Up,, n ür jutty Se IBÏV LA PUBUCtTAT ' mmim 8CQ0NA SKSSIO I qii quart d« ciuc de la l.ir|rtíiie!H,'i 1» íi'SÍO"» sessió de ■SSI Assemblea du la Mmico"jtal do Catalunya i lereera ..jUllIll L'I ^ire debat sobre el projeele L· \9U-ti. fa ||pg«ts e! tlielamen de la il'Hisfiirta, i es d6nu r jleçril el preitnibul que el ermanont ha posat al jiBli·ài·ianií·nl al que s havia l^iuprc. el prtsvuposl nn Os Kictil a In premsa. --ires Icelar* sabran Iplnnv-níif que per raus''s '!a nostra voluntat no :.>m ■li>riar eumpLe de it preàmbul, que. eom .. ís ll«gii parqut els dipUbtlS li el pnnei- |0i el vestim del pressupost, ah <ïlie ens .1^ faeilital, l-jr»!! le? s.'aüents ananli- ;3;ir I I : enplinsrenl pesse|,ï,í7|.203'96,— 111: Culs, IS0.340. — IV; Telèfons. jjtjVMi. V: Aarieullnra. -\'!: Arliif ris i al.'rc.s in- i,;iB.:iS!r^O.-vil: Soïs. i veinieires. pessetes J'?*.— VUI: EmppííHís, ,io._I\: Caixa de Orknnjl, lon,0H0. — Xr Re', 500.000, iTnln'. rsS.Col ,0Í10'6- pesseter, jptt.il I: Ciovern i ailminisjrtde la Man'·nmiïnílal. pes5 !>S4..1(IÍ>. -H: Benpfiíjwisia ■ ; ■: 8.337.9Í('15. — f«: !.T7T,097'OS, — IV: ..i r'iibliqnes, eai'releres, ea- i pont», ( í.esT^Sfi'O?, — FeiTiiearri)* íwoadsri* , -,(1,._VT1; Telèfon?, iiessefea — T1TI: Ajrrieiillura, 65Í - -IX: TlfWndH, pessetes 1 s: : 1 N ; Operaeions d*1 i ' í -mi nno, iTe'al. 38;Ï31.09ÍI'BI pesseles. | entijtisivaríori" oidinàries üperten !*.3«1.3íOT85 peswsp\,ra"riiiniiries |,esse- .U«n- 'ie fímcnçat ta iía- i^>Í!i del pressuposi, el serl>'or tia vol tBr es>tifetïer a tas- itblea .-I lelecratna Qttt s'ha rfl sifons «mb nyithi R-i.^.gpawgFtyiig^e^B»^ tll d'Arnn. Vleit's-e! aquí: ■">; irqn··.s Tonvci/lu, Major. I I Palau. Madv'.rt, Pretro F,. mauifesli a R. M, qui" Ha eneat avui a l'Assetiililea de Maneniíillllillll V's tasques . la diseussi'i dd pressu. acordoni per unaniniUat. li gfíín satlíftcctó, ,fer lar en aela l'etitufiasme i ■ ;!n,l de Calahtnva per la i .'te S, M, amb la Reina, Ipri . ep, la cort i els amhaibi,-.-- a aquest Palau de la tneratiiet, i er-peeialment pel Irm. - disenrs de S. ïf. als lal.l. s i|e r.alaliinva i en par,,.! noble pesi de ■ m l'ull ejeniple que a lnis mà i.'Tinint .'Is alcalde» de la lli l'Ar ui i oferim el seu vafe ijul perqu» aqtnwtn lleial «l·.iv·a siff'li .((■■sa pels Pn- -. püblies en -..ssilar nirs au pToleeeiiJ. prf eïsftfní·nl t . -s. . - uirs que all ics •i·.j. n- y. l'.it tenir l'Iiomir Iraii-nielre a S, 51. aquests ,.-.|. li i eilern la lleal i noble Ih.·si·'i rie la Maiienrnunilal de ii i m i amb l<«i el noatra •w,. reneracK}.— ArfonH Sa. ipi -idenl.' K, - w, i Tnas ese.-.Ila m-dl '•ir i amb el d'S sobrti !■ ! . - ,.l iii·i-àuraf ípie i- re. wis a la Vnll i l'A ran, Di»*pr*» ; la |. rtura ntmbla lotolmenl ttivei i ;! i' ni'iii ei caD en on movimenl d'esuenti- <' - ~ sit.i: fi·i h In Muneomitni'i fi'-l Flane d'ICspanya. Kiaii que uu disposem d'un f^mplnr de] pressuposí, ena Cfleil de fegilir l'eítudi qufi fa f lifr-reDls parliíles. I Intervenen «Is eonselíers ««t"?* Alegre, i Llosas expirant ^Wslació del pressupost, que. ! dehal, i analitzant algunes "itidea. - SENYOR TORRES. QUE E3 DE L'OPOSÍCIO |B senyor TORRAS ooniba[Ha Pjjjiiat del projeele. t?" que el ee'n iregueeein lee ■atures delí que l'han con'Hinat, no es diferenciaria en fieia pressupostos d'amaní lJi St setembre: ela qua demanarà volaDinal jwr cada partida, «i es confirma que no U lian estaV acceptades Rilgune; esmenes qiiii Yta presoDlal, com se 11 ha dit oficiosa meni. Als regidors dc Barcelona, que ho sòn pel mal eix aliar que ells stln diputats, els fs pernil's de sostenir crileris diferenls. Això no pol afectar l'ideal patriòtic que els uneix. Bll no comparteix la responsnbililat dels diTMlors de la Mancomunitat, I pol dir sense traves que ea! destruir !ol el que han trobat i fer damunt les runes una ohra nova fora del mare assenyalat per Hurs predecessors. Assejnirn que eíls homes de l'aotual règim sdn. socialment, eonservadors, encara que puguin representar un moment revolueinnari de la bislftria dKspanya, Recorda les se%-es eanipanyes cnnlva la pereepeit^ del enntingenl provincial per la Haneomunifa!. Anuncia que laml»5 sobre això demanarí votació nominal Vlxpliea la seva història poüliea. i afirma que si l'ésser espanyol li prollibfs d'ésser calalü. no seria jii l'iíni cosa nl l'o lira. El confinjrenl ès IMc^al, i cn aquest sentil va resoldre e! Dlrertori el reeurs presental per l'orador i l'er-dlpatal senyor Carall abans de' l'expulsirt de's antics diputat», i essent sotíseiTeiah de Oovernaeirt cl penerail Mtirtlne?, Anido, Desprfs el Govern va revocar l'ordre que havia ilonal. Anuncia que, si no ho fa nmgil mi*, e|| recorrerft cnnlra la penepcií') del eonlingcnt provineial per la Mancomarifat, — 3a veiü'enl — (lill — com se les manegaríi el dignlssim sotsserreíe.ri de ía íïovernaeirf. que ens vn donar la rad, per dir-nos ara que no en lenim. Afirma que no eert qite lli ha^i reirinns qt:e sedueixin l'eumple de la Mancomunitat. Fvaniina la constitucirt dc la 5Ianeomunilat valenciana, en la aitai les Iraa provfneies oue la formen volen conservar llur persnnalilaf , S'ejlranya que es deixi subSielir rEeUtwl Ui la Mancomunitat. Prejiitnla ai la .Maupomunlttil eslà tUipSsada a atorgar a les futures Mancojiiunilaís municlpais que preveu el nou estatut municipal las delegacions que obliagui de l'Eslat, Comenta lleiigerament i d'trna faisó favorable algtíits capüols de Bencficfcncia i d'Obres públiques. El marquis de MARIANAO interromp l'orador. Li diu que bo fa moll bé i que enfrelé moll els senyors diputats; però ijue fn cinquanta minuts que està parlant i això sobrepassa cl temps reglamentari. AÍlramenl fa remarcar que ei senyor Torras nu combat el pressupost, sinó ía Mancomunitat. El senyor TüHRAS promel que serà hi·i>u en aeabar i estima que també s'haurií de fer uu altre reglament, perqui conííoiiainent l'eslan infringint. Vol que es respeeti la llei provincial i In Constilurió, en el oue es refereix al eonlingent, F,l senyor MILA I CAMPS lem que es doni la sensacif'i dc qué l'Assemblea If els mateixos deferies del règim polític enderrncai el 13 de setembre. Opina que la íasi'a rie l'AssemMoíi in. hn tTíssei eínd el re. sum di^ l'obra del Consell, Fa rturercar que' no s'Iian [jonnl -fer eftrree de] pressiíposl = 1 no vinl-i-quatre hores abans i* í-.jnii'ii "ar íi disciiíir-to. — .F.íiai-tanvnt, rom quan governava el senyor Vallès i Pujaln — internitnpií el senyor TO 11 11 AS, Ei senyor MILA I CAMPS estima qui* ara aïr.ò sVsiuenarík i n'7e no li; ha molíu per alarma r-se, ■ — Abans hn oumbaléretn i ara hn lii*ai ite eornbatre íain. I»'- replii·ii et s'-nvor TOnitAS. FI senyor MILA I CAVI'S fa IVloiii del sioivnr ïíala, i diu que pel sol fel d'haver vingut, ells a aquesta rasa, s'han arranjal •inoll··s ruscs, perquè tltür tireeAneie és una t'arantia. KIls imn fet nrnilar l'ain'. i ara els i·lutadan» pacífics tesjiiren nnib llibertat. Afegeix que donada la siluaein actual. IM és el millor ' nm(nent per exhiliir e/s nialisos del erilnri do cniliiscun dels lli. putals. sillrt que han dc presenlar.si; ' idonis fona tiicjilals, jjpr arribat, sobri' tot, a renlitzar. dintre la Mancomunitat l'obj-k do rcconstruciMi'i de la tiorniali. tnf en què ha de desitjar de viuré tota corporaciíi espanyo, la. Creu. pel tant. que en nom d'aquesta obra ha de renunciiiv-se als procediments antics dc citar articles de la Consti, tució i a les volaeimis nomi. nats, Kl senyor SALA creu oporlii contestar n! senyor Torra» sense esperar a fer «I resum del debat, Jlqtlifesta que la Maneomunítaf nova no coneciona els seus dípiílals. Aquí podria baver-bl una disetpHna de partit, però elí àtjfle* partits polítics ja no exi'slejxen. Aquí no hi ha s^lra atenipllna que la de l'amor a Ktptnyt S'Bati' parlant de In MancomunllaU-diu— com *1 no podés Íibw representada m4s que pel* nostres anleoessors. Els antics diputats la concebien com un Estat contra- un altre Eslat. per anar a la' separat.id espiritual de Catalunya, primer, i a la »■»paraciò efectiva, desprís, No pol admetre que es fftÉi oposlciú r robin del Consell. Bense coaccionar ningú cs veuria obligat n dimifií·. Solament per una fnlsn coneeuotd de, fla Mar.comtinilal es pol dir nuc eslA en coníradicoíd amb l'autonomia municipal. Ell is partidari dd l'autonomia nmnicinal ; però no de l'Es. lalut d'aulonomia eslnhlort per In Maiicomunilal antiga. AWn si que era arlifh'ial i ntemniatori n rautonomia dels A/ditla ments, perqu^'-fleclara — 'agarrolaba con Ifitigos" els Municipis^ Amuiria oue vol donar l'exemple de panar concrelamnnt, i suectnlamenl. sense desviar-se qo Sa qüestió, perquís no es ínieta de tornoigs oratòria, ni de fer pnlíiíea o do preparar les eleccions de demà — és tm dir, Oescnhreix que la Mancomitnitaf acínal te rtiiimetralment oposmia a l'anterior, que ja.no existeix. Kls qtte eretruin qtie In Jfnncomunilat és ona cosa artificial, nr, han d'acceptar un carrer ner venir a soscavar l'obra que s'està fenl. Ell vol donar a la pàtria ois darrers anys de la seva vida, (AplaudimentO F.I, SENVOR BARTRINA, QUE ES DE LA SEVA PROVINCIÀ El senyor IÏARTRÏNA no està d'acord amb la faisó com ha plattíejat cl debat cl senyor Salà, No cs fmcla d'expressar desconfiança envers cl- Consell. EU va ésser desifraat diputat per defensar els interessos -de la seva província, que és la dc Girona, i com que la seva provincià ï'administren des de la Mancomunilal. per això ve a defensar-la a l'Assembica. Es refereix a les dclegacínus^ i et senyor SALA l'interromp pçr explicar una vegada més les gestions del Cometi cn aquest aicr i Ics bones disposicions del Directori. El senyor BARTRIXA pregunta sí els serveis delegats a la Mancomunitat aniran a càrrec dc les Diputacions. Diversos diputats; — No, home, not El senyor BARTRINA: —Doncs 3o crec que les Diputacions se n'han d'encarregar. El senyor SALA invoca el sentit comú. Pregunta al senyor Bartrina COm creu que ha d'esser ta ManconlunitaL El senyor Eartrina: — Com ia de Vílçiicia. , — tloncs a València no saben cl que demanen, si demanen això — deaíara el senyor SALA, Ara està de moda, senyors, demanar Mancomunitats — aíegeix. Per demanar 'ifancommiitats cal sentir-les. Hi ha provincios que la denianeii - per vanitat, ■■pecquè veuen qa< aqttí vénen els rels. ' Pregunta amb quin dret la Mancomunitat demanaria delegacions si les províncies li negueil el dret d'administrar els serveis. Creu que cl debat no és oportú, perquè del que es tracta és dels pressupostos. Tem que amb aquestes discussions la gent Cs l'ornií un concepte cqtlívoc;it de la ilanconiunijat que presideix, EL CONTINGENT PROVINCIAL El senyor ALEGRE contesta al senyor Torras en el que s'ha referit al eontiagent provincial. Examina- una Reial ordre de 1931 concedim personalitat a la Mancomunitat per cobrar oirectanitnt el contingent provincial, — Fou una Reial ordre de papanictií — exclama el senyor TORRAS. L'Ajuntament dc Granollers va recórrer — continua el senyor ALEGRE— i la Reial ordre va restar dcliiittivanient aprovada.,, —Gràcies a la manera com la va defensar el senyor Rodés — iníc.Tomp novament el senyor TORRAS, Fou la Reial ordre del dia 6 dc desembre dictada pel senyor Coello dc Portugal — afegeix — , El seaj-or Vallès i Pujals, conseller d'Hisenda, b duia a la cartera i es va redactar aqui. El senyor [iASSOLS no pensava haver d'iot^rvofiJr, però les paraules del senyor llarlrina l'hi obliguen "ípso faclo", lamlté és de Girona i parla a favor drialt utililzar els inatcrinls aprofitables. Si aquest pressupost li preaeritesiMi d'avui "feixa" a d'a-, cl ■ un any volaria en cruiira, però pel poo temps nmh qui l'han hagut de preparar (roba que eslh moll bó. Rectifica el senyor MILA I CAMPS i el senyor 'TORRAS II diu que cal no abandonar nls amics que abans s'híin sncrltieal. Aquí -pol1 no haver-bl partits polítics però a Crtíailunyn hi lia dos bans i això no lli lia qui ho pugui negar per. quò éü la realitat. Nò sap si aquest debat és Inoportú, per6 troba que està relacionat amb el pressupost. Kl TOírquiB dc MARIAN AO; Totes les -coses del mrtn estan ebllafades ·ntre<»l.evol intent d'acudir en avixili de Ics ínrecs del general Navarrn. Es Ihgtix tamhc l'acti de la reunió dc frencrals, que ja és cenrfíuda. en !,i qual els rexuiíts, per unanimitat, acordaren no c?com-jtre l'cmpreía. la inal consideraven perillosa cn arïuelles cir* cumst^ncies. dc marxar sobre Ment Arruit. El írencral Berni^uer, en referir-íe a la informació del generéí Picasso. eren veure en fa sevi ínieàcïó un canvi d'orientació, solirc la qual co-ra demaïia ac^rimuuts al Govern. Aíiuosts aclarfmenís els contestà e! miníí-lrc amb una R. O. dient Qtie aquesta ^nvestifi^ció no podria arríkir al fiencral en atp. sinó a caps i a oficials. Es dóna lectura a una carta dmijïda pel general Silvestre al genera! BerenfiuiT, en la qual •>! comandant Remral exposa I5 imposíiUilitat dc nvinlenir l'acluació. si no se lí faciliten els recursoi necessaris, sobretot de materiít. Es dona lectura a una breu decia* raoíó de] tinent metge senyor Pcflà que prestava serveis a Mont Arruit. Es molt curta i ftú aícReix rtï de nou que amplií el que ja cs coneix. Es Uejivix la dcchraci6 del KCneial Cavalcvtí, assenyalant diverses deíícèiicics cn la instrucció i en el irw te rial. lleeeix ua altra declaració de. jíeuerat Cibanellas, en !a qual sViííe ■ nyalen deficiències en ta instrucció. Afegeix que no senti mat que cl coronel Riquclme es proposis marxar 01 auxili de Mont Arrurt. Aquest auxili no el considerava cl general Cabanellas factible. Es llegeixen diversos document» creuats entre el cqroatMÏínt generat. J'ah armusari i el Gowm, rfe^ dd, primer dc juny Ibu tl 24 de Juliol de mu AqiicMs documents ei icícrcistn, en 1 part, a planejar la forma en !a ÇMl es poííia estímWt ) oper3ciò d'ÀttiU" cemas i la r^ützació daltres en ú\verwj «.cniíts, Eijfifreii altres docnnjents sobre l'acluaeíó política i fï-tal ét kí cubtlr^ A d^s tinarrs de dftw se suspc:> el Consell durant cíik minuts. L'ACTUACIO D'ARD-KL-KHIM Roppoíi.T la vista, confinua ía ilpi·lurfi do dòCvtn&Bls. S'pxpnsa tftïiftM on nqn^íf íïooumrrnls los núicpès qiií' ti ttniüTt dnl f.ump enomic. principAlmeni do 1^^ pTedidix(ílç»i3.fi be!lieosfF!. d\\brt-ol-Kv:m. ífí* gorifr ')(* M /'opr^diíojx^n roníulí-nfit's i notírics ^obre movínioni ií** la hsrca. siíutcW d" Ia Càbfln ífl Bí'ni-í>natítií»ï. ^«HocbRdA i ewïtRdft per la harca forma ela par Abd-el-Ki'íui. qui ni niiiMix rcnvpfi períorhava l'uptUud umisiQía de la cabüíi Es folni^n líss iHHfnQrés aven-. tnrps irAhd-ol-tú'ini. i os roru(Ilf^n impr^síons satíífíirfòn'os de la marxa rtf* l acliiació política tu alíeos í^biles. E# llo^í-ix niïn aïlra Mnm^ria sohrp cvnflòèncï^ï ï nnticics dol mes íVtib'Ai tío fít?í. Kíi fil rc^AllAr^uo In hurts do Roni-T'i'i-i:iü:vio! mo^lrava cada vpp:ada més oxcííadn. rni/oManl-so í * arfivilat d'Ahrl-olKrini i frírftTP'ilíi pressió ilamuní Es r^f^roix a l>xrila.rirt pnr diwrKBS Prlófn d'Abd-ol-Krim. WegWen .■))« /noos. impn«anf iribuls» i al·ludeix n;ls íiroteiEr? d.Tmunl d'Alhiiecma?. S'oA-poson ífiis eïs míwris* dTAhd-fil-Krion pet manlenir ta rebrldia. Ks llojr^ix un altf« fiornni^nl sobro Ips baixos rcglfttfAd^S B Aban-an. duran! I'íuIp qOfl língiir- illnc o] primor de .iuny. A Ifs rioUe dol mnlí, la (oneapfírwifl ji fa írÜHifM pública i§ fOtÇÜ nomhrnpít. A)s o^rons vnuen tleUns «-diputaís i Continua la fectwre do dnenmrrils i conífr^nei^ï pnírp rail Cpn^&rí i i"-) Gr>vorn. cípç p? ror(ivoi\"on a ïa imprh·iiiEMlilal ri'auxïííar la columna dríl poneral Navarro. Ki mínJíírí còsïesiA que (ofa l'opínií'i refloxiva i 5pn»flla os foia eíiiTr-e do ronioci^ Ohtlnda on uquolls momonl.*. Es rppploiï rnpinsamoTil ía kelura do| eanvi df («deitrAm^s snhro ],-> potínú do framo^a ric íoroç?. i nvtorní'ioníï roalilïndr*?, flixf rom /rt di^lribíioid il'oft»!1litií* í auxilis proslat? a Motif Arruit. Es r^laípn ois ff-Wm'i^ roítiüzals por aeonso^uir In rt'lirmla do la eolmvmn dol fr^nocal Navarro, sobre oi qn-' Abd-ol-Kfiai dipuí1 a un omi?>ari, que no l'oboïen o'ls do MTalia. LA CAfGHU i)E MONTAHÍÍl·lT Esi l'epotiMM^n los noÜi ies bre fa ivndicin de Monl-Arrtríí. AqucM^ imlíi'ii's qii'1 ur;i ps Mo^i-ixoii míh \qü qufl fijp^n TaCiíUtídcà ]'"■!> sMhiars I'ii^'jí El fteneral Savairo e^nfi»fdttcfftVU arnh eh caps nh>ros, qua^^ls l'aljib'uys envaïren la pOsiOió, ti·'apiti|p,riiJ-i'u úp Ií;í aniios qu<; havitifl dfixal ris &oKKV,s i «•sdovitiyuc la HltíUU A cimliíuiaL'nt Itogi^ix f 1 LHcgràmn dol min^u-o, conlúslonl los noticies aaterlor?^ Es Itogrix un altïo document nMíU'iniuii Ninb ics gcal Sous portoiiw a « up ptM' aflwiiík'-guir e| rt^Ctlf didr. prosuM+TS. Es i·op'^'^ioixi-ii ela ihformi'T- tueilitals prl- a\ iudurs. i,t,i,(ijiòi\·,r o| cíiíiip Ji'ípri's do Ui midu'ió do Mont- Armil. Tambó ps reprcKfoGíKen ois roiDmnoal.s ranvials entre el uimisiro i l'All t'.nüi^su:--. ea padovenlr là frisi piititotcrl·it i'iMUrant ftï gVtteTUl lioreniíU'-r tAlb (lQU9dt iiu't.n l:i dlRiÍ9£jrf. El muiisliv. no uhsl·inr ounsidri'ar el üííVCFln diaiLSSiotiai'i, roiiuorí s l'Al] CoJiijï^ori pef-* qní» si"jíui> ou ol tou ctarec, Iktspïéà os Hecdíxcn eís \clesrauts otuïvlaia diitnauii'ni tmVt cl Govoru i l'Al! Coniissari. Es llcpoíx un Utl«grÀnia on ol qual al miuisïrc la Guorra i n tormuva a'l peu pral lio re npuin' ri'havor cslal Ptioarrogal cí souyor llaura dd focmar Govenu MES DECLARACIONS Es llegeix uu lolegrama d«] minislrít dfl In Querm enatesiHnt a r.\U OomlsiWTl amb motiu do la criüi. El tolí^gnuna, qnc thgVk cordial. (ingu4 com a oonle»la, tir) nllrn no qififiys efusiu del general Rpreng^er, Eí» rtrtna leetiïra a conliniï»* tàsS d^ina declaració teta peí capità senyor Josep Garcít, re¬ lacionada amb Tact-uacíò. del general Silveaíre. El lestimoni relata 1» trpqíicïit lif>-íltiiiaL dc'la liarua* AUudcrx u l'òperncíd que prír jyelà el i-ornuiiilanl giíuoral por eixuwpfor a M'Talia ei front, El loílimnni exposa diversos aíacs a la posicid abandonada. íi··gnix a conlinuació UOAí decfaracii dd xofer del gene-^ cul Navarro, Antoivi UeM» Paaeudli ou- la q^al manifcsla quo. en ftssabcïi'at-íe el b'aró de Casa DnvhlíïU>3 do rcsdevltigul» " marxà eu nüUr a Sidi-Dris, ona'inícirmà Jto to( l'esde\ïngut a Aniniat. A Dijs qaéílk ftl genccaL ï" cl xofer rceuHí ferits í enw ïxvnpuó la loniada. Rclala el seu pus per les dU. vcisos po?ieiops, i í'eslat en qnc cs trobaven, .fins. a Kadorv. nn rjoixà els ferit?, continuant ej viatge a la plaça. f . , Segueix la lectura de teïe-*grames, en ots quals cs refïec* toixon loç p-impres notícies quft c? (ínpueren de /a retirada.d'Annual. i Figura entra aquests le-< íeJ!r*mo3 cl que dirigí ei gene--. rai Silvestre a In plaça anun-r cianf ía se\-íi imiíiediaía reti^ rada. També hi figura el tclegranu de l'All L'nmissari. en el qual aüudeix ■ a h notkia del sukidí dcï general Silvestre. En un .lïíre despaíx es relata part dc la rcïirada dc les íorec» d'Anal nual i la incorporació a atJUCSlcs dc les que Ruarnicn altres posicions," Hi ha uu telegrama demanan» auxili per a la posició d'tgueribetii t reiterant la petició de tramesa dc retorço^ i crèdits. També es negeixea els anteccdciíts. noticies i impressions que es reberen a. U comandància general en data anterior a l'csdcvíngut a Annual. Són l\egí\s a continuació telegrames solirc la situació dWIIiaccinas. També es llc.Líeixcn uns altres teleíçranies sobre una possible submís- | sia d'Abd-el-Krim. A la una de la tarda se sus^cn la «■císíó. ■ - ■• » ES REPREK LA VISTA A les 4 i ió cs reprèn el Conseli dcguerra. A les tribunes i als escons seruoíx observant-sc una gran dssani- niacíó. Continua la lectura dc l'exlractc._ de docunicnis. Ks llcpcnc una altra*, carta del comandant eencral al ger.cral üercngiter, la oual no auorta.' res dc gra fi inïerès. Es llegeix un altre telegrama dc Bcicuguer al comaiubiU general inaniiestaiit-li que no pot dfcpew cn els moment» que (rieffrafíl dols crèdits demanats i que cs dirftfeix al Oovern, El transcriuen diversos fragments., d'altro* caries, Es relaía la situació, de bk pòsíeiò d'Isucribeu segons U dtetorarió del cap daqueila po*. íició. S'exposa la íonna en què m realitzava Va-.KUaí.a, per a U qual s'havia de tr^vesr-ar dos barrancs. Declara que presencià la presa de b "l.«)im dc los Arboles", i qué tols cj> dics del mes dc juiiol hi havia tírofeií nwb ois nwros. shiiats en lloc» 1 ipie dominaven la posició. I El dfdhíaoft creu que cl fet de no i hav-.r-se cantincjat ds moros pogué excitar els rebels a l'atac el dia 14 i diu cpie exposà al comandant general le» . deficiències que observava ra ía posi*, ció d'ls:ucriben i encara que manà re-* me.at-ies ae cs va fer. sens dubte per manca de temps, ja que al dia se- * ruCnl sorgí un atac dels rifenys. lis Lltfefc la declaració del genera^ dc brífida Neiü dc Sirià, fent al-; gana nia:iifi>tncions sobre la reunii dels generak, al criteri dels quals va unir cl seu sobre la impossibilitat "de socúrrtT el general Navarro, desprtt d'escoltar els arguments dels generals que aisitfien a la reunió cn la qual es tractà de l'assumpte. 1% lleiteix una declaració del gew^ raí Jfüedain. *m expresa la seva im* pressió iwrsnual sobre l'estat dels rtiút^cn, l'esperit dels quals era bo, oiiiuan: tpàe « coTitncií amb l'atnbieal que hi havia a la plafi. Sí ciicu le» diverses dates en qui foren soUicUats c's crèdits a! Gortíà, advcrlinl-là q«c dc no rebre'ls aviat» no hi lisuria més remei que lllcencïac eU moros que treha llavcn co díversef obres, ci^i que no podia considerar^ de resultats pràctics ni betiefieiMOj per a i'acuiacíó pohlica, ja que Jci chr:^ quedarien en suspens. Kl minisir* cpnteítà en diverús oca* " sinns. oier'ni sometre a les Cttrl»' ta petició, cn vigilies, per cert, óe lun* ciouíir. La solució que es (fcini a aquest assumpte, mit^an^ant Uansterènelc» 4a çrèíUls. n* resolguí el problemi. L'Alt Comissari tomà a inxsth-, manant un crèdit dc 500,000 per a desprès aprendanta. Kl testimoni exposa. a«^ dt^W»^ {oirna com es r«s<>lguaren h\ cions dc crèdit. Vvr % 1% Mdilla.cs demanarcà V