«MM f Ul$ B£ 3B*MR{fCtO . | .xiMt» Ukttu. , tt» | tmv (uaw. - ■ t» 5lllll!li1!!nil!ffl!l!lllllIillllllll!ll!l!llinill!llMI|iIl|I!i^ AHV XLVl— «UM, iB,M7— PREU: 10 CÈNTIMS aAílGfLONÀ. DIJOUS, IT DE MARC DE t«24 'V, » ■MMM^·· wn M «MM M LOGI DE L'AVIRAM Wem cantar svui els galla 1 les gallines, pollastres 1 polles, els capons i els polltts deb corrals domòstica, Masea l'jiidada és pela literats i cb poetes aquesta noblo aviram. Els Kírsaires i els prosadors dediquen llurs preferències als volàtils Ifc l'aire, lUurca, sense jou i senso casa, però també sense ajoe líixopiugat i s^use grana. Voleia cantar l'aviram, ara que el Govern d·JSspanja ita deÉUit de protegir-la. Qui és Vi^norant o l'Inconscient que riu o ImiEr-iu davant d'aquesU alta protecció? L'aviram ís, no solaIincnt una riquesa important en l'ordre econòmic, sin6 que tan)m és una riquesa en l'ordre espiritual. Les cases amb corral d'aIriram, almenys amb galliner fot de quatre íustts, «olen tenir fpk equilibrat el pressupost i més arrelades les virtuts socials. Qui conegui d'aprop l'aviram, per força ha d'estiraar-la. I Ijo pvïcisament a !r. taula parada, que és on l'estimen els gasjtrònoms sense cor, sinó en vida í salut d'aquestes bestioles. Un Ipan francès, Fsbre, va dedicar la seva prolonfada existència li l'observació dels insectes i va escriure llibres interessantlsslms líobre llur vida i costums. L'aviram mereix, més encara que ela |ia?tctSB menuts i sovint lletjos i repugnants, l'atenciò í l'afecto Ideïs savis, dels homes de lletres, dels homes d'armes i sobre tot \èe\s sociòlegs. Ens plauen aquesta vol&tils que galreM no voien, que 10L·úgí de peus a terra habitualment, qne tenen hostal i posada [propis. Són els volàtils amb seny, moderats i pwitivistes, que I han renunciat a la vida d'aventures, de llibertat, de perill i de I gana que passen e!s romàntics ocella del camp, del bosc i dels | arbres de ïa Rambla. Qui tingui l'ànima prou tova per fruir les aencies casow1 nes, s'ha de sentir enternit per les escenes de corral i galliner. Oh galls gallards d'aire digne i magnífic, pollastres eixerits, gallines ponedores, polles presumides, Uoques maternals, capons | enerebuts, pollets piuladors! Es bo de guaitar una estona com l'aviram esearbota la terra, com pica les miques i els brins, com | fs passeja amb calma, com a'esvaiota follament per efecte d'un ( pasic injustificat! Aquell qua senti les delícies de tenir aviram a casa, si és I home. psr força ha d'ésser un home da Bona fusta, treballador i henrat ; si éç dona, ha d'ésser per força estalviadora, virtuosa i endreçada. En aquests tímpa de trontolls i daltabaixos, la cria d; i'ívivam és una garantia de pau i ordre. Per radicals quo si1 (nin les idees d'un home, no us faci cap por, sl cria aviram. Ací I Isr-iii En Joan Montsan;', qus ara torna a viuro en un poblet de 1 Catalunya: ja fa molts d'anys que és anarquista! però com que cria aviram, resulta un home amable i pacífic, incapaç de fer m;i! a ningú i que no té altre defecte sinó el d'haver-se canviat cl w)! nom que la terra catalana li va donar, Joan Montseny, pir aiiueEt altre de Foderico Urales, mig espanyol i mig rus, | cau no s'adíu gens amb eis ulls dolços de l'antic boter de Reus. ei Polífíca el senyor harti íncibs Ahïr rthtttm la 'Ari:.: úil Scnyvr .': :: Tngtfa, rxSpttW fer Figueres . ' de fer c&s.'ar li trvVr certs cc:·.::r·u·s cv.cSos {-eh ztMls {w.sd'tir; m . , i'fste r'a-h corporació cor.'ra rtieUiBti& ; ' i;:ir abans d't'í?: (MffgrOBm fer f ; ■ p.:pií!cr, Àmh n-.ait àf gust ei compiovem. l\ \í, AL PRAT DU LLOBREGAT. i&fHt ia Unió àitHÒrquíta 9 pres fawl fixennefil ip.c í'n l'actúliiai L'itfi; m afctrissï·limcíl dues puUdafareí espirant a ivAcgrzr l'A* ci a piiHl de SHbstl'.w L*AIVS7AUSNT NOV DE TERRASSA. '-'.,>, : a ícuir Hoc fe Sufatitudó dï jijttKÍútnem de TfTrajM ptr cri.'rí df i v.oía. S'q Cflí dir qtté ui i.iduxirül kíai votltitmo /u cí'1! ws/I contçntíi .. cWKiÀt ctir tuis í.'í JíHjwrj -■ àUttàii passat lüçà far jr.cn VAVi effOrwc gàndeUeS Jt h méi h : j an eu, Hctft'én agut íj fíííftií óleai&j l\re fíi'cs .'íJrf-ii. Iht^r .'"fijla; fr^rr tinent i'*k*titt tfvadür Uisií P&fàt, Mpt&Nf, dds stdieoU Urtics, * . . jrffom tln-r .'itihni Viver .S'cM, '■■<■' * ' , toretr tmetííf ÜQrjtíj i Vi rucs. adivest, director de ■i Can» ret del Vcltis, tfímtmorl í* U. M. quart iimnf, líltjuel Du- :■. f .'jricsr.i, fk í*i U. hl. í*., t . -» . . fltoíi*' l'- Fbm F.Sfy.cratï, *. .. S.íJíÍíí"*: SimcO C-'·r'-, eyent d'ii&tjiir·mcï*, -' . . . , - ' c-^ral d.-t SonicL":ir fcòfíeavl, t i .j, I^yidorS: Josep Ücdiúut Wtmlft fwt, fahriiüttt; Jasep . .. Josep Antcui, cap l^'j traebUs, ftíhrkmt, caporal del lío;»*-,'.-;;/, itUftiu d'aficié, rtí., etc; l^í'/iifí Cjpntony, c*-rcpubHcà-dcmd["D.'ff, paleta a Vengròs senSc arribar ú Y^r.tr^ciis'.a i negociant en cascs bara^ I**: Joan CadafaUh, fcnmrrt esIftuírffní dc! Shidkal Uiure; Uup llft», mtge, ex-akalit àt Temito, | *•»••» rtrrrr #•*■«« •♦•♦*• Pvfd, fabricant de trensÜlest redactor de ^Crònics Social**, àlurt de h U, ^[^ N.; Towàs Psrellada, mcigí\ /ípií avui inèdit duts la potiííea de h U. Àf, tt.; Josep Marime* Clapést fabrleerJ; FrattttH Farràs, dtpndcnl del regidor Peu íïsnieraís, més amunt esmentat, membre del Gran Cor.seil Tracista,Joscp SaUés Bzrba. confiter sorprès; Josep Botth Sah, BfJtei Tió i Motw.d Pascv.Gt, desconeguts. TANDA DE CONFERENCIBS in Jczrntut d'Esquerra Catalana té Al preparació ua cicle de conferencies poliíico-socic.l-, qits sa cehi/raran a Bzrtefana i Prmnpcd* poltecions iniluxlríah d? toi Catalunya. Properanir;i; s'àmínciaren les iaaugurals, qxe serju a còiree d'w.i conegut propagandista de les hoz-cs orientúcions d'es* çnerra, "LA COMARCA**. D'OLOT Ucutcritut ttiiiiiiïf ha suspès fins pe} jtxaig h fiíblicacij del scítiur.ari Li Ccnu.rca, d'Olot. VjÜüNTAtí&fT DE MOLLET Dijous fon destituït i' Ajuntament dc MaJtei, essent twwcuzts gcvemaiïzawcAt regtísrt eUtts indKfidüt pertattrents a L· Ur.i) ManàtÇuico Nacional. 1.3 príwtQ prúiidíncïa del nou Ajux(GtHCnJ /m csiai la de suspendre el jeerefari Ií:t Francesc Roisf 'J, Itiatuiat dc f&eah de fvíicisnaris i ccnfiari a .'j pelliiçts del sentor Torr(\st Lk SITUACIÓ A EUROPA Lc vo!ac!ú a la CnmSrn franC3:a ilu Ics econòmica «n la riücstló do los ponalona deia funsíonnr/a ha or/jlrtct la dipra!a do) Oovsrn; I ooni qus aqusst havia pianlejtt Is qU«s. lló do confiança, s'ha daalarat lo crisi. R. IRUIsrand ha «o»eptet la dlmlcsló del Oovern, pari (i ha onoarregat fluo en formis un do nou. Polncard Ita declarat C|Uo tenia ganoe do oomplauro el president do la Ita. pública. SutnWo Oua et nou Oovern es farà amb mlnletr** da l'antlo I ois sonyors Bohanowskl, Marsal, Clieumet I possl&lormnt m. Zrousm. Es probable quo sigui suprimit algun ministeri. Continua la vaga il'ebt·sn dol* tramvies I aut&mnlbus a Londres, et» funolonarts dol Motropoifta han rsbut l'ordre de oeffl·rtp·* la vaga tflvwnlPt» t) NIVELLE-PÀINLEVE La mort dtl general Kivclle porta al r"-' de l'acimlint cl record d'un dcU nicj irig:» epiíodis As la guem gran, moment crític per a la França, potser «un ctp altre; la dissortada oiensiva de l'abril dtl 17, qm ha motivat tan nombrosos comentaris i aspres discussions. Nivclie íou ïinima de ïempenla arriscada, brutal, que es Volia que íos curta i decisiva. Cal, perd, confessar en descàrrec seu que no ei Uancà a J'awníura amb !a follia d'm pensament isolat, estrany al medi. A! contrari. En l'ambient col·lectiu es for/J h íHusii mas;'! esperançadora d'on possible final pròxim. Tot empeny!» el desig d'una solució ne'a, acabadora dc Tanfúnia, encara que cu realitat {03 tan alcatò-.-ia com iugar-ae l'esdevenidor a una carta. La guerra venia allargant se cançoneranent, mentre s'esfumava ta fc en una ïictirJi rotunda. Si fracassí el gran xm alemany de ta primavera anterior Contra Vcrdan, tampoc eren decisius els resultats de la jran batalla de la tardor a la Somme, on francesos i britànics posaren un volontariís esforç. Ün pregon escepticisme no deixava erture en ta virtut resotutòria dels fets d'armes, i es veia. com a toic» eixida del cc-nfticte el lent desfasí, de conseqüíndes taorlats i Huns-anes. Potser mai com en ITii-íern 16-17 la moral fou tan baí^a í relaxat l'entusiasmo í disciplina socials. Ko s'endevinava li promesa dc la intervenció americana, t, tn canvi, a l'Orient j'ajreujavcn cada dia ets simpïomfs de la descomposició russa. Mo íí, doncs, estrany que els pensamenS ntís ardits i dc mís decisió volguessin esvair l'ambient d'asfíxia amb l'estímul i cl ressò d'un gran cop. Trobaren a punt eis dos Iioieís dc J'ofensiva a ultrança; Xívclle, que cn tiniruf una vasla concepció, i Man^n, l'enírgic i tossut execaior. H'mgú els podrà negar, a lua i a l'aitre. valuoses qi-,s!i!a!s de caràcter i de docisü. i nua forta jwrsonslliat bín acusada. Precisament feu aquesta energia la que eis posà en relleu. Tenien en el seu actiu tes dues victòries clares i lulminantf dc Dcuamom l'octobre i el desembre ea la contraofensiva de Verdnn, però mís encara aquell prestigi que dóna una idea drelurera en un moment vacil·lant, et contat;! d'iltilsions, que sempre és seqüència de la íc, quan aquesta ís cega i fixa; l'admiració per l'empínía, cl ffwi. la frraiess, que tenen la virtut dc nwltirïicsr, en cníicíionar-Ies i coordinaries, los formes disperses. Curosament, sàviament, es íéu la p'-rp-íració dc l'ofensiva. \'o havia d'isser uns operació d'abàst limitat. L'cxemjilí darrer do 1c! nisssi-'scj envestides estil Drusilol feia d'inceníiu. La seva ífnr.Iiíet era, en un va-í-íot. el trencar, desfer, desconj untar el front alcsnaDV, Per aixi» r.o s'cscollí un Lector vu'nereble Scnjcill d'atacar í prendre, sinó cí pivot de ïo;a la linia. Se sactificawr. a Ics possibíi.'iafs e;t!-aIjgf^ies, 'ei enormes dificullals tictiqnes. ÚànfiAt amb ;m nucli polenl de tropes di soc, nrnitps d'elles negres, hrivia d? fer saltrr Jangfle dc ía defensa, e! massís del Cliemin d--, D.amcs. Era previst travessar Ic5 tres o quatre iínícs aiemanyes en menys dc vuit lirres, arritiar a I^on cn un dia i afermar en un parell ta victòria definitiví, obrint a X'ivelle la porla per a I?, Tnani^jra. el qual objectiu no era altre que cl Rin. ndís somni! que figuren en toies les ordres intfcaihres úí la balilln, cresut* possibles realitats amb una fc sincera i espírançada. A priniíres bores de la mat'njda del irt d'abri! els fra-cesos. amb la decisió i la vaíor dets grans dits, es lían- çaren a fassall. det de Soissona 1 Rcims. Caigui per l'cmpenla iniciat nomòs !a primera Unia de la primera poiició enemisa, però lot segui» ei trobaven amb una inesperada i formidabie resistència: un aistema de defenses en profunditat a base de cúpnles de formigó, amb nombrosístiines amcírattadores i canom-revòlvetï d; focs creuats. Fou sinistrament alrós. Pocs episodis igualen a aquest en ictensitat dc camatge. A Koríebisc, enire el] plaRcUs de Vanclcrc i &aonne, ptml central de ÏRcift directa i enèrgica de Mangin, ma dar■rera l'nltra, les onades d'aaMlt vcmea a xocar contra cl reflux de les anteriors, morint desorganitrades sota cl foc cruent dc les posicions sobrepassades que prenien els batallons d'enfilada i per l'espatlla. No hi pogué res l'heroisme ; resfotx anà esgotant-se en el camp de mort I en caure cl dia, en lloc dels deu quitòmetrej promesos, quedava conquerida pam a fam, una faixa ensangnantada d'una profunditat no més gran de 500 metre». Malgrat la censura, les pèrdues xifrades so!» en mortí en 34,000 Trictimes, tingueren una ressonància inten. sa. L'issalt d'una ambulància 1 els trens nnitarií d'evacuació per un» divisió scncgalcsa desmoralitaada, te* notícies que anaven traspuant encara exagerades, la sola visió dc'.i {crits passant per les estacions i els detalli que contaven, feren arribar arrea una onada de desencoratjament que, coincidint amb Ics primeres noves de fa revolta russa, produí una crisi moral passatgua, però Un intensa, que, culminant amb Ics sublcvacions al í.-cnt, es:ijui a punt d'ensorrar sorollosament cl magnífic esforç de tres anys de lluita. Llavors començaren aspres, virulentes, iïijuítes, les discussions; l'afany de Ucurc's la culpa dc sobre i Ilançar-ta als altres. Dos homes— ïíivcllc i Painlcvé — reprcsrn'iaren les dues tendèncics oposades. Painlcví, en ocupar el ministeri je la Guerra, trobà ja a Niveile com a ecntratiHim i estudiada amb tot detaíï i en Wty rf'cxecució r^ïensiva. Malçrat no ésser-ne ma»» entusiasta, naví* d'ïrapedlf, per oposició personal, «n pla fet d'acord amb ets aliats i en et qual cl pqb'ie tantes esperances tenia posades. Podia, sí, pr«orar atenuar els dolorosos sacrificis després del fracàs; i cs cl que feu, evitant una persistència cruenta cn atacs il·lusoris. Això donà motiu a una despietada campanya, encara no esvaïda, fonanentada tn falses calúmnies, mbant-lo de la desïela. Campanya, el resultat dc la qual fou. de-priï dc ta destitució de XIvcUe, ia caíjUdi is Painlcvé, substituit per Cicin;:nccau, De ia rc,Tolfnda de passions de la pr mav;-a M tj, els dor, NIküc i Psiíi'ev^, e-i foren ics victímes. Ea cap altre instant ets baixos fons de la intriga van ésser tan remoguts; el llot Ibi'Çíït a Rrapadcs. amenaçava colgar-ho tot rfe fang. Si és cert que fou el moment àljid en (jue sortiren a ta llum e^s grans tirbo'.s nf/nircj d'espíonatge i comerç amb renemio, closos amb tes execucions 3 Vinccnnos, també ho és que sota la imprecisa acusació dc caUiíiistKf, taoftea in/ustícics ítiren comeses, que cl temps serenament destria i va posant en el seu lloc. En e! pimi concreí de la batalla d'abril. c)s iets ja són avui proa coneguts. Fïv.s es voigué trobar fa causa dtl fracàs cn la traïció dc Ma'vy, acusant-to davant del Senat del Uiurament de!) plans de í'ofensiva. En efecte, ta sensació que els adversaris esperaven l'atac i estaven previnguts i ïormídablement preparats, era certa. Però peli mateixos testimonis alemanys slta sa- CARNET DF LES ARTS EI'.PQSICIO S. MATU.LA En Maiilla, cn uin de ics saks dc !cs Galeries Dalmau exposa, sense catalosar-les, unes quantes marines i uns qufir.ii paisatges, junt amb un inlereisant «uto-relrat. Gairebé totes aquiaïes obres só:i notei i petites teles pintades amb la vivacitat caraclerlitica d'aquest pintor, que amb rara clrjància ha sabut disciplinar la teva lorprencnt facilitat manual { el perillós ímpuís de ía seva fantasia, donant to 1 qualitat a una pintura que hauria po^t ésser d'una frivolitat irreparable, si l'auto.", abandonant-se a k seva agilitat, haguit prestindit dc la consuiui obstinada i sincera del naluraL Aquesta instintiva desconfiança en k teva facilitat natural l'ha salvat. Gràcies a aquest control, com més se II ha aplomat la mà, més intcHijjent i fluida K li ha tornat la pinielíadi, 1 Is paleta ie li ha aristoeratiliat «com perdxe m da la «va vivei* Et màxim benefici d'aquest esforç de disciplina, d'aquesta lleial contenció, l'obté cn t'auto-retrat dc qaè parlàve;n. Deixe.nt de tanda la semblança tota (ment reeixida, aquest retrat és una obra iií.ttbie per la robustesa i por la probilat de l'eïefnció. F.n \faulla, deixant-se invadir per totes aquestes inquietuds, lia trobat la manera de triomfar dtl temps inexorable i de mantertíf les simpaties i aujiueiitar els admiradors. EXPOSICIÓ G. SBRCns Aquest distingit piuter nr.üarquí oc:i|U la sala gran dc Can Dalmau amb una vintena d'obres, olis i aqiureües, inspirades cn úemcj del teu país. Les pintures det senyor Dcrgues reveien un tcrapcrainent lírie que potser s'avindria més amb l'expressió litciària que no pas amb la plàstica. En ell seus qoadros s'hi endevina una imaginació fàcil, s'hi sent una mena de propensió paemàtíca, que molt 53viut li ofusca la retina i no lí deixa confegir ell veritables valori pictòrics del tema, qua sempra se li o(ereix amb contrastos violepli i amb una certa encerbació teatral. U kt» palen i% twwtaumitt li- buf més tard jne a mitjan febrer s'astabintaren de les directives generals de l'acció pels documents capturats damunt na oficial presoner, i el S d'abril, pel mateix procediment, conegucren amb tot detall la disposició dc l'atac en el sector principat Aquesta fets, no desconeguts per l'Estat Major, abreugen la seva responsabilitat i reforcen la posició de Painlcvé. Fou tan vasta i fonda la campanya calumniosa, que encara perdura. Ko fa molta dies, tn una reunió electotal, Plinltvt V» ímr rebut per alftr.il eamelots i obcecats amb crits hwtil». Gent dc passió partidista. N'hi ha jirou amb Uesir el llibre ucrit tn pròpia defensa pel polític írancÈj, per quedar convençut. No es tracta d'una polèmica feta a base d'argúcies estiragassades; és ona aeaiilla exposició de fets. amb la força provatòrl» d'ona demostració matemàtica. Ei «11 et pot veure, no sols el ferra del term) que trepitja cn tl conflicte amb En Niveile. sinó ta part que Painlcvé, juntament amb Petaín, tíapsi en el redreçament moral de l'excseit irancèt, preparant ets Uorer» de la victòria qne més tard aenenceav tovía de eolltr exciusivament Es endebades qne el darrer ressò de la insídia encara remoregi; res es pot contra ia veritat i la raó. A Painleví, home <íe ciència, d'idcalitat generosa, ple d'escr&pols, li Insncà, en eis momenti febrosencs, la cega i enèrgica fixesa del fanàtic, i fon arrasfrat per mïa ventada d'acció i dc passió. Ko per això la seva conducta serena i treball voluntariós de!xarrn d'íaser eficaços. La seva figura recorda la d'un altre clent'fíe, encís també d'cnlasiasmc per ics idees nobles: Carnot. Tguaiment aquest, home de consciència, vaeillant sovint pel díibto de Ics idees emitrapoMde», fon sobrepassat per la forca ferotge i avíada dels drctuwrs ptotnaton de la Revolució, ires, aquesta, hauria pogut vèncer, sense l'organitaador de la victòria í Ell va ésser el que creà ets exèrcits triomfador» » les {ronteres. coordinant l'empenta dc la riuada. I lí.t·trobar els homei d'acció necessaris, els jovei generals vicloriosos, i, més tard, descobrí Napoleó, donant-li í'cxèrclt d'Itàlia. Semblantment, Painlevé comprengué la valor de Foch, Es probable que ta mort dc Niveile, després d'un breu esclat dc comentaris, porti una més freda objectivitat en el judici dels fets en què intervingué. Voler negar-li una forta personalitat, qualitats positives d'audàcia i d'imapinació, una noble fe i una ambició elevada, fira èijast. Quedarà se-.pre, com diu la informació sobre els combats d'abril, encarregada als senerals Foch, Bruguere i Gourand, tom el victoriós alliberador de Verdun. Palesat 1» gran equivocació de í'ofensiva fallida, no és desconèixer ets seus mèrits reals. Per nosaltres, el record d'aquell» dies sinistres té un regust agre-dolç. En cl pia de cenjunt, en combinació amb l'atac principal, era ordenada una ofensiva auxiliar, peró intensa í a fons, a l'Est de Reims, EI 17 d'afcrü, l'exèrcit del general A-Tilhoinc s'hi llençà amb un braó exemplar. D'una sola cmpenla decidida fou capturat tot el massís muntanyós de Morouvillers. Confessa LudemiVff, oi !es íeves Meniòries, com els sobti ia fíirïa de l'atac i com els dolgué la pèrdua d'un sistema defensin que creien inexpugnable I CEC eoostitula una posició estratègica valuosa. Mís que cap altre, es distingí cn la lluita cn reeiment de la Legió ; una colla dc braus que assaltaren, arrapant-se de pedra en pedra, e!s rasants abruptes del Moaí-Cornillct.., D'ells, molls eren catalans. Calles PI i Sunyer mitada í de vegades ben agra, i n»!t sovint la indecisió d'estil et traeix. De totes les obre» que expoia, la míi interessant pel nostre gnst és la tituImLi "Llum de Mallorca", en la qual es mostra més scniible que en les altres. Segurament qne seguint pel carat que marca aquesta petita tela, aeonsegeiria l'totit que pel seu entusiame cs mereix , IL·lVSTKAClOltS I DBCO* RACIOXS VB JOAN VILA. El dibuixant Jorn Vila- exposa en el mateix local una abundosa col·lecció do provej imprMei coloridt» » mà 1 41verses iMustraciotis de llibret 1 llguneí compes'icíoní originals, d'entíí Icj qinl» asscnyaíem "En cl Jaril", ben han»nituda de tosu 1 moll ben distribuïda. Són notables, per la rlqnesn I fantasi.i, aljutu delí projtstí» de decoració. CC. — £11 PafjMi ha MMitrnt «na cxpotitió.a m Cmttio. — fi fiuter BoMltrn ha ÍWHÍ*rai Ma tftoMt t kt Lmct*iw, o» Ela consellers de la Mancomonilat iíiíÜMV t, que són tots gent de pes, i, alguns d'ells, eteoneçuti pntilgi» pSuloeritlei, s'han dit que res no hi havia de tan sloqüent com eis rnlmsroSi i nosaltres, quo no nipirem » tel amb aquestes notei re* d'original, hem aooepttt «om a tftol aquesta tan coneguda frase, en senyal de jbodtslía. La primera .tlfra que trobem consignada en la Memòria is la do pettetei que la Mancomuni, tal tanla pendents da pagament. Ens dóna 7,U9.AS3'74, del pressupost ordinari, i 6,932,0&7'tS de l'nlraordlnari. Eis Consells permtaenU do ['antfga Mancomunitat administraren tros pressupostos d'ençà del traspbs de servei» de tes Diutaciong. El darrer fou el eerresponent a l'ezeroiel 1922mí. Agafem ei votum puBIteàt per l'antiga Mancomunitat que conté la liquidació del pressupost ordinari d'aquest darrer any t trobem, cerUmcnt, que la relació do creditors do ja Mancomunitat per serveis líquids Is corresponent als exercicis 10221323 l anteriors aseendoixen a 7,390,727-03 pessetes Perb d'aquesta ïllra trtòpn la correspondència, i tmib neés, on el propi volum de liquidació del pressupost, en la suma que diu: Ascendeix aquesta rclacid de deutors b in Mancomunital por serveis liciuidats corresponent alf «xereteis 1922-23 i anteriors n O.Stt.OSS'sS pessetes. Per cert, que en la llista de deutora hi trobem l'Eslal pels concoples següents: Subv·nolon· pur « oenatrutoM d« etmln» 1920-21. . . ^31.W39 ptS. ld. 1919-20. 49.280'02 " fd, í91S-f9. 7.240'H " H. 1617. * . 36.B3r0S *'. Tolal i 'l » . 224.7«'M * Es cett també — nosaltrei som sempre fidel» a la veri-, tal — que en ia ll'sta de ereditori iambé hi figura l'Ealat pit, 5a.9i 7' i 7 pessetes. Ja es veu, per tant qua «B la primera xifra retreta pair Boneelieri tf.v í'.'i'.v.i qutd» confirmada "l'eloqüència drtt ndmeros*. ta segona sèrie de xifred concretes que retretten fa re^ ferència a la formacid dels presetipoatos i a ia procedència deia Ingressos que, diuen, és, en una part considerable, de oabals da l'emprèstit, I sabeu per quèt La mateixa Memèrin ens bo dia més endavant: '"Conto sabéla, ia principal luentr ld SngRaea de la Uaneomuntdad la eonltftuye ei ccfltingtnte que pagan los Ajnnlaraientos de las castro provincial cataknaa qne, con algunot arfaitríe* muy poeos, tateeittàof por la Ley, cobra ta Utncemitnídad para hacef f ren te a sus (astos ordinariof.' Ela nom Bonsailers no se sa-t ben avenir que la Mancomuni-' tat hagi d'acudir tant al près-i tec, carregant al seu deute. Per aix6 elis, grfceies a la confiança que els organismes ds t'Estat hi tenen, .s'ban pogut estalviar de demanar mís diners at poble. Com que la reprasenlaeld que- ostenten el poble r.o els l'ha donada, els ha semblat que tampoc no estava M de demana r-ii els Mlalvis, Han canviat de prestamista: si t'autorilat els ve da) poder ( central, ban cregut que aquesí els podia faoilitar recursos. I tant ho han encertat, que fot el Palau da la Generalitat va ple encara da remors do paraules de Wicita-c!d I de gratitud 1 de reconeixement. Elxem-nos, però, bo repetim, que V» Mancnmuf.itBt no ba fet més que canviar da prea^ tunisià. Com qne prometérem itot«3 breuai dsixem per a demt e! retreure altres xifres eloqflenls, f',/ í■'',"', *'• 7' ''.'i "* ' ■ -t f!\ ïi*réfrs?a l.« ».■.». Fuji de dietari EL PROBLEMK DE LES PECES MENUDES. líc rebat algunes invitacions perquè parfi deí probíema ííe Je» pece» tnemtdcs. ll'aíalaguen rcott aquestes invilacions ; peró temo que, en adreçar-metes, ets lector; em prenguin per altre. Jo no soc pas un economista. Em sembla impossible que atgó pugui nodrir cap dubte tocant aquest punt. Jo només pne dir que cl problema de les peces menudes, ultra lïncflivenient desser un problema, té el d'ésser un problema continu. Hi ba problemes com el de la carn, que e» presenten un cop al dia, dos cops al dia. El del coure es presenta cada minut i emmet»na ell tractes comercials, ja prou emmetunats de meaa. Tothora, llevat el cas rartssim d'on milionari que no sicui avar, ha agafat la dèria dc girar i regirar !es peces menudes fins a tenir el convenciment que no li n'han encolomada cap d'estrangera. Toqiwjar ta moneda, quin exercici més antl-hígiènic 1 Sabeu el nombre de microbi» qne hi ba a cada peça de cinc cèntims? No ho sabeu; jo tampoc ho sí, peró qualsevol Investigador que, ajudat dd microscopi, dediqui una terapofída a esbrinar-ho ens diri que a cada peta de cinc cèntims hi ha una milionada de bactlt esgarrifoMment actius, aclaparadorament pHÜfia Ei antí-higtiatca 1 és humiliant la necessitat d'examinar minuciosament tots ets canvis que ens donen. El nivell dc la confiança milua, mai gaire elevat cn qüestió de diners, aquests dies ha descendit més avall que nul. Abans, ta gent discutia per una pesseta; ara, discuteix per cinc cènlinu. Això representa una reculada de noranta cine grau» en el ttfmèmetre de la cordialitat civil. Un efecte deplorable ï'aqncil» sobtada prevenció contra el coure estranger ha «tat la vaga del» apartiii sp' tomàtici d'expendició de hillleti que té initaUatt cl canil de Sairíi. El ten funcionament era un bonic senyal de civiiilMció; demoilrava que el tant per cent de brètols qua abusaven de la esofiança de ia companyia aprofitant «la apatelit per deililurar·aa da hs pMst di plom o de llauna ira mayiftaabls. Per contra, d'ençà qua ha etlat declarada la guaria al wuie «ttanger ben cootuta «ah ■aUngU f«a iqotll taat per cent ha «meu d» «1 mu*n remei «ne tancar llur innocent» tH cletxes. Un lector em suggereix que, fet i fet, l'únic procediment que efls resta ri per treure'ns de sobre la moneda «■< trangera terl de repartir-la fCDctma-i ment en almomea i en propines- Potser sí... Amb tot, cal anar-bi amb compte. En un pafe en molta tmnrms de cafí 1 molts xofer» no ptpnundea ni un monosiHab per agrair una propina cn monedes del fals. ès probable que iiunllÍR violen lament el qm pretengui donar-tos-ta en pheniga abmanyei 0 en ions francesos. Pel que fa at» captaire», alertat N'hi hi qne mosiegoen. Caitas SsUnaa ■ ii»^ Algunes errors de la puericultura mo?' derna Wío" posat als nen» gorra de co# quan comencen de caminar i idhuc de Ikir-lcs dins d'aquells aparells de jonc que s'anomenen potlftev També ós bo, quan hi ha possibilitat pecuniària, de fer-los vigilar constantment per una mainadera. No convé, però, prolongar massa aquest règim preventiu, perquè pralw- ' gant-lo reiulu que el» neu creixen perillosament tous i inhàbil». Ploren per un no-ret ; ensopeguen a cada patia ] 1 esveren davant l'obstacla més Heu,.. I com que, per molt que ta magnanimitat dels pares vulgui retardar el xoc del seu infant amb la realitat, aquest xoc, al capdavall, arribi, val més na exagerar les precaucion» i no estalviar mana la veritabla labor de les coses d'aquest món. Quants infanta en pateixen d'una malentesa benvotorça de llurs parcs I La MBnciÓ qtx la vida és va eamt planer i que sl 00 bo éi bi ba arcingels amatents que vénen amb Unr espm flatMiant 4 leparir-ne ela recs, a abatre els obstacle», a ditnat «ia odií, que n'és da perillo»! t Cal qui tothom <• f ixi