1MJ^HJ.1»*1|. '"·»^"^·»J^!ÍJ li l^lipíUMIi !|i,1.Jil «IM^iW i.WiWl»W,4«l»Mla d'algunes A.CH hi.lràuliques d'iuiponància i posií'u benefici per a l'eccnumia nacioií-l El Corneli ba escoltat amb veritable atenció tot el que li he exposat, i en pn::cipi s'ha convingut que el més imrortanl del pla traçat es reculli en n projecte de llei que presentarà a la Cambra en el seu dia, i que, per deereí, puix que moltes d'elles poden emprendre's d'aquesta manera, s'emprenguin on bon nombre d'obres que puguin remeiar l'atur a nombroses localitats espanyoles. Joan March podrí entrar tranquiUmart a la Pentotata Madrid, 31. — A la secciA tercera deí Congrés s'ha reunit aqbest mati la comissió de respon sa brlrïats. Eí senyor Lamamié dc Llairac ha manifestat que havien examinat na ofici ót la Direcció General de Seguretat preguntant si havia de complimentar-st Tordre de detenció donada contra el senyor March per l'anterior comissió de re^pon^ahilitaís. S'iia acordat, amb el vot en contra de la representació socialista, defensat pel senyor Jiménez de Asúa, que donada l'ordre de detenció per Tanterior conii>siü de responsabflilaís i havent estat elegit posteriorment diputat 3 Corts i admès per la Cambra, no pot èísrr novament detingut il scsiyor March, sinó en virtut dc s^plicatorí. Sc Jr ba preguntat quan es presenuria a la Cambra Vamoproposta de la comissió de dissolució dc la de respon sa biJitats. i fia contestat f|uc segurament serà presentada la setmana entr.nil. L'activitat del Sr. Ombó JlaüjMi; 31. _ L'ci-jniniílre senyor CaróbO ba celebrat avui una conferència ami) l'ex-mimàlre gociaJlsla senyor Fernmido dc loa Hlos, i després nua nlfra amb el senyor Kelqa/nde* Alvnreí. Llegiu tots els dijous «MIRADOR» Respecte a la vaga dels obrers que pertanyen a l'empresa Uomwche, i que es digué que avui douaria cornut^, be d'insistir en què aquesta cs periectament immotivada, puix que, per bé que és veritat que la diu empresa continua acomiadant ei personal en acabar els trossos que té, també és cert que tots els obrers acomiadats tenen simultàniament col·locació en altres empreses constructores i en obre» de l'Estat Per tant, pot afirmar-se que no cs la situació d'atur la que obliga a aquesta vaga, sense que jo entri a examinar les causes que tingui. Els periodistes han preguntat al ministre d'Instrucció Pública sobre els assumptes tractats en el Consell d'avui. El senyor Pareja i'iia limilat a dir que no s'havia parlat d'altra cosa que del que figura en la nota oficiosa. L'assumptc que lia ocupat niés temps — Su dit — és eï relatiu a l'atur obrer. A continuació ha preguntat el ministre als inlormadors d'on havia nascut la noticia sobre la seva suposada dimissió. Els repòrters han dit que s'atribuïa al fet de no trobar-se a la Cambra, i han afegit: —Hem sabut pel ser.yor Lcrroux que vós marxàreu perquè aquest us digué: "Ja esteu marxant d'aquí/' El senyor Fareja ha contestat: — Doncs també ès la primera notícia gue en tinc. Després els periodistes han parlat amb cl ministre d'Agricultura, el qual ha confirmat que l'assumpte més discutit havia eítat el de l'atur obrer, puix que el ministre dc Treball havia Lntorat el problema de ta! manera que resolia únicament l'atur en el ram de la construcció, i els seus companys li han fel veure la necessitat de moiiiíicar el seu criteri a l'objecle que una part dels mil milions es destinin a aïlrcí obres que no siguin dc la construcció, per tal que es pugui remeiar l'atur en altres especialitats obreres que també ho necessiterj, S'ha preguntat al senyor del Rio si havia lliurat et pressupost al ministre de Finances, i ha contestat que acabaria de redactar-lo, encara qne ignorava si portaria algun augment, si bé espera que no, — Es clar que ja ís molt — hi dit — que el pressupost d'Agricultura no tingui augment. A preguntes de si s'havia tractat de l'amnistia, ha contestat que només s'havia parlat de l'amnistia parcial per als senyors Calvo Sotçlo i Benjumea, i el ministri; de Justícia ha lícgit el decret corresponent EI programa parlamentari per a avui Madrid, 31. — En terminar la sessió del Congrés, el president, senyor Allia, ha dit als periodistes: En la sessió de rlcmà aniri la ínferpeHació sobre cl- successos escolars, ajornada avui per l'extensió que ha pres el debat sobre les comissions gestores. Hi assistiran, com &c sap, els ministres d'Instrucció Pública í Governació. Desprès anirà cl recolzament dc les seí;rren*s proposicions de 'ler: Una del senyor Salazar Alonso establint bases per a l'estatut de funcionaris de l'atlministració local, í una altra rlel senyor Fernàndez Labreda, «olirc adquisició del retaule del Mar. Continuarà la discussió del dictamen sobre cl projecte de llei d'intensificació del conreu a Extremadura. Després del debat sobre la ■ reorganització de les Comissions gestores Madrid, 31, ~~ En acabar la discussió sobre la petició d'eleccions municipal* i provincials, abans del primer de maig, en lloc de la reorganització de les comissions gestores, el «enyor Martínez Barrio ba manifests: ali periodista que com es podia veure, el Goirm éa qui marca el rumb polític, i creu quina ha d'ésser la seva política sense que per a això necessiti asteasots. i 'tfotnralnieni— ha dit— que el mateix que fa això dintre de les normes que es tt»(à, tnatiaa la ena ipVHciò i csubleix ]a ncceaaitía coucArdia amb les forces que U preatea suport, peri assumint sempre la dj. r«cci6 política i parlamentària. Per això— ha afegit— cl Govern na ha acceptat l'oferia condicionada del vot dta reg'onaliales, que se li oleriren per a aquesta votació, que d Govern ha declarat qüestió de Gabinet. Es refusada una proposició incidental perquè quedi sense afecte al decret de suhstíturió de los Comissions gestores S'ha començat a discutir el dictamen sobre la intensificació deb cultius a Extremadura Madrid, 3'- — Comença la sessió a les quatre i vint minuts, sou la presidència dei Sr. Alba. Al banc blau, els ministres de Justícia, Governació, Marina, Instrucció Pública i Comanicacious. S'aprova l'acta i un dictamen de la comissió de Marina, concedint recompenses a un cap i un oficial del cos auxiliar de l'Armada, i un altre de Comunicacions facultant la Direcció de Correus per a procedir a la reparació de cotxes oficines. El Sr, AIZPUN, popular agrari, defensa una proposició incidental tot-' Itcitant que abans que es reorganitzin les comissions gestores es reconegui el dret foral qne té Navarra per nomenar ella mateixa li seva Diputació. Diu que d contrari seria un abúi del Covem contra els drets forals de Navarra, abús que el Govern no pot realitzar. Afegeix que en allò que fs referència al problema generat de la substitució de les comissons gestores, no li sembla que sigut constitucional, car sí bé pogué mnenar-les cl Covem provisional de ia República, que va assumir tots els poden de l'Estat, no es pot aplicar aquesta mesura per aquest, que és un govern normal, subjectat, per tant, a normes constitucionals que estableixen que Espanya és tma República Democritica, els poders de la qual emanen del poble, porò, a part d'això, és que la llei paccional de Navarra diu d'una manera taxativa que la Diputació es nomenarà ptïs veinatges. (Aplaudiments dels populars, agraris i monàrquics,) El senyor 1RUJO, nacionalista basc, se suma al criteri exposat pel senyor Aizpun, i es lamenta que la República no respectés els furs de Navarra, i qne al cap de tres anyl es vulgui seguir el mateix sistema. El MINISTRE DE LA GOi VERNACIÓ contesta als dos oradors dient que ell no ha let, en aquest punt, sinó desenrotllar la llei votada per la Cambra i el decret dictat pel Govern. Cap dels dos diputats qne han intervingut no ha dit res que permeti de suposar cap anomalia en l'aplicació d'aquesta i d'aquest decret. Per tant, res no ha de contestar-los. El que plantegen els diputats navarresos cs una altra qüestió, que no pot servirlí a ell de pretext moral per a concedir a Navarra cosa distinta del que es doni a altres regions espanyoles, perquè si no, (QO és concediria a Andalusia, Extremadura i a les altres regions? Ei parla d'una 'situació especial de Navarra dintre l'Estat espanyol, en virtut d'un pacte, i això no cs pot admetre. £1 Govern no pot fer altra cosa sinó el que fa a lot arreu, establir aquestes comissions gestores amb una proporcionalitat de representació a tenor de les distintes influències polítiques. Acaba dient que encara que se sent guanyat pels raonaments del senyor Aizpun, no pot accedir al que demana perquè estima que la dignitat del poder públic impedeix pactar al marge de ta llei. (Aplaudiments dels radicals.) El senyor GO.VZALEZ LÓPEZ, de l'Orga, pretén intervenir per tal de tractar de les comissions gestores de Galícia, però cl president l'invita a què esperi uns quants moments, puix que hi ha presentada una altra proposició per a tractar dc les comissions gestores en general, 1 el debat només es refereix ara a les comissions gestores de Navarra i de les províncies basques. El senyor AIZPUN rectifica i insisteix en qoé la llei pactada amb Navarra obliga a deixar-la en llibertat de nomenar la seva Diputactó. i que la dignitat del Poder públic solament consisteix a no faltar a la seva paraula. El MINISTRE DE LA GOVERNACIÓ rectifica també i retira la proposició. Es dóna lectura d'una altra firmada pels monàrquics, en la qual s'invita el Govern a què deixi sense efecte el decret de substitució de les Comissions gestores, i qoc abans del primer de maig ei convoquin eleccions municipals i provincials. El senyor LAMAMIE DE CLAIRAC, tradicionalista, defensa la proposició. Protesta que es vulgui continuar un règim d'administració provincial renyit amb els principis it la democràcia. El senyor PÉREZ MADRIGAL; —Quina nostàlgia sent V. S. per la democràcia I El senyor LAMAMIE DE CLAU SAC: —Jo parlo des del nostre pnnt de vista. El senyor PÉREZ MADRIGAL: —Peró CMadminte ne vol la cridat El senyor LAUAHIE DE CLAIRAC; —Deixi ca PM V. S. Chto· das tinto. El cert és qw VV. Ss. eens tiràveu doraroent el senyor AzaBa per no «ancar les elecckns provincials I ara leu et mateix que Uu dl Creo que això éa una burla per ala desigs del poble üm a tal p«l «us «Us » acceptaran cap càrrec en aquestes comissions. £1 PRESIDENT ccoctdeix la pacaula al senyor Goniàlez López. El senyor PÉREZ MADRIGAL demana que es llegeixin «Is articles n i 74 del Reglament, Es dóna lectura a aquests articles que disposen que en les proposicions incidentals només podran Inter venir -hi llurs defensors. El PRESIDENT agraeix la col·laboració espontània qne el senyor Pérez Madrigal presta a la Presidència. (Rialles.) Peró és pràctica— afegeix— qne en determinats debats ta presidència, interpretant àmpliament el reglament, deixi expressar la teva opinió als representants de les minories. El .enyor UENENDEZ, socialista ; —Aixi també bo hauria fet Chindisvinto. (Rialles.) El PRESIDENT: Jo no sé el que hauria fet Chindasvinto ; tt que si sé ét q\ft aquesta interpretació del Reglament la donà en moltes ocasions un il·lustre president de les Corts, que s'anomena Julià Besleiro, El Sr. GONZALEZ LÓPEZ, de l'Orga, es mostra també partidari que les comissionj gestores no siguin designades pel Covem, car aixó es presta a nombroses arbitrarietats. El MINISTRE DE LA GOVERNACIÓ s'estranya que el Sr, Gontàlez López coincideixi amb el senyor Lamamié de Clairac, i diu que en tol cas es podran queixar l censurar quan les comissions hagin estat nomenades, i no s'ha fet amb la deguda ponderació dc forces. Afegeix qne està disposat a què aquesta ponderació o ità amb tou imparcialitat, excloent solament els partits que no militin dintre del règim. El senyor FUENTES PILA, de Kenovación EspaQola: — Però i la voluntat popularl El MINISTRE DE LA GOVERNACIÓ; —La voluntat popular, senyor Fueirtej Pila, cs manifesta en les consultes que hora li fa; mentrestant, el Govern ha d'iníerpretar-la pensant que no desitja que entre eb seus administradors figurin enemica del Règim, (Grans aplaudiments.) Quant a la comminació per celebrar eleccions no creu qne el senyor Lamamié de Clairac ni els seus amics ni cap altre sector de la Cambra, amb molt bon sentit polític, desitgen consultar tan aliat el Cos electoral. A més, no es poden marcar terminis al Govern, car aquest no està disposat a governar amb poders limitats i fa qneítió de gabinet la votació d'aquesta proposidó, (Gram aplaudiments rn els radicals i en els agraris.) El senyor LAMAMIE DE CLAIRAC rectifica i diu que ells no temen unes íleccrons ni creuen que amb nnes eleccions podrien produir-se pertorbacions d'Ordre públic, puix que cal recordar qoe en moments de més fersü s'han realitat a Catalunya sense que faagi passat res. Diu que no té inconvenient a retirar de la proposició cl que es refereix a la data, mantenint-ne la resta. El senyor PRIETO, en nom de la minoria socialista, diu que aquesta subscriu la proposta del senyor Lamamié dc Clairac. (Rumors en la minoria radical.) Afegeix que si la Cambra es manifesta en contra de la proposició no hi ha dubte que d Govern té perfecte dret a nomenar aquestes comissions gestores. Altrament, dü .es pronuncien sempre per la consulta popular, i a falta d'dia han de fer al Govern l'observació que es tingui molt en compte la ponderació de les forces en aquestes comissioni. No es vagi a seguir d mateix criteri que amb 1» destitució d'AjuBtameats i alcaldet "daliítej, perquè s'ha parlat molt de ai s'està 0 no dintre de la legalitat, peri det que cal tenir cura és de no Posít dj «odaUstts fon d'ella El MINISTRE DE LA GOVERNACIÓ demana al Sr. Prieto que porti les denúncies concretes d'aquestet destitudons, en la seguretat que seran castigats els governadors que les hagin realitzades. El Sr. CASANUEVA, en nom dda populars agraris diu que ells no creuen convenient anar a unes eleccions abans que hi hagi una llei electora] que no «gol tan injusta com racttial, E| Sr. MUSOZ, radial socialista: AW, doncs, «cbodMn que aquesta Cuta no representa la volmut dd H Sr, CASANUEVA: Crec qne la repnsenta ntí» qoe ks Comtítoents, però amb aquesta llei no es poden fer sués decenni. Per tant, aotattnt hem de votar en contra de la proposidó dd Sr. Lamamié de Clairac. El Sr, SANTALO, en aem de fEaqaerra, dia qui aquesta bà propugnat Mmpre perquè lots el» oegarisnso poHHes tlngain per guia Ja to- juntat popular. No obstant, no creuen aporti cl moment i per sixò no votaran la proposició. B Sr, ROYO VILLANOVA, tn aoa dc la minoris agrària, diu que aqeesta desitjaria més que cap altra posar-se en contacte amb d sufragi, per tal de saber d qne pensa aquest de les seves recents declaracions; petó en vista que d Govern planteja la qüestió de confiança volen contra ia proposició. El Sr. PUIG DE LA BELLACASA, en nom de la Lliga, et pronuncia també en contra. Et Sr. SUARGZ DE TANGIL, en nom de Kenovación Espallola, a'adBerdx a ta proposidó del Sr, Lamapué de Clairac. Diu que el criteri democràtic és indubtablement d que s'ha de seguir, perquè és millor qne cap altre. (Rialles,) - No rigueu; perqui ha estat sempre d mes criteri. (Nores rialles,) UN SOCIALISTA: jUavori acaten SS. SS. la Constitudó? El senyor SUARF.Z DE TANGIL: No l'acatem, però hem de viure dintre ella. No fem el que altres, que diuen respectar la Constitució pa a vulnerar-la constantment. El senyor PÉREZ MADRIGAL; I D. Alfons no l'ha vulnerada mai? El senyor MAURA (Honorio): Tingut cura d senyor Pérez Madrigal que després no l'admetrem entre nosaltres. (Grans rialles.) El senyor PRIETO animda al ministre de la Governació una interpcllació per a poder proporcionar-li les dades que li ha soHicitat sobre la destitució d'Ajuntaments socialistes. (Entra el cap dd Govern.) El senyor LAMAMIE DE CLAIRAC fa notar que ell retira de la seva proposició d referent a la data de la celebradó d'eleccions. El MINISTRE DE LA GOVERNACIÓ dia que 00 hi poden haver dubtes de la intenció del Govern en aquest punt, puix que està elaborant una llei d'admioistradó local i una altra d'admioistradó provincial i una llei dtctoral, però no pot acceptar la proposició de cap manera, ni tampoc acceptar t'. vol d'alguoa minoria com la Lliga, que sembla haver-lo condiciotut amb i'ús d'un adverbi per el- Govern no pot admetre. .El senyor PUIG DE LA BELLACASA, de la Lliga, rectifica, i es disculpa dc l'ús d'aquest adverbi per la seva inexperiència parlamentària, i assegura que no ha tingui un altre sentit d seu ús. Se sotmet La proposició a votació nominal, í és rebutjaria per 1S7 vots contra 56. El CAP DEL GOVERN dóna lectura a diversos projectes' de llei que passen a les Comissions corresponents. També el MINISTRE DE JUSTÍCIA llegeix ei projecte d'amnistia dels senyors Bcnjumei i Calvo So-' telo. El PRESIDENT es disculpa dc no poder posar avui a debat la interpel·lació sobre els successos escolars per trobar-se encara delicat de salut el ministre de la Governació. Es posa a discussió el rlíctameo de h comissió d'Agricultura sobre e! projecte de llei d'intensiíicació de conreus a Extremadura. El dit dictamen autoritza els camperols que haguessin efectuat treballs a les terres ocupades en virtut dcís expedients d'intensificació de cultius, perquè continuïn en la tinença de les terres fins acabar el present any agrícola, o, com a data màxima, fins al 30 de sclembre, quedant en suspens els procediments judicials per ■desnonar els actuals portadors de parccUes, i suspenent t'iibe l'execucíó de les sentències clicta0. - II partit propugnarà perqaà *< respectí as tot aumat d priod|i d'aatorit·t, rodejant dd mixta prestigi ds kiaòtutj armala. II. — MiDora de In eao&iooi sanrtàríes dd camp tt. — Dotació mBdent de ren» nyxnça agrícola a càrrec d* l'Estat en tots els sent graus. tj. — Revisió 1» ta legislació social dc l'Agrícoltm dictada <■ dt darrers anys, 14. — DesohdeJtameBt de les obre* pébBqnet ifaterés per a h riquesa agrícola i ramadera. 15. — Per a la cooiJiuaJó de tetes le» fon» productores, nftn proc» rar qne cessi per a ta propietat urbana la inestabilitat I btsegnretat m qoè ara es descabdella, «I penít defenaaià els interessos del comerç 1 indústria, evitant k lluita de clasaca. Madrid, 31. — Aquest mati a'ba reunit al Congrés la minoria agtl· ria. El senyor Martínez da Vclasc* ba manifestat que t'han limitat a xn canvi d'impressions sobre la ció política, i qne com una de considsadó, afecte demà l'obsequiarà la minoria amV un banquet. £1 programa del partit aanri ja ertà enOestíl, i serà repartit a la Premsa a última hora de la tarda. ELS RADICALS A la secció segona del Congrés s'ba. reunit la minoria radical. S'b* donat compte de l'informa det p» ueat de l'anteprojeete de Tribunal» de Comerç; i alia acordat distribuir-lo entre ela company» de minoria per al teu estadi i discussió. El ponent és cl d^ntfet senyor Izquierdo. També ha quedat acordat d reglament de la secretaria de ia minoria parlamentària. Aixi mateix s'ha acordat encsiregar-te dels diferents assumptes polítics de les provindes qne no tenen representadó parlamentària dd partit Ha estat designat el senyor Puré per representar la minoria a la Comissió dc Guerra sense deixar per això de pertànyer a la de Pressupostos. LA MINORIA DE L'ESQUERRA A les dotze dd mati s'ha reunit a la secció cinquena del Cour grés la minoria de. l'Esquerra. El stnyor Saataló ba dit que havien estat examinant la sïtuadó política. Han nomenat ponent per a Fe*tudi de les conclusions da f» blea de cases barates d Ferret Han aprovat l'actuació del senyor Sao la Ió * ta Comísrií de Prezsopostos amb relació al projecte Claven a la, clerecia, 1 han acordat intervenir en el debat anundat sobre pertorbacions escolars en el sentit de prestar suport a ta F. U. E. S'ha autoritzat el senyor Trabal per presentar un vot particular al projecte de lld de derogadi de la de termes municipal», i s'h* encarregat él senyor Aragay de l'oposició al projecte sobre intensificació de conreus. Finalment s'ha examinat ïacptd del Govern sobre el projecte eoncedint amnistia als senyors Calvo Sotelo i Benjumea, La minoria lamenta aquest acord, que creu de significació contrària a la voluntat nacional expressada en la votadó de l'abril de 1531. Les divergències entre «b socialistes Madrid, 31, — Segona una neta facilitada a la premsa, durant dt dies ip i 30 dd corrent, ei reuní a Madrid el Comitè Nacional del Sindicat Ferroviari per tal d'examinar la situació i proposicions presentades » l'entitat després de les reunions extraordinàries celebrades els primers dies de desembre i durant tl corrent mes, en les qual» e» filà la posició dd comitè nadonal. La comissió execaliva dimití, t fon rebutjada 1* seva dimissió. - Es designà una ponència amb l'obJecte que redactés i presentés a l'ex*, men del comitè nacional nna proposta de resolució relacionada amb «I. moment present del Sindicat Nacional Ferroviari. AqHcta ponència ba redactat m tniomt tattikaot uordt snwriíw. La ponèo la serà sotms»* a sa r*feràsdaai *■ tot d pcnwtt 1 En la ponència s'aiima li sió dC mantenir la disciplina na del siníJoat Q telttétahna ttokà Boa * SM»