mm tiiiaartï, 11 a'abi.! lll^t LA ^WKUfitTAT E S T R A N GE Les intencions La profesfa dels bitleriones als',üncionarísfran països bàltics l'aris, 16. — -Le Temps" estudia avui eu ei seu editorial Ics inlciiciüns dols nacioiiat-socia!:tios als puisos bàltics, i diu que ca! preguntar si cl •■rians:.,í " nu prepara uü Jlemol, ceuIfe abatia u Aduiiiustració aulünooia en el quadre de l'tslat i:lu.i, ia mal eixa operació que ídu i Daiuic quau aconseguí puïü!1 tols els foders de la ciutat i.iurè eu mans dels "nazis" dc lu Jila ciutat unïl al parlit hilIcria alcuuitiv. Pregunla uesprés si ''hilieris1:1c no tracta d'obtenir en els ; .nsús búltiii, la icvonja del Intis do ia seva ufeusiva conlru Àustria, i diu que cu l'iularnie cel cup iiacigtial-socinlista de M«me| ecvlal als difeclors del >:aciona)-»Ov-iaIi»iiic a Alemanya da dala 17 d agost de 1933, es llegeix ; 'XotiíiJerem cl tcnilori dc Ueiuel cunt una purt inlcgrant cel iicicií .1 cus csí^rcciu :i\ui Ltim Hhiv d'impr^nair al nustre ïïiovïrïi&itt un l ilme tan gran com el del luoviraeul alemany. Eftud.ar.t cl mtiviíaeni i orjaniliatió nnUlartliudu de les sescium "iiiuiste»" dc Memei, t!i i;.tiiibi'es de les quals presi^n Jiirajneiit al ciacelíaf Jiiller. il ■tlraps'" recorda que quan el Govern iiluü va tivure necessari j.·iln·Tcni.-. c.< descobrí un armameiU rcl3li\"nnielll important, que r/iii huvi.i yrnu per a afavorir, miljiftlfnnt liislurbia loíàls, ]\ incursió dels "nazis", Aíïíuui;iiit aqucsl movínienl a ',\ i na ni obra que ba fracaííai a Au^lria. fesiiieu'at periòdic acaba dici",t que la imiependònria celí païsüs bàltics ós tan necessària por al Biai'teniüisül de la pati rvra la d'Auslria, i que no pal deixar indiferents les nacions dircclament inlcrssaades fn e.l manteninienl dc ['"statu quo" de la rcgí6 bàltica. cesos contra la reducció dels sous Roosevelt voldria ajornar fes sessions del Parlament M'a=thiiis:lon, 16. — Hom íreu ï'.u? rl íenyor Roosevelt lïa defjíajíai p.!s cnps deiuòei'ales qui; BflJïTít&iïi a enllestir els assump' ■- pondenís per tal d'aconsfi§íút níjnrnament de les sessions r^l Congres com tfléi aviat mi- R'íOíevcil optaria adbUC dispofí*t a sacrificar algunes mesures ! "'^jí-Iiilivcà importants per laí ce porier acr.nisepviir l'ajornamen! <1e les sessions a mifjan maig o un xic nu-s lard. Es diu üue [i la iiUciíciú da solmelre itíiiBÈdilLawíaí un projecte dc llei é« saooiiOS íederals per al Qaal tt prevou una despesa de : 500 njiítons de duiars. Als ccreïeà poliliirs fa'asspgurií í;;ip fil Piç-ident ienyor RüuíjP^elL c&nsié$f# mof/íi imporlüncia que el Confits adopti OHns "ie i iiiiineiil dels seus frebaJJ*. tiivcrs'-'* jn riures reia '.■■tj.idos üiiib oi probieinu de les ; .i .fes fen ovíünes. ai*í com ú'slUm ríJa£iio»aé«í amh la MI lacid ei-'iii.jmiea d'nigüiis >ïuiiicípis i Pa q^esiíó deis dipòsils TatilN v~ Jiu 4Ú< oposat ■- 1 peojoijif. de llei relíiliu a la v-ijníjim oblrjratòria de 36 hores, : ;:i prapoaició en quft se soí!icil!i nuc c| Govern íederal rcemboagi c!í» dipòí-iU d'aquells Bancs que li^gncrcn dc tancar . .: - paries dui-arjt la crisi París, 16. — Les mini festa c ions organiíïades pri Comitè de la Conterèneia del TretaB per tai de protesUr contra eU projectes de lïci que tendeixea sl rtduir els sous dels íuncionaris, han csiac realitzades especialment pels tuntionaris de Comnnlca,tioüt^ de les majíüíactufea de tabacs i de les companyies d'aigües. La maniíestaciò que Vi revestir méa import&ncia fou la que realitzaren els tuncíonarU de U ceutral dc telègraís dd carrer de Grenílle, on el treball tou paraHitzat més d'una hora. £11 relleu del personal es féu sense incidents. E\ ministre de Comunicacions ha pres les sancions que havia, anunciat contra els agitadors de les manÜegtacions que cs van produir aquests darrer^ diej. Un inspector i dos inspcciors adjunts i vint agents han estat su^pe^os; dinou íunciouaris han rsut traslladats; dues funcionàries ha.n estat declarades cn situació dc disponibleí, i allfts dos funcionaris cüinparei^tran davant d uu consell de disciplina. En els serveis de registres aprij s'ciectuaren vuit detencions» í els detinguts foren traslladats a la comissaria. La sortida del personal deJ Ministeri dc Finances s'efectuà amb la major calma. A ladmi niitració de Correus les transmissions urgents s'eíectuaren g^irebe ncrniaïmenf, i es notà només un peïit retard en els serveis secundarií. Dc totes maneres, el ministre té ía intenció d'uuposar noves sancions als responsables de les interrupcions després d'un estudi detingut dels respeclius "dossiers" per tal d'evilar definitivament que es renovin aquests fets. Nombrosos mestres que havien decidit protestar aquesta tarda a La plaça de l'AjuntamejU contra els decretsl\ei, s'han reunit a les gíiic al lloc indicat, on Ics autoritats havien adoptat precaucions. Eh nianiïesíants han donat rrlts subversiust i la poiicja s'ha vist obligada a intervenir. A do's quarts de ài una delegació ha estat al despatx del preíecte del Sena per tal de lliv> rar-íi algunes conclusions; les quals el prefecte s'ha negat a rebre, tal dir que els funcionaris de !'£iíse» nyan^à liàn acudit a classe malgrat !es decisions del Càrlcl, i en sortir hm íírmat Jcs cooclusidni dcpftitesU tonira els esmentats deertís. £n les nianllestacions organitzades en un gran nombre de ciutats de França foren votades unes ordres del dia per les quals els interessats expressen la seva protesta i comprometen í aplicar ícs ordres que rebin Üe les seves Federacions. Els prefectes, seguint instruccions rebudes del Ministeri de l'Interior, es negaren a rebre les delegacions ni acceptar les conclusions redactades pels sindicats. Per a avui s'anuncien nous actes de protesta dels funcionaris» encara que és creença que es limitaran a parar el treball per alguns minuts. Eltemranlwrsari República espanyola a Testranger Wasbington, 16, — Amb motiu de l'aniversari de In República espanyola ci ministre d'Espanya senyor Càrdenas donà una recepció a la qual assistf çi senyor Hull, secretari d'Estat, el qual adreçà cordials paraules d'aíccle per a Espanya al senyor C&rdenas. Alenes, 16. — Als salons de le Lliga Hispano-ífellínica, entra una concurrència selectisslma, s'ha celebrat un acte amb motiu de la festa nacional espanyola, que ha resullal brillantíssim. El senyor Costis Palamas declamà uns inspirats versos dedicats a Espanya. A continuacid ei senyor Aqui)cs Kiron, autor ó'una obra magna sobre el Greco. lia exalíat en paràgrafs de gran eloqüència l'Espanya gloriosa i imperible, i ha subratllat les afinilats i compenetracid que exiftciícn entre ambdues races històriques i civilitzadores. Budapest, 16. — La colònia espanyola resident en aquesta ciutat i l'associació "Amics d'Espanya" han celebrat una festa a la Legació d'Espanya, on han estat rebuts pol inínislre comte Argoz de ia Cuadra, Ha estat ofert un te a lioonr del mentre Arbbs, que es troba a Budapest per tal de dirigir un concert de música espanyola. Bordeus, 16. — L'Alianca Democràtica Franco-Espanyola ha celebrat amb un gran banquet raniversari de la República espanyola. Al linn! s'han pronunciat enlusiislics brindis per la consolidació del rfgim. Churchill t etils pels privilegis del Parlament Londres, tí. ~- Eti h tuiíd celebrada aqueslt tarda a U Cunbn fétí Comuns s'h* produït certa corpresa pel íet que el senyor Oumbill bagi forniu* li( certet mam'fcïtacíoni teère el qtte' bt qualificat d'infraccii delí privilegia del Parlament atribuïda a cert* pneediincnfs de la Comítsíd especial mixta ipte estudia la reforma cfmsütüdooal de l'Índia. Fer bé qne reconeixent que no existeix malícia ni corrupció, el senyor Churcliiíi ha insistit ea què stun comts irregulaTÍUts que constitueixen una infracdd ííicrant dels etmentals príwlegis. Desprís d'uní breu intervenció del senyor Atlee, en nom de l'oposició laborista, ; i del senyor MacDonàld, en nom del Govern, la mocií del senyor Cburchill, recolütdi pel sens-or Herbert Saniuel, ha estat adoptada per la Cambra. La Comissió de privilegi», presidida pel senyor XfacDotuld, està composta ttpecialoient pels senyor* Atlee, Baldwín, Austen Chamberliín, Laosboty i Herbert Samuel. L'ex-revoluclonari comandant Franco voldria comprar mil avions Kova York, 16. — El "New York Times" diu que el comandant Franco, actualment als Estats Units, serà nomenat agregat d'Aeronàutica a l'Ambaixada espanyola a Washinfton. El comandant Franco ba manifestat que es proposa tomar a Espanya pel maid, per (ornar als Estats Units el proper estiu. Ha aiegít que Espanya comprarà moít aviat too ó soo aeroplans nordamericans de bombardeig, i que existeix la Intenció d'adquirir mil avions en un terminí de cinc anys. fi- m Quai:t a la legislació sobre el còrrea aeri es creu que cl senyor ElOÜSSVttt no ínsisliià que sigui adopUula. La qüestld de l'argent :; Waaliüjgtón, 16. — Ei senyor Riítotf, speiksr de 1» Cambra de ItepreaeiiUnl*. ha declarat que la legislació sobre cl metall arge.ll no íígitTA en cl programa tovernametilal per a 1» sessió sctual del Congres. F.l seüjor Boosevelt — afegí — tan partidari del metall argent "■•m jo. però dubta que sipii oportú pïíinJejar ara la qüestió i prefereix alcnir-se als poders ric compra cotifials per i'acord 'lc l.nndj·cs. VINT-J-OÍC MIL CAMPEROLS EXPRESSEN LA SEVA FIDELITAT A DOLLPÜM Viena, it — En el curs d'un* tn*oifestació de camperol* celebrada a titiria í a U qual han acudit unt ^Sooo afilats per a expressar la >*vs fidelitat a DolUusf. han tintat Hoc xnas íncídenl* a Grat, on han estat llançades bomtxt. A tonseqüèsei» del •uceeit han estat detíngnt* divtrioí billerians i diversos socialiítef. La parailtiacló no fou total :: :: :: r: :: :: :: :: Paris, 16. — A conseqüència de les manifestacions registrades en alguns serveis de Comunicacions, s'índka al Ministeri que la paralització no ha estat total en cap momnet, S'afegeix que cl Minísíre donarà i conèixer en dat» propera Ics sancions que adopti. On» datanclona :: :: ii :: Paris, ió. — Kls obrers de ía Casa de la Moneda han realíiiat un» manifestació al pati principal de l'edifici entre Ics ducs i les quatre de la tarda. La policia ha intervingut i hl practicat onze detencions. Un diputat detingut :: París. lí. — Coraoniqucn dc Verviers que la policia lia detingut aquest mati cl diputat comunista Sr. Labaut, que provocava desordres a la dita localitat. Pari?, ió. — E! senyor Doumerguc ha rebut una delegació dc la Federació Nacional d'Invàlids de França, als quals ha exposat la convicció que com a resultat del pla pressupostari del Govern, serà possible aviat anul·lar el descompte del tres per cent que els concerneix. Consell de ministres francès París, ifi. — Els membrei .del Covem es reuniran demà a do» quarti de deu al palau dc l'EÜsi, IOU tg presidència del senyor Lehrun. El senyor Bartliou, abans de marxar cap a Polònia í a Txecoslovàquia, passar» revista a les qüestion» exteriors í indicarà especialment l'estat de les negociacions sobre el desarmímeot. El Consell procedirà a un examen dc la nota par la qual et Govern francé» ha d'indicar al Gabinet britànic la seva contepcit de le* garantiet d'execució de l'eventual Conveni da Detannantat. El senyor Sarraqt informarà probiMeiueot el Consell tobre la situació legal del senyor Trotiky i desprè» el» mioitiret de Finances, Interior i Comunicacion» donaran compte del* incidents que s'han produït a llurs Departaments respectin», a conieqfiincia de la publicació dels Decrets-Uti. EL BANQUET ANUAL DE LA UNIÓ FRUITERA ESPANYOLA París, 15. — Aquesta nit s'iia celebrat a fHotél d'Orsay el- banquet anual de la Unió fruitera espanyola a França, Ha presidit Tacte Tencarregal de Negocis senyor Aguínaga» i ban assistit, entre altres, el cònsol general d'Espanya, senyor Prieto del Rio. cl orcsident dc la Cambra de Comerç senyor Arbona, els membres dc l'Oficjna comercial espanyola, el president del Sindicat de Comissionistes i importadors de fruites i representants de la premsa espanyola. A l'hora dels brindis han fet ús de la paraula el senyor Agujnaga, e} president dc la Unió íruilcra i el president del Sírçdicaí de Comissionistes Tots ells han fet vots en pro de les relacions franco-espanyoles 1 perquè cs redueixin els obstacles que encara dificulten alpuns aspectes de ['intercanvi comercial enlre els dos països. La festa ha resultat mimadíssimií í ha «tat seguida d'un ball, que s*ha prolongat fins a altes hores dc la matinada. LA CAUSA DEL DESCARRILAMENT DE L'EXPRES VIENAPARIS Viena, ió, — La Direcció general dels F. C. federals austríacs, declara en un comunicat que ha estat facilitat a la premsa que d'acord amb l'informe dels perits tobre lei cautes del detcarrílament de l'exprés VienaParís, s'ha cortiprovat que ét dit descarrilament ht estat provocat per un atemptat. Et «Journal Jes Debats» no troba bé cl memoràndum Jets països neutrals París, 16. — Parlant de! memoràndu mque ha estat dirigit per les potències neotraís al Parlament de la Conferíncia del Dfsamamenl, senyor Henderson, el "Journal des Debats" decla' ra que no pot donar la seva aprovació a aquest gest Afegeix qiw el sistema proposat és eí pitjor de tots, perqui combina el rearmament amb una nova debilílació envers Franca, i aquesta debilitació seria molt perillosa. ROEHM, PARLANT EN CASTELLA, DIU QUE L'AMISTAT D'ALEMANYA I SÜD-AMERICA ES ETERNA Berl;n, 16. — Parlant en llenpua «panyola en la sessió celefcrada per l'Institut hi spa no- americà, el ministre del Reich Sr. Roehm. can de TEsfat Ma;or dels Destacaments d'aasait nacional-socíaliste?, ha "recordat que havia aprís a conèUer Ibero- Amèrica per la teva, permanència en ella duravit dos anys. Ha afegit que ïa principal ímpreí.n'ó que va tenir de la mentalitat d'aquells paTsoï fou llur gran amor a la Pàtria, impressió que no l'abandonà mai. i quan tornà a Alemanya ho va fer amb la ferma vi^Inntaí de tomar al seu país l'honor i 1=1 UiherUt. Ha afegit que està persuadit que la gran amistat que uneix Alemanya amb e!( països ibero-ameritans. no de cap manera passatgera, sinó que serà eterna. ELS CONSERVADORS SUÏSSOS NO VOLEN RECONÈIXER LA U. R. S. S. Ginebra, 16. — Un comunicat de ïa premsa helvètica continua fent campanya contra un eventual reconeixement dels Soviets pel Govern federal. El representant de VAgència Havas a Ginebra creu saber que el Govern helvètic no creu que hj hagi cap vincle entre el reconeixement deís Soviets per una potència i ta seva entrada a la Societat de Nacions. Alemonyo contesto lo pèKcié ongleso sobre dogments pressoposlorís de guerra Et ffevtm frUànic ha dwat ittturo, a la Cambra 0tls Cómum, d'itn& seia pari ~ i no es tomprin agnrjJa mutitàeió — dt ta nota ehmanya jo&rc cb augments de-h pressupostos mililors. Les cawsn jusiifUctives d'aqvesfs augments són puerils t mantodes dt base itgaJ, EI tractat de VerSailts np permet que el Reich iingvi un exèrcit en breu lernini. Això bastaria ftr a provar la ríoíofiïS del lactat, S^/írma ^hí rrobant-Se en curs mes negociacions per aj drjorniamtftf, el gevtm aienany ha cregut poder-se ienir per autoritzat a aquells augments. Perd ies ntgociaeitttts encara són líttvy tf arribar a vna conclusió, i precisament la qüestió del reormament alemany ics /a laborioses i díficifs. jCom pot, doncs* el gozvm alemany creure-lcj (onchises seu ítívhtatQeT Agaesta qüfstiS del reannomenl no està pas resolia amb la nota llegida als Coiniínj, i ei gaí'ern anglís no podrà pas considerar·se satisfet per la resposta rebuda. Londres, id — La noia alrniHnya çue contesta la petició d'infomes feta per l'ambaiMdor d'AnEÏatcjra a Berlin, sobre els crèdits militars del Reich, }nstlüca l'augment dels crèdits destinats m. l'exèrcit, per la necessitat de transformar la Rcichswehr en exèrcit d'exercití a curt termini. Declara que la inscripció de les dites sumes en el pressupost de 1934-35 procedeix de Testat de les negociacions actuaU sobre el desarmament, í a continuació explica la ni>ta que les despeses navals corresponent al rejoveniment de les unitats de la flota alemanya. Dríprís aürma, cn el qut es reíerei* a les despeses aèries, que no es tracta d'un pressupost d'armament, sinó d'ua pressupost de transports aeris per una parí, i de protecció per una alfra. L'augment es deu principalment a ti substitució deís vells aparells de les línies de transports que reben subvenció del Govern, per altres aparells dí dos i tres motors. Londres, 16. ~- Com 1 eontestadó a la pregunta formulada sobre Taupment dels crèdits militars navals ï aeri» a Aelmanva. s*ha donat compte a la Cambra dels Comuns d'ona p^rt del text de la resposta del Reíth a la petició d'informe que havia estat íormulada pel govern britànic. psovia L'estada de Títnlescu a Pans EL SUÏCIDI DEL FINANCER ROCHETTE Pirb, 16. — Eli diari» consagren detalls al tràgic suïcidi del finaoctr Socbette, el «tal t» tallà el toll ea la mateixa tala de l'audiència on bavia estat condemnat a tret anyi de preid. a presència delí nacislral» i adrocatt que entenien en aquell moment en Ia vírr uU tactsrií la itlHtciò tuntca, knlml auliia. Cemna pir emfirtncier mb rflidricH, qui ka arribat a Parit aní alsmu ditt èt rrlaní, ittprií fhtíl·lf Parim, a GiHibra, Uargamtni amb Stint, Tilulnea i Barlltim han dt íraclar dt qücitions nítnau g l'Eurepa eenlral, tjftcialmnt pit qat fa al 'itolu que" ttrrilorial. MuuotiHi, no content de h ptitosa iMfrttsió camada ffl ttu dirtiirj del (8 de marc, *• renatal in tlguneí declararíens recents la seva política revisió' nisla, que tU creu que et pol rtotitzar pactficameui amb uws simple anítUació de! iraclat de Versalles. Potser is per alti qut en el pla Uúliè prtienlat a la Cottferíncia del esarmametií es coittfdeijí una faiportàiiría mall relativa a la it' gurelat de ItJ fronteres. Es voldria arribar a una limitació dels mitjans de defenia de països amenaçats per vn possible mistaHísme i p^der així imposjr la TvJupilat de les grans woíioiis. Per a Titulesca i Benes, que avui re* frtsínlen no tols la Petita Entesa, sinó els' iirtnmts del paile balcànic, rtàsió cwl dir guerra. A Paris pensen ti mateix, i per això t'insisteix en el pnnt dt les garanlUs dt seguretat no eircumscrkts a let fronierts mants, sing fsttses a lot EurePa. Seria pueril de creu/t que una 'guerra que esclatét 0 Europa Central Pogués dtirar injiferenti Itt altres nacions. Barthou s'adona d'això, i també st tí'adona.fiïtsatincert Ptíni, John Simón; però no sembla yue te n'adoni Itàlia, que no té cap inlerír direett tn ta mino, de la qual tindria alguna cota a témer, Barílwu i Titulcscu no mancarvy d'exawiitòr els mitjans mès adequats per toí de conjurar el perill Tcvisionisía, conciliant aquests mitjans amb et desarmament que ara es discuteix a Glnebr-j, Quant a la qüestió danabiana, el ministre romanès exposarà o Paris el punt de vista dt la Petita Entesa, íamrablt a una col·laboració dc totes les nacions yite lin^uin íntcrrjroj en la sona danubiana, però contrari a l'hegemonia de qualsevol d'elles. Detprés d'aquelles converses, Barthoi arribà a Varsòvia, sense deturar-se a Berlin. Aquest viatge indica qw les relacions franco-poloneses són les mateixes del possat. Plo causa massa sorpresa el comentari benh-ot que fàrgan oficiós de la iViíkelmstrosse dedica 0 aquest viatge, perqui el Reich usa una doble Polilíca, paciiisía 0 bellicosa, segons les circumstàncies, i Ics actuals aconsellen la pacifista. París, 16, — El ministre d'Afers estrangers, senyor Barlhou, sortirà d'aquesta capital ei dia 21, a les 19, cn direcció a Varsòvia, on arribarà diumenge, a les 17'so. Durant aquest viatge es detindrà a Berlin des de les B'» a les 9'i4, cs a dir, el temps esirictameut normal. Després d'haver passat el dillun: » Varsòvia, el senyor Barthou sortirà ci dia 24, a les 17, cap a Cracòvia, on arribarà a les ï^'so, i al dia següent sortirà a Ics 21 cap a Fraga, on arribarà el 16, a les 6*491 El ministre francès d'Àíers estrangers romandrà tot el dia 2? » Praga, i el dia següent, a les 1 1'47, sortirà cap a París, efectuant el viatge per Nurcuberg i Estrasburg. L'arribada del senyor Barthou a Paris està fixada per al dia 29 del corrent a les 1245. Berlín, 16. — "La Correspondència Política i Diplomàtica" dedica al proper viatge del senyor Banhou a Polònia un comentari en el qual declara especialment que ni Alemanya ni altres països han de considerar » priori amb desconfiança la missió dd ministre francès. Pel contrari, el dit viatge pot ésser considerat com a molt útil per a l'evolució de la política general, ja que el senyor Barthou tindrà ocasió a Varsòvia d'infonmar-ïe d'una manera seriosa sobre l'sbast de l'acord germano-polonís i sobre els veritables motius i fins de ía política alemanys a l'est d'Europa. Les exigències de França en cl domini rte la seguretat arribaran a ésser tant més oràctiques i moderades, com el Sr. Bar¬ thou reconegui que els "drang Ofdi sslen" no existeixen mils que