les causes naturals que «íavoreíxen o dificulten la ntuliiplíeació de l'insecte. Si la cuca no tiaguci enemic^ i causes centraries Ics cols iiaurien desaparegut de la superfície de la terra (a molts setkj i itasaltrcs no hauríem tingut la fortuna dc concixer-lcs i de taslar-lrs. Com viu l'eruga de la col' Cap a l'abril i ai cl temps és bo ja zl tnarc, apareix la pspcllona biaiica amb uu parell de punts negres a les ate» superiora. La papalluns pen els ous sota de les fulles en número variable, però que pot arribat a més dc jou, segona alguns autors. Les cuquetes. que neixen al cap dc pocs dies, són de calor verd. amb cl cap negròs í amb unes línies dcisafs i btcr^li que pcnueieu de recouiixer-lea fàcilment. Són insectes de molc* gana; mengen àvidament i abundantment i acaben prr deixar les falles it l» col reduïda als nirvis lament. Quan han essolli lot llur deaenrctllamcn! Ics cuquetes es irans(firmeu en crisàlides a Ics parets i marges o all reeona que poden trobar. La crisàlida. al ca» d'uns quants dics. duna la papellena, que comenta a pondre ens, dels quals sortiran nores cuquetes, que denaun noves crisàlides, dc les qual* isrtins noves papallones. Aquest cicle complet, d'ou a papallona, que l'snomens gettmtü, é* repetit dïvcrses vegades en an any. Segons els llocs l'eruga dc la cel la tret o quatre o cinc genetuias*, {• que «ignifin que «* reprodueix da tta » ejec regides ea na «sr. i per tant, que d'u» insteu aparcant al mart e • fabrll H'n peta ebtealr molts milers al <»» d'nas qourti mesM. Ea cfecf% Iloteete prtairtn paa per aaoapta ma ests, éét quals sartfma «sa cuques, que •alufaiiu pkpaüam fssut tai h BMtlat, aíx» * i**, slgam tmeIta i ft* §mté» am ea» mét eaa. » b mmm fl»aam«ü. i> i a ta tames des laM Aqaset, tmk é» aa dlnd teàric, ptr ml som «a la pitatla» as teu* les papallMM paaaa m» •** al a •a·v·ttUr·M ca iasce- Apa. ts per al con reu de la p:a.a La patata és snctptibt» de donar prnduccioii* aliissimct, però exigeix sban* qw lot terrenys ben preparats t Adobades apropiades i abuud;iiit*. Les terres que l> ran millor tnn tes utht*, ou el desenrotllament dels tubéreuts no troba massa resis-icncia a racmarmem. Es necessari umhc que juni amb cl* clemcnta d* la Icriillui no manquí la luimíui. t.cs lerrea trelMll.nlcs profundameni a I isliu precedent a ta sruihra i adnbatlu alcshure.'· amb fems ben niailurs. «nn Ics mes indicades. L'adob amb fems, tel al tnument dc ta seinlira, no es. al nostre entendre, cl millor, per la! com no serveix per donar a ta planta els elemriila nodridiu* que li són nrccsu ris durani els primer* pcrludca de descurnillament. A mé* a mé*— ha estat dcmottirat. — donen un ttust parliiular als lubèreul*, criorit^t dr Ics pal·ilr* senccies, sanes, ben conservades, dc grandària miijana, iúii.'ídes. amb pell llisa i ul* sans. La sembra amb patates senerres representa tina despesa més ctev^U, es per a:xò que cs tan cortcnl el costum de sembrar fraRinriu*. 1.1 millor en aquest cas cs partir le* patates grosses Callades en dos o tres tro&os, de manera, però, que tols siguin dc la materxa grand^iia i cadascun portí cl malcix nombre d'ulls. Bn cl petit conreu es pot ler la sembra molt primerenca, però en tal cas és necessari dr defensar fes pl.intrtrs del perill dels freds i Ics glaçades, lapatii-les at principi amb palla o sacs- En cl gran conreu s'ha Je n-tardar fins al febrer, nurc i abril, scroiis els llocs. La sembra c* fa cn rengleres separades per una tlífiíAncia dc 40 a 50 ccnlimeirést en la rcniílcra les patates es posen * uns jo ceiirítncrres. Kit fer la sembra convé fer l'adobada luralitrada; on bon sí^trma cs cl dc fer sols al fons dels quals es posa l'adrib i després la patata, a la diï·i.^ncía necessària En nenerai s'han d'esmcrcsr s.-s quilos dr sirperfosiat í dos de citrat de sosa per cada cent metres quadrats de superfície. La patata, perd, it una planta moll cxigenl en potassa, i per aixfr. si no slia fet aban« una foi ta adobada amb fems. cal afegir, als adobs indicats, uns ires quilos dc clorur polàssic per cada cent metres dc í-ui*erfieíe l'na cura indispensable és la de les suliatailcs amb sulfat de coure i cals a fi per 100. per rombslrç el míucha. Caí rfcrrthr qoc cl •iil/.ir dr coure és sptantent un remei it'cti,\ncia preventiva i tiue els traétanients i. in dc fer-se abans de tàpai rç'íÀ de la malaltia, rosteriormenl a l'ararició. no tenen ia valor. En general, peu'», un parell de pulveritracions ah.ins o després dc ta florida, quan és maior el perill, s^n suficients. ni desfiirodlamení del m inlfo a les patates pot perjudicar fortament les plantes dlsminuim mcttísf'tn la produceíA í donant tiihcrcurs d,i|enrs. Molt sovint Is llavor del uiildiu és js portada al terreny amh Ics pautes que se sembren. Cal. per això, escollir i sembrar patates completament sanei. El tractor: simis de la sembra, les patates emb fiu joIuch* dc sujtat de cture, per destruir les llavors del botit, ne tenen cap cf. ciei» per tel tom la mslaliía es desenrotlla jguslmrnt pel mitjà de ftlsmenl* qnt havent germinat ea» a l'interior de h patit» ne tón tocat* per la iobicli tati-cripteglmifa, A. ELIES Tant al eore tom tà (tvelura, aiiaquea puiuc» I peres i ocasumen furt» perjudicis. El eore r» ni<» greu an le» pomes, la lata vera en la* peres^U primera d» una maialtia deguda a un insccla anomenat Carpocap»a pomnnèlla, i la segona <» produïda per ona fong microscòpica que s'amimana Fuscioladmm pinnum al da le» pera», i FuSeiclarlium denldritioum et de l«a poma». Abans d indloaf cl» Uiuamenl», éa convenient da descriure un xio aquetta» malaitie». Lo» papallònelea del eorc aparoixnn en I èpnoa de flora* i-iid de la pomera l ta pararà, t posen els ou» dini de le» flor» o ou l'ull del fruit que coroenVn lot- Jusl a. formar'»». Al cap d'uiM doti dies. neix «H ettqini que, menjant, obra un petit foral i peitetra din» del trtilt, on onnlinuit ttatrlnt-»» da la polpal, i fnrma ona galnria bHiuoaa. Al cap d'utt» trentoua oq dins ttiiri del fruit t va a tota tle l>M'orpH. par convertir·ae «n crisàlida. Ala 10 O SO dia» «» (rnnsforina en papellona- Aquesla pnpeHona rapeieix el mal d'una manera semblant: pnsn 1111 nu damunt dal» fruit» o du in» fulles, l'ou ddna el cu. qitnt que ea fica en la poma, I al cap d'un temps marxa per cercar un amagabsH on passar l'hivern. A última d'hivern o principis de primavera, cs converteix en crisàlida, i desprd» en papellona, que recomenf» la infecciú en la forma que »'ha dit. El dany del . eorc pot ísser moll tmporlanl; nosallre». a l'borta de Tortosa, born vi»t casos nn ois qual» era casual trobar un fruit que estda »à L'any passat In invasld fou forfa ge. nurnl tt Oalnluuya. La lavplura, com hem dü, 4» produiria per un linlnl. Cs dnssniirullla prinoipalmant en el» llocs Immids i en tea anyades plujoses. Alaea In» fvlte» i el» bruts que n» Ca sequen I mon'n, pnrh el| »ou» dany» »dn mds visibles #n ell fruil», els qual» presenten une» laque» ro»qitna que ntó» tard s'esquerdeu. El fruit esdevé Henyú» i 110 pol tnenjar-se, Ues dn (a un quant temps, aqueslp» malnllie* os eombaInn .rcnjunlamenl amb molta bons rcsifltals- La primera cura consisteix en nclejnr el» Irone» dels arbres, dc*ïnfeclant.-lo» amb tolucions coriíeiil nades, i en Inllar l cremar els brots I truils ntnrats per la (aveltira. I,i>s pnmpj que «'iUinn per accid del l'prr pnden donnr-«e als porcs. Aixt>. perfc. s'Ii» de fer intmedksFAmeiiU per Impedir qiíe la lat-va liiip»! temps de marxar Oolra els corc-i s'usen cl* arsMlhlt» (de po.-n P de plom'' ) contra la lavelura M «illfnt de lonre l/t it'ifd de Ip» dues sitbaiànele» permet de fer el IractamMil ronjuntament amb estalvi de feina; demt1». la prosíncin de rnrsenlal nli^menta l;neeií del sufat de coure per combaire In lavelura- Úi Irtrmnla iiue acosiunta a usnf-pf éf cimisIíIuï'Jh per hrim bcM-delés nio'l alwiU, »■ qual s nfegeix l'arsenMÍI de sòsa: àraenlltl dc eosa .., !00 prnins Sufa! ile roure .-. 1 quilo Calç apaï-ida 3 quilo» Aipun tCO litres Amb aqaetd llqui·l cs fan ducs o tres pnlverilrncionJ; ta primer» on plena florncid. la j.·í.'ona quan ris pètals comenesn n caure, i la lercere, nu sempre imlispensable encara que sempre recomnnnDlc, al cap de >el o vuit die». Por a kf pi-rern, enenrn que fioreixl un .tic mt» iard que I» pomera, fan» Ws traetantents n la maleiia èppra. Amb aquest» iraclamenit ^ eorc és combalulí eficacmetit, tant fn ta primera com en la segona fenernció. per tal com el suo queda embruian( l'ull dat fruil I ei prelefeix de la sefoiit ppsla d'ou*. Al mateix temps, «Is trattaments arlenicat» defensen la planta del» altre* iittecles devoradera, eoro per exemple de lt ruea fitosa (Hepanomeuta). La lavetuia. p*>4.. tt» és «•flaitlvament «««kaiud*. I da per aftà eearsnl·al d» far n»a pnK·rltx·aié amb brau barda11» »•!. »»"»* aterl' traaMfal, oa» (III a I» aisliat da Juay- Cantra ei eare. al» aaaeriran* del Vard ü»»n un pmediment «pe, aecaiw te» nattela* que h»m liapH, ha danat (mmiilorabta* raanKato, tta «I tron» 1 « ja» r»me» priaelpal* »* tm» ««a ét éra^ • i Itlfant-lo» ao falr» fort l da rauart 41M hean molU dbblea*. La larva, an carcar un lloo a propòaM par crlsalldar. aa refugia en aquealea trampes que li ofereixan magntfique» eondieiana. Cada vuit. deu n quinta dtn» ai treuen aqueale» anella» 1 e» fiquen aa *i(nia buNenla, per matar el» InseMea que »'hl han amagat. Snturalmcnt. eal atib»tttuir-los per un» altres. Per a les larves da la primera generaeid, nl» anella <•» pnnen ■ la meitat 0 B- Última dr juny, I per ales de »egona a primer» de setembre Volent intomplnr la lluita natural, de la qual lant i tan )n»lamanl es pnrt» ara, els anoil» popa^afa del* «ritres nn a'han 4'esaaMar. alno que ea fiquen en una» eapsate» dc fuelà provetries de ciaea flrmslres taparin» amb tel·la tnnUliea fina, amb malla d'on parell de mil·límetre*. AixA, »l no per a les larves de totes dtim gqneraclcma, pol fer-ast almenys psr a le» de aeItona. Amh aquest »{»t«raa la* papnHonele» que es desenrotllaran no podran sortir de la eapaa i moriran sense haver fel mul: en canvi, ris partslt» dol eorc. que sdn en numero important, podran anrltr llluremenl al travds del» fnrsl» de 1» tela metMiiivi i aniran a alaear i destruir all res nnre». Amb aquest proeedimenl el pani» mala mn'Tfs r.orrs nens* matar el! insenles airxltlnrs, que is ço que per d is sor lloc amh el» sistemes do lluita artificial als quals hom ha de reodrrer en t'aelualitat- ». Eeoolk i mmuM de mm EM ILS Ffl raNUMMIS III Vmttmnt iirfitfar^icmil iroftnlnilii El Sindicat Agrícola de l'Fspluga de Francolí Aquesta Ja vella entllat (fundada e (ns printerte.» da H'nny 1908). continua la seva gloriosa vida social 1 econòmica amb el mateix ardor que abans, i, per - la seva potencialitat, «n una progresiú gu« ta goig 'de debò. Compta avui amb un» 6d0 socis, iots ells adftertf» a l