piTUMOge, 28 d» Hiarç 'de tS3\ LA PUW.IOITAT D'ESPANYA té polftíea jic la C. E. D. A. Ej Sr; Gil RoUes diu que Acció Popular s'inliiliei» Jel problema de la forma Je govern Però està «lisposaJa a governar dins del re^im actual Madrid, ^4- — Un rpdrttior dc "HeT*'do dt iladrió", hi sú^tuiput el fefüeaí ciàlíí ajub el senyor Gil Ro- — ;Seviiaran les ses-ions pirlamenlirïts que un sec^r dt 1* premsi i-.io^ieni vtrsonycsí·s f«rt \ói en r.o :íide ja ir-Jiior:a çue represcnia de^ia^avió clara i solemiie en un sentit quïbítf&l, í:i tti^cijució de la RcpfiWfCi, com a rè^-m, hc tpjn k nio- ^cí fornieí de Govern? — Vr.i declaríiciò con: ]x qrtiç Se'm crr-.' i. no c\-:taria lei ;ef*:n::s ijue ÉÍjrgrae sho^ienen vírRonyoscs i que ■ tr.'. íusrdo molt de qualiíicar iií)5:rç psríit. cojt; * ui. tu proçlin-sJï. no l'ivrcidtualiTal. ?iiio !a biJijb-ÏCl·ò en e! proijiírna dffetHDif li fCíItll* de Govern, però n- saitrí? fÉftíí iiifar c:] e! mes níiii:!i: i ííuís; ç!ira i^e eat^rfl diífïOiiUk ei m a ilci.-i! "-iv-ci. a sovernir imb J'j^mai refï)B i * scrvjr-'o i teifiisar-io per a r?rv:: ï {felcfUBl £*tl*BJi a. Aquelles ^ita·i^ej, jwmnrítfaétit per mi a- P*r* llïtïíínt i !il5bfí.tllaèfrS lülb e's itlMíJi- ■ rla. r^tlcctcixci amb fMCSStüd li r.-^'.Tz f-c^ciò i !a noíirï coadJCU. —'i Pej t^f, i&fiai: el íurjósit rlí La tÈsïra '.'.eia! a^crP.c'.ò a k oj^a ^•.l.íI;k? obítinfi: a ïBlfll-ttlíf L-:i eq-ivcc r.tí ;:v.rjrí>;.b:]::3 icií. cordu'iui ínels aíins i s,!tro (Erapi dü- — Nin^ú quf mi:: jcrenameiii: eïi ícír ^rà fffUfi en a;j^c-=ía -c[::-.:J cap í .r'v'X. Per ^'.;ra b^.l".ll"■ U no.- ira rondacta íwinl aqtieàts i?iís de Rt'3. íí ]i miíirr prova de !a rtc• li del r,íiMre pr^^edir. l^n do? anys Uin^i cí pírsfCJció les torceí de dre'. ^os-it ien'-ir h tenipïac-ò mct't r t-.: íiivsiií del rèEii". sortir- if ' i ncrine-s le^aíí. d'adaptar proI"-:;:- fi vioic-íicia. L3 noí:r^ ^cs'fliein "m. c^njurki aquest pí-r-U. Hi Hi c.s íjc'.ís dretiifçí íc.?jni;i',i ti\Ela f ïï j a la 1 tEliï* a 1 ;l iïtlf í » b sVÍti l ■ i íFtttab:ii;ai en li vii.i ijúhtlca v-r i' '■r■,■'*■ — ;T::-.irà ^crivacien^ d'ort'.re polïïíí Act'j commemoratiu de! centenari del Regiment del Tribunal Suprem A ptrti iiiL;:d:i l a l·lfifOl Hoc i; tl j Ic iilt'-.i dcí IriLíJl-ii buprçín . i.:c dc Cwinincnio: ücIv- dtl ifnle.r.r- dc is pron-Luití^c^ rfigïitï aqui'st afí vlí;;. -jl dl·! r n ^.Ll'.ia: 1:11 prjiiL.-; • ■-. :1, tl jua! l.d rcUíi > dei re-jUmaU iriLj'jiial. dn; li yuàniia í' ■■. dc 'a |.' - j. íi-,- p e^j- , : . j'j:!! ir.ij c.s i^reíX-fii-b d'."i .. ún-íll i l1:! ^uíjfi·ií:. ei :-.,::i:.-,rt: de Jiuïka, cl üv&l gtnzïïi ie li í\L-pj- 1 lli i, Cl ^ItíL-lLíll LC i /illiil· lK ij 1 aÍTJfí ;^r;u;.,ill'.j·.í. A l^s eiirjdc* lli havia n!.;!^ nttHÏj-t^.íií i ai]vOi:jti. OIkeIi \à sr^aiLi vi ^ci:r^;^i^^i de' iü^rtin iis. Ile^il ei deem diriiTjurd'.lii dí! 1 r/iíiitiiil, i ?i cuuum^oò tl ptfea^Klí itó 'iril iinal :ia bblQ" : j: ia iabur rca'i'^adi; ha detlic^l 1. jïí al prtridtçí del Govírn i al : l.j.-\rc dc Juírji-ía, ^01:1 a anmt^s la s&fR FBGta a;'!Lcaciu, iia itfmxnl l'iA·y.iCï··' j dc jL'irída es );■ d ur.a maiitra cor/lial, i la sev» í^na DTÍenEieí^ arri:ia a toü els ciutadana. El niiiiistre dc Jr.;tÍL-;a lia a^ra:t cIokÍï uue h ha ded.cat el senyer Didíaí Mwiíai, i ha historiat a] seu lempi diïpo&.iions di/tade^ p^l rt'Ciim actual, en hcnc^ici del 1 íííïuhííI Supra^L Ha djt que iolí els inirmue? íjue ilüwien succeu «ilaven compcntxrtís ín la mitcíit onentació. l inalinEnt La parlat el presideiiï ' - la KcpüMica. lla recordat les difífWfs cïapts dc ]a seva vida en fj'.iè pism pel dit Alt Tribunal per ?- inforaiar ^oin a advocat, en quali:u ds rej i nualmcm, ira, com a r-f-drnt de la Repú/jlíca, on presi$'\t aquest cíiifínari. Ha cï*ffí*l cl r ;ic cn dí :lar 1» RepúMíca les diverdiípoíidí'i;-! encaminades a ms'.-:Ur?.r la juï'ícta Vapartc jnln de iota i't:déncia poj'ífca, i fl'Je fn «".^mplinwutwj 1« rííormei Ttíí i ell» >^ei^n s'eíectués U transició stn?c reíffïaniffifï apreciables. Ha aíejïii ^'Je. iïnai i^ue en eU nms de Manna i Guerra, s'ha abtingut superació en la tlluaciA de les funcioni a Tealiirar en H «ttèt» pels faneloTT^rís. de !■ Juitíc/a. Ara ens trobem Ja tn ün període — Ijia contïtiuaï ïn nuí Tea iiistiïucíonï es trob^rt es^bilitzidíf,' de la qual 't*m I* de conjïrtttiíar-Ee'n toíhom. Tot Mjtruit í'ha declarat femrrtida It ieitsifi. í a'ha retirat del Paíau Jmtfcía aeompatTyat de les perso**.\\ttí$ aiie l'bto jcofltpanyat durapt r*^ f i jpftvttfjmnénlaJ la diicussió del projecte d'amnistia ? "Xo crec que cl projçcte d'amnistia arribi a creaj- cap diü^nilal íreu, ^Si no hay&él tingui, al vosïre judici, in'icnció rclitifa U proposta del senyor Miquel Nïaura. ;tio ftítutíeu preferit dcfípsar la tc-·laíilat d'I^vtrs a la derreva al nictf traníacchiial del vot particular delp radical que minva ian conjideraMertifní aqiïçlls hfcvçrs? — r.a nostra aciiitíd í:i el proje^íe n-!iar*is de ]\ clrrenn és ü:u ctinsçqiièiicia lírica de !a jiosicíft que a la Cambra iKirpím, Fn acatar ia fórrariíí lraii>actíWMd díj firàvem p.n hrm fet altra cosa qiít fer p^^síble un principi rif rrctiiirac:^ dí la injuíllci^ come&a per les Ort? r^nítitnení*. — ." Qtriïi f ílii d" veritat p^í haver-hi rn l'alliiíín ^arísmevià"^ del sffiyof ^!s::r?. a "íTtriHïíioM i viaípçí enire el PbIWu N'acional de la lUpúhlkà i la rt'idèncía d* í>x-re: a FnntaÍTi;h!fat4 " r — I.a tafttasfai del '?r Manta é* ir.tilt pran. i a horf^ d'ara encara espero la pr^va íïí !a serà preu impníacjó. Jí» :vi he íent-t tadjWiüní, A i^;? ç!s tm preíTinten. íant inon^rniíkí coni ríp^bílí^tWI, els dic ir.variah-fnicnl que la Rcni'iMíca m'efereix nna owtr*im:tat df dffcrt*ar dej del Govern I« meves f-reenres i reutit^rir tl mri; proíramí de folífíií social, recoiiítrurci^ nacional j IHtfI(e»ÏTWTM del pr«ïi*Ti de! ï'oder, \e> wi vaciHaí? a Ktuar zzr^ la snixinsa Hfdaltíi p^r n Is ■ftepíiMic^ i dimre de la I^ali'ai eveada «15 seu* orprinííWts ffffafilÍHaL ^íCom veíe-.i U situac-ò pMiíica actua!, i rom rrçieii qur es priria re» síl^Tï '1 crisi prnxima? — Desiíio que la situaciA twlúira íc:uaí pniriií prolongrar-se Tiir.]( de ípjnps, i crec q-.je amb níc ric bona volaïiart Pír p?.rt de tots i'evítaria una criçi prensíturi. Nn cec me avui pnpui «erenament en j^íciar íòbre Ja solució d^quísta. — Apr-y-t? o reschí p-mls princípr.ls d?l rrograma dc Govern, qtiin "■niít crdcii rn* c^I orientar la pdírica peTicrr.T d'FticU social i a-.iíoritat ínna, ijua un cl ipateis QijS i:ülfi:l3 o arbitrària. — ;Crc'cii íi-.ie perilla rs^im repaíjBeà 0 que podria saívar-se içnb g^vtíií rci;triàtc& ais qualí prestessin íÇfppTÍ Ics dretes no nionàrumqncs? — N'o erte qut ia Kípú&lica corri cap péfFlí; millor dit. et; corre un, i :id pelli. CoHpíais t:i cl terreny ou [ c> iroiic:!, Ics íorcet que represento i ííaeij ei drei ind^aitiblc d'arribir al Poder, Si sc lj, tanca el cami» hauran d'arribar a Ja conseqüència qne la ReiiüijliLa els n'e,\pulsa per èi*tr dretes. Fer tant sc^tabiirà una íncompatjt)i];:at pa^cï-a enlre drítiïmc i repü'jjica. Aïtíbaít arçutEt inoment els [ dírecíeci d'aq-.]es.t movimeu; hatiríem 1 dc coiiícssir ei uo^tro íracè>". La mas.-a, no oh>tant, no cüh| ^orinaria ani!i el ira^àí, i cercaria un I altre camí, i coilví r.o oblidar que ell fMOVtfiíantj anlidemocri.lirs. avui ] Un an vi^-a. 3 tot lïuropa, serien | I iinita csper^BCi, tfí It» maseca drtéM(íi íïptlíiadíí de ja Rcpúblka, ^-ilc úfüfí :o;ianient el nmior que ía C. M. D. A. coiubitrà per u-.t.t iniljani, íins a enderrocar-lo, v'aevjal ministre d'At[ricidt'.ira, a ii d'evitrir f/iic porti endavant la inipla^t^cio dc ïa reíorii^a agrària? — No tí cap louanurn1 iquest fa* nira rrfonna agrària que FaHtta part del nostre ['roRrama. S'ínstai'la una emissora de gran potència al servei dei Govern Madrid. 34. — Oim et sabut, fa i[Riin tempj que el Govern es reíerí » la necessitat d/ poiseír mitjans de comuníeadij superion als ordinaris per $ un cas de gravetat extrema-, per enempíe^ la deelarncí^ d'un moviment extraordi' nari. La Companyia Teltfnlra construeix acluaíníent una fstaciA radinfmíïsora de fat kilovíts ds íorça a Pfiflffte del líe/. Aquïíta rtdloemiMora trebalíarà a mvJj i íiiítji í elimirrírà totes \n c^taí-ioiTí eslrangerci. Molt aviat quedarà enllestí di la seva inrtaHació. ALLIBERAMENT DE TRES MILITARS PROCESSATS Madrfrf, 24. — A<]u«t matí han ej' tat iUrfceW» el capità Mtiyor Sïnchct Oct'j i «It oíicíali lenyors Itítvct i Cut-a. tíSmi rimunt. de l'àltnim dc Ifliciució al tfíral Sinjurjo que natdst'cn detinibls. En éuer aliítxrati és ha estat comunicat el síu proct*5amtnt. pt defensen dtls MHUÍU han pmnitat un «icrit (oWciUnt {tvosutó 4e l'iuio de yotftijmml, . El projecte de^ mtà® de protecció a les im 8 ,es ^ indústries i comunicacions marítimes Madrid, 24- — Ua periòdic d^na avui una anticipació del que és cl projecte de protecció a Ics indústries i coniunicacions mariíimes, la preíCrtiaeió deJ qjal, a les Lorís, íou acordada en el Consell dí Ministres celebrat ahir. Kl pnjceCa de llei, que òs ilarguií-sim, està dividit en diferent* apartats que corrcípüiicn als címkcpItí de l'Jist&KJi íií-cal de! vaixell, coi-uinicacions tran?octànÍques ràpides i regulars, primes a la navegació, Imicí regulars i comercials, conrjniïrafigiis fttarrtítuts de sobirania, compensació a la cou-^lruccíó naval, crèdil naval i una memòria explicativa. En aquesta memòria s'expesen els propòtiti a realitzar: un pia hariuò^ic de conjunt, que pu^ui salvar U marina qiefcant nacional del col·lapse tn que cí troba a coujeqúcncia de la crisi jr.mtdial, col·lapse agreujat per la iiú&tra situació feoçràíica, que fa que fls vaixella estrangers puguin lUTCgàr i't el i;o5tre litoral en el curs d'un vníçs sense que hasiu de desv;ar'.;e dc li seva ruta. L'estudi dels i:npíslo> a la navegació co:!tinffuts en VEsta;-.;: íistal dei vaixell, s'ha iet a baS* qïic, SCiiic rej-TesetiUr cn cap ca? ün tírei diferencial, poguc^in troüar u;ia proiecció indirecta els vaíseUs nacionals, que són els que en la seva mají>r part prenen en els ttoacres porta méi dc Ij meitat de ia càrrega i passatge que condueixen. Rtfptetfi a l'impost, s'eximeixen els vaixelis espanyol de Jíiiies subvenció, nades üc determinats tmpouoi i drets. IÍ1 Ifific do mercaderies i passatgcï* en navegació de cabotatse nacional entre ports espanyol-, queda reservat ínicímerit ala vaixells de bandera i coiistr^cció nacional. Les 'línies de cnr.iuiticació transoceànifiues, ràpides i rftgtabrj sj:bvenrionades, seran cinc. d'acord al pla següent: Línia nüinero t. — Dotze erped:nens a ITaajf. — De la Cantàbrica a Ctibík Méjíic i Nova York. J-iiiia tnimero drjs. — Doíze expedícicms l'any. De la Mediterrània a! cenire Amcnca, ami) escala a Canàries. Linia núnicro tres. — Disïtt «pediciüus l'any. — Dc la Mediterrània al Brasil i Río de la Phü, Linia número quatre. — Dotze c.\[>ffttím» Dc la Caii:È5rica al Brasíf i riio de la Pla:a. Linia númtío cinc, — Dotze expedicicins í'any. — De Barcelona a rilinines ï exírem Üricul, pe] cinal de Suí;, wfAexiawó a po.-ií de la costa dç l'Atlàmk dels Küaíi L'nits. Fixa desprói tl projccie cl nombre i pwwíídÉEii dí,ís vaiseils íriecles a cada Cm de ics lín^s i-i nciiíjdvï, i diu q^-: iexcciicjrl- dc\ icrvcü ét ki t'ivcs írKiíOCtàniíiUL-.·i nU.'ji v icmi iJe; toi·itdiran a n.vilers espa:uoíi eik Uiurt oncrurs, Eh vaí-;£li& df Ir* lywti suhvcnclonsdcj lïsv.ran il+iSit dr liaudera i wnsïTHíCtç nacional, i no ^jdr^-i conlinuar pr-^iant serveis iiíbvef^iofEala coin^leixin trenta anys de servei. l'-'i ín l/'iics ttmercials rcgulr.rs s'estah:c:xín OeHdlçififti especials c>ue hnn de servir ger a l'exponaoió dels HMtfCi proflm-tc^ i J'^hcntira dc uous nwrorta iver aLi fru^U de Llevant i t a- LES CORTS DU LA REPUBLICÀ mtttt, quiï^e. Ttr a ífi dc subirania cc?nerca (■cmunicacior-s HBTitiBBi restableixen limci iubvírtíianadea a JElcj Balcsrí, Canàries, illes del Nord d'Africa, posiCisioiii del Sàhara Eipffyrtrf i ia CiUïílfia, i hfrveis ii;íerÍM-ulírs do Balears, Cadrles i els intercrlonial*. Pír als fcívt»? dc Ics Rale^'s s't'stabJei.ïrn set línies, i ptï aJs «rvcií iïítef HUüJwJï do Cntiirici, cinc líniís, tl projecte s'atí ïarabé a la lonstriu-cin'i n:.v:il, i iVïtaWef* cl iirincíni (pit tli vaixell* fiue haç'n de ïttvír liKtlt) s,.v^veuí".on;:di.s b^ir.an d'eiscr de co'iMrurdó ní^íonal. l'I·i rfïürtj, els rrèdiu níeçtïtrïí r^r a pfirlar n cap aquests pl^íij a-i'eL-,dciTíen al se^ü^iit : Coriu ideacions Traníticfànltuic?, 25 [)ç sub-rimia, milifin?. l'riírtos a !;< íiavc.ía":'^, in mi- Uniís reíïuhrs ccm5rcia)s, í.ro.rxn Ccfflftéwiíl-OrtJ a la con*lru:rl'i naval, i'l milions. Crèdits rivals per a| JrfW 2^v. llTii:Í1ÍÍp. En t&tal, -S.joo.oon pessetes. LA SIGNATURA DEL TRACTAT ÍÍÍSPANOROMANES Madrift. 24, — S'ha rebut U notteii que s'ha íírniat cl Conveni comercií) hispano-romanès a Buearcst el d:a 31. Començarà a rtgir ímmediatame íi. Ert ell no entra per a re:t. i des d'a/fue^t niomeni l'airtíifílal governativa procedirà a la detenció dels dTectiua, ja lígttia obrera n pafrans. i els lliurarà a l'autoritat judicial. iVr a la deciMò d'arlntratpe del JíFirt Mixt elevarà un diríamen Ministeri de TrfVnll. v) q»?.! se sotmetrà a l'estudi del Consell dc Trc})iill. Atjue^t diríamiïtarí amb ca-Aner urgent sobre la solució que pupni donar-Ac al convicte 1 soitiicUïi la proposta al mtniMre de Treliall. el qual la porlarà ad Consell de Mmistre^, que p^drà imposar-la amb caràcter obligatori a patrons í a obrers, 1 uns i altres inrorreran çn la responsabilitat que fixen els articles d'aquesta llei ^11 cas d'in'omplimení. Eli castiRíi seran; arrept major i multes de i.ooo a JLJM ppísefes. que es faran efíctlves per les associacions que infringixin la llei. KJs obrers perdran (ambé *1 dret a la readmissió i qtiodaran reieíndits rll contractes de trebjll, i els patrons podran admetre nou personal. L#s societats obreres o patronals qu promoiuin Ja va^a o atur í no respectin les disposicions d'aquesta llei, «eran castígatl amb niulíes de 5.000 a so.ftfn pessetes, a més de le* respOLisabilitats que pueuin contreure d'p.cord a(t»l> la llei d'Associacions i la Uci d'Ordtt Públic Les multes es íara nefcclívcs al jutjat corresponent, i í'aplüarà eu çls usos que procedeixi la prni mbsídt&ria, per ítifol^^ck, Ha continuat al Congrés la j dif^eu^ló del dictamen ^obre els hayers de la clerecia I I s'ka posat a dfseussM el pFofeefe de llei Je reorgamtxaefó Àc TEstat Major Je l'EràreÜ Madrid, 24. — Sobre la sessió % un quart dc cinc, ^ota la presidència del senyor .Uba. El TíOmbre de dip^ (als que hi assisteixen és molt reduit. Al banc blau hi ha els inímstres de Treball i Finances. INTERPEL·LACIÓ SOBRE LA QÜESTIÓ ECONÒMICA El senyor MAGRANER explana una interpel·lació dirigida al ministre d'Jntïústria, rcferml-sc a la qüestió econòmica i al comeri; exterior, i c^ lamenta que psant i iiece^sàriu que una aiv.:n.-i:;i parcial, o els havers Je la clerecia, que han de pagar-los eíe creient*. A^aba die/if qtrt citant cU d'mers amb aitu abundÀucia en els íecto:', di- dretes, aquvïtes lian d'aprctiar-se a donar-los per tal dc remeiar la miiéria \ cobrir les itcfc^ictís del proííüïc Aquesta seria 1* millor pulltica é« les dretes. (Kiimors i xiçunc* protestes als bancs agraris i de la Ccda^ El MiXISTRE UE TKEHAÍ.L jirornct trasllada;- als pflüi cojupauys, els mí lustre^ d'f TuIÚMrLt i CoítíífÇ, Fïtva&çea i Afiriculíura, les iiiK'iali\ri*s del senyor Magraner, EL PROJECTE DE BEOHGftNVTZACIO DE L'ESTAT MAJOR CENTRAL DE L'EXERCIT Se suspèn la interpelbció i es posa a deíiat el dicfanieu de la conu's-' sió de Guerra sobre t\ projecte de llei de reorífaniUació de TEstal Major Central de l'Exèrcií. El senyor ROl^RlCUEZ DF. VIGCRl intervé per fer algunes ohservicioiïs a l'article primer del dictamftft. Creu tinc tu dc donar-ie la eategorla .i el &ou d'inspector de l'Exè.cü al cap de l'Estat Major Central, cmn s'ha fet en l'Armada. També oposa algunes observacions de detall a l'article segon. Vabasl del qual hauria d'íiser aclarit en els termei que propota. El Beneral CABANELLES, de la comissiA diu que cn el dicunwi « te en compte el qut sembla ésser el criteri Keneral de la Cfluibra en ordra è la reducció dc despeses- Eti propers preiiupoMoi es podrà millorar Ja «ituaciò econòmica dej cap de l'EsUt Uajor, que, a més» té le* ma¬ teixes prerrogatives que els inspectors de l'exercit. Es reiereix després a Tenllaç entre l'çxèrcit i la marina, que considera necessari per evitar que es repeteixin iets com el que s'hagin constiuil dns aeròdroms separat» per una distància de do» quilòmetres, i que ban costat cada un quinze i vint milions de pessetes. Aquests dos aeròdroms han estat dotats d'una organització equivalent. Després de rectificar breument cl senvor RODRÍGUEZ DE VIÍjL'RT. el MTMSTRE DE LA GL'ERRA pronuncia unes paraules i s'aprova el dictamen, que tornarà a ta Cambra per a la seva aprovació dfüniíiva, S'aprova després un altre dictamen de la mateixa comissió motíííicaul lartide 16 dc la llei relativa al pas a la reserva dels coronels no declarats aptes en el curs de preparació per a l'alcen*. Es po^a a diícu-ssjó un altre dicUmcn de la comissió d'Afiricuhura, que estableix noves normes per al i"uncionamení de l'Institut per al ioment del cultiu cotoner. S'accepta un vot particular del senyor Alvarcr Menúiràbal i un altre del senyor Florensa. Es Hescixen projectes de llei dt diícrenís departaments. EI senyor MATE3ANZ demana que s'ajorni U discussió per trobarse absent el ministre d'Agricultura» i afxi s'acorda. ELS HAVERS DE LA CLERECIA rer.ova U discussió del díclamen sobre el projecte de llei d'havers passius dc la clerecia. El senyor GORDOX ORDAX con. sum uu torn contra el dictamen. Recorda la discussió constitucionai. en la qual quedà ben clar que cl propòsit era deixar sense pn&sibiliï£# d'e^ístencia d'un coticordai i dc qualsevol altra classe dc iubvenció a la clerecia- Recorda també que la po&icïò de.' partit radical cru ^uc calis marcar tl uruii;ú de dos anys perquè eis catòlica poguessin org^nitiar cl pagament de la ae\;4 clerecia, i després d'aquest termini no pagar ni un cèntim mc# i així es va consignar en l'article ^"5 tie la CoustituM-.ó, com a rcsu'tat d'una tcans-acciò cCitre el que demanaven la supressió d'aquell ^reí.suposí de clerecia i els que dejíia:iaveii un termini per a aquesta supressió. Atcgcix que Ics Constituents, cn discutir-se l'ardcle que pretenia inscrir-se a la llei dc pressupostos dc l'a:]/ J9J-, vsn dictaminar d'una manera inapel·lable que això que vol fer-se ari era absolutauient inconstitucional i ningú no put negsr que l'autoritat suprema per a interpretar h Conítitució, són Ics Corts Constituents que la van fer. (rrotestes a ks dretes, alguns diputats dc ks quals diuen que aquestes Cortí són tan sobiranes per a interpretar la Constitució com les alírcs.J El senyor GORDOtf ORDAX replica i cs prüziíou uu pelit aldarull amb canvi dfi irascs entre els uns i els allr^i. Examiua després el concepte de funcionaris que s'ha adduït aqtíi i tita cn contra d'aquesta opiti'tò cl Concili dC 1 rento. \ Rialles a Ící dretes.). EJ senyor GORDOX OKUAX: —Celebro molt que elj catòlics es riguin del Concili <íe i'renío. (Frolesïes-)- El senyor HUESO: —Es que fa riure escoítar ai/m-sics paraules en boca dc la V. S. El senyor GORDON ORDAX (molt iBdlgïiai) : Però la V. b. creu que pot comparar-se amb mi ni en i?nporlància política, ni en vUíï ni íiv res- (Runiors i tidlleí 'l. La PrcíIdíiiciJ inv-tJ els d:pl3!at^ a què tiniíuin caïnu, El senyor RUVO VÍLbAtfOVA; Però ós qtic se'ns eílà dc-cobriut h Mediterrània. Que els capellans uu són íuueionaris ja ho' sabem tot-ï- El senyor GORUOX ÜítOAX: Però aqui no |Hï ha, dit ningú més que el senyor Bilbao, però aquests senyors de ta minoria popular agri ria estan en això com en tot entre duc*, aipüïs. El Kfiyat JIMÉNEZ l'ERXAXDE?!, popular a^3ti: També aqui s'ha dtt i es cosa quo ninx" no nepa Eí sertvor GOlilïDN OftRAXï C.ita uxios ccíesii^tlcs en abonament de la seva opimó, i diu que TEaUt no ba aconsefiuit mai que els laccrdots siguin funcionaria seus. B senyor ROYO VH-LAXOVA: La monarquia ho aconfe^ní- El senyor GORDON ORDAX: lo no h% vist cousisnat això en cap ilei civil, però en canvi lie vist el contsari al* cànons. El senyar ROVO VÏLLAKOVA: Què tenen a veure els cànoqs? VISITEU il Sattro Rebudes les novetats RONDA ü BANT Finí, t4 Tilèfon ISSSI El PRESIDEXT: Silenci, wnyoé Royo Víllanova, El senyor ROYO VlLLANOVA* Demano la paraula per defensar ela cànons. (Rialles.) El senyor GORDON ORDAX contínua dient que en temps de U monarquia ningú no es prtocupl. dels pobres clergues ancians i jubilat^ els quaJs ana\'en a parar maUts vegades als mHIi i és. ara> quan la Constitució d'una .República laica ho prohibefXr quan es treu cl tema. no aoii dels sacerdots ancians, sinó també dels sacerdots joves perquè no quedin sense sou. Anuncia que ell ba presentat una esmena en la qual preposj que amb aquests milions que es concedeixen a la clerecia es procuri primer que toï remeiar la situació d'aquests pobre s sacerdot s jubilats, abandonats per tothnm i alï quals ara tampoc no va a arribat res del aubíídi, quan precisament aquest caj és el que no seria inconstitucional, per no estar aquests sacerdots en actiu. Creu que és acceptable. de« J'un punt de vi;ía sentimental, no deixar que aquests homes quedin sense recursos de vida. UX DIPUTAT de "Rtnovación Espanola"; No van a viure de ntiracle- El senyor GORDO-V ORDA.V: Precisament a això vaig. íPerf» qui ha d'atendre la stva subsistència: l'Església 0 l'Estat? Creu que l'Esïfléíi^ té béns suíicíents per » atendre aquerrtfs necessitats, i si no que ej- permeti uní iuTítftïtíeío pítquè se ïipiga si nece^iia ajut econimíc o no. El MINISTRE DE JUSTÍCIA diu que contesíarà les observacions del senyor Gordon Ordax en ler el resum del debat, (Ei senyor Casanueva passa a ocupar la presidència.^ El senyor JIMÉNEZ FERX'ANDEX, popular agrari, diu que cal establir que no es tracta aqui de relacions enirc J'Estat i -l'^ssiésia» sinó de relacions dc l'Estat amb unes persones que li presíaren una funció. Aiegcix que la Constitució, -amb tot i que cs col·locà en una posició' de laictfme agressiu, «0 vo^ué cn absolut arribar a Vextrein de negar aquests subsidis que ara es concedeixen en virtut d'un compromís de l'Estat amb els que foren eh seus funcionaris. EI senyor GORDOX ORDAX ^ Però són o no tundonafis? EI senyor JIMZXEZ FERNA.VDEZ: En tesi sí, però en hipòtesi no. EI senyor PRIETO pronuncia uneg paraules que no s'entenen. El senyor Jl\íEXEZ FERNAXDE£; Què diu el íenvor Prieto? Ei senvor PRIETO: Jo, res. El senyor JíMEXEZ EERXAX^ DEZ: No in'iinpnrta que la V. S- em iaci algunes obaervacíonf. EI senyor PR1HTÜ: Xo, no vull parlar, Xo siyui q'.it jo acabí per aclarir això. (Graus riailei-) El líji.vor J1MEXEZ h'ERKANDEZ; Afegeix que es admirable la po, sí^ió dc 1^ clerccíi eïpan^ oía, qu- no plani rja cay problema sobre la quantu dc U subvenció, sinv cjue aCïepta tl Ics Cnns dc la República vu'.' ^uin ilcnsr-li. A/aha dient que cal jiur en les, relacions de l'Esglèsía ï do l'Eatat a uit rfïüji dé separació, it clar, í'erò no de separació perseCiitòm, sinó dc separació coordinada, £1 senyor ROURiGL'EZ DE VlGl'Rl dóna ex/jJicacions sobre un^s nih&«Ht# qvie íéu l'iltre dia al senyor Gordon Ürdas, i que aquest ha reoord.it en el seu discurs- Recorda, t mos, cl csSrittw dí l'-nwiouans püblícs í|uc les dispPí:c:on> dc l'Eítat han düHt d i-.si.Miuiu /.l alï sacerdots. El ííii^Qg G0R.DÜM ORDAX wc* liiica breumen; i tadatçbi en els seus vnrUs dc M>tj. Tropo^a que el Govern es dirigeixi al Kund de S. S. i li pre^mni si el Vaticà considerà els Síicerdrt? espanyols diiraní la monar(;uí:í. cmn 1 fnncuinarís luiblícs. El senyor ROVO VÍLLAXOVa: Que re a veure el Vaticà amb això? Xo és cosa del Vaticà, sinó de l'EsMt. que els reconeix com a funcionnris perquè li dóna la gana. FI senyor Af/tTX (popul.ír agrari): ; IVrò ii ai.vó no lí reí a veurtf perouí se'ls CDúttdu^ la indemnitiaciò que cs prníu? £3 senyor ííOKDOX ORDAX cw que tlascr^ ha de plautejar-se la qtiesfíó aixi, i demanar uu subiidi, i ajejkKrrai ja serà una altra coïa. US DIPUTAT tradicionaliïta: il la votarà 1* V. S-? EL senyor GORDON ORDAX; l'acceptaré per díarutir-Jo, i després el ratarí 0 no. segons violi 0 no la Cotistiuiíió. EI MATEIX DIPUTAT Iradicima1Uu: ; Però a mi que m'importa que es violi la Conitítució I El senyor GORDON ORDAX : EV $mèà dhII HfWHti deelaradd, j per xò dic que em dirigeixo als rcpdblteans, i no a «quetti que pensen que « nullot tot el que des4cr*tfiti més el rifM& 1 EI senyor ARRAZOLA (odioD Però ét que no crelam que aquest projecte violi la Constitució, ni La fregui tau solament. El MINISTRE DE JUSTÍCIA observa qut la coiuideraclA da funtionaris públic qiw ell doni Hkn dia ert el teu discurs ali sacerdots jou so lament des dtl punt de viita dt J'EaUt» NM*