DimecrM, 18 d'sbril de 1934 la puiuemiT de) "Gongruo Regional" deji 0. fi. T. Un manifest dels delegats afectes a la Unió Socialista, que es van retirar dsl Congrés Eíf ■'flegití ce ící tntilüj qa* doaanm a cwmr;Uïcií», al l Congrií dfl Seí-í;ar:ai R<(taMl de la Lmo Ctneral te rrcj-al'ai-ors a Catalunva, han tel (mbilií el «suirít ma-.iiiejt -. "Ja abim c?i CoTierfi Mntüdciiï ííí !:. ..',? Q^e pc-rLJivtii ^ fap *!$ secreiaris i s^'j dí! Secfttarfixt F-ír acumu'ar ftcMMS ds la «va coniiinça el mijjf r.ío.-'e poji.ible de tredenciils. i efl slcx*os arribaren a la coacció, Malgrai cnèLséc aqutMes maniobres cí f íscfeüftït, acucirem al Coii^réà 7í: inwnUlí, íwíb ra::iamenïi. plens cf tíittlilM i i'i^Bt d-'ia companys de ííí ."^iiiirzjc'ú;];. H corrompudes o en^i-; aiti, ·ic>·-er ^es inirigues. deíemT.-H.JTir els aventurers i orientar de r;j !a «Min orfianitiació sindica] pels caaòiis de ptura admmistntivi i de ftnt í clara tldita que N havien con\-eíiin'.a i Vadhe^ió de la classà i.'fir>il!s>;ora. y.ti lot jtiít començat el Congré» tosDpfTHrtow q^e 'a maniobra havia esai .Tifi profunda del que podíem sosfcur, i eU esíorços que vam inienUt BtdaDíaBt «ryurncnïà i crides a la norrj'itai dtís procediments dcmocràiícs, tat han estat sempre la nostta norma ■ de respecte a la personaliut de tou els companys, tesultaren. mútils. Així hem vist com per convenir als inte;eàïOí personals dels secretaris s'han tífitpak deícgacio^s d'enlitau que no lertoirea a la U, G. T.. com j'ba perüti que aqqcEíts maieixes entitat* Kír.n la ïíva pròpia adniijsió, com cnel» ctbití i votwpni i'húringlen contimiaeli Estatuts, com e? portava a la Preíidtncia del Congrés el delegat d'un dot qi:e tvo pertany lesalraent a U V. G. T. No és, doncs, d'estranyar que els deuts que ens oposivem a aquestes ac- siítefflàticajnent ei- Ew-eadi i Catalunya Amb tota solemnitat, alur lona es Ai Arana a ^uda A nom de Sabí una nova avmJe Barcelona is eni ve:eïíini A^fUtPM ignominu síiüe parió en ds , dt les^ lluites simiicali, v* ciilnúM I» sts<»» sessió del Congres, „juadi dissabit a li urdi en discul« ciedtncials dels Sindicals de !a Fnla de Eircclooau EI debat deixà oi wben la proiunda iimnotaliUt d'alf jneí representacions, i palesà que els íccrelaris, & deiensa de llurs interessos firjonals, han arribat a l'extrem de -rar aígun sindicat a eleraecís períorMon. La. majoria del Conitéi, nal;rit els raonaments i proves aportades( : ressionaàa d'una manera descarada : r.stant per la Presidència, ultra avi.- aï^cüa conducta, admeti credencaii segellades fraudulentament per una junta diffliísioaària, irefusi les credenciili legitimes esteses per. la voluntat pabifaju dc l'assemblea. % livant d'aquests fets els delegats que i)|IMa han cregut que ja no podien digri^tr.t continuar en l'assemblea, en la ç.ai no tenen cap valor els arguments jr-ii clars, les raons mfa justes, que r-j-rcisiana peli casos més evidents ce cornsciv que prescindeix dels Reglar.-.r.ls i oue sembia no tenir altra íunc:í qug U de Kcoliai el cabdillalíe dels s^retaris. Eni hem retirat del Congrés de !a TS 6. T., però no ha minvat eJ nostre BttniattM i el nostre fervent desig de Unir la causa dtls treballadors de C*'al-r.va, í\ra que mai ens cónsidere^ oMigats a lluitar i Iliurar'nDs en tt- i à^ima a un trehatl intens de reottl:':Jí' ió sindical a la nostra terra. Les entrats a les quals hem fel rttertotia a! princiïii les sepüenls: Sintòi OHrer Fabfil de Barcelona; IlWl de P'.a de Cabra; Oficis Divern de P.atcel'M: Uelaliúrïics de Bar«l>s»; Dependents de Barcdona: Sanï'vii ct Barceloia; Químics de Esrce'■-x; Cuiners de Barrelona; Caixes Car'i de Barcelona; UniA Obrera de CSfríj Tíarn U Fusta de Barcelona: Cuniren; Espiga de Barcelona; Oiicii Diver«<>s íe Bircelon»; Carrega. Itedrrega ! Agències: Junt» Obres del íort; U. G, T. Manresa; ]oieria i Ar■ : i Barcelona; Fonedors Tipogri>■;.>;„.,; Art Tèxtil Wanllea; Vni'ó Ohrtrta de Bonmaii; Auxiliars Cifejerj | Hotelera; Oficines Barcelo«J MeuSitsije» 4* Manlleu; Tèxtil : Forners de Mataró i JWi* Earrdona; Art Tèxtil de Sindicat Producrió Agrícola ■6: Sindicat ProducriÀ AftlX'iccs·.'; dels üorts; Aris GriMalarA. Ahir al migdia sí celebrà amb tota selemnim lacit dc donar el nom cW íabí Arana-Cr^iri a unt nova avinguda dr l'Eixampla de Barcelona. Aquesta via està situada a la Travessera. w> pjire lluny de; Saló de García Kernàndeï, i hi d'anar des de la confluéncia de la Trave.-scra i pla<;3 de Joamc amb el carrer de l'Escorial a la com'bínaa del carrer de Sardenya a>n3 la placa de Sanllehy, íeguint en uili direcció diasonal, Dava;u de la tribuna que s'havia instaUat al Uoc de la cerimònia hi havia molta gent. i als balcons es veien moltes banderes catalanes, basques, de l'estel solitari i d'espanyoles, tc-tes en barreja fraternal. Primerament hi hagué un concert a càrrec de la Banda Municipal de Barcelona, dirigida pel mestre Lamote, i l'Orfeó Euico Abaíbotaa, que dirigeix el mwtre Olaizola. La Banda Municipal executà "L'Arlesíana". "Juny" i "La Santi Espina", i l'Orfeó basc, "El cant de la Senyera", de Miilet. en català, la nadala "JaiId jaiiti" i |a salutació "Agur Jauoalt". L'execució ajustada de les compasicions fou premiada amb aplaudiments entusiàstics pel nombrós públic que s'hi congregà. Hi assistiren també representacions da totes les entitats polítiques ca talaoes i el Comitè organitzador de tacte, que esti integrat per representant! de les diverses Joventuts catalanistes, Un gran aplaudiment saludà la presència de les representacions oficials. Eren aquestes l'alcalde de la ciutat, senyor Pi i Sunyer, amb els consellers; d president de la Generalitat, senyor Companys, el qual anava acompanyat del conseller de Cultura, senyor Gassol. Hi havia també a la tribuna oficial el president de l'EuskadiBuraBatiara, senyor Ponoi. i diversos diputats catalans. Les autoritats foren rebudes amb la imerpretactó de "Els Segadors" per la Banda Municipal. Començà els parlatnems. en nom de la comissió organtaadora. el senyor Pineda i Verdaguer, el qual pronuncià un discurs paltiòtic historiant la inicitiva tinguda, glossant li personalitat d'Arana. perseguit pels centralistes. Acabà victorejant la llibertat dels pobles. A ccntinaitíó parlà l'alcalde, senyor Pi i Sunyer, el qual expressà la satisfacció que sentia en poder honorar, en nom de la ciutat, iui_ home representatiu que no solament era .el, patriota ba^c, sinó que també era un erudit i un intellectual.. Recordà que Arana, (t\ la sevï joventut visqué a Barcelona, U . qual cosa era un motiu més per a expressar la germanor entre bascos i catalans, i afirmà que sempre que davant de ïa República s'hagin de defensar ideals de llibertat, aniran junu bascos i catalans. (Aplaudiments.) Acabi dient l'alcalde que «o donar el nom d'Arana a un carrer no s'ha seguit cl sistema f.k-il dc canviar un tiom d'un carrer vell, sinó que tenint en compte que Arana significa el pasmu i l'esdevenidor s'ha volgut íer l'homenatge en una via que, arrencant d'un carrer antic, (ínguj unes grans possibilitats de fmur. L'alcalde fru aplaudit, i seguidament, acompanyat del senyor Companys i agafant un cord-.í cada nu escorreaueren el drap carmesí que tapava h placa, i jviucs-.a es vtic. Es una placa dc marbre i lletres de plom, com totes les dels altres carrers de Barcelona i amb la mateixa disposició j Només diu ; Avinguda de Sabin d'Arana. L'Orreó èuscar en aquell moment entoni l'Himne Basc mentre ressonava mi gran aclamació. En acabar l'Himne Banda Municipal executà "Els Segadors", victorejant-se la llibertat ò'Euscadi i Catalunya. Seguidament el senyw Isusi, en nom dels bascos, fiu ús de la paraula, en castellà, i glossà la memòria d'Arana com a màrtio i com a mestre. Digué que ell desperti el sentiment de la raça, que estava adormit degut a les guerrescivils entre germans. Recordà que la marc d'Arana està enterrada a Barcelona, on morí l'any iS8í. en ocasió de viure a Barcelona Arana. Acabi censurant l'incendi de les corones de la tomba de Macià, i fent una comparança entre la tomba d'Aran», que mira a la Cantibrica. i la de Macià, que mira a la Mediterrània, que l'orador veu com j expressió de les dues cultures que s'han d'imposar per mitjà de la pau i de la llibertat. Tancà els discursos el president de la Generalitat. El senyor Companys digué que en nom de l'organisme que presidia s'adheria a l'acte. i agraí el que Bilbao hagi honorat el ttom dt Macii donant-lo a un carrer. Creu el senyor Companys que entre el nacionalisme basc í el català hi ha diferències dc matisos. Acabà afirmant que per damunt d'aquests matisos hi ha el sentiment de Pàtria i que amb aquest ideal hom pot pensar, bascos i catalans, en refer el concepte ibèric. Novament entona VOrïcó l'Himne Basc i la Banda "Els Segadors", mentre dcsïilen les autoritats entre les aclamacions del públic. ée Roda '.".tari ; orJrc púMie « comarques les El nomenament dels nous Comissaris d Tarragona í Lleida Amb rÈfí>rència a ftqufeaL afer, «I qual donàvem compte alt lec^ "'fs en la nostra edició anterior, >hir va estar a 1» Generalitat. J*1' tai d'enueviaur-ie amb el '*l,)'or Cotnpinyg, l'actual Comi»s»rl d'Ordre Públic de Tarrasenyor Pujol í Font- Pregmilàrem al senyor Pujol ' 'om ei eren cert» el* ronnora J~J «'rçulen relaliui a I» eupo•'«a íiniiggjú Mnyor Cavall'' * íual «>•• va «ont«t- "oa que no podia dir rea. Totes les notes preuades han d'ésser trameses en yattM. i abans de les nou del vespre, a la Redacció: Corts Catalanes, 589, l.e Les d'esports, a Barbarà, II El deute mimlcipal L'Alcolde precisa les seves recents declaracions A l'Alcaldia van facilitar la iwta je^ueni : "L'Akildva de Barcelona, que scnl el deure de vetllar en tol moinent pel ct&m del Municipi, completant lïófc mi 5 aniplitiid drdaracioní feies darrerantent sobre e) procés de revaloriíració dels títols tntimcipals, vot al mateix temps rectiíicaT algwnes ititerprelA' cíonç que podrien desvirtwar-ne el sentit. ?i no es trattts d'nn asjumpte de cabdal importància i ín el qual pí>den influir reaccions píieolòítque» mal orientades, no caldria itmítir en el particular, però com que estem at començament d'una actuacia seriosa de redreçament financer del municipi, eonvé que tüt barcelonins h'nRuifi ufl coneixement complet d'aquestes qüestions que tant els intemsen. En les e«nentadn declaracions telen dues afirmactens concretes: q^e l'elevació de les cotitttcions deU valors municipals, reprès en hi nt un aícimamuit de confiança, ens feia contraure una ma;rr re!púniraT í'acltiació portada a terme en el Municipi. Era aquest concepte del restabliment de les finances munidpaU el oue expressàvem abreujadament en les darreres declaracions. Tcmarcant qw. en íraduir-se en la revaloriízafió dels títols municipals, ha de facilitar l'esmentat redreçament, i afeín'nt encara que la demostració de confiancít Oife arsò pogufs representar eni ha d'obïipaf a tots. El conflicte del ram de l*aï$ua Sén poquíssíms ek obrers que no shon reintegrat al treball Aquest conflicte pot don»r-se com a solucionat. La normalitat, durant el dia d'ahir, fou gairebé absoluta a totes les fàbriques. Uiiicameuï en cinc faltaren alguns, molt pocs, obrers al treball. Només cal dir que de tot el personal qnt treballa a) ram de l'aigua faltaren al treball uns aS6. i encara entre aquests cal comptar-hi els que estan acomiadats. Demà cessaran !es precaucions que havien estat preses aquests darrers dic^, i la vigilància serà realitzada per mitjà dc rondes volants amb autos. Ona reunió clandestina sorpresa per la policia Ha estat detingut el conegut anarquista P£rex Feliu Ahir, a les set de la tarda, la policia va sorprendre en (tn bar del carrer de Sani Pau una reunid dandíslina d'uns disset individiis. els quals foren detinguis i traslladats a la Comissaria d'Ordre Públic. Revisats els expedients, en foren alliberats tretze i només en quedaren quatre de detinguts, entre els quals se suposa que n'hi ha algun que participà en el tiroteig del dissabte passat. Entre els que resten dalinguls hi ha el conegui anarquista Pérez Feliu. La festa basca d'ahir a la Plaça de Catalunya Anil passada, després de la funció del Liceu, els components de les cnütals d'Eusi^adi que es troben aquests dies a Barcelona celebraren una festa Kpica basca a la Plai-a dc Catalunya. H, nssistiren Ics autoritats i un públic jioiiihrosíssini. Després de la festa, que es va yeure moll animada, els bascos foren obse qul·its nmh un lunoh esplèndid al Conti-e rt'Ksqucrra de la Rambla rfc Calaliniva. Del tiroteig de dissabte, «I Paràlisi L'enterrament de l'agent Sr. Duran Ahir mwf un dels transeQtrts que multà ferit Ahir a la tarda s'eíecliià l'aii icrrament de l'agent .ifiiynr Curan. mori tn el 1irip soelingut, amb uns individus snspi lesos la nit del disabte darrer .1 l'Avinguda de F. Layrct, A Ics quatre s'organitzà el seguici fúnebre, formaiil la pre sidíncia els Consellera sMiyOfi Scjves i Dencàs, el cunsellér municipal senyor ("iodí; cl sívrelar dels Serveis d'Ordre Públic, si'. nyor Badin; el cap dfils Serveis especials, senyor Caselles; el Comissari senyor Coll; el cap de la brigada d'investigació social, senyor Tarragona-, el director dt l'Escola de Policia de la Ocneralilat, senyor Pineda: el comandant de Somelenls. senyor Bosch; els senyors Prunés i Pérez Salas; el tinent coronel senyor Ricard i altres funcionaris de les diverses dependències d'Ordre Públic, aiil com diverses personallíals rellcvanfs de la política catalana. La presidència de la família eslava formada per un germà i un nebot del final. La comitiva, que era imponent, es dirigí pels carrers de Provença i Urgell fins at de les Corts Catalanes, on fou acomiadat e! dol oficiat, desfilant davant el cadàver forces d'assalt j de la guàrdia civil. Durant el trajecte el fèretre fou portal a pes de braços per companys i amics del difunt. cop acomiadat el dol, la comitiva segui pels carrers de les Corts Catalanes, Viladomat. Parlament, Francesc Layrel. Creu dels Molers i Salvà. El cadàver fou inhumat al Cementiri Vell, Les declaracions Llegiu LA PUBLICITAT Propagueu-la! X© GOL ATÀ iTArlNEy A l'Hospital de Sant Pau va morir ahir Manuel Ricard Costes a conseqüincia de les ferides rebudes. Era un jove de vint anys, feia de mecànic. Amb dos companys de treball sortien del Cinema i es trobaren enmig dels trets. Resultà ferit a l'hipocondrl i fou operat al dit Hospital, on li praclioaren la transfusió de sang, sense resultat. "Sl Jutjat nflniero lí acudi a l'Hospila; Clínic i ni de Sant Pau per tal de rebre declarncirt als terits amb motiu dels successos ocorreguts el dissabte passat al carrer de Francesc Lairct. Els ferits, que ja estan moll millor, relataren en la forma que va ocórrer el fel pel poc que van veure, ja que foren sorpresos entre els trets sense saber, de moment, d'on venien. Explicaren qua alguns dels pistolera que fugien ho feien amb molt de pànic, sens dubte per no ésser detingut i per esporuguir més in gent, la qual reaccioni - moments després, i fugia sense mirar enrera, i seguien disparant sense delsar dc cOrrer. El Jutjat hi ordenat diwrses havia estat iningu'. mai i qu» pertanyia al Sindkat del ram de la pal. del qual fou secretari, . Degut a aquesta circumstiocía va w amistat amb Josey Palacios, d qual «» president. Va aiegir que «mpaotaav» amb les idees anarquistes. Kegà que hagués pres vart en l'ittacament a l'auto de la Cinaes. Suposa que Palacios no d realitià. Keoiía ta» que Palacios línia amics de «of ianç» al Sindicat Únic. que administrava dt diners de la C.N.T. i que tenia «ía del psgmwtrt dels harera al» ttentt i a d'altres personeí que havien defensat els presos per l'ideal. Afegí