piumtnge, 27 üts maig de 1934 la nnucmiT Els premis literaris i musicals de la Generalitat Bawa que r«(ulttr«n 1a conft··feM pr«mis El Buïücii 0(ki*l de la G£nct«HUl i U icva ctiidò d'llir pgohca le* b^: de cojkoíííó deïs ïTímis rfc üttra- r.i i músici ó'mguany. cjs quals »'*sittm a les normes següent*; ^s'-ura*. Joan Oeixells, Jos^unu Foi.j.Ta i ignisj Islrsits, de 5-O(!0 pesse- ' jitrai per a ca i^cnn H tlls ; cl ?t\Kl i ui'-d 00>: iot( c'c^tubre i ç| jo de íciemhre de írtjf, : a Ics obres ira'.ra.s intdiíes çrt c% prtSíníla 3 cOtVW» íms al dia ï.l c "tcVe eíinemat. L« obres Md^/S dídri qne ssfnkl mcía^r^rstiades. M^Aft. — Els jurit>, clCfítS d'acord K )« BmcS 'ií rrcacln d'»que*lï prír. huIííb l.-r vcresi.ac durant !i jAituna a íüi-.c-.irs, caJa fiícniire J'.:r.-i:. on vfv^io ífcreia, asst: -'.ari d".^" obrf' ^ ;í cre^L:! iniüors. Les etnt oferts fjue tinpum mts vots considírtra qoe Ma tiBfftí* Ufl cu !i primera valta de l'ciecciò. Es htTVi q-iatre prüvcs més d'eleeííó r*1" ^ eiirr!::"ar una obra a cada i. :a( de nunera íiue la. segona llista kTB ^c ^"S'.rt OOmS, la tercera de tres : .-: quina dc c^í. En arribar a la c:nCpjClqi vcld, c; prcnii serà concedit, dc Itj ÍOti obfti, a la '/Jf reuneixi r"..ilo-5 dc vrtï. £n c&da vo'.ta rïeccíé jv—au rotar-M phrea íi'^e oa ho lu^in (;!:■' e;"- ]a rúlla iirccc^r.:, i cada UtaU iV>rcM cs firà per ordrt de nowferí (íí Ensn ú veredicre, e'.s Jv.:àt5 füimulí-.·r. \:r.h ada, en Ja q-ja! eMVtàrà d rí- - ce caía ralta d'c'.ecc^o, j la tara i raiHj del prcstdan dt la Comiàfiò ífí:..ra. [çtttí, — i: 1» obres prein^des són jnèditef. la GeneraJíiat lin'irà dreí pfcieror.*. s flilflr-'.cs pe', seu íOiiipl.ef ret·'·.iitt *;4 aulüri un 15 per it» cel pfodudf cr*^: ce la vc.'KÏa. Qitfirt— AïOtsW organització de's pre. 3:; CrtàstUl, JotQ/okü Folgjera, i i^ttíM Içicíieí regira çfOViíÏMïiL· Ofrtl, -.:c la Gt.itra.'íUt :io liaji r;.: uat la seva projectada organitzi' -.■■'tal d^ Patrocini de les Lictre* c*' Cinqui.— La Generalitat de Cauinny.i anvoca -jn concurs ;*r a opiir ais prefitfi niu&;c£ils ícg'Jenis : rí".i jul: Gancta" : 10.000 pessetts s D .-i srmí'C.is. "1 :c~i l'ellp Fcdre'.l" : í.000 pesant'S i j /;ra de inúíica de canari en qua--í 'íi'.iJS, per * dos ílnj a sis instru- ' 1:lt:-: lísac A^èniz" : 5.000 pefseM 1 '..r. hallet fmü?:ca d'írtjueítral per • ::;'a composició coreogrfica escenari- M Premi J. Anselm Clav**í 5^00 p«aetes a una composició de caràcter •itn· (ènic, en un lempjt. per a cort 1 ornwe*Ira, d'una dürtòn aproximada 4c quiíue minuta (no adjudicat en el conetiri pa*! prorrrgai cu l'sctiiaU roinprencnl les obres publicades o fimpltment çkocuta4f«h Aquest Concur; ïíií rí»fit per le» te^ jtients tiitti de Lttncítïfé : omda de cada exemplar que iian estat premiades en éi concur i&s de la Generalilaï dc Catalunya, L'autor n'haurà d'env-ar dos exemplars a la Elbliütçca de CaUlnnya. // I-a Generalilat podrà ícr exefular tothora les composicions premi adeí. els nSttVMritl ce les quals resíaran de U seva propietat i passaran a formar ;a:t de la Secció de Músjca de U Biblioteca de Caialu.nya, d'on no podran sortir pe cap prete.tt. Els autors podran obtenir ieí còpies que desitgin d'aquestes obres En aquest cas, sersn iacilitadrs per U Generalitat i U de&pesa anirà a càrrec del? autors que les demanin, g) Lts premií, seran adjudicats prl Consell de Govern, segons vírcdície del Jurat que serà nonienat a proposta At !à íub-Ponèncta motí cal del CoQSCll de Cultura dc ía GencralitaL Per a l'emíjsió del veredicte se seguirà el procedí meni que es consideri més d'acord amí) el criteri de1' mateix Jurat í^alifiçador. h) Eí termini de presentació de les r'nres acabft cl dia 25 d'edubre d'enguany per als premis Ptdrell, Albèniz i Ciavó. 1 de l'any per al prertïi Garreta. L'adjudicació serà íeta durant la setmana que va del 18 ai 23 de desembre delí mateixos anys, respectivamem, Barcelona. 9 de maíjí dc 193^- Kl conseller dc Cultura — ^«.'««i Detenció de dos lladres acreditats Irj il|V·fStlgiiCi"ll8 lüll L'r-tal Ue- üngut> Müi.uel Beitran i üf.ir& : Josep Ti nibu'i üiiona. Aquesi diirrcr 'u!,>ij,.i kiulf <'I EOm cft fUm. :i l'arr»! Aii!. '.- Taflii (!e ií-jS subjecics ii;!;1 : Jp.lil.OEÓ.'·. i-;.f·.·i:.ií,l-h acrcdituls de, i- ■Lrii -·r^. I'm ; r'i'. realitíaU nut, .t.íu.iíai. 1 fi d i j-c-r «J.- 1 '-i ui.l·i i:;is!i d^i círrer dc íkílm. proin6^j'í.. i caili'í, nn\ii\'nU\ien\l a miar-sen al Julpl ü denunciar el fol- La díimnciaíU vj» dir que rra cej't que ÍJagM^s lingut In iHien^íd d'eiiifíielaiiiur tlunsül í ofegf qiic ee IffCiHVíi unitMtmfïni d'iina venjança, ja qut a(]»ell;i volin treure-ia dc la cata. nivtndrei a la nit tingui lloc la segona de In ttunions de JoWlul, organitzades «rrtn de l'enqueïU oberta pel nostre ditrL en la qua) es dÏKntlr cl concepte "Nacionalisme1' i l'afganítza' ctó iaternt de Catalana. Inicia í'acte Kas«end Uates. En nn breu pirlainent justifica U prioriut del tema del nacicmallsmt català, abans 8e discutir de] cüticepíe de {'SUttí i del poder, que podia ésser l'o'ojecte d'ona altra cenversa, Descriw el tipus de srparatif-mc i dmlcrvencionisme del temps de la ^re-dicladura ; Vnw Iflcrimngen i ha^at en l'estampa d'un país carreçaï dc ca4enet yyx nn tenia altra missió al tnòn gtw deícncadenar-sí', í l'aíire en la covardia de creure uüe ïio podríem plantar cara. Actualment tant separatistes com intervencionistes creuen que, anteriorment a tot, cal un eniortiroent de la vída eoHèCtire eatalana. La resíj M-.Hlra per ella *nla. Ilí refereix a les reaíitats grnfrrs fiques i hijíòrkjiics qnc comtioncu Catalunya, i opina que si la nostra decadència nacional provingué en primer lloc per rsonj de Utaluat; en segon, per defectes de caràcter del* nostres nacíonsls, i en tercer per causes foftuítes, tal redreçament nacionaí ha de comptar amh élf factors reals de U ffeografia i de 'a història ; ha d'actitar damunt la moral nacional, i quant a les causes motivades per l'atiar, si mai arriben i són adverses, no h[ ha niés camí — tant per dignitat com per saviesa — que el dc plantar cara passi el que passi. Després de Rossend Llates. e] senyor Goïícrichs demana la parauls per replicar alguns conceptes d'articles apareguts amb moliu de k primera sessió. S'estén en llargues consideracions seï>re el to emprat, i creu que hm estat excessius. EL PARLAMENT DKL SENYOR SERRALLACH El primer de parlar é« Aníòs Serrallacli. el qual « mostra disconiormc amb algunes idees assenyalades pel senyor Rossend LUtee. Inicià cl tema del nantmaUíme pUfvM-lo sres ploiio^eí. Asirnyala aquest fíii^nnen duofista per arribar a la subaiirució. Del concepic ripid d'Espai^ya. ou mana Casirlla. a una alliberació de k-Us les nacionalitats ibèriques. At^uesta ric^i nmpo*if ió existeix en tot l'or cidnit líiropcu prr a donar llnc a mi nou i^pcrit informat per le.- nacirm* que iifiíi recobrat llurs F.stals. D'sprés de la reqaixcn^a espiritvial, quan ja comuiç» a enfarnar-se en for, ma política, cs Valentí AWníraU el que plasma per primera vegada aquella aspiració, A ell ep contraposa Pi i Margall ^mb el seu federalisme. A la Nacionalitat de Prat de la Hibj ce contraposen les campanyes dislolventí de Lerronx. Així es reaïit/a l'afebUnuJil de Castella, per una banda, i per í'aíira !a reconstrucció integral de Catalunya. d'esperar que no serà mo)i llqnyi el dia que podrem tÉt^blir unes ba^eí de nacionaUmhc integral que permetran arribar a la mdepcndéiicja. Dr&p.-éi dtl íenyor .SefraUach la úí de la paranla cl senyor Rafel Tasis i Marra. Diu que els íoncepies emesos pel que l'ha preeedit en Túi de la paraula ivam-peft el concopt* d'u* na C«Uliinya iibertL 4«mocràti«a i aaclínaíista, La missió hisiòriu d* Catalunya, en aquest» moment», é» retrobar-se com a poble i per tu» cal complir aquella misjló de Catalunya «ndms «(UQ tJnpié un temps la polifica ctatou. No cre.u possible la discussió sobre el çonceptí de Catalunya nació, car està conforme amb les idees expressades pels qui hap parlat abans. Una vedada ict el procés de la política interior catalana, oarla dc la frridiaciò dr t. alaílínya i sota quins pmtK de vi«a s'ha de col·locar cl prohttm* catili- Creu ríue cal establir Ja uir.ò dols nKtOMTiMnts h;spàni<;s i per jíxò creu cnivenient la intervenció de ]x -Dolitica catalana en la política liipííAiiica. 1-1 nacionalisme català — al comtat do la seva obra de rei erma ment interinr — fal que cstenR-j; la seva iniluéucia a )a «ran Cata-ltinya per tal d'assolir el seu retrobament. No creu en el triomf de rabsolutisme i creu en ets mclíxies liberals. Hi ha ducs breus intervencions de Grau i TarraRÓ, a favor d'un socialisme nacional caialà. Giné» advoca per una obra de cultura interior. Intervé Vergés per replicar, sobretot, e! parlament de Serrallach. Par" U, naturalment, com a nacionalista i demòcrata sense que esl:>ui conforme amb certes actuacions democràtiques que no caj esmentar. Creu que la poaició crítica d< Serrallach és feble perquè és un sistema d idees nacionalistes. Remarca que amb aquesta critica no ej considera que el iMc:at deís Pircaeus no és solanient una fase de la lluita entre Casidfa i Catalunya, sinó de Catalunya amb tota una orgartitaaci^ europea. Prcçisatiwn aquesta equivocació creu que continua prodoroínant ea els grups separaüs'-es. on al costat d'una doctrina nacional pel recobrament català 00 ei Troba una dfretrina per la posífíó de Catalunya a Europa. Si Catàlunya íoí independenf iroliarla hosïi:I:.tzada per tres costats dlfereais! hatlrii de fortificar-se per cotite:iir Cistella, hauria de pactar, det'ersar-ií de Krança i eçtar-a ofcfigada a ícr imi política de p/es!:ci 3. la MeditcrríL-.iia. En aquest moment aquesta ijolitica seria catastròfica i es mostra partidari de l'inlervencionisme i de la renacinnaMizacíó dc Catalunya des d'un punt de vista tlispànic. Creu que Ufia vecada ac^nfc^uida aquesta obra, ttf taamptei del? reèobraitierò ^a civ·jnals a Europ*- itTiii de l'encielnpe dl's me i !a revolució, mostren que eh cajnins més insospitats a'oíereixen. Cita l'exemple d'Hongria que pa?5à del duí/isme a la indopendència pc) iot de la guerra. tl·lkarvf, finalment, el senyor Cai:tvcll flïamón^, CMndia!^ Dret. Comertía dient que lex í'ha dit amb motiu Je disc;;t:r-se el s-t-^arati^me entre els oradors. El company SçrraDacli. e?pec:ajn!tfnt, n'ha fer una admirable tesscnva de sifiafió històrica des d'un pnn; de vista teòric, i no cal tornar í-obre això. Recordant el que el separatisme ha estat fins ara, constata com només ej. tracta d'una tàctica dereacciò enfront de] problema j que acabarà allí on comenci la solució. Kl s·eparitísnie d'abans era el dels llacets, íolklore 1 ilr-ralesc, de plany, perfectament inútil i Masmable. Altrament, no creu e:i cap exclusivisme. Tots el* camins poden ésser bons: igualment, si s'escau, ít-nt viatges a Madrid com imb actiiudii negatives pot treballar-se pel catalanisme. La qüestió és assenyalar ara exactament quin camí convé tn ch moments immcdíais. Rebutja el mol separatista per coníusionaTj. Xo cí tracta dc separar-se d'Hspauya, aus de desiroir Espanya. I up voldria Oir ^airp una Catalunya particularisia i balcànica. La llibcruí ca; ccr-car-la ünicameiU per realiuar una gran empresa comuna dt tots els catalans i per a servir preocupacions umvcr&als. No s'hauria de dir "nosaltres sols", sinó nosaltres acompanyats pel món. Per nosaltres', hens aci per qué, tot i f-v-ícr nac-onalista integral, no pot adherir-se incondicionalmení a determinada visió anacrònica d'algnns que així s'anomenen des d'organitzacions patriòtiques. El problema d'escatir si Catalunya ha dc limitar-se al Principat, amliar&e a la Catalunya Gran o mes enllà (-s secundari; importa ara com ara l'afirmació nacional i després vindrà l'hora de l'expansió. Concretament sobre el qne aljiú lu dit d'occítanúme íeí refereix al parlament del senj-or Tamisí, acceptarà tjue una part ni és lingüísticament catalana, però una altra part ens fou robada pels francesos. Existeix una situació legal aliena a Catalunya, Es una contradicció acceptar cl fet nacionalista i el dret vij^ní. L'Estat espanyol s'ha visi ohligat a organitzar-se d'una altra maíicra. L'Estaíut de la reí?ii> autònoma é*, un afer d'admimítració en el qual no lu f/iíeri ínjçut el pc^Mr català. Fou sostinguda pel senyor Hnrtado a Ifs Constituent» la tmí pactista liberal, ]teFÒ ni aquesta fon acceptada, tot i c\ seu caire pimargallià. Catalunya, d'acord amb la Constitució del 3'és la teumó dc quatre provincics. Tothom va contra elles, però els estalutvstes saben prou bé que mai no podran de>í*r-le?. Obnerva com la ralalamt^t exigeix unitat i no desccnirilítíació dc serveis. Rernrda enm l'Aiana i Gil Roblfj són les dues carc* d una mateixa medalla. ïoi aijtò es deriva de) íet que n'hi ha hagut ni n'hi hk de política pai,ioiialist4. El nacionalisme envaeix la vida catalana de la passada centúria ençà a poc a poc, Moviment Utetari, procés de l'iudustrfalisme fa bri I. assaigs dcictrinaU, etc, girtn eniorn d'una politïra ideológicaniení diver*a. Primerament foren les ciussen cohiervado^ts lei aprofitador*» d'anue^t niK'iabarrcif. La Lliga no cpea el ca. talanismt, ftri t'cnearfUt< Dasprci cníri cn effína la patfu b^gesfa, ( darrerament àdh^c a'cBcaSircn els nhr»fiitts d* teu mein ipib finalitats ttoiqifcp d'agiticiò, h»f dDnp, una poKtica dels íntcrt^soi en joc srrvlnt-M 4ef c^talantsitic. pis raacrionaris. «Is rtem^erates, els avaiKAt*. iots plegatl especulen amb una torça poderoia que als barra el pas- Particularment ala actual» polític no aòn catalanUtta de grat, tifi^ per forca. Aquest H tl fenomen: que a Catalunya iota doctrina qua aspiri a l'efieicia ncecsalta pintar la façana amb sentiments catalanistes. La iov*ntut que puja rebutja tqvéttl immoralitat de l'escambell català niMa. Demana una política purament i exclusivament de] catalanisme. I en una política així primer de tot cal tenir li raó, però no n'hi ha prou, tanmateix. El dret no és la força, com deia RGüsaeau, ans l'instrument de li força. Els liberals són un obstacle per a U superació del catalanisme. Cal— diu-— íclambé tenir l'estaca. fL'na part de l'auditori aplaudeix: ! 'altra fa signes de deíaprovadó. Com que els' rumors augmenten, Canivell j'adreía als desfontents-' ;Veieu com en e) fons tampoc no pn sou de liberals v^salirí??) Dc manera que *s indispensable imposar-se. vincer. Una política així només ts possible per un moviment dc masses i autoritari. Els anomenats separatistes reincideixen sovint en la falla dels intcrvencionísíe! íjuan Hesiígen la independència de Catalunya sense preocupar-íç dt corTl l'Eílat català. Tant se'U en dóna de dretes o esquerres, tot i admetre la classificació, però en dir-se scparattíte* ja estan satisfets. ï així es fa impossible anar endavant. Cal donar wn contingut ideològic profund i definit al formalisme patriòtic actual. Fórsim autonomistes, fóssim separatistes ni una solució b-anea, negra o vermella dels probJeme*. mourà fot un poble. Cal una solució estrictament catalana —retreu el cas de la Llei de Conreus— i incompatible amb tota altra. De passada al·ludeixen el problema religiós des d'una posició nacionalista. Pot haver-hi una compatibilitat amb el raiolicjfme si aquest porta a les seves darreres conseqüències la incipient escola teològica catalana. Interessa revaloritzar el lullisme i àdhuc podria arribar una oportunitat per la Hiparviologra del íenyor Pujols (en lo irònic). El senyor Grau, que j"ha declarat marxista, hi fixat condicions al seu citalanisme. Heus ací un exemple, N'o pot haver-hi catabnisme amb condiciona. Cal aclarir una mica, per la relació que lé amb el lema d'avui, el concepte que sorgeix durant tota la nit reiteradament. í que fa por. semh'a, a molts dels oienli. Al·ludeix e\ (cúritnie. Pel» procediments, de violència no es pot definir el feixisme. La Dictadura cs un concepte accidental d'squest. fÍ\ els escamots sór; feixistes, ni els més exaltats antireixiftes.. naturalment. I pels procediments, potser, llur violència democràtica no en ïrohcs de pariona. Fer casualitat porta fl dissertant un número de la revista "Lu" del mateix divendres a U butxaca, i llegeix una part dc! discurs dc Dèat al Concrès neo- socialista írancè* on s'a?segnra que el mot nació té avui dia mes virtut revolucionària que tots els nv-ts dc classe- Jo també sóc soci.ïlis(a. però d'aquests. Eidel a Hegcl. el veritable mesue. Perquè el marxisme ortodox és jníostenïble. Hi ha un Marx mes o menys alemany. Si no vol dir res la piïria, i per que parlar-nc? Tot nacionalista serà cuemic del capitalisme que xucla de la pàtria, però per a ell la lluita de classes-' com s'entén vulgarment — és un crim. El concepte de praletari perto. arreu é substitut pel de treballador. I un patriota és un trebal'ador que no vol dc cap manera aquest estat liberal que ens llart^a els uns contra els altres violentament, oblidant que som germans. Els let^ econòmics son deci' f-ui en la Juitòm. Però la idea gpverna els ítls. Contra una concepció materialista dels de dalt i dels de bai* cai opoíar-'ni una missió moral de la nació. 4I quina és la jiiíssíò de la nació catalana? El que fou és un antecedent, però no prejutia res. Car* com deia Denan. la nació es allò que vo^tm que sif;ui, una voíuuut en potencií. I Catalunya cs troba en una Europa a punt de uaiiMOnnació radical i, per tant. en ipolt de perill. Procura fer veure la necessitat d'entaular relacions enrete? amb Itàlia per al domini de la McrJiicrrània i acomplir el papir imperial de Konia,- Assenyala l'errada dels francòfiU i l'eiperanca de la desfeta de la França, ta potència de Ja qual no pot fer cap bé a Catalunya. Dintre aquella República les doctrines de la Revolució francesa estan en crisi. Anomena Rússia, Alemanya i Itàlia com a poJjL'í joves. I nosaltres? Espanya va cap a la posta. El 14 d'abril, si jo Íoí espanyol, el ploraria imh llàgrimes dc sang. El període rotistiturioiial de Càdíz s'ha clos. Catalunya, un v-np íraca?f{ l'auíonomia. la quRl, per ta deficiència del& traspassos i la política idiota de Ma drid. no podrà salvar-se, tindrà, camp per a córrer. No es tracta d'imitar cap novetat estrangera, de snobisnie. Hiller i Mussolini coneixen molt bé els peoblcmes del món nou, però a nosaltres ens pertoca conèixer "per nosaltres mateiïos" el* destins de Citaiunya. Acaba la seva dissertseió — eseurçada a requeriment del senyor \'erí?cs, per mor dr l'avançat de l'hoti'excitant la novella generació per a aquesta ti^ca. consistent a fer uma CaíaJírnya capdavantera entre els nobles retrtorí. d'Europa i en ilcírns.* de la cjvilitíaciïS d'Occident. Peaprés d'una breu intervenció del senyor Beroi^t f Tteguetei^ ^ne l'adheríix a Iti pafaulti d* Tasis, proposa la unió ratalaniit| per al dev vetllamani nacional Se mspentn els dtbatt. L« prèalma rtijpió llq^rà Uoe on Is dM;\ que s'xvisar^ HpòtlithaMeAt. La vaga de coDtfamestm Després do lu reunions Infruotuw·· d'ahir, s'eipert que ta tetmana entrant s'arribi a un acord A conseqüència d'aqticít cfinfUctc s'ban viít obligats 4 deixar dc treballar i^tú obrers de la fibrica del ícflyor Bertran i Setra, de Manresa, i 440 d'una altra fàbrica d'aquel·la ciutat. A la conselleria del Treball cs reheríü ahir diverioj telegrameí anunciant la parahtaació de ieines en altres íabnques. Al migdia acudiren a ïa co^scüerií del Treball els rcprtsentanu de fa Federació Paíronal deí ra.'a i cís dels cuíiirsificstres. Quvi es reuniren, íc-ïí :a presider.cia qcl conseller del TrebiU, cziiyor Barrera, ja eren d >s Qvarïa d uxt La reunió va aiabar-it a ics qtHEtri «Ic ta tarda. £1 senyor Barrera no ieu cap nianiicsuàció ah ptriüdisits rtierc^i que havien traçut en la dua fcuiic-. bembla, però, que cada una, de les re< presentacions ii^à la seva respectiva posició i que el csil·ldltf del Tre^ai; uiNità a començar una conversa per t-i de trobar una iórmuia que resoiguo el conaicte. A les quatre la reunió va ésser sus pesa per anar a dinar. No hi hay-^é acord. Tot 1 això. hi havia la impressió que Ja reumò i havia dcícabdelht en un sentit iavorablc a ïa íolucií^. Els comissionats, ptr la seva ba.iii, també s abstingué ren de ifr marJicjzaetoat concretes. Digueren únicament que tornarien a reunír-se a mitja tarda peí ul de veure v seria possible arranjar la qüestió la mateixa nit. A do» quarts de set de la tarda tornaren t reunir-se els representants dels patrons í dels contramesire». Eli primers mantingueren llurs punts de vista ja coneguis, segons els qua;s els obrers havien de eiimençar per reprendre el treball, i immediatament dejpréj cntrèiiot en ncgoúidcQf iótne la qüestió del retir i ia invalidesa, que ha estat l'origen de: on/iicle. Els obrers nu s'hi avingueien. La reunió s'acabà prop dt onze. No hi hai,Tuc, donci. acord. Ami tot. no ts pot és*er pesàmiista. ans al conirari; probablement seran represos les reunions el dilluns vinent, i es trobarà una solució. Cal fer jxraarcar que en les dues teur.ioni celebrades ahir hi hagué un taferjt de transigència per yart uc toti. LA NOTA DEL "RADIUM" TAMBÉ EN CASTELLÀ "Cominúa nuestro confïicto e^ et mismo tsxado. Todus nuestroj ahliadüs mantienen íinnemente y D9q entusiasmo aosoluto nuesïraï rcivliítiicaciones. Por conducto de nuestraj comarcas nos enicramos de íabricas y nus ial>ritas que sc parahzan en forma toial; çn otras, la deiorganizacion dd trabajo aumenu carda dia, Sabemos que esto en et úrden industrial significa ruina. La Patronal se niega sistematicamenïe a eutabiar las negociaciones coiiducentes a ía solución de] coniheto. La Patronal parece obedeccr 3 una consigna. ^Cu.ili' ; Ej ' lokaut'' Xada podenios afirmar. En cambio es notorio su des» de llegar a una paralnacion total dc la induflria texiil y sus derivades i asi como de que se no$ coloquc en li iltgaiidad, ^Con que ítn? ^Accederàn las antoridades a sus deseos? Es de presumir que de l'egarse a una paralíiacíon total dc la indústria aucederà un problema dc crdtn púbics y en estos momentos la Patronal íiabrà logrado sus propóiitos de icpresi^n. Decíamos ayer que ibamos a reanudar las itegociacioncs y que la opinion úebia seguir *"L iiurso y ju^^jr. Asi. pues, ínaniïesiainos que nos presenta mos ei: la Consejeria dc Trabajo bien mv.iresionados, y cuaudo esperàbamos ser careados con los patronos sc nos manifesto que nos retirisem^t puci ïe nua IUmaría por la (arde. Eíte Com:té de hue1.ga hi permanetido reunído icvio cl d.a dc hoy, esperando ser rcqcicridoí, y constí; que en modo alguno es apremiïnte nuestra siíuacion y si compacta y íirme nuestra discipliíia; pero imes;vai cíTacieriïlicas son >■ seran siempre la serifílad y el buen «midó; y junto con ésle, el dtseo de llepar a una so.miiíóu del actual couílicto, " El Comitè acaba recomauam que els associats s'atçnfcuin exclusivament a U*> seves instruccions. del ?mkmm cotdà El senyw CitiNm pirla amb alt prtwNitst Els ptnoiiíits qu« f»n infovmarió a la Genei·liUt nladsran ahir al migdia >t president Oci Parlíimenl Calalft, senyor Caüsnov^s, el qiiíl v« psrlar-lns de Iís Irisqu^s que cmprendi-i la Cocnbra en aquesta ppvi etapa parlaiiionlina. Dig'ií el senyor Casanovas tint immdlialamer;! cn sfl(mi>(P^n a les uelibéraciúus d« la Uimbra tl nou pressupost, rar.iíprf·icc·» eliré uüa vegada me^ quí itçoftt ittfiistents manif·Mai·i·ins íiels in'i·ri'ssal», la retjrada r,'i í'ha produí! per cap inntm parlameiilari. — íeri rnilt llarea aquíst* efapa purlamerlàrfa? — Ern semh'a que n'hi havirlv per un parell de mtsos — digui. ! ade seguit s'acomiadà delí iníormadors. L'atracament de ia senyora Lafullo El Jutjat miraero 11. qne !nsinicis el sumari amb motiu d« l'alrMajnent a ta senyera Latuilt, eftiguí ahir a la tarda al lloo 'jit fou trobada iquesta se-i nyora fense sentils. I n delí del alls que provi de fopiprovar el julea fou si la lesid a eoatütlí qua pres«nlsva la íenyora Lafulla a la regià occipital era po*çibíe qu* poguda iiaver-so-la produïda ella mateixa. Aquesl extrem no va poder iíSít cfimprova!. El .iutíre rebé aixi maleút diverlCí dei·laraoions, sobre les qnils ca manté una reserva abí.Mula, ja (jl^o. sesoní sembla, d^l vesv.llat qne se'n lre^u\ de. p·'·ii la resolució que pugui prendre. .\1 Jutjat ha «tal presentada un.i ceri il'iiMcïd de la quantilal robildu. la qual puja Ü5.7j0 píssele&. a rad de 05.750 pessetes que havien (Jrsser dipositades, feeons la rarta de pagiímenl. al Bano. i la resta, 30.000 paaaítes, de beneficií, la| com disposa la llei. A uvis s'hi acompanya una altra ctrliíicatió de les inspeccions quó tols els mesos sín efectuades a les administracions de loteries, per lal de demostrat que lol eslava en regla. L' amor es ori Un promès roba 350 pessetes a la xiocta I.íj ^rnyitretti Dolois Pelia, dc 37 anyí. va enlanlHi' lelacions mnli nn iudiíiilu. Alni' a In liii'dü ;iqiifil la civivirlí; .i j^.-íí·j.tr pí-l Parr. l'.n arribur a nn indret i^dilai'i, pi\'p Jel i'arfatneïU cahili'i. i ell li'jipiíA un alai- aïllat ■ le iïidi·^ia. ï tfd eia Vídi'i" eM'-u*(■«'■llur el piiríatili'iiedes dc l·i >r\.i projuosa. ilms tlel qu.il. >e^.'ns il^irt. esltiv:i í-eg'!!' que hi htwla caries i ;"itlhllc fi'lp'ffi'a fil'* do ri- ^.'ils M'US. I,a Mcota Ij \« llimar vl porlamnnddes perqnd cs fes càrrec del que tii litivin dnitu-, l'I jmi premts ho iéw ;tm. i i-.ui\cij. fill ja que no lli hii\i;i ics ili 1 que es penf-uv» i que cl íoi i palir lanl, es calmi. A| cap uc pol'» estona, prelextnnl ni-ii mccesMlnt pevciiii>l(>na, s'.illnnv,\. ilespnís de dir .i IVims .juc fes la íiinrci' d>.sjierar-|o només nn m.iiiii·iil. que ioinaria tot .•.■.·~iii( I.a iiida \;i csfici-iir-lo prup ííc duet» Uoreti i en vrure qnc. n" liirnaMi se lï acudi de registrar ol piiidiiiioiii·deti i hj Ir.ibà a íaiIsr .tAP peí.sBies qne hi poriavn. Alesb. roí s'ailniià de In *iiicei iIní ili' l'nlVcle rtrl sou promès i tm.i a tleuuiMiar cl fet a la policia. dc f lepuers Aproven unw conclusions i apugen el preu del pa A la Penya Kisj-nm se celebri l'assemlil»» coitv·icatla pei Sindicat Prftfesíiiina! d'Industrials l'Ii·qc.·r,. i la J,!ii;a Imluslrial da Flequer. Foren apeovadeí. per aolamaci". Ics lmiicI'.isíoiis sejLiculs: Primera. Que amh l'objeole que in cs rct'rcdru'ix! ïa qtiestio qui lanls perjnritcis ha ocasional ala inttoMriaU lioqu··vs de Barceló-, na, i tenint e:i compte qu4 nn ès tii.alital del Govern de la Generalitat ric Catalunya la de legis.u- ,-i'l·ic la fivncii- dels pj-eus ili-l i il'' U íaruia, que ís cuudiciií indispensable per a poder Kitcj'i en cu la taxa Je| preu del pa. el ii ocrn de la dencraliíal de C/i i. -llunya far, ..■omplir Osl rlclaiucnl. amb la finalilal Indicada, l'oidic eslablarla per la ínbf .-cretaria dv^l niíttíaleri d'Aïticultnra del ;S de desembre df l'JSH, en la qual fixa la ma iier.i de laxar cl pien ilcl de la mat rua f.irma que és posç iü cn pràclicu coda mes la que fa refeivncia o la Inis dol preu ric la farina, Scl:.-.!.;!. ijnc amb l'obiocte que l.i tai ina que per a la fabrlcacic del pa adquireixin ela induslrir. > flequers de Rarccluim iíh^u! I > les Im graranlies eiíïiblfs. ei Onvern de la Gcnsraü/ai d« Cni.jluuya oixlsiii el compliment de 1.^ dispOjíicioii.N que amh aquest íi íé dit posades el ininiMrft J'Agncnltuca. les quals estableixen [ea condicicns de sliiten, etc, de la fauna. ^ Tercera. Protestar dnvatll el .■.enyor Comorera de l'eslablImeiU ■ U' la classe de pa de quilo rodí. pevqu.j perjudica enovmoment «la indu.-lruls flequers i psrtlcularmeul els de les banlades ebreres. Tol i això. ahir »ls indutlrl·ls flequera apuja»» al pa en olno cèntims el quilo.