«PP^Pf»"" CAVALUMYA AVUI, ^ ESTRENA ™ LA PEUUCULA MM «LtQIK UM NOM H HM LLA OOMTIMUA CADA RIALLA UMA «WMA EL CINEMA LES ESTRENES «Doiia Franeisquita» Fkmlna IMrioa Film», S. A. fiím frodull sli titudií dt ta E. C. £. S. A,, batet e» l'sbr» itl mestrt Amadeu Vives, íupercisat pel tí* füt 1. yó/tt i üintr, dirigit per Hem Bebrtndt, amb decorats d'Herbert Lifíif' chiii, iiàitgí dt fnxiUcti Eliai, íoíígnjtí fHeurich Kacrtner, jo de Lms Idorquina i música dii mestrt Viva 'odaflada" fer Jn* Oilbtrl, amb el teçiitnt repartiment: Daü Fiandiquíti, Raquel Rodrigo; Aurora, !a Beltiana, Matilde Vàsquet; Daia francüc, Antonii Arévalo: Fernando, Ftntando Cortés; Cjrdoiu, Antònia Palacios; Don Matias, Manuel Vico; Lonnn, Fílix dt Poacs. Era cosa gcnenlmcnt admeia, encara qce hom tViíorcés a ínganyar-sc escrivint ditirambe* que ningú, nrnné» quatre pobre» cavtlU blanes, no es CttÜ, que la produodó de pel·lícules espanyoles feu a Espanya per espanyols era tina Cosa jmpoadbJe. Ací— es deia cridant fuu a eixordar-se, i sense preocupar-se de demoetrar-ho— tenim els paisatges mes meravellc*as del món ; tenim la üenjta més bella i mès estesa, tenim els més alts aitistet, la música més excelsa i els literats més totretortints. Però els films que ad et produïen eren, lloant-los fsm alt núvols, la mediocritat mateixa. La culpa, ens asseguraven, era dels tècnics, I ira Hitler ens ha enviat m equip de tècnics, i amb tota la tècnica alemanya és de suposar, i amb toia la pompa espanyola, s'ha estrenat a! Fèmina "Dota i'rancitquiU", 1 ja està, £1 cèlebre caricoto de sarsuela Antonio Palacios, seguint la tradició de fer parlar ds caricatoi, ens ho deia al íitai en íer-nos la critica del film que tothoan acata de veure: Ha resultat una meravella, que si d mestre Vives la veiés aplaudiria (o cou aii)Elt aciort són tots genials; el director, un semidéu; d diàleg, just; és a dir, el film dels films, i ja som els amos del món. Però el públic no quedi pis tan con-, vençut com això. En comptes de bluíí i crititi feta per nn deis actors, hauria preferit no ja un» superproducció, sinó simplement on bon film. I això cal reconèixer que ü llenç del Fèmina ti et « veure la nit de dijous fou quan es projectà el documental sobre la illa de Manhattan abans del plat fort. I és que, primer de tot, ens (alia modèstia. No ens avenbn a realitzar senzills films qtte poden resultar, un cop acabats, bons films. Ens cal, amb d nostre temperament mediterrani— i en cinema d tenim més que portuguès— inilsr les coses, ens complaem en l'exageració i en d superlatiu, i quan surt l'obra, neta de l'escuma de les grans paraules que s enduu «1 vent, cos sentim decebuts i descoratjats. 0 aleshores és quan diem : Ho tenim tot, dmet hem de fer-bo millor que oinfú. Ara ro, ens ha sortit per això o per allò. 1 amb això tomem a caure en el mateix pecat de supèrbia. FANTASIO UN FILM MLWIO» AFAMIOMA ENTMMMU Vna w·lwlf· ( Mar Perquè de fet no tenim res o, almenys, ret del que cal per fer un boa film : No tenim diners; l'espanyol, cert, és parlat per nacions i per nacions, però totes pobres ; els nostres actors són dolents ; el nostre teatre és dolent; la nostra literatura vio d'un record gloriós que no és més que un record, però la glòria de la qual està més en les paraules i l'art de dir-les que no en l'acció, í el cinema és acció. El nostre paisatge, iquí pot demostrar que sigui el més bell del món? (I. a més, ;és que totes les accions han d'ésser acomplertes en els més bells paisatges del món?) I parlem del paisatge quan els films es fan ja de cap a cap a l'interior dels estudis. I què més, encara? Ah! la música. Evidentment, tenim bona música. Però jqui dirl qlie Espanya ocupi aquell primer lloc que ens volen íer creure? E! nostre món cinematogrific pateix d'una inflació monstruosa, i a cada film n'hem de tocar les conseqüències perquè un film, un cop fet. és una cosa material, que toca de peus a terra i al qual no se li poden enganxar paraules altitonants a menys que no les diguin els seus personatges, que no guareix de res, o els actors, que encara guareix de menys. Patim d'inHadó. d'aquell matdx linxament dels hidalgos que un temps havien fet grans coses però au* )J no és d nostre temps, 1 conservem aquell analfabetisme que *r» l'orgull dels homes (TaroiCJ, que per r« i» necessitaven la lletra ptt conquistar terres d'indis i que sembla que per res no necessitin els grans productori de cinema a casa nostra. I aquest honor a la lletra escrita, ho hem dit mil cops í bo haurem de dir mil 0 deu nul vegades més, és ITiandicap més iaveocible de la nostra indústria cinema togrifica- Ací no s'escriu res perquè una vdla superstició d'analfabetisme ens diu que el paper ho aguanta tot No volem saber que allò que en la realitiadó no s'aguanta és que tampoc no t'aguantava en d paper— en el paper escrit, t'entén. I és tant més barat d paper ctcntl Som fogosos, tenim inspiració i tirem al dret; no preparem res, no planegem ret, no estructurem ret. 1 re» del que fem no s'aguanta. Els films que a casa nostra a ian, el primer que te'ls veu és que no han estat escrits. Manquen d'unitat, de continuïtat, de lògica; salten 1 ballen i no diuen rts. I d diàleg, Déu meu, el diàleg I A força d'idiotismes i de crosses, hom acaba per no veure-hi més que idicrtescA. I tot això és perquè sembla que de diàleg tot squdl que sap sostenir mitjanament una conversa n'hagi de taber escriure. Es tan fàcil parlar! Ah. perd és tan difícil dir coses I Dir coses. Heut act el que ha de fer un film : dir «set o explicar *iina història, que és el mateix, però explicar-la de manera que d qui escolta i mira comprengui i cada minut que passa una mica més l'argument ; que no hagi de tomar enrera; que ti algun can queda per lligar, et lligui al teu temps que, com ey la mítica, és on temps matemàtic i ngwotanwnt previst; que no s'entretíngui en cotei inútils; que no pretengui emocionar amb escenes sense força ni fer riure amb trucs vells de mil anys, 1 des de mil i un anys sense gràcia. I que tot això et vagi dient amb una marxa seguida, amb aeceleracíons a determinats indrets i pautes en d'altres, i seguit seguit fins al final, o sigui amb allò que «li Itenin en diuen ritme. I això. això és la tècnica I tot això ei pot fer. t'ha de fer, amb ploma o màquina d'escriure [ quartilles. Tot d que no es trobi t ttt quartilles no hl ha tkaic per alemany que sigui, que pugui imnroviitr-ho. No ca) sinó fixar-te en la múiiea. (Hi ha ret de mit escrit, de més anotat i previst que la nútica? Cada ponpàt i- una conseqüència de l'anterior i tot va lligat es un fluir lògic i segons on ritme, imagineu, ner un moment que agafen una obra deixada per acabada pel seu autor, i amb unes tisora en feu trossos i després aquests trossos els disposeu en on ordre diferent, per servir una altra idea- Què en resultarà ? No volem ni imagfnar-ho. t, no obstant, ho hem vist És a dir. hem hagut d'escottar-ho. Un film és. doncs, com l'execució d'una obra musical. Cal. doncs, que sí volem fer films abans els escrivim. Però aíxf com l'escriure misiea exigeix la subjecció a unes regles, l'es. criure simplement, quan no es tracta d'una carta familiar o de la llista dt la bugadera, requereix també les seves. M. Jourdain parlava en prosa, és cert, sense saber -t»; però per escriure-hi, la inconsciència de M. Jourdain serveix de ben poca cosa. I amb tot això, "Dofia Franclsquita", com queda? Ah, si. L'obra del mestre Vivej ha estat, diríem, descabdellada per a expUcar-nos-la con un enamorament de veïnat- Un estudiant que acaba d'arribar de Salamanca enamorat d'una cantadora, s'enamora de sobte d'una coofitera que. de sobte, alta enamorat d'dl. La cantadora té un protector ric que acaba per protegir ela enamorats, i la confïtera un enamorat vell que resulta que és el pare del seu enamorat jove. Però a l'inrevés de. totes les històries de veïnat, ad ningú no passa cap disgust fort i, si e) passa, no d demostra. Sobta una mica que, de tant en tant, els actors principals es posin a çantar, però aleshores hom recorda que el film és tret de l'obra del malaguanyat mfStre Vives. Llàstima que el tècnic del so no s'hagi adonat TeM. &• ims imnoa nuw, s. k