Les Lletres i les Arts NOVSLXISTfeS CATALANS S. Juon-Arbd Entrt ks costi que iúcn imprès>!4nant «1 debut de S. Jain-Arbi en la novel·la eataliru bi havia, ultra la violència i TapasíioBamcnt que donaven un accent origioil i insòlit al seu estil, el fet que l'autor de "L'inútil combat", absolutament inèdit en el lletret, ens- duia la seva vocació sincera i insubornable d'escriplor des del recís pairal de les terraa baixes de l'Ebre. El primer llibre d'aquell jovenísíim autor que venia d'Amposta amb un manuscrit sota el braç 1 una gran coníianfa en els seus dots de novelliata ara un Uarg monòleg, una çnnfestió - crua i incoherent, en la qual 1« coses eren contades, a batzegades, tela el signe de la ràbia. L'heroi era un adolescent violent i amargat, sotmès ben d'hora al treball, que esguardava amb cobejança impotent l'espectacle de lei joies humanes. Quan «11 volia fer-se amb la seva part de felicitat, quan encetava l'amor o es rejugiava en la tendresa materna, topava amb les desavinences o amb la incomprensió dels seus parents i amics i emprenia una evasió desesperada que només s'havia d'aturar en la mort. El protagonista travessava tou l'Europa, fugint del seu destí, fugint d'ell mateix, i anava a morir en un hospital de Moscou, desprít d'unes pàgines de demrieig que amorosia una mica la figura de Maixt, U noia russa que l'acollia amb la seva pietat, i entre les quals s'erigien amb un simbolisme obscur les figures dels homes dt 1» revolució russa en lluita amb la concepció religiosa del món. £a aquell cervell malalt, que s'arborava en revoltes inútils, jes passions lluitaven sense fre. L'aolOr no ens estalviava, en aquelles planes tallades constantment per punts suspensius, que semblaven el panteix anguniós de l'home perseguit, cap de les febleses o dels orgulls del seu heroi. I a l'entorn de la figura desesperada i rabiosa no s'entretenia pis a crear el fens amable d'un paisatge o l'atmosfera pintoresca d'un poble. L'home era deixat nu, sol amb el seu esperit desolat, i omplia tota la novella amb la seva confessió feta sense il·lació, deixant-vot endevinar més que contant-vos els fets i amarant amb e| seu pessimisme fatalista cada ratlla on era descrita la seva desesperació i la seva lluiti. S. Juan-Arbó té una visió agra i deprimida del món 1 dels homes. Si el personatge gairebé únic de la seva primera novella acusava una filiació russa, pel seu fatalisme i per la tortura constant de la seva vida, en "Terres de rEbre'1 podíem dir que lots els personatges duien aquesta empremta desesperada de l'iníma russa. En aquest llibre S. Juan-Arbó reeixit a crear el paisatge en una magnifica evocació, i hi movia unes figures miseriostt o cruels. La lluita sense treva amb la natura, per crear ela arrossars dels volts d'Amposta, la vida trista i dura dels treballadors del camp, «ten descrites amb un realisme impressionant. BI personatge principal, Joanet, en un germà bessó d'aquell home desesperat d»-"L"in4til combat". Ari, però, l'autor en» justifica l'evolncii de l'esperit de Joanet i paraNelinMBt la del teu pare, fins a culminar en l'evaaió del noi i en el suïcidi de Joan'. Entremig, idil·lis frustrats, amb el festeig amb Uaria i la figura malaurada d'Annet». Moments cruels, ferotges enveges de pobles, ambient hipòcrita ple de desig i de murmuracions, crims fastigoses { escenes realistes formen la trama d'aquesta novel·la que ens dóna una visió, tan allunyada de l'habitual en la literatura catalana, de la vida del camp. En "Terret de l'Ebre' hi ha, traçades o només en esbós, una pila de figures ben acusades. El protagonista Joanet i el teu pare; Maria, la promesa; el "Reeíiut" i la seva filla Anneta, condemnada a servir de pastura dels vicis del seu pare; els amics del poble, i sobretot Andreu i .Marti; el mateix matrimoni de la taverna, lots tenen una fiersonalitat i viuen una vida caracteritiada, malgrat que el fi! de la narració, trencat sovint per evocacions i tobreinteios, ens faci endevinar, més que veure, els fels i les converses. Però, p*f damunt de tot, com un personatge més, implacable i indiferent, la terra i els canals i els arrossars imposen llur voluntat i creen l'atmosfer» de la novel·la. Després, "Notes d'on estudiant que va inorir boig", posterior a "Tenet de fCbre' en data d'eílcld, sentMen anteriors per l'estil i àdhuc pel contingut. Hem diria que' són uns càpfta Is de "L'imilil combat'' que van romandre fora del llibre. La mateixa visió agra del món, la mateixa intermitència dels paràgrafs, tallats pels punts tuspensitu, igual incoherència de la narració, justificada pel títol de l'obra. Hi ha un element nou, però: una mena d'humorisme tràgic que dóna un nou accent a algunes pàgines del llibre, L'estudiant que mor boig (t, dt totes maneres, amb el Mn menyspreu pel món. un company heu adequat per tl protagonista del primer llibre de S. Juan-Arbó. Jo sé que Iotes les promelences que van encloses en l'obra, que fins ara ens ha donat l'autor de "Terres de l'Ebre", quedaran plenament acomplertes. Juan-Arbó té talent de narrador, sap crear l'ambient i els personatges i defuig la vana poesia i els temes migrits que tan sovint malmeten les intencions dels noveUistcs catalans. Escorcolla amb crueltat cl cor humà i el clava amb totes les seves misèries i les sevej tragèdies damunt les planes dels teus llibres. I té, a niés, un estil personal i correcte, sense caure mai en preciosismes improcedents ni en originalitats perilloses, que sap aprefltar-se dels recursos del llenguatge, però que és per a ell, com cal a tot noveHUta, un mitjà i no una finalitat. Rafel TAS2S NOTICIARI DE LA DIADA DEL LLIBRE ♦ 'L'iftiff al àeserl".— Miquel Llor. que va afermar els seus dots de noveHísta amb Lanra a la cinlai dels Sanis guanj-adora de! Premi Crexells 193a amb L'ertig at inert s'aere- LLIBtllUA «ATALtRÍA ^ RONDA DE 4AHT FE*t. 3 X TKAHETEU A L·libreria Catalònla Horda d* Sant Per», S . Barcelona •I aogOont BUTLLETÍ En de soHIcítB la tramesa de la TARJA ESPECIAL DE COMANDA DEL "DIA DEL LLIBM", amb la qual obtigdreu mafn(/ics avanlalgM en paííar l«i voa- Sres compres. ditt de bon psIoMlg, i* que «I caràcter del* ttet prtxagwbtes Caquasta nwe«t «slaa tan ben dUhíti qo» wealiríj no dtéiati que sónAiit d'unes tontUen xet reak * # Tríj Mil iMimtttrt del llflwe KmheU CtofanbM, de enmarones que U LJIía Comarcal re '«mana als seus adherits, als comarcan* i p"bl''c estudiós. 1r " Baretlona (Apunts frr a unn n m 1 1 ^ ï n I o p e se -/é it ■« fimenísM". de J, Rlssmynl i Carreres, is una obra els editors de la "U'l rreuen oue Clttitulrà l'èxit de la Diada del Llibre. La ftran T)íftd a iïet /.fi. bre Caltli. — S'activa amb on ''rm enhuiasm» 1» preparació ile la Diada del L I f b r * qae tol el nostre ooWe '■elebr·'à dilluns. Amh aquest motiu. í* Se^'ó Fernenina. criniuntflment smb la ï-tíA de riil''"-a ilfl r,.-.i r*. •alà de l'EMiuma >te VF-ixampIa (?.. Z.\ fan una crida oatrótin al< v»ri catalan< i en e«^ial a ieH els ?tïocíat(. nerquA •fc dr'-nn de eollah^rar-hi a m^wa de llurs Wfri. TTna t^lh manera rie fer-bser» eonwant vnlomt. me no cal dir "■w han (Til·ler ealaltns. .Sst>ment obrant A'aootsta manera, i arrodp-in» el lot"rimen» del nostr» rtími Presidiu* Arlemi Ait™i»r i Mirí fer un V" do. natiu d, lliVet tnuest dia t la flihlir*^a del C*vn httmwi ymir'ïnrt el ■"ure a la llar catalana. - A l'eleete s'initaHarà davap» tntleix M nat Car!)> de tu fVvrtt ratalsiwa. jfli. una n». •a((a d» llibret delí aafors mts re·ixl·· i "i» tothom trobtrà les màximes facilitats. eviatft Je Premsa El TAÍtíag republicà de Madrid . HBRAtDO Dt UHDKItt èltà tl Cw" mUi nuritentia 4ius)» itt ie- ver impi-dit la radiació i la tna^èsracii eipoiiiània qnt s'orgamlsa Jesprls: "No ettln vlgentes el esudo de prevención ni el de alarma. No hay rais alarma que la que supone «onerse tl jwthe astes de qre talga d grano. Pere, ademas, jqoé grtao putde asprar el Goblcmo que acato salga a la XepiiblKa un la propaganda da tus màs ardients defensores } Con tales meiEdas sÜo te censigw óesde el G*biemo dar acnsación de debilidad y flaquesa. jQuiso ei Gobierno dar la l«nsación contraria f El resultado serà el mismo. El alarde hari pensar siempre que la realidad es de naturalesa opuesta a la de la manifesUcfón qut te qui. so poner de relievt. Injusto, innecesario y, lo que es nmcho peor, grandemente perjudicial para los intereses de la República. Lot oradores de esta maflana no poditn bacer mat que lo que han hecho: propagaria y defenderia, Y ef GoWemo, en veí de coogratularse. frunct e] ceiio y obstaeulita la difusión ile la propaganda y la deleiua de la República. Sin duda. no es ésta tu intención. Sin la menor duda, esc habrà sido cl resultado. Prímero iaé prohibida la radíación de los discursos. Dttpuèt fué prohibida la manifestación que intentaren improvisar los asistentes. «Por què? ^Forque no eslaba autóriiAda? Pero. serlor, ics qut tienen que autoriaarse las manifestaciones republíctnas de Júbilo precisamente por la existència del régimen.1 tV no es del todo definitivamente absurdo que' se prohiban manifestacions republicanas durante las fíesias de la conmemoraa'ón de la República? Púrquc, cabafleros, si alguna ver està justificada la eufòria, mmea fo estarà tanto como en esta ocasión. Cl intento de nunifeslarse no fué màs que eso: clara y justificada eufòria de unot cíndadanos que acababan de rememorar las glotias de) 14 de abril. En resumen : una gran torpeta, que el Gobierno tendra que reconocer, si no públicamentt, desde luego privadamenle. Unos republicanes mallratados por los representantes de la autoridad ; una bandera republicana roia y escarnedda..." La Barcelona negra EL DEBATÉ, diari que cada dia és exaltat a La Veu de Catalunya, fa nna campanya gairebé sistemitica, contra Barcelona i contra Catalunya. Hens ad, per exemple, com et senyor Angulv, en ta seva crònica tclegròfica. pinta ta Barcttotuí alegre. f>f(ímíï(o i pn'nwtTral d'aquestes festes de ta Rtpúhtteai "Esta descontento el Gobierno de la (àeneralidad, que exteriorira su disgusto contra el Gobierno de Madrid y da instrucclones conÍMlencíalet a los diputados de la Esquerra para que den la F el Cengreto tl Gobierno de Lerroux; (sti desco·teato el contejero de Pioanias, quiet, a pesar de habérse hecho el traspuo de sem'efos. no tiene, hoy por hoy, dinyo para hatsff EHBtb a Igs màs fwpwsmJsMet ateneiones; està dticantento.el de Tratti4, qúe st crdj o^ete de rutbUief1' por plrte del Gebiemo de Madrid:' el seflor Sclvat call deseando retirarse i descansar y vérte Iftr* de lat asechansas de tus propios «rreligionariot : en el Palacio de la Generalidad existt tm dlsgiNto creeíente; «I Farfameafo cattISn, en vacatíones {ortosas por falta de labor y por ínexistencta de diputados, se c«W«me lentanente, y ca el Ayuntamtento de Barcelona se aprecia un mar de fondo,iqae amcnaaa cqn volver a descomponcr a la Esquerra. No estin coaformes, adentès, lot etementos catalanistes, en pugna unos con otros. La* luveotudes de la Esquerra han aprotechadn estat iiestat de hoy para publicar carteles. diciendo que se reconquista la República catalana. La industria, et tomercio y la Banca no tienen ttmpoeo mucho nwdïcs de regocijo; y aunque las Compabias de traavbt y autobuses han puesto baaderas en ïos cocbes y luces en lat fachadas de sui oficínas. no han àt ver tampoco con mucho optimisme cómo un dia tras otro se van incendiando impunemente sus mej'ores coches. Las pérdiàss «.'aslonadaj a ambj. CompaSias por ests motivo, en estos últímo! meses, exceden dèl millón de peselas. Y por si todo ello fuera poco, para menauar la alegria de la conmemoración de ette tercer anívertario de la República, los elementos lerroristas •* ocupau de dar la nota 'ràgicà. que mantiene viva la sobreexdtacíón y el pinico de I» Ciudad." Lliçons a un troglodita LA ÈPOCA alica el diputat dt la Lliga senyor Trias dt Bes per haver declarat qm tl senyor Gil Robles seri el consoliiador de la República: "El selior Trias de Bo se nos presenta como una supervivència atàvica del ambiente intperante en Enropa en c! ultimo cuarto del tigln XIX. Únicamente con aquella mentalidad se puede creer en las excelcndas del rígïmen democritico proporcional, y pensar que !a República puede ettabilimte " El riffim repubíicí na fat ésser esiabüitsat: "En no ha>- quien cstabilkc el règtmen republlcano. ni en apariencía 11quiert. Podrà durar unos ailos màs 0 menos, pero todos los dïas de su existència se verin perturbtdos por el psvoroso enigma del ma llana incierto. Seguirà Espatla mejor 0 peor gobemada — según scan Gil Robles d Anfia sus gobernantet — tranquilitando quizà cl Gobierno del líder populista a los mismos ciegos, que tan felices vivian durante la dictadura de Primo de Rivera, sin entrever que la Revolución les ïadraba en las espaldas.'' RtlriK FextSfipts 4t Tkirrs a Prat "Cuando los monàrquicos francès^ quisieron reaecianar,' fe 'tarde. Thie,. habla CimeWado flettetameme la Rep*. Mica conservadora que en 1*77 húti de sustítuirse de un moda detinitivo por la fiqpidka tntkalAUca j tttvbkiaia, cuya corrupeión y maldad, oculta para fnueba gente durante largos anos. bey te presenta en toda su desnudei." Els defensors del ministre de Justícia Es IrobHi. nattmhnmi t* Jítris em I.A .VAC10.V. la t/nal. per delnsar-h, dirien qtre odAttc fa aposlasia dels tnt ideals feixistes. Vegeu-ko: "Nosolros 'no somos amigo» del jeHor Alvarea Valdés. No partielparaos ihora. ni hemos participado nunca. sus ideas politicas. ^0 tenemos la màs mínima obligación de deíenderle; irr.emos, en esmbio. ntones por qué combati rie, ya que el seflor Alvarei Valdfj y los suyos se apresuraron a sumarte al trtunfo republlcano, y ya ven cómo lot traïa la meva família. Pero el seíor Alvarei Valdés sostuvo en el banc» àaul una doctrina jurídica, que parecera oportuna 0 inoportuna, oue en est lerreno Is apreciadón es libre; pero que, como doctrina jurídica, es impecable. El lenor Alvarei Vakljs dijo que todo movimitnto de violència es vituperable, y el sehor Alvarei VaMés ha estado, està y estarà en lo cieno. Todo mmimiento de violència es vituperable, y Lo tnonstruoso consiste en sostener que el asesinato es ilíclto cuando se cometé contra los snrólistas, y Ivcito cuando se cometa contra los hurgneses o viceversa. Como ayer dijo con mucho acícno el seflor Salarar Alonso, lo que sucede es que al rctoíiar el terrorismo patíamentario. por imprevisióo 0 por ahsírsec; ' 1 r!e las mayorias. el terrorismo parlamí-vurio ha prevalecido un mleutft Y ntisotros les decimos a los radicaíet que no deben consentir eso. Ko lo deben consentir, porque se pwde ser mis republlcano que nadie ; pero_ la ralón no es republicana nj monàrquica la justio'a íampoco, y estos postulados universales hay que salvarios del atestado que pretenden rometer los pistoleres de levita. a veces muy conservadores en aparitneia." PARIS HOTEL MONT-THABOR 4, ris* MonUThabor Molt cintric - Prop de Cópeta Ampliat, en 1S3Ï 110 habluslon* ;t 1M bany* Hi trobareu tota mena de facililsls, per 6sser Gerència catalana PMOPAOUEU.LOI ELifS ESPORTS RESULTATS. - Lansana, tj.Bandrey venç Aldo Uní per ponts en deu rounds. Valincia. 15. — Sangili venç Víctor Ferrand per k. 0. en quatre represes Rubio venç Pere Ros per punts. París, 14. — Besneux venç Nescolay per punit en deu rounds. Rau, 14, — Gino Rossi venç Tony Campolo per punta en deu rounds. Lmrpoolt 13- — Norman Bauas venç Colinello per punts. Filadèlfia, la. — Pete Nebo venç Tony Falco per punts. Beriin. 13. — En un matx amateur Alemanya venci França per sis victòries a una, DEMPSEY CAPITULA...— Els diaris americans conten la següent història divertida. " No fa gaire que Jatk Derapsey arbitrava un tombat a Alexandria, a l'Estat de Luisiana. entre els boxadors Norland i Plummer. Durant el combat el darrer dels esmentats boxadors, no contem d'nn advertimení de Dempsey. va reclamar amb veu alta en termes molt .vius i fins i iot intenti emprar arguments contundents. Dempsey, però, que havia . adoptat una guàrdia prudent, aconsegni posar fi a la discussió per mitjà de dos croxets. I ara ve el bo; mentre que Plummer estava estès ímmótàl sobre el ring. la muller del boxador. rtm una fúria, es precipità sobre Dempsey i en menys temps del que cal per explkar-ho li esquinçà la camisa i destruí 1» sàvia ordenació dels seus cabells. Davant d'un semblant enemic Dempsey. que no havia tingut por de Plummer. prengué prudentment la retirada i desaparegui del ring davant la hilaritat general dels espectadors. ' VARIA E| matx Charles-Corkiodalc, que s'havia de celebrar a BnisteUes, és ajornat üns al mes de maig, el mateix que Gaataiaga-Limousin, que havia de tenir efecte en la mateixa reunió. - E! combat Neusel·Longhan, que havia de tenir efecte el a? de l'actual, ha estat ajornat fins al mes de maig, — Locatelli boxarà el 23 del corrent contra Bimny Bass, i el 7 de maig contra Camoneri. AVUI NO HI HAURÀ REUNIÓ AL NOU 1ÍOX.— Indisposats Riambau i Martin, boxadors que havien d'actuar en els dos matxs principals, ha estat suspesa la reunió pugilística anunciada per a aquesta nit al Nou Món. BROWN VEN CE KID FRANCIS. Paris, 17. — En un combat de boxa celebrat anit el campió Al. Brown venci per punt Kid Francis en deu rotmdi. ACORDS DE LA FEDERACIÓ CASTELLANA. — Madrid, 17. — La Federació Castellana de Boxa, en la seva darrera reunió ha pres els següents acord) : Declarar vacant els títols de campió de Castella dels pesos pesats, semipesats i mitjos í obrir una inscripció a l'objecte de celebrar una competició per a cobrir-los. Nomenar Josep de la Pelia challenger al títol dels welter, que detenia Goniàlei. donant un termini de dos mesos per a dispvtar-Io, Declarar aspirant al dels ploma, que ostenta Càdia, a Aduarte, amb l'obligació de dispular-lo en el mateix terminí que ranterlor. Atletisme màxim de tres senyoretes per prova i club i que les atletes no fadn màs de tres proves, car aquests campionats són la primera prova {canina que se celebra aquesta temporada. ENTRENAMENTS PER AL CAM PlONAT DE MAIIXA.-La Federació Catalana d'Atletisme acordà en la seva darrera reunió celebrar el carn pionat d'Espanya de marxa atlètica gran fons, 50 quilòmetres, el dia 13 de maig propvineot en un circuit no designat en cara. Per tal de poder seleccionar els atletes que han de reptesenUr Catalunya en aquesta prova, la Federació ha acordat celebrar dues proves d'entrenaments, les quals seran el dia 39 del corrent 1 6 de maig,; al mateix temps el dia h de maig se celebraran a l'Estadi els 10 quilòmetres dels campionats de la comarca de Barcelona, i en aquesta prova únicament podran panidpar-hi els atletes de fora de Barcelona, però sense puntuar, per als caropiomls comarcals. Id 1 a 1 t a ELS CAMPIONATS FEMENINS. El diumenge vinent, dia aa, al mati, a l'Estadi Uunicjptl de Montjuïc se celebraran els campionats de Barcelona (ciutat i demarcació) hmenins. Les senyoretes qat desitgin participard'en ' hi són pregades d'enviar llur iateripesó al local da la Federació (Doctor Dou, núffl. Ió). L'ordre de proves serà ei mateix de l'any pastat, { ta pcega a les' senyoretes panioptatt qat ddHtgia pantM-hi fart que ■' inscriguin' eoat tatt- aviat millor, quedant reservada la NHtópaeÜ , m Siflon 6ren Pnmi tntonuMiiil 4i Bvoíímí OAMMOMTI B·MMm tt D'AMIL: mmUlT D Et MM M ■OWTJUW •vnw d* motMH>MM I «Mmom, mi* «to ttm ploni d'Iunpk I l'Aa M* «Ma «TMLW " L'esdeveniment esportiu míg emocionant t espacttealar MATI. — $'45: Corsa de moto ciettttt «fd b c — It'jdi Carta d« motocicletes 350 c. c. TAItOA.— 3'4Si Curta tidepars, — ^'dli Caraa ■uxeckletes joo t. t. Entrada general, vàlida t*r al nUli i 1» tafda. a'|o ntUtU Impost municíp al g càrrec 4*1 públic Localtata i programes: v> MOTO CLUB DS CATALUNYA. Haia H. Sü—, H In Mw (abtAa Taa·apXíiite. ï*. — Taltfon gifgC Entrenaments oficials els dics tg, I» i JO, a Ita-qual·la de la tard* ÏKTSADA. dgo PESSETES , K Avui tindrà Hoc la final del Campionat Català Avui, dimecres, tindrà lloc la tercera jornada que clou el Campionat català que els amateurs disputen tota l'òrganització de la Federació Catalana. La vetllada d'avui, molt interessant, inclou els sis següents combats; Pes mosca (51 quilos): Macià (campió) (C G. B,) «mtr» Carda (F.), dispatam-se el tM en aquesta final. Pes gall (Só quilos) : Cuesta (internacional) (C G. B.) contra Salabert (A. E. ».). disputant-se també A tltat Pes ploma (st quilos): Carda (A, 0. B.) contra Padró» (F.), dtddim·se * Mg» llac da U classificació. Pe» «enter (tfi «dot): Gritol (A. 0, B.) contra PMadit (C & ft) i Saludes í A. E. P.) contra Mtitona (C. E. E. C). Pes mig-raitjà (7a quilos): Ataat (C. G. B.) eentsa Gener (A. 0. 8 ), bat Üiul par tl (HaL - En fta·Htsar les lluites hom tarà Uluraatent alt guanyadors dt] darrer canfkmK celebrat la tardor darrera dtít Aquesta vetllada, cim Its antariors, començarà a Ics deu en pam dt la nit, i i* celebrarà al Foment Republicà Autonomista (Boada dt Sant Pau, fn- ttrícr). Ltefin cséa dijont MIRADOR Basqttetfcol Les jornades dc dissabte i diomenge Bla aoalraa equipa «a pnpaian :: Dittabta l dEnoung* ta celebraren bon Btakra d'aocoe^res :: Dattar» entre tots tia restdtata tl dt la partida Laietà • Intendència :: Sorollosa desfeta dtl Patris a Manraaa :: El Barcelona d'enguany Breu comentari Les jornades de dissabte i diumenge, ben a gust nostre, foren pròdigues en encontres de tota mena, ós a dir, que se celebraren partides entre equips que en el darrer campionat militaren en diverses categories. Ultra é;ser-nos ben plaent aquesta demostració de la vitalitat fins ara un bon xic adormida del nostre btsquetbol, l'hem de fer remarcar pel que significa. La majoria dels nostres clubs, per no dir tots, tenen interès a prendre part al torneig que, organíttat per nn col·lega nostre, se celebrarà cn Ona de les més populars sales de la nostra ciutat I per tal d'eixir-ne amb un xic de decòrum cal preparar-sè convenientment. I això és e| que lan des d'alguns diumenges els nostres més importants equips de la ciutat. La jornada de dissabte ens oferi com a plat fort la partida que havien de celebrar a Manresa el B, B. Manresa i la Soclètè Fatrie. Eí sol fel d'anunciar on encontre entre aquests dos cincs, que anà acompanyat d'un complement força interessant, a sigui, dues partides que foren celebrades amb anterioritat a aquest, féu que el terreny del Blanqueig, a l'hora que estava anunciat que coraeaçartea a disputar-se les partides, oferís un aspecte encoratjador per als que senten intensament les coses del bàsquet. La partida C. £. C. de Bages-Gimnàatic de Tarragona, que era esperada amb veritable expectació per tal de comprovar cl nivell actual del bàsquet tarragoní', es desenrotllà admirablement. EI potent Bages, no ben conven- millllllIMMIllilllMM Campionat d'Espanya de Futbol Dimecres, 18, a les 4 tarda Camp del o, B. Etrpnnyol Gran partit dt datampat Mlre inflí tui nu. ihiii mm tw Entrada, t'bO pl«g, Trïbmi» \ pr« ferint, 5'M píe». Toia ala Uppoaloa insloaoa HK» çut d'una classe indiscutible que posseeixen els del Gimnàstic, es confià en els primers moments, donant lloc a què els forans els ensenyessin les ungles i en conseqüència eli fessin passar moments d'sngòjxa. Després dominaren de ferm i feren que el marcador s'inclines amb torça claredat pel seu bàndol. Tot i amb això, però, els tarragonins agradaren molt, i la seva actuació fou seguida amb gran interès pels espectadors. L'encontre Manresa- Patrie, partida qi;c recordant la darrera actuació dels francesos havia desvetllat interès de debò, defraudà un bon xic; no perquè els del Ptttie juguessin malament, sinó perquè els locals, en un dia d'encerts, els dominaren a plaer, donant en tot moment proves ben eloqüents de la seva superioritat. En conjunt, aquest íeslival, que havia pres caire oficial, ja que fins i toi es jugà una copa cedida gentilment pel conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, senyor Selves, complagué els espectadors, que sortiren satUíets d'haver pogut prendre's revenja de l'encontre de campionat, en ei qual, no obstant actuar al propi terreny, sortiren vençuts clarament. L'altra partida que se celebrà al mati de dissabte, que fou jugada entre els campions dtl primer grup de la segona divisió, Júniors C. C. ) la Fenia Coratge, fou resolta ravorihlement als de l'Hospitalet per clar marge. Els de la Penya, en un mal dia, no pogueren contrarestar l'estat actual de forma dels Júniors, e!s quals, sense ganes d'exagerar, són prou ferms per a donar un ensurt als equips de primera divisió, que figuren al davant dels equips de la ciutat. Diumenge, en conjunt, ens referim al nombre de partides que se celebraren i al seu desenvolupament, fou de bon tros més complet. En primer lloc, era esperit amb curiositat l'encontre que havia d'enfrontar e| Laietà i la Segona Comandància d'Intendència. Les darreres actuacions d'aquest darrer equip, totes elles esplèndides, donaven prou marge per a suposar que el seu xoc amb els propietaris dtl carrer Viíadomal seria interessant a més no poder. I certament que no en sortirem defraudats. Els militars, en els rengles dels quals figuren dos jugadors de prtmeríssima categoria (puix qut en temporades anteriors actuaren en un equip de primera divisió), demostraren a ple vent que els rttullaU que aconseguiren en anteriors partides no foren per casualitat, sinó pal grau de lècaica qut el teu joc ha assolit en aquests darrers temps. Feren passar una mala estona al Laietà. I va ésser una mala estona aquesta dt les que costen de pair. Bona prova que presenciaríem una bella partida ho fon que, en començar, Intendència, Jugant estupendament bé, prengué n* avaatatga al marcador, que inspirà seriosos temors als blancs. En cinc «ínuti totoct el marcador al seu favor per l'score de 6 punts a cap. Reaccionà lleugerament el Laietà, i igualà Ja partida i féu que en acabar la primera parí cl resultat fos favorable als seus colors per quatre punts de diferència. En començar la segona, però. hom veié que els militars no es resignaven a perdre així com així una partida que podien anivellar, i per tant es llin<;aren a un fort atac, oiensiva que els donà fruits, i marcaren una sèrie de punts precisos. £1 Laietà cometé l'equivocació dt canviar la seva linía davantera, i féu plegar Cruies i Queres per fer jugar Alarcón i Guix, errada que donà lloc al marcatge dels punts que mencionem abans per part dels militars, els quals, guanyant en velocitat l'equip laietanene. es feren ell amos del terreny de joc. Uns moments d inspiraeiò de Muscat, però, canviaren la fesomia de la partida per complet. Uns falls completament equivocats de fàrbitre que tema cura de dirigir la partida, acabaren d'arrodonir el canvi de decoració que presentà l'encontre. Fernando, jugant de ferm i amb jugades que descol·locaren un xic Martineí i Redon. aconseguí í íéu que aconseguissin els seus companys uns punts que finalment els donaren la victòria. En resum, però, l'actuació d'Intendència agradà enormement. Martíneí i Borrell, moll més el primer que el segon, forniren una meravellosa partida. Muscat, Domingo; Crures i Queres; aquests dos quan actuaren sobresortíren un bon xic. Per damunt de tots. però, i com sempre, Muscat. L'àrbitre Ballart comença bé. però acabà per anar completament de bòlit. El secundà com a cronomeirador Anadcrn. Frontó Principal Palace Avui, dimoores. Tarda, 4' IS REOALDC | - ALBERDI cMlrs MALLAQARAY - MENDIUML fill, 1 les ANDMNUA - OUlkLtMRO eonirs ITUARTE - (UITIIMU ITIONTO HOVETATS AVUI, DIMECRES Ttrta, a M* 41 Farnàndoi - Quintana III ■arru II ■■ Mgfru I Nn. t Ht «tl·i BMer·M·U II - Vt-xar Quintana IV - Ltjeni . Malla per ttrtaHt L'altra partida interessant de la jornada fou la que celebraren el F. C. Barcelona i l'Atlètic B. C. Aquest encontre ens provà una vegada niés. com ja ho havíem vist en els partits que se celebraren quan «1 torneig de la Penya Sàgi-Barbi, li davallada de forma que d'un quant temps en(à ha sofert el Barcelona. En la partida que ens ocupa de. frtudà completament, deixant en nia! lloc el record de les partides que fornia aquell equip de joc ràpid que emocionava de debò. L'Atlètic, per la seva part. no hagué de lluitar gaire per fer- se amb un bon resullai, que el col·loca en situació moral de fer un gran paper en posteriors partides. El Cidci. davant el C. C. de l'Hospitalet amb alguns reserves, aconseguí un exceHeni resultat. Baté els de l'Hospitalet per petita però signiíicativa diferència. Els Escletxes, del Papiol, també amb alguns reserves, actuaren davant el potent U. E. de Cornellà, i la seva actuació causà agradosa impressii. Perdé, però ho (éu amb dignitat. L'Arenys, en partida inlercssan! i aferrissada, guanyà el Calella per d's punts de difercncia. Ftnt punt íinal, hem de dir que aquests dos dies ens han donat ocasió de comprovar Testat actual de toma dels nostres més imponanti equipi, eircumstsnda que ens doni marge per creure que el proper torneig amb una mica de cara i ulls que s'apropa serà fortament disputat. 1 per a avui res més. RESULTATS TÈCNICS (Diaaabte) C. E. C. de Bages, 37 • G. de Tarragona, i-t. B. B. Manresa, jr - S. Fairif. n. B. B. Júniors, Ji-Fenyi Coraise, ió. (Diumenge) Laietà, 2t • Segona Coniandir.; a d'Intendència, i(. F, C. Barcelona, J4- Atlètic B. C, A Arenys, si - Calella, jo. Escletxes, 16 - U. E. Cornellà, JO. EOLAND Del torneig *n pfeta coberta. — Com sigui que tat estat fixada deüaili'vajticnt li data del dijous dia par. íomencír tl torneig noctarn de Basquctbol en pista coberta, pitroíH nat per "La Vtu dc! Vespre", el i> mitè organitzador fa avinent als elubi que han promès la seva inscripció : que encara no l'han presentada definílivanicnt, que si aquesta no és reïu^' per tot cl dijous dia 19 ne hi terin a temps. La inscripció es donarà p" closa l'esmentat dia, ja que cal establir ei calendari dels partits i confeccionar els programes. Ctmpionn a·d-amtHcl. — BuettM Airegi?. — Eq les proves .dM campionat «d-MMricà de Kt^^tlbol, l'Uruguai ha vtqqut el Brasil per J1 a 3* i rArttntina t Xile per 4] a