u pumuoiTrr i l?uifPiC EL· CINEMA Will H. Hays jutja la producció americana en la seva memòria d'aquest any "Algmu productors cinenutOEràfics t'han burlat de la inteHigincia del públic i del gust popular; però el públic no perdonarà més l'insult a Ja seva inteHtgincia en itln» deliberadament barroers, verds o banals, " Qui ho diu, això ? Un critic espanyol? No; ho diu Wiü H. Hays, president de la Motion Picture Froducers and Oistributors of America, is a dir, el tsar del cinema, com scl qualifica correntment, en el seu report anual. Però després, estudiant el caràcter dels films més importants produïts durant l'any, diu que ''cap mitjà no Iia cootribuit de manera tan gran con els films al manteniment de la moral nacional durant un període caracteritzat per la revolució, els tumults i les baralles polítiques cn altres països". Pel que fa a això hom podria preguntar on és aquella difusió, dc la qual cmtinuament es parla, del cínen», i tot seguit fer-li alguna pregunta sobre les activitais dels gàngsters. "La ntíssió del cinema— segueix l'informe— ha estat, sense ignorar els seriosos problemes socials d'avui dia, reflectir les aspiracions, els èxits i l'optimíime í l'humor en els seus cspeciacles. Els historiadors del futur no ignoraran l'interessant i significatiu fet que els films literalment es van riure del gran llop dolent de la crisi per treureï del pensament del públic a través el protagonista del film " Els tres porqnets", de Walt Disney, pel·lícula favorita de tots els públics que ha arribat arreu pel cinema, per la ràdio i pels diaris." Després, examinant el costat menys agradable de la situació. Will Hays observa que la indústria del cinema no put impunement menysprear la importància £e\ nívcl] general dc la intelfígènda pública, que determina l'acceptació popular o bé rebutja cada tipus de film. "La inleHigència del públic— afirma— ha estat greument menyspreada per alguns, pocs, orgullosos que s'han man' tingut apartats i s'han burlat dels standards del gust popular sense aixecar un dit per ajudar a èxits purament artístics que han mort oblidats. Ha es'at menyspreada pels productors que han estat desencaminats pel fet que fins el degradant i l'abjecte poden atreure el públic, que paga, peri han negat llur potencial suport a üims de millor gènere." Entre altres que han tingut la intelligéncia de! públic, segons Hays, hi ha els individus que tenen tan poca ie en l'honradesa bàsica dei poble que prohibirien els arguments cn els quals hi ha crims i fins let novelles policíaques; aquells que es troben cn les files dels creadors cinematogràíícs que s'han acontentat de plantar llurs llorers damunt «1 doble sentit cn el diàleg j la sicallpsi en l'acció i aquells que diuen que tot divertiment s'ha de reduir a un Standard que no pugui afectar emotivament les intel·ligències més joves i insegures. "L'opinió pública— continua— perdonarà els errors de la faHíKUtat de! judici humà en aplicar els principis de l'autoregulació a la producció dels films iue surten dels nostres estudis. Es fàcil— molt fàcil— determinar la reacció del pú blíc davant d'una escena, seqüència ( situació després que no pas abans del fet. Es evident que el que pot aparèí xer innòcua a la sala de proves, pot ésser ofensiu o pitjor quan es projecta davant del públic. Però l'opinió -^úblíca no perdonarà l'insult a la seva inteliigència •nl·letent en el deliberadament verd, barroer o banal. No pot haver-hi excusa per les vulgaritats que han embrutat films d'altra banda esplèndids, si no t's la inhabilitat dels responsables per comprendre el veritable gust del públic." El que, segons Will H. Hays, el cinema ha de donar al públic ès aventura, sentiment, rialles i l'emoció de la bellesa. "L'aspiració del públic aquest any, com el que ve, ha d'ésser d'elevar contínuament la proporció d'un espectacle veritablement bo, inspirat, ple d'imaginació i d'emoció i rebaixar la dels errors pe'i quals la indústria s'atreu les critiques." En llegir el seu informe, Mr. Hays digué que el moviment actual en el progrés del cinema mostra una forta tendència i fer dels clàssics de la literatura un dels elements més importants del cinema del futur, "Es una fase significativa del progrés del cinema — digué — que els productors rivals haurien de competir, com hAn fet ja aquest any en la producció d'una de les obres clàssiques de JCharles Dickens. Entre els films planejats o projectats per la temporada que ve hi ha "Pride and Prejudici", de Jane Austen; "DavíJ Copperílcld ", de Dickens; "She Stoops to Couquer", d'Oliver Goldsmith; "Vanity Fair" ("La fira de les vanitats", no cap botiga o revista), de Thacgetay. "School for Scandal" i "The Rivals", de Sheridan; "Les Miserables", de Víctor Hugo; "Jane Eyre", de Charlotte Bronte; "Els viatges de Guliver", de Swift; "Rip van Wínkle", de Washington Groing; "Kira", de Kipling; "Lis darrers dies dc Pompeia",de Bulwer Lytton. Així mateix, — segui — s'anuncien plans per la producció de films sobre història basats m les vides de Maria Antonieta, Pastettr. Joana d'Arc, N'apoleó. Benvenuto Cellmí i d'altres, així com també la producció de "Cyrano de Bergerac" í "El comte óe Montecrislo", Evidentment, cn la memòria hi ha moltes a^usíons a persones i produccions que Will H. Hays— que ha estat reelegit president— no vol citar, però que espera que es daran per enteses (les p;rsoncs, s'entén, i els productors de les produccions), però molts dels seus punts de vista són prou interessants per ès- CAPÍTOL L'ix II d* 1934 Com està muntat par lat grana potència* l'aaplonatga ser reportats. Ad també podríem parlar una mica, però ací se'n parla cada dia, encara que inútilment. COMPLEMENTS DE P R 0 G R AM A "MAPIDOS DISTRAJDOS" Capítol La realització d'un íílm ttt\ presenta poques dificultats a les graní productores. En aquest film, per exemple, tota l'acció es descabdella en tres escenaris, que segurament ji han servit per a anteriors realitzacions. Els intèrprets, Marie Prevost i Hçnry ArnwíU, «specíalmeitt aquest darrer molt bé, ens són força coneguts, per haver-los vist en diversos papers secundaris. Marie Prevost bivia fet primers papers en temps del mut t quan era prima. Aquest film, malgrat la manca de varietat d'esCcnariï. posseeix un ritme àgil, tractat amb discreció, puix que el tema es prestava encara per a més. sense arribar a aquetla acceleració de les produccions còmiques de Kaj Roach, EI propietari ri una disptía decideix acabar el desori que hi ha a casa stvi enírc els diversos matrimonis que s'hj allotften, el qual desori el perjudica, ja que per aquesta causa, va perdent la clientela. Mentrcstaní una de les dispeseres ia "coktaiU" segons recepta d'on llibre; natural' ment. equivoca la quantitat d'un dels ingredient? i s'embriaga tothom; no cal dir com fracassen tots tls intents de l'amo de la dispesa per a restablir la pau, i davant la impossibilitat de fer-ho, acaba emmonant'Sc ell tambí. tmusaí OIMEORE8, UTRENA AL TIVOLI K U R S A A L DEMA ESTRENA L'Mioft dai palaatga «apanygll La bellaaa dal seu oall La dolga poaala tantuai da la terra andaluMl rl Un brillant pwnt dal oinama nacional 41a al mata)* pragrama, aatrana d* I* daliclo»» ocmidla mualcal tfa ATLARTIO PILMS TBM0II1O DE SLEEP1NG per MAMLIH» OARROU. i IVON NOVKLLO -u/n fiim «J SílóCitaloiiia Demà, estrena "IA CABAfiA DEL TERROR" En general els films de misteri tenen el deiecte d'un metratge desproporcionat a les exigències i possibilitats del guió; aquest execs els obliga a recórrer a la creació d'imatges i moviments de cambra inútils que perjmliquen notablemeot el film. puix que cn les pel·lícules dc misteri succeeix el mateix que en els jocs de mans. en els quals jocs la lïcstesa i la netedat són les qualitats més apreciables. L'n íílm de misteri ha d'anar de dret a la narració de I anècdota sense entretenir-se a la recerca d'efectes que amb la intenció d'augmentar l'emoció són creats sense la solidesa que els íaria acceinablcs, 1 proporcionen a la pelíícuía una pesantor que va resultant característica en els films d'aquest gènere. Indubtablement el desenllai; final d'aquest film, dirigit per Kurt Neunian, sorprèn l'espectador, acostumat a cercar el culpable, que en aquest cas no existeix. Una noia és trol>a>la morta en una casa deshabitada per dos caçadors. Tot ès degut a l'equivocació d'un criat que l'anava a avisar de la proximitat del seu marit, car ella estava parlant amb el seu amant. Equivocadament fa funcionar nn ressort que obre l'enrajolat de l'habitació on conversaven els dos amanís i precipita la noia violentament a la cambra on pocs moments més tard és trobada. La peHiculi, cjne comença a l'arribada dels caçadors, no ens deixa conèixer lots aquests detalls, naturalment, fins que al fina! el pare de la noia declara davant la justícia la innocència del seu criat. Lj rtarraL-io it sefaidi amb iníerés, principalment pel let que l'espectador arriba en els mateixos moment* ;,quc els dos caçadors, els comentaris dels quals l'acaben de dcsorienlir, car l'avidesa de trobar-hi misteris els porta a redexions que l'espectador accepta peró que més tard troben una explicació que ningú no gosa contradir en les que Craig dóna davant els Tribunals. H. M. 1 PBi lwí ra mm he mw de nr i el i- ÏWll'lMEifli Cargan i Francés Dec, qoe hem vist cn "El vafvén del sí^o". un excel·lent film de misteri d aqurMa temperada que passà desipcrcebtít. Mort d'un autor Ha mort a Rockwood (Pensilvània), després d'un any de malaltia» i a l'edat de quaranu-c-ní anys. Hector Tumbull, el nom del qual stri. segurament desconegut dels aiícionats al cinema, però que té ia seva importància en aquest art. Havia estat supervisor de produccions amb Jessc ï- Lasky, productor, autor i critic teatral del "Xew York Tribune". Tumbull va deixar el periodisme l'any lpt5 per escriure arguments i obres per a les Lasky Ptoductioos. Entre ela seus primers escenaris hi La "The Cbcai** (cl frau), en el qual l'actor japonès Sessue Hayakawa fen el protagonista. -El trau" fou després iürnat novament tres vegades: Üues cn temps del cinema mut í una cn el sonor, que no ta pas molt dc temps que vam veure ací, i ha rentat com LA IMIJSIC tografia ès de Porchel, íoiògraí de "El Cafè de la Marina". La música ès de Jesús Leoz, Els intèrprets principals són : Antnnio Portago, Rusila Diaz, la coneguda estel nacional qi;f darreramrni interpretà "Se ha fugado un pre>o", i Marina Torres, que vam veure en "Agustina dc AraniSri". íilm mut. Completen el rcparíínient Ftieníanta Lorente, Alfr&l Hurlarto (Pitusin) i Leo de Córdoba. Seleccions Capitulin distribueix aq^rsla ptWIcula. que j'estrena al Knrsaal. "LA NOCHE DEL PECADO" Un Ülm en espanyol interpretat per F-mest Vilches i RUROT Pereda, dt>s actors espanyols que a Hollywood prengueren pari en dívtrtO prodíicdons parlades en cspíinyol. Completen el repartimen» Medea dc Novara i Firmu Roldsn. Hi han coHaborat UmUf Rita Montanír i tt *■ ballet orqucMra simfònica fícl ttrttfre Ma\ Urban, Orquestra Arrcntina ^Hoynï" i Orquestra Cubana *Çaiíbe".' Aquesta pellH-uIa s'estrena demà al (eatre Cova. "DIPL0MAN1AS" Un fHn enmir imçrpretat per Wfiecler i Woo^ey. una parelU de cómks de gran popularitat a Amèrica. S'estrena dfmà en el doble progra xx\% del Catalunya. "D AM AS DE LA PREN SA" L'altre íílm que del doble programa s'eslrena a| CaUlunya demà. EH mtèrptcts principals són; William LES ESTRENES DE DILLUNS "EL AOUA EN EL SUELO" Film nacional dirigit per E. V. Ardavm. segons argument i diilfg dels germans Quinlero; música dol mestre Alonso, i fotografií de Darricre i líeltran, realitiat als estudis C. li. A., de Madrid, amb sistema de so de Tohis Klang Film. Maruchi Fresno. filla del conegut carkalurísta. és la intèrpret prÍMipal, |aa> tamcnl amb Lluís Polla, Kocolau Navarro, Josep Caile Dalma i Maria Anta- y». L'estrena d'aquest (ilm té un interès més notable ptl fet de tractar-se d'un argument escrti expressament i d'haver col·laborat en ta rcalitiació clt coneguts escriptor, germaht Qaintero. Aquest íilm s'estrena al Coliseum. "SIERRA DE RONDA" Una altra producció nacional dirigida per Florian Rey, del qual hem vist "La aldea maldita", film realittït cn temps del cinema mul, un dels més acceptables dc la nostra producció. Aquest no ufilm s'ha rodat all estadis Orphea Films, de Montjuïc; la fo- Avui, a les sessions de i' jo, 6 i to nit Darreres actuacions personals de CATALINA BARCENA com a comiat del nostre públic El film seguirà al cartell una ilc Ics obres clàssiques del cinema. Va fer la guerra com a soldat, i cn tornà tinent. Va tornar a treballar amb Lasky a la Paramount, i quan aquest passà a la Fox com a productor independent, l'acompanyà. A la primavera de l'any passat, però, hagué dc deixar cl càrrec, a causa de la salut, i se n'anà al migdia dc França, d'on tornà feia dos mesns per a treballar cn i na novella. Knlre altres arRunicnts per al cinema havia escrit: "Wliv Bring Thai Up?", cornèrifa, per Moran i Mack. S'havia casat amb Blanche Lasky. germana de lesse L Lasky, i des de 1932 era vidu. Cal recordar, al costat dels artistes que representen clí papers, els que han eícrit l'obra. A casa nostra això és mes necessari que enlloc, per. què els productors sembla que es pengen que les obres neixen com a bolets mentre cs ían fotografies d'ací i d'allà. ïegtu al FANTASIO CGbpOL' ORQUESTRA PAU CASALS Tercer concert de primavera El programa del tercer concert de l'Orquestra Pau Casals fou concebut amb esplèndida generositat- En ouaUtat i cn quantitat, -aquest programa podria satisfer tots els gustos | totes les exigències, i cal considerar-lo com un programa modèlic. Per començar, la belli^sima obertura-Suite "en Jo", dc J. S. Bi£b; desprès. La Simfonia "rn do de Motart, anomenada **Júpiter", i a la tercera pan. cl poema sinitònic de Ricard Strauis "Mort i transitgnració" i la "Simfonia dels Salms", de Slravmsky. Quatre noms, quatre aiptetes ben significaííus de l'evolució de la musica» caracteritzats amb obres encertadament tríades. Les formes dc dansa, ennoblides i elevades a alta jerarquia, com a tormes musicals, amb l'art del Sran Bach; l'expressió niés excelsa de la música pura. en la Simfonia de Mozarí, una de les micorj d'aquest creador i un model insuperat d'estructura simíònica; la música de programa, ben representada per l'obra dc Ricard Strauss, e[ músic de més forta personalitat entre els epïgons del Romanticisme, i, finalment, la inquietud i rambicíó de l'hora present, rcilecl·des en la producció de Stravinsky. Una perspecíiva. «n, suraa, ia que s'oícrja amb aquest programa, plena de suggeriments interessant íssims. Parlàrem fa pocs dies de la magnilica execució de l Obertura-Suite de Bach en un concert de la nostra Orquestra, i no enj cal sinó ratiiicar l'elogi íl mestre Casal? E als seus uokaboradors per aquesta altra versió dc la mateixa obra, que en res no deimereixé de la que ja aplaudirem. També la Simfonia de Mozart fou superbameot interpretada, amb tot l'accent imperatiu \ vigoraaissim que escau al meravellós primer temps, el més inimediatament impressionant de l'obra; amb totes les exquisideses d'expressió i de matisos que demanen l'Andante i el Minuet, i amb la vivent cmbraníida que carscieriïza el final. Dd poema de Strauss "Morí i trau&iiguraciò ens en ha donat ja cl mestre Casals molt belles veríions. La del dijous passat fou també esplèndida cn tots semils, d una gran VTÇl çmotiva i vibrant de passió; l'orquestra soni tothora amb una períecta ponderació, peró amb ï'accent just en cada episodi, ben graduada en les ressonàncies misterioses del començament, que suggereixen d'uni manera magistral l"t*cena que ei compositor evoca, i ben equilibrada també cn Ics rtiés plenes expansions sonores. La "Simfonia dels Salms", de SuartiukT· f01J estrenada, com recorda ran els nostres lectors, pel propi au tor cn un recent concert de l'Asso dació dc Música "da Camera", La represa ha estat oponunissima, i hem d'agrair al mestre Casals i a l'Orícó Gracienc la tasca que s'han imposat per lal dc íer-nos escoltar una altra vedada aquesta obra. Hom veié prou com havia eííat treballada amorosiment, i tant l'orquestra com elj inteH i gent i c antaires que el me slr e Halccíls ha sabut preparar per a empreses de tanla responsabilitat, seguiren tidelment la batuta del mestre C 45*1 s i actuaren amb la rigorosa disciplina que aquesta mú?ica exigeix. KZ públic, que rebé amb ovacions toies les obres del programa, les reproduí, ben eniusiàsiiquís, després de la de Straviniky i cridà repetidament cl mestre Casals a l'estrada. Ba S. entre Jes que amb menys faqij apareixen en eU proflrames dí certs. Orquestri Pau Catal·. — Ve; * programa del concert que i; aquesta tarda al Palau de U CataU&a l'Ürquestra Píiu Caía'.j: Primera part. — Obertura