m Kiy 56.— Mura. 18.623.— Prea: 15 cèntims ABONAMENTS SimKMll mM .. . • rM PM. Citiiuoyi l lurilorli da |t A«públi4i - ■ innieilTí ... „. ... ,„ - ■ Itr— " junfriM Usnn i.Pwtmm.'tnoH·ii»... w— ' Països eo-nvfül tioslaJ. 14 li»— • iJtrtí psisos. id. ... „. „, é&-~ * OIARI D'AVISOS 1 HOTICItt AM'SCIS I REtlAMS ÍEOOttS TAMIRS P i m a r t ■ . 17 d'sbrü de 19Bi BARCELONA MDAcaro i ADHunirMCíoi coht* oatauiiu, «m. i.n — tiuton 11411 talub* D'tHntuiTAi CAtuwn oi iamau, 11 1 11. — nuron ittoi PI TFMPQ PríHld II dini; da H mu: IH't nu aeíoti o BiIMMirM. ttmptr·inn icluil: ll'» trttii. Hloilut tlütn: i» per «nt Vílotmt W vdK: KH» aidUaiINt píf Hort, M Tòeíi. TkJHIIttll korllHatd. •*- pni·tdl) s «nim·tn·. HW im «1: da rnl. En M mmfei »J torts; Temparaíon imnii: rf s irut. netWMMN lufinniíT ii'i (raus. nsesrnmi

fQl. som una terra ^fr-. -^s'rs IT'vjpu r^ríTana. oue ha ÇliMTU la b^Ca^R interior, de \---.e> ; r> CHprïfícar'íe. ara cal """-=j: ' let puitifiMÚ íncone^udes ■: dt 'a terï-rilia d'amif* ; d'entu- ■ " AmjFi treball ï lenaclta!. Però ^'t fimrrs n-if hi fe: t.-'i e'ï ou* iVïr-j'ien. f*dffcii iníi ïtnóerl íel rí*u"""f"'- ■J'-r--·· durant T:i r^qrxi /.-í^r ^rf'^jSn -17- t<"- " rr.éi d's'è'. CaT qu^ tant • "ó rM« mAtH ^^"-nn p-<«í"^ *^Mí i WnWeiïO1"! no-r*? ■J"' etl í fcwrti ij Te? saV-em jf Asprés de "Els gangs-l lers de Barcelona".., ) I Aquesta setmana \ 1 oomençarem a pu- | | r.iícar el gran repor- j tatge de í ! Josep Maria Planes 1 L'organització de j 1 l'anarquisme a Cata- ; lunya i a Espanya Trofzky vivia prop de París des del mes d'agost fttrfe, lò. — Lleó Trotiky, un dia riionie mo. Qui voleu? Troiíl·jy presentà llavors un pas^^pf-rt perfectament en regía lïinrat al mrnisteri de l'Interior en el mes dc desembre de 1933, autoritzant-lo a viure a Seine-eí-Mamí. —He vmgut aci— diçué Trotzkype: thçpíttW els russos blancs, que íuramem no nuntarien. Seguidament Trouky indicà: —54c un vell conspirador. Preparo :a ÏV Ir.icrnac Oual. ■ » a Parí?. 16. — Per les autoritats íTia ordenat que es procedeixi a eíectuar una enquesta sntjre }es activitats polí' tiqnts del senyor Trotzky, que estava autoriuat per residir prop de Fon^ tsmebleau. A noa» la liberté!" UNJUXJO Si 4x6 M fe U Prfmrr·ra L'acció di la policia contra ois gàngsters Bruno Alpini és mort en un Mig i sembla que també ha estat mort el "Cèntim" Ai Vendrell ha estat detingut e! "Xato de Sants" Poc després de! tiroteig de la nit de dissabte a l'Avinguda de Francesc Lairet entre la policia i «n grup de pistolers, del qual diumenge publicàrem una extensa informació» n'hi hagué un altre al carrer de la Creu de Molers. cap a la banda de la muntanya de Montjuïc. El comissari general d'ordre públic va ordenar, així que tingué noticies del primer tiroteig, que els agents de policia, distribuït, cn diversos grups, efectuessin batudes per aquells Uocs a l'objecte de detenir els pistolers que havien pogut escapar-se. L'n d'aquests grups, formats per Ires agents, va veure a la banda de dalt del carrer de la Creu dc Molers un grup que li inspirà sospites al precis moment que els que el formaven es disposaven a saltar una tanca per tal de ier-se ionedíssos. Els donaren l'alto, i dels cinc que formaven el grup, quatre fugiren, però el darrer va disparar contra els agents. Aquests contestaren ràpidament a l'agressió i aconseguiren tocar-lo tan bé que va resultar mort. Un dels agents va resultar amb cl vestit foradat a coiueqüència dels trets. No resultà ferit per miracle. Fou avisat el jutjat de guàrdia, el qual acudí al Hoc indicat i procedí a escorcollar les robes de! mort* Li foren trobades trenta pessetes, en monedes dc cinc. embolicades amb paper fi, i separadament; una pistola amb quatre cartutxos disparats, i un altre carregador ple. Xo li fou trobat cap document. Reprcientava, í'home morí, tenir uns trenia-cinc anys. Calçava sabates i duia vestit de color marró. Per ordre del jutge iou traslladat al ^digàslt judicial, 04 procediren a obtenir les marques dactilars. LES MARQUES DACTILARS DE BRUNO ALPINI Una vegada obtingudes les dites marques el mort pogué ésser identificaL I va resultar que es tractava del famós atracador Bruno Alpini, çl qual havia estat detingut dijous dc la setmana passada i que fugi divendres al vespre de les mans de la policia, lot i que anava emmanillat. Per tal dassegurar-se de la personalitat del mort. alguns agents de* la brigada social que el coneixien acudiren al dipòsit ju:IÍcial i comprovaren que» en efecte, l'individu mort per la policia e··a el Eanrós atracador Brunn Aípini. L'AUTÒPSIA DEL FAMÓS PISTOLER A la tarda s'efectuà al Dipòsit judicial l'antàpsia del cadàver de Bruno Alpini. Presentava unes dotze ferides; iotes elles fetes a distància. De ferides cn té tres al cap, amb orifici d'entrada pet front i de sortida per la part del darrera; dues a] tòrax; una al nivell paraestenal esquerre; una altra a la mà dreta; tina altra a] braç dret, amb fractura de l'hipocondri; una altra a l'axillar anterior, al nivell de !a vuitena costella; una altra al maxil·lar dret, amb orifici de sertida pel panetal esquerra; una altra a U vora esquerra orbitària, amb orifici de sortida pel parietal dret; una altra al peu dret. Al cadàver li fou extret una bala de í'homòplat. Estava, com veu, materialmení cosit de bales. Segons digueren els metges, la mort del pistoler fou instantània, EL XATO DE SANTS, DETINGUT Ahir fou detingut al Vendrell (Tarragona) un individu conegut amb sobrenom de "Xato de Sants". Se sospita que va prendre part en l'agrc^siò contra la policia, ocorreguda al Farallel la matinada de dissabte. Junt amb el "Xato" íou detingut un altre individu, del qual tambe se sospita que hi prengué part. Tots dos detinguts han estat traslladats a Barcelona. {Continuo, úl pru de la pàgina 4) [/ocupació cTlíni im mortIínc expedicionaris? Madrid, 16. — Al uiijdia ha utculat cl rumor que havia bolcat uua de les toarcaiies i que havien mon alguns jndfaenet dels qui anaren a bord del "Espafia s". El rumor no ha pogut ísttr comprovat a'n centres ofklalt. (ffgi'l l'ariklt it la pàgina 3) JUEUS ERRANTS I PROFESSIONALS DE L'EXIU L'excés d'original d'únpe· rioaa actualitat ens obliga a ajornar per a demà la publicació del darrer , article del reportatge de J. E. Bartrína • La memòria «le Maeià El gran homenatge de diumenge Dos ram» de la tomba del President (oren portat»* en avió, per un Conseller de la Generalitat» a les tombes dcle màrtirs de J a e a £t President d« la Generalitat davant la tomba de Macià Diumenge al matí se celebrà l'homenatge a Francesc Macià, Hi acudi um gentada enorme. A primeres hores del matí ;a es feia moll díficjl de poder trasll atiar-se al cementiri Nou, Durant tot el dia succeí el mateix. La desfilada de la gent portant corones ï rams dc flors, i la de les comissions d'entitats culturals, socials i poliliquei^ ^'inicià s les vuit en ptmt del mati i continuà durant tot «I dia. Una de les ofrenes més rle?.tacades fou un magnífic ram de ferro forjat, obra de Miifnz Morató, consistent en Ufía branca de roure \ llorer amb la inscripció: "Cataíunya al seu cabdill Francesc Macià". A mesura que anaren acudint Vs entitats amb les seves banderes i banderins, els portadors d'aquestes ensenyes foren »miti$ enqi^ijrant ta pla* ^a dc la Fe. S'arribaren a formar prop de dties-centes bandere?. Des de primera hora formaren a la plaça de U Fe. retent cuàrdía d'honor a les despulles de l ecrcgi català, una secció de mossos d'esiuadra i una altra de guàrdies dc Seguretat l'escola d'aviació i de l'Aeròdrom Canudes evolucionaren per damunt el lloc de t'acte [ deixaren caure ramells de flors naturals amb llacades catalanes. Un d'aquests ramells era de l'Aero Club de Catalunya, i un litre de l'Escola d'Aviació de Barcelona. A dos quarts d'onze sortiren de la plaga dc la República, en direcció al cementiri Nou. les autoritats catalanes. La comitiva oficial de l'Ajuntament, qut estava íorinada de la manera següent: Batcdrrs a cavall, dc gran tiala: un landó amh agutzils i un altre amb macers, també de gran pala: a cominuacíó sesuíen. en un aitre landó, l'alcalde de la ciutat, senyor Carles Pi i Sunyer, i el president de TAísemblea, senyor Escofet, i seguidament tots els consellers monicipals afiliats als partits d'Esquerra, í eJ senyor Fríç-ofa. dél pfirlrt radicai. Pocs minuts després sortí de la, plaça de la Republicà la comitiva oficial del Govern de la Generaïllaí. Obria la marxa un landó amb un piquet de marers de gran gala; un La formació de 1» bandere», dav ant U tomba del primer President ' i d'Asíalt de la Generalitat. Ultra eh esmentats elements uniformats (ormaren entorn de la tomba guàrdies urbans, guarda jardins, vigilants del cementiri, ordenances ] porters de la Generalitat, agutzils municipals, etc. També féu acte de presència una representació de la Creu Roja. Hi acudiren moltes personalitats, autoritats j diputats del Parlament cataU, els quals s'esperaren per tal de campUmentar el president de la Generalitat i el Govern cn lUir . visita a' la tomba. També hí acudiren representacions d'entitats de tota mena d'aquí, així com comissions d'entitats gallegues í d'altres països ibèrics amb llurs banderes, les quals dipositaren rams de flor» en record de Francesc Macià. Així mateix hi acudiren més de dos-cents cinquanta coristes de r-Euzko Abesbalza", junt amh una important representació del Partit Nacionalista Basc I de l'entitat Barcelona Euzko BaUokia. Després de dipositar una magnifica corona damunt la tomba, els cantaires de l'F.yiko Abesbatza cantarcnt enmig d'una gran silenci, "Ave Maria", de Cèsar Franck, 1 el cant tradicional "Agur Jaimak" (Salut, senyors), sota ta direcció del mestre senyor Gabriel Olayïola. En donar-se per acabat Tacte oficial, el mateix cor basc, conjuntament amb l'Orfeó Gracienc, interpretà el nostre cant nacional "Els Segadors". L'Orfeó Gracienc, després de dipositar un ramell de Hors damunt la llosa que cobreix les despulles de Francesc Macià. Interpretà ets cants: uLa sardana de la Pàtria", 11 Adiu. germà meu", "L'arbre sagrat m\J%X murranl" i, com hem fet constar, junt amb el cor buc, "Ets Segadors*. Abans d'entrar a la plaça de la Fe la comlUVa oFkltt, un« avions de altre cotxe amb el cap de Cerimonial del Parlament, senyor Dalmau Costa; seguien després, en altres cotxes, el* senyors Alavedra, Puig Pujades, els consellers senyors Çjjmorera, Dencàs, Gassol, Selves, Lluhí, Esteve, i íinaln ent els presidents del Parlament i de ]a Generalitat de Catalunya. Tancaven .la marxa un piquet de cavalleria de la guàrdia urbana, de gran gala. El recorregut del trajecte fou fet amb molta lentitud, ' degut: a Tenor* me quantitat de vehieje* que ea dirigien al Cementiri. En arribar a l'entrada d'aquell s'afegi a la primera comitiva la bandera de la ciutat. (CuM/ínr/a □ /a pàgirta 3, col. 1) Claudi Puigwrt eniquistà ahir nit ei Utol de Campié Mundial de billar a 3 bandes Davant un nombre d'eipectadori com mat no s'havia vist en cap competició biUaristica de la noitn terra, se celebrà ahir a ia nit al Billar Club Barcelona el partit tinal del Campionai del món de Billar a trea bandes. El català Claudi Puigverd va guanyar el francès J. Davin per $0 caramboles a 1$ en 64 tacades. Aquest resultat indica prou bé el descabdellament del partit. Igualats en li primera desena, Puigverd aconseguí arribar a 30 quan' Davin només n'havia fel onie. El partit eslava ja resolt, la moral en un i altre jugador havia fet aparició en sentit oposat, quan el marcador assenyalava 40 catamboles de Puigverd: el de Davin en marcava només setze, Catalunya comptava ja amb un nou campió del món, La nostra enhorabona 1 ruiuven) i •! Billar Club Barcelona. LACRISIPARCÍAL Semblo que la dimissió del senyor Ahrarez VoMés donarà lloc a una combinació de carteres Madrid, 16. — En vigilies ja de la sessió de Corts ha comentat a parlar-se novament sobre el moment polític. Tots els indicis semblen indicar que la crisi s'iniciarà amb la substitució del senyor Alvarea Vildés. El president del Consell, fent ús de Itt seves facultats constitucionals, portarà al cap de l'Estat els corresponent* decrets, i demà, en reprendre's les tasques de les Corts, les persones que pcfOK'tm seient al banc blau no seran en la seva totalitat Ics mateixes que ho van fer fins e[ divendres passat. Es diu que el senyor Del Rio actual ministre d'Agricultura, passarà i la carlera dc justicia, i que el substitut del senyor Alvarcz Valdcs en ta representació del seu partit al Govern, ocuparà la d'Agricultura. Quant al debat, no tindrà mol'.a extensió. El senyor Lerroux explicarà a la Cambra ek motius que l'han obligat a realitzar la petita combinació ministerial. Si després d'aquest debat es produís una votació. les dretes donarien els seus vots al Govern, per considerar que en aquests moments ao hi ha altra solució efica; que U de continuació del senyor Lerroux a la Presidència de! Consell El més probable és que les dretes no intervinguin en el debat i es limitin a votar. Substancial el debat polític la Cambra prosseguirà les seves tasques amb l'amnistia i tarifes ferroviàries. Sense cap dubte, aquests projectes quedaran aprovats aquesta setmana. Les dretes tenen ja quasi perfilada la propostLriú relativa a la limitació del dret a ceauaues delí ex-tninistres. £1 termini de sis mesos per a l'obtenció d'aquest dret sembla que s'estendrà a deu. Posant en pràctica aquesta iniciativa serien vint els exministres dc la República que quedarien privats dels seus drets passius La proposta abistaria també els txminiíïres de la monarquia. fiS SEGUR QUE LA CRISI SÏRA PARCIAL .Demà. terminades les festt» de la República, tornarà al primer pla ía qütstió política plantejada aquests dies. Les persones encarregades de resoldre la qüestió que quedà pendent per la dhnissió del senyor Alvarci Valdés s'han preocupat de l'assumpie. En el Consell de demà, que prpbabjíment serà presidit pel senyor Alcalà Zamora, es cobrirà la vacant. Aquests dies el senyor Lerroux ha tingut ocasió d'entrevistar-se diverses vegades amb el president de Repúbíicj, en ocasió de les festes, i li ha exposat els detalls de la situació. Sembla que es proposaran diverses combinacions. El que es indubtable és que la crisi serà parcial, encari que pot donar lloc a alguna combinació dc carteres. Per a substituir el senyor Akarez Valdçs han circulat diversos noms; els més segurs són els del diputat melqniadista per Salamanca senyor Filihert Villilohos i el ciiedràsic de la Universitat dc .Barcelona senyor Joaquim Duilde. També s'afirma que es troba en situació delicada pels seus punts de vista, especialment entre els problemes econòmics, el ministre de Finances, Sr, Marraco. També es parla de la delicada situació del ministre de Treball, senyor Esiadelli, per 1> rotunda oposició 1 éa seva pMítica.per part dels patrons. Si hé la solució de la crisi sembli fàcil, no deixa d'existir expectació, i als centres polítics s'espera amh interès el dia de demà. SERA TOTAL LA CRISI? "Hcraldo dc Madrid", en parlar del problema polític, accepta la possibilitat que demà quedí plantejada la crisi total. Dóna con a probables ministres els senyora Vfllalobos, Villanueva i Chapaprieta. Assegura que mantindrà la seva cbHiboraciò el partit autonomista valencià. "Miss Catalunya" Li Mn/oeeta Carmí AUwnl. d* CWrona, qat Mw—H taa «tafUi "~ CaUtunyi". «a te ' L'Edem en perill Tinc Ics meves idees — que ara semblarien extemporànies — sobte aquest fet. encafa coníus, que és el nacionalisme basc. Confús, e] fet; no pas la doctrina, que és terminant; pcr6 en un movitreot real i poderós (com és, sens dubte, t-í dels particdlaristes de Valtre ca? del Pireneo), la vida convida a la vida, aafluents inesperats, a enteses sorprenem?, al que jo cn diria, d'uia vegada, contacte amb un sejuit d'agentj compensadors. Per això res no em fa fi', sipò {'artificial, L'altre dia no sé pas quin dimoni em va temptar d'esçomerre una con-w* »bre cl separatisme, amb un cert t*! de taula: una de tes testes més fortes ú cn el programa, més cx:?enti ^ue ïttra pugui trobar en el nacionaü^me basc. 1 —Catalunya — vaij haver-'i de dir, — en parlant dc separatisme Unia. ii més no, dos avantatges sobre cl País Basc: un llenguatge dins les seves \ite* tmiversal. i el caràcter tot emanc'pablc de ts seva economia. Deixem an ce banda la qüestió del llenguatge, i us 101 f eïso que veig amb admiració MtPea^l noiffl tWjiarLt* qut apreneTi d t»-c. açimïcs proposades traduccions de Jt Ü'bKi. il'a(ítuns elàssiesí í, de vegades em recordo dc les dificultats per a la realització d'Irlanda, daltres penso qu< una gran passió fa miracles, com whé '*ir per exemple, a Noruega i a Turiuia- Però, pasüant a Taltre aspecte r.tú, trebo que el basc, tan ple de sentit pr^cf r. do es desfarà pas tan làcilmem M tresor, que no és pas la mculSiVpr.fl. sin'S 7a colonització econòmica i financera d'Espanya, En la més remo:a >tla aqdatu&a. sí hi ha dos bancs, b*n stftur que tots dos són vostres; Mad'id li vítalltzat a fons per vosaUres*. la ÏScfi de lea vostres empreses d'expansíó és sorprenent, i ^orientació vitalmen: oposada a la nostra doctrina afanyosa de frontertsf i, si pogués ésser, d'abismes. — Aquest que apunteu és nn obstacle real. Un obstacle per a un cert temps. Però l'ideal és més fort que tot, i el nostre és irrenunciable. La solució estl cn una reinversió del capital basc. —í Voldríeu, doncs, industrialiua^ Euscadi? — Exactament. — ;Ja heu pensat bé cn totes Ics conseqüències d'una semblant mesura? En totes? Ací ei meu interlocutor no sc sabí cütar dc fer un sospir. Aquell sospir ha inspirat aquest article La joventut catalana d'avui cn 4ia flu j&V recorda — llevat d'especial* estnçtbúús — de[ temps que ea "La fcenàixença" el seu director, Pere AU davert, gení del casolamsrac, sostenia'- contra el concepte d'Estat, st més no potencia^ i afany d'un organisme de civilització completa, que defeiïsava Prat de la Riba — una mena d'Andorranïsme beat, amb glorificació de fes virtuts patriarcats, da les estasíe! necessitat*, d'una sobríct at d ef en trra : i a ix ò e ] me nava a atacar iuriosament la indústria: només el seu punt de sornegueria (la seva forma dc "humour") eí lliurà dc filar el! mateix, precursor quç hauria estat d'un Gandhí- Però el nacionalisme basc. avui per avui, e» troba cn l'etapa del sentiment paradisiac. Ha estat escrit per homes seus que dos matisos de civilitiació llatina cerquen dc corrompre un poble ineíablemenl primitiu. El "cashero". l'home dtl mas damunt d'un turonet. certament admirable, és descrit com una mica més angèlic que no ès en realitat. Jo. la veriut, irobo depriment per a la iorta, brava i persistent raça basca que hom la consideri com una cosa intinitameni preciosa (i això és ben veritat), però que cal preaervar. — D'aquesta preservació no en discuteixo pas çls mitjans algun dels quals, potser, iòra iïns i tot contraproduent, com la proposada rigor d'üna mena d'endogàmía, -w El nacionalisme ía una ràpida neteja, en el pais basc, de íarlisme i monarquisme; però. com «Is vells tradicionalistes, te encara la creença que l'Ae- cidis era en eï passat. Però si per a la llibertat absoluta, quç hom demana, cal industrialitzar , Euscadi — condiciòv sembla, "aine qua non" — , hom obre la porta a qui sap les horrors. El i preu és* en efecte, onerosíssim. En el món modern, escurçat, ja tot eadevd pròxim; però en canvi aixi deixa sense protecció poasiblç contra les ratxades dc la gran Cotmòpoli difusa que é* la civilització moderna (meicta, seni dubte, da ferments vitals i d'errors, i per això darrer bescantadissima en la que hom diria Arca dc Noè acabada d'aturar al cim d'un nou Araral). El "caàhero" baixarà del lutò, i negrejaran ciutat» aola espesses fumeres, que de nit aembleran rogents. Es difondrà en nn país, encara extensament do petita propietat agrícola, cl proletariat, sempre, per tendència natural, correctiva ment internacionalista. I la raca basca, numèricament poc copiosa per a encarregar-sc ella sola d'aques' ta intensificació de vida, per a sobrepoblar el sòl. necessitarà, com cl pa que menja, riades d'immigrants, parlant \ sentint de maneres dcsnUuralitz adores. Crec que jo hauria pogut acoetolar aquell sospir: ta taça basca és ptou formidable per a assimilar i per a imposar^sc; avui i tot hi ha a Euscadi, com a Catalunya, separatistes que es dinen Garcia i Pérez; i viure més alt i més poderosament és passar del relativament simple el més complex, i col·leccionar, cora ai diguéssim, problemes. Però això són coses que el temps ja tmdfi cura d'ensenyar; [ no cal pat que jo em migri, tot i que* amb la meva inquietud de bon caUlà, de vegades em fi^ui ja mateix a semblar ipés basqniiU que no pas nn baic