m
Kiy 56.— Mura. 18.623.— Prea: 15 cèntims
ABONAMENTS
SimKMll mM .. . • rM PM.
Citiiuoyi l lurilorli da |t A«públi4i -
■ innieilTí ... „. ... ,„ - ■ Itr— "
junfriM Usnn i.Pwtmm.'tnoH·ii»... w— '
Països eo-nvfül tioslaJ. 14 li»— •
iJtrtí psisos. id. ... „. „, é&-~ *
OIARI D'AVISOS 1 HOTICItt
AM'SCIS I REtlAMS ÍEOOttS TAMIRS
P i m a r t ■ . 17 d'sbrü de 19Bi
BARCELONA
MDAcaro i ADHunirMCíoi coht* oatauiiu, «m. i.n — tiuton 11411
talub* D'tHntuiTAi CAtuwn oi iamau, 11 1 11. — nuron ittoi
PI TFMPQ PríHld II dini; da H mu: IH't
nu aeíoti o BiIMMirM. ttmptr·inn icluil: ll'»
trttii. Hloilut tlütn: i» per «nt Vílotmt W
vdK: KH» aidUaiINt píf Hort, M Tòeíi. TkJHIIttll
korllHatd. •*- pni·tdl) s «nim·tn·. HW im
«1: da rnl. En M mmfei »J torts; Temparaíon
imnii: rf s irut. netWMMN lufinniíT ii'i
(raus. nsesrnmi
fQl. som una terra ^fr-.
-^s'rs IT'vjpu r^ríTana. oue ha
ÇliMTU la b^Ca^R interior, de
\---.e> ; r> CHprïfícar'íe. ara cal
"""-=j: ' let puitifiMÚ íncone^udes
■: dt 'a terï-rilia d'amif* ; d'entu-
■ " AmjFi treball ï lenaclta!. Però
^'t fimrrs n-if hi fe:
t.-'i e'ï ou* iVïr-j'ien.
f*dffcii iníi ïtnóerl íel rí*u"""f"'-
■J'-r--·· durant T:i r^qrxi
/.-í^r ^rf'^jSn -17- t<"-
" rr.éi d's'è'. CaT qu^ tant
• "ó rM« mAtH ^^"-nn p-<«í"^
*^Mí i WnWeiïO1"! no-r*?
■J"' etl í fcwrti ij Te? saV-em
jf Asprés de "Els gangs-l
lers de Barcelona".., )
I Aquesta setmana \
1 oomençarem a pu- |
| r.iícar el gran repor- j
tatge de í
! Josep Maria Planes
1 L'organització de j
1 l'anarquisme a Cata- ;
lunya i a Espanya
Trofzky vivia
prop de París
des del mes
d'agost
fttrfe, lò. — Lleó Trotiky, un dia
riionie mo. Qui voleu?
Troiíl·jy presentà llavors un pas^^pf-rt
perfectament en regía lïinrat al
mrnisteri de l'Interior en el mes dc
desembre de 1933, autoritzant-lo a
viure a Seine-eí-Mamí.
—He vmgut aci— diçué Trotzkype:
thçpíttW els russos blancs, que
íuramem no nuntarien.
Seguidament Trouky indicà:
—54c un vell conspirador. Preparo
:a ÏV Ir.icrnac Oual.
■ » a
Parí?. 16. — Per les autoritats íTia
ordenat que es procedeixi a eíectuar
una enquesta sntjre }es activitats polí'
tiqnts del senyor Trotzky, que estava
autoriuat per residir prop de Fon^
tsmebleau.
A noa» la liberté!"
UNJUXJO Si 4x6 M fe U Prfmrr·ra
L'acció di la policia contra
ois gàngsters
Bruno Alpini és
mort en un Mig
i sembla que també
ha estat mort
el "Cèntim"
Ai Vendrell ha estat detingut
e! "Xato de Sants"
Poc després de! tiroteig de la nit
de dissabte a l'Avinguda de Francesc
Lairet entre la policia i «n grup de
pistolers, del qual diumenge publicàrem
una extensa informació» n'hi hagué
un altre al carrer de la Creu de
Molers. cap a la banda de la muntanya
de Montjuïc.
El comissari general d'ordre públic
va ordenar, així que tingué noticies
del primer tiroteig, que els agents de
policia, distribuït, cn diversos grups,
efectuessin batudes per aquells Uocs
a l'objecte de detenir els pistolers que
havien pogut escapar-se.
L'n d'aquests grups, formats per
Ires agents, va veure a la banda de
dalt del carrer de la Creu dc Molers
un grup que li inspirà sospites
al precis moment que els que el formaven
es disposaven a saltar una tanca
per tal de ier-se ionedíssos. Els
donaren l'alto, i dels cinc que formaven
el grup, quatre fugiren, però el
darrer va disparar contra els agents.
Aquests contestaren ràpidament a l'agressió
i aconseguiren tocar-lo tan bé
que va resultar mort. Un dels agents
va resultar amb cl vestit foradat a
coiueqüència dels trets. No resultà
ferit per miracle. Fou avisat el jutjat
de guàrdia, el qual acudí al Hoc indicat
i procedí a escorcollar les robes
de! mort* Li foren trobades trenta
pessetes, en monedes dc cinc. embolicades
amb paper fi, i separadament;
una pistola amb quatre cartutxos disparats,
i un altre carregador ple. Xo
li fou trobat cap document. Reprcientava,
í'home morí, tenir uns trenia-cinc
anys. Calçava sabates i duia vestit
de color marró. Per ordre del jutge
iou traslladat al ^digàslt judicial,
04 procediren a obtenir les marques
dactilars.
LES MARQUES DACTILARS
DE BRUNO ALPINI
Una vegada obtingudes les dites
marques el mort pogué ésser identificaL
I va resultar que es tractava del
famós atracador Bruno Alpini, çl qual
havia estat detingut dijous dc la setmana
passada i que fugi divendres al
vespre de les mans de la policia, lot i
que anava emmanillat. Per tal dassegurar-se
de la personalitat del mort.
alguns agents de* la brigada social que
el coneixien acudiren al dipòsit ju:IÍcial
i comprovaren que» en efecte,
l'individu mort per la policia e··a el
Eanrós atracador Brunn Aípini.
L'AUTÒPSIA
DEL FAMÓS PISTOLER
A la tarda s'efectuà al Dipòsit judicial
l'antàpsia del cadàver de Bruno
Alpini. Presentava unes dotze ferides;
iotes elles fetes a distància. De ferides
cn té tres al cap, amb orifici
d'entrada pet front i de sortida per la
part del darrera; dues a] tòrax; una
al nivell paraestenal esquerre; una altra
a la mà dreta; tina altra a] braç
dret, amb fractura de l'hipocondri; una
altra a l'axillar anterior, al nivell de
!a vuitena costella; una altra al maxil·lar
dret, amb orifici de sertida pel
panetal esquerra; una altra a U
vora esquerra orbitària, amb orifici
de sortida pel parietal dret; una altra
al peu dret. Al cadàver li fou extret
una bala de í'homòplat. Estava, com
veu, materialmení cosit de bales.
Segons digueren els metges, la
mort del pistoler fou instantània,
EL XATO DE SANTS,
DETINGUT
Ahir fou detingut al Vendrell (Tarragona)
un individu conegut amb
sobrenom de "Xato de Sants". Se
sospita que va prendre part en l'agrc^siò
contra la policia, ocorreguda
al Farallel la matinada de dissabte.
Junt amb el "Xato" íou detingut un
altre individu, del qual tambe se sospita
que hi prengué part. Tots dos
detinguts han estat traslladats a Barcelona.
{Continuo, úl pru de la pàgina 4)
[/ocupació cTlíni
im mortIínc expedicionaris?
Madrid, 16. — Al uiijdia ha utculat
cl rumor que havia bolcat uua de les
toarcaiies i que havien mon alguns
jndfaenet dels qui anaren a bord del
"Espafia s". El rumor no ha pogut ísttr
comprovat a'n centres ofklalt.
(ffgi'l l'ariklt it la pàgina 3)
JUEUS ERRANTS I PROFESSIONALS
DE L'EXIU
L'excés d'original d'únpe·
rioaa actualitat ens obliga
a ajornar per a demà la
publicació del darrer , article
del reportatge de J. E. Bartrína
•
La memòria «le Maeià
El gran homenatge
de diumenge
Dos ram» de la tomba del President (oren
portat»* en avió, per un Conseller de la
Generalitat» a les tombes dcle màrtirs
de J a e a
£t President d« la Generalitat davant la tomba de Macià
Diumenge al matí se celebrà l'homenatge
a Francesc Macià, Hi acudi
um gentada enorme. A primeres hores
del matí ;a es feia moll díficjl de
poder trasll atiar-se al cementiri Nou,
Durant tot el dia succeí el mateix.
La desfilada de la gent portant
corones ï rams dc flors, i la de les
comissions d'entitats culturals, socials
i poliliquei^ ^'inicià s les vuit en
ptmt del mati i continuà durant tot «I
dia. Una de les ofrenes més rle?.tacades
fou un magnífic ram de ferro
forjat, obra de Miifnz Morató, consistent
en Ufía branca de roure \
llorer amb la inscripció: "Cataíunya
al seu cabdill Francesc Macià".
A mesura que anaren acudint Vs
entitats amb les seves banderes i banderins,
els portadors d'aquestes ensenyes
foren »miti$ enqi^ijrant ta pla*
^a dc la Fe. S'arribaren a formar prop
de dties-centes bandere?.
Des de primera hora formaren a la
plaça de U Fe. retent cuàrdía d'honor
a les despulles de l ecrcgi català,
una secció de mossos d'esiuadra i
una altra de guàrdies dc Seguretat
l'escola d'aviació i de l'Aeròdrom Canudes
evolucionaren per damunt el
lloc de t'acte [ deixaren caure ramells
de flors naturals amb llacades catalanes.
Un d'aquests ramells era de
l'Aero Club de Catalunya, i un litre
de l'Escola d'Aviació de Barcelona.
A dos quarts d'onze sortiren de la
plaga dc la República, en direcció al
cementiri Nou. les autoritats catalanes.
La comitiva oficial de l'Ajuntament,
qut estava íorinada de la manera
següent: Batcdrrs a cavall, dc
gran tiala: un landó amh agutzils
i un altre amb macers, també de gran
pala: a cominuacíó sesuíen. en un
aitre landó, l'alcalde de la ciutat, senyor
Carles Pi i Sunyer, i el president
de TAísemblea, senyor Escofet,
i seguidament tots els consellers monicipals
afiliats als partits d'Esquerra,
í eJ senyor Fríç-ofa. dél pfirlrt
radicai. Pocs minuts després sortí de
la, plaça de la Republicà la comitiva
oficial del Govern de la Generaïllaí.
Obria la marxa un landó amb un
piquet de marers de gran gala; un
La formació de 1» bandere», dav ant U tomba del primer President '
i d'Asíalt de la Generalitat. Ultra eh
esmentats elements uniformats (ormaren
entorn de la tomba guàrdies
urbans, guarda jardins, vigilants del
cementiri, ordenances ] porters de la
Generalitat, agutzils municipals, etc.
També féu acte de presència una
representació de la Creu Roja. Hi
acudiren moltes personalitats, autoritats
j diputats del Parlament cataU,
els quals s'esperaren per tal de campUmentar
el president de la Generalitat
i el Govern cn lUir . visita a' la
tomba.
També hí acudiren representacions
d'entitats de tota mena d'aquí, així
com comissions d'entitats gallegues
í d'altres països ibèrics amb llurs
banderes, les quals dipositaren rams
de flor» en record de Francesc Macià.
Així mateix hi acudiren més de
dos-cents cinquanta coristes de
r-Euzko Abesbalza", junt amh una
important representació del Partit
Nacionalista Basc I de l'entitat Barcelona
Euzko BaUokia.
Després de dipositar una magnifica
corona damunt la tomba, els cantaires
de l'F.yiko Abesbatza cantarcnt enmig
d'una gran silenci, "Ave Maria",
de Cèsar Franck, 1 el cant tradicional
"Agur Jaimak" (Salut, senyors), sota
ta direcció del mestre senyor Gabriel
Olayïola.
En donar-se per acabat Tacte oficial,
el mateix cor basc, conjuntament
amb l'Orfeó Gracienc, interpretà
el nostre cant nacional "Els
Segadors".
L'Orfeó Gracienc, després de dipositar
un ramell de Hors damunt la
llosa que cobreix les despulles de
Francesc Macià. Interpretà ets cants:
uLa sardana de la Pàtria", 11 Adiu.
germà meu", "L'arbre sagrat m\J%X
murranl" i, com hem fet constar, junt
amb el cor buc, "Ets Segadors*.
Abans d'entrar a la plaça de la Fe
la comlUVa oFkltt, un« avions de
altre cotxe amb el cap de Cerimonial
del Parlament, senyor Dalmau Costa;
seguien després, en altres cotxes, el*
senyors Alavedra, Puig Pujades, els
consellers senyors Çjjmorera, Dencàs,
Gassol, Selves, Lluhí, Esteve, i íinaln
ent els presidents del Parlament i
de ]a Generalitat de Catalunya. Tancaven
.la marxa un piquet de cavalleria
de la guàrdia urbana, de gran
gala.
El recorregut del trajecte fou fet
amb molta lentitud, ' degut: a Tenor*
me quantitat de vehieje* que ea dirigien
al Cementiri. En arribar a l'entrada
d'aquell s'afegi a la primera comitiva
la bandera de la ciutat.
(CuM/ínr/a □ /a pàgirta 3, col. 1)
Claudi Puigwrt eniquistà
ahir nit ei Utol de Campié
Mundial de billar a 3 bandes
Davant un nombre d'eipectadori
com mat no s'havia vist en cap competició
biUaristica de la noitn terra,
se celebrà ahir a ia nit al Billar Club
Barcelona el partit tinal del Campionai
del món de Billar a trea bandes.
El català Claudi Puigverd va guanyar
el francès J. Davin per $0 caramboles
a 1$ en 64 tacades.
Aquest resultat indica prou bé el
descabdellament del partit. Igualats
en li primera desena, Puigverd aconseguí
arribar a 30 quan' Davin només
n'havia fel onie. El partit eslava ja
resolt, la moral en un i altre jugador
havia fet aparició en sentit oposat,
quan el marcador assenyalava 40 catamboles
de Puigverd: el de Davin
en marcava només setze,
Catalunya comptava ja amb un nou
campió del món, La nostra enhorabona
1 ruiuven) i •! Billar Club Barcelona.
LACRISIPARCÍAL
Semblo que la dimissió
del senyor Ahrarez
VoMés donarà lloc a
una combinació de
carteres
Madrid, 16. — En vigilies ja de la
sessió de Corts ha comentat a parlar-se
novament sobre el moment
polític. Tots els indicis semblen indicar
que la crisi s'iniciarà amb la substitució
del senyor Alvarea Vildés. El
president del Consell, fent ús de Itt
seves facultats constitucionals, portarà
al cap de l'Estat els corresponent*
decrets, i demà, en reprendre's les
tasques de les Corts, les persones
que pcfOK'tm seient al banc blau no
seran en la seva totalitat Ics mateixes
que ho van fer fins e[ divendres passat.
Es diu que el senyor Del Rio
actual ministre d'Agricultura, passarà
i la carlera dc justicia, i que el
substitut del senyor Alvarcz Valdcs
en ta representació del seu partit al
Govern, ocuparà la d'Agricultura.
Quant al debat, no tindrà mol'.a
extensió. El senyor Lerroux explicarà
a la Cambra ek motius que l'han
obligat a realitzar la petita combinació
ministerial. Si després d'aquest
debat es produís una votació. les dretes
donarien els seus vots al Govern,
per considerar que en aquests moments
ao hi ha altra solució efica;
que U de continuació del senyor
Lerroux a la Presidència de! Consell
El més probable és que les dretes no
intervinguin en el debat i es limitin
a votar. Substancial el debat polític
la Cambra prosseguirà les seves tasques
amb l'amnistia i tarifes ferroviàries.
Sense cap dubte, aquests projectes
quedaran aprovats aquesta setmana.
Les dretes tenen ja quasi perfilada
la propostLriú relativa a la limitació
del dret a ceauaues delí ex-tninistres.
£1 termini de sis mesos per a
l'obtenció d'aquest dret sembla que
s'estendrà a deu. Posant en pràctica
aquesta iniciativa serien vint els exministres
dc la República que quedarien
privats dels seus drets passius
La proposta abistaria també els txminiíïres
de la monarquia.
fiS SEGUR QUE LA CRISI
SÏRA PARCIAL
.Demà. terminades les festt» de la
República, tornarà al primer pla ía
qütstió política plantejada aquests
dies. Les persones encarregades de
resoldre la qüestió que quedà pendent
per la dhnissió del senyor Alvarci
Valdés s'han preocupat de l'assumpie.
En el Consell de demà, que
prpbabjíment serà presidit pel senyor
Alcalà Zamora, es cobrirà la
vacant. Aquests dies el senyor Lerroux
ha tingut ocasió d'entrevistar-se
diverses vegades amb el president de
Repúbíicj, en ocasió de les festes, i li
ha exposat els detalls de la situació.
Sembla que es proposaran diverses
combinacions. El que es indubtable
és que la crisi serà parcial, encari que
pot donar lloc a alguna combinació
dc carteres.
Per a substituir el senyor Akarez
Valdçs han circulat diversos noms;
els més segurs són els del diputat
melqniadista per Salamanca senyor
Filihert Villilohos i el ciiedràsic de
la Universitat dc .Barcelona senyor
Joaquim Duilde. També s'afirma que
es troba en situació delicada pels seus
punts de vista, especialment entre els
problemes econòmics, el ministre
de Finances, Sr, Marraco. També es
parla de la delicada situació del ministre
de Treball, senyor Esiadelli,
per 1> rotunda oposició 1 éa seva pMítica.per
part dels patrons. Si hé la
solució de la crisi sembli fàcil, no
deixa d'existir expectació, i als centres
polítics s'espera amh interès el
dia de demà.
SERA TOTAL LA CRISI?
"Hcraldo dc Madrid", en parlar del
problema polític, accepta la possibilitat
que demà quedí plantejada la crisi
total. Dóna con a probables ministres
els senyora Vfllalobos, Villanueva
i Chapaprieta. Assegura que mantindrà
la seva cbHiboraciò el partit
autonomista valencià.
"Miss Catalunya"
Li Mn/oeeta Carmí AUwnl. d* CWrona,
qat Mw—H taa «tafUi "~
CaUtunyi". «a te '
L'Edem en perill
Tinc Ics meves idees — que ara semblarien
extemporànies — sobte aquest
fet. encafa coníus, que és el nacionalisme
basc. Confús, e] fet; no pas la doctrina,
que és terminant; pcr6 en un movitreot
real i poderós (com és, sens dubte, t-í
dels particdlaristes de Valtre ca? del
Pireneo), la vida convida a la vida, aafluents
inesperats, a enteses sorprenem?,
al que jo cn diria, d'uia vegada,
contacte amb un sejuit d'agentj compensadors.
Per això res no em fa fi', sipò
{'artificial,
L'altre dia no sé pas quin dimoni em
va temptar d'esçomerre una con-w* »bre
cl separatisme, amb un cert t*! de
taula: una de tes testes més fortes ú
cn el programa, més cx:?enti ^ue ïttra
pugui trobar en el nacionaü^me basc. 1
—Catalunya — vaij haver-'i de dir, —
en parlant dc separatisme Unia. ii més
no, dos avantatges sobre cl País Basc:
un llenguatge dins les seves \ite* tmiversal.
i el caràcter tot emanc'pablc de ts
seva economia. Deixem an ce banda
la qüestió del llenguatge, i us 101 f eïso
que veig amb admiració MtPea^l noiffl
tWjiarLt* qut apreneTi d t»-c. açimïcs
proposades traduccions de Jt Ü'bKi. il'a(ítuns
elàssiesí í, de vegades em recordo
dc les dificultats per a la realització
d'Irlanda, daltres penso qu< una gran
passió fa miracles, com whé '*ir per
exemple, a Noruega i a Turiuia- Però,
pasüant a Taltre aspecte r.tú, trebo que
el basc, tan ple de sentit pr^cf r. do es
desfarà pas tan làcilmem M tresor,
que no és pas la mculSiVpr.fl. sin'S
7a colonització econòmica i financera
d'Espanya, En la més remo:a >tla aqdatu&a.
sí hi ha dos bancs, b*n stftur que
tots dos són vostres; Mad'id li vítalltzat
a fons per vosaUres*. la ÏScfi de lea
vostres empreses d'expansíó és sorprenent,
i ^orientació vitalmen: oposada a
la nostra doctrina afanyosa de frontertsf
i, si pogués ésser, d'abismes.
— Aquest que apunteu és nn obstacle
real. Un obstacle per a un cert
temps. Però l'ideal és més fort que
tot, i el nostre és irrenunciable. La
solució estl cn una reinversió del capital
basc.
—í Voldríeu, doncs, industrialiua^
Euscadi?
— Exactament.
— ;Ja heu pensat bé cn totes Ics
conseqüències d'una semblant mesura?
En totes?
Ací ei meu interlocutor no sc sabí
cütar dc fer un sospir.
Aquell sospir ha inspirat aquest article
La joventut catalana d'avui cn
4ia flu j&V recorda — llevat d'especial*
estnçtbúús — de[ temps que ea "La
fcenàixença" el seu director, Pere AU
davert, gení del casolamsrac, sostenia'-
contra el concepte d'Estat, st
més no potencia^ i afany d'un organisme
de civilització completa, que
defeiïsava Prat de la Riba — una mena
d'Andorranïsme beat, amb glorificació
de fes virtuts patriarcats, da
les estasíe! necessitat*, d'una sobríct
at d ef en trra : i a ix ò e ] me nava a
atacar iuriosament la indústria: només
el seu punt de sornegueria (la
seva forma dc "humour") eí lliurà
dc filar el! mateix, precursor quç
hauria estat d'un Gandhí- Però el nacionalisme
basc. avui per avui, e»
troba cn l'etapa del sentiment paradisiac.
Ha estat escrit per homes
seus que dos matisos de civilitiació
llatina cerquen dc corrompre un poble
ineíablemenl primitiu. El "cashero".
l'home dtl mas damunt d'un turonet.
certament admirable, és descrit
com una mica més angèlic que
no ès en realitat. Jo. la veriut, irobo
depriment per a la iorta, brava i persistent
raça basca que hom la consideri
com una cosa intinitameni preciosa
(i això és ben veritat), però que
cal preaervar. — D'aquesta preservació
no en discuteixo pas çls mitjans
algun dels quals, potser, iòra iïns i
tot contraproduent, com la proposada
rigor d'üna mena d'endogàmía, -w El
nacionalisme ía una ràpida neteja, en
el pais basc, de íarlisme i monarquisme;
però. com «Is vells tradicionalistes,
te encara la creença que l'Ae-
cidis era en eï passat.
Però si per a la llibertat absoluta,
quç hom demana, cal industrialitzar
, Euscadi — condiciòv sembla, "aine qua
non" — , hom obre la porta a qui sap
les horrors. El i preu és* en efecte,
onerosíssim. En el món modern, escurçat,
ja tot eadevd pròxim; però en
canvi aixi deixa sense protecció poasiblç
contra les ratxades dc la gran
Cotmòpoli difusa que é* la civilització
moderna (meicta, seni dubte, da
ferments vitals i d'errors, i per això
darrer bescantadissima en la que
hom diria Arca dc Noè acabada d'aturar
al cim d'un nou Araral). El "caàhero"
baixarà del lutò, i negrejaran
ciutat» aola espesses fumeres, que de
nit aembleran rogents. Es difondrà
en nn país, encara extensament do
petita propietat agrícola, cl proletariat,
sempre, per tendència natural,
correctiva ment internacionalista. I la
raca basca, numèricament poc copiosa
per a encarregar-sc ella sola d'aques'
ta intensificació de vida, per a sobrepoblar
el sòl. necessitarà, com cl pa
que menja, riades d'immigrants, parlant
\ sentint de maneres dcsnUuralitz
adores.
Crec que jo hauria pogut acoetolar
aquell sospir: ta taça basca és ptou
formidable per a assimilar i per a
imposar^sc; avui i tot hi ha a Euscadi,
com a Catalunya, separatistes
que es dinen Garcia i Pérez; i viure
més alt i més poderosament és passar
del relativament simple el més
complex, i col·leccionar, cora ai diguéssim,
problemes. Però això són
coses que el temps ja tmdfi cura
d'ensenyar; [ no cal pat que jo em
migri, tot i que* amb la meva inquietud
de bon caUlà, de vegades em
fi^ui ja mateix a semblar ipés basqniiU
que no pas nn baic