Any 56.— Núm. 18^63— Pren: 15 cènting ABONAMENTS Rvmoi» M* » ... ... „ , ,„t v ctwu» i ttmurh d* ta ft·púMta, MM cocwcftl poil·l, li ... ... „, .„ àtlre» nlm. 14. „„,„... DUU S-AVISOd I ROTICtU AKOKClí I RECLAMA ftOOtrS TABim r·Ti;.·i.;ou« D I in art», 5 de ftmy tiidi, ès opan^ recordar que existtix !a d"iinp;amar-^i d s-istema pruporc:ov.kl çn mart na íi'tlcccioní, dacord an:h les ex^^tciu « la realitat caUlana del aVffKBL , No IfUrmi ccrTament, els perills i els KKWJveiiíetiij d'iqQCït cifuau» i co:n, KÇúnj í;í:íii .ugui l eíiai de] pais. po: dcicrminar uns ctmp'.cxiò nia!altí>sa dels pwfoiiMBtt i cerpor^cionj que resu'.lin ma^ía triii\atí i 5eii?c col·iíisk'n;ia. Però tqMCft incoí: vemem, enorme en pa:50( or; cl uiib es tOfiUm garebe apib l'nidiviàu, una saturació, gz-rebé dir.em m* p::irci3cciü de la {ülïura poiiiica, DQ poi donar-se a casa noítra, on I« lefifièiicíc; encara s'apJc8utn en dos sentits d'ima manera molt decisiva. Nontés un rtgïfB absurd de majoria i mifloria úniques podria degenerar la nostra vkia pública en divisió interna dç partits que, dq podent èïser mé* tjue congïotnçTai5 de geni diversa de caràcter, encara que imiiornw de tendència, s'nan d'agrupar al carrer, per ;*xler penetrar dins Varea parlamentaria, í sov;nr es dóna el cas íjue, junyilí per força dirs les corporacionf, esbrai>'en pica baralles a !a via pública, amb erident perjudici de tois pïegats. En canvi amb la rcpTcs·cr.tació proporçioOMÍ, és dins el Parlament, la corporacïòf que es coordinen els grups diversos. Llurs cvol^cicns son parlamentàries, i no lian dc mancar a les Ueis ce la conveniència del país per cap de les consideracions forçosament demagògiques a qui íatalment co:ïdutÍx la poOtkl exclusivame:-.! íoriada per carrers i places. Ni les discrepàncies representen çuerres, ni la coordinacions fión í&rçades i mes duradores del que convingui. I, mirant de cara a la vida dc cada partit, la repr«*maci6 proporcional ptrratt que els programes $iguifl més sincers i mò concisos i la vida col'ectiva menys enfarfegada i vacil·lant. I això té una suma importància en tina :çrra novençana com Catalunya, on, bon» o dolents, els -p·rrit· *én h» fàrtrjpti CïCüles de ciutadania que existeixen i de llur vida depèn la moral política i cii^adana del conjunt del poble. I sí «se una períecta sa'ut en aquest sentit, no serà mai possible de crear una pàlría ç'ie signifiqui un perfecriorviment apreciable, ní una reaíitracló contínua de les ambicions que justifiquen la seva vfàmtat d'ésser, contta tots els seus enemics ce dins í de fora. Uns segrestadors-chs d'ells vesfíls de guàrdies d'ossahs'apoderen d'ei fabricant Lí «1 emanem 500.000 Avui volen sortir els autobusos Torner Avuí scir.Ma ();:c és cl Gil MOUeI pel Mnyof Torner i els seus per posar cn cfrcubcid e!s :an: jscs autobusos. Ahir h^1. U d arr;bir a liarceloi:a i', str.ycr \ iCi-ir^ però 7.0 se'; va veure. 1C!í coiperti VJU) iirrJtKlfi Si n cc ia Íomua, dc Hii'iao, tic crlor v^rd fúsC, amA el ï: ïtre {rii i véCs, wC\i Semblants als qm -a tuüa Ro;a posi en circulació ftbaiw c'arribar-ïi tb tic bt iínia del ParüM, Lej í^atS r,ne velen pnor ca círcul?.::.) tÓB !c> ':c Sants - Pobfc Xoa, Port F-'anc - pn&saott i ria>;a d'tspanva - Sant An-íren i Verdun. P.5 diu ^ik cií. atu àtfíQi a:iirsn protteiU ï, c» nsítrer m. It trjnMÍKea, K^tsfet Vic la que deeprea «on Dilluns, a dos quarts de cinc d« la matinada, dos desconeguts llogaren çl taxi número SS^M. ptopietat de Joan Ros, que conAieix tm altre xofer, perquè els portés a Badalona. En un carrer d'aquell» ciutat puiaren al cotxe dos desconegut» mís. Aleshores digueren al sofer que e's portés a la Conreria, on trobaren im ^Itrr individu. Llavors es tfigiteren Tes pistoles i obligien el xofer a dei* xar el volant. U robaren tot* Ié dornfoeBueïd de l'auto, la gabardina i la í:orra. L'n dels desconeguts es posà al votaot i guià el cotxe fins prop de la Conrcria. Baixaren a una cova. on licarciT el xofer i li taparen els uUa amb un mocador. Al cap d'unci hores se'l pogué treure, i es trobà amb dos Fubjecíes, els quals es trobaven a l'entrada de la cova, amb les pistoles a la mà, per tal d'evitar que se n'anéa. Li digueren que no s'espaníés, puix que no li havia dc passar res; que tingués paciència, que li tornarien lauto i fins lí donarien diners perquè se'n comprés un altre. Després d'unes hores hi foren con* duiíï dos presoners més, els quals no creuaren un sol mot amb el xofer jins a la una de la tarda, quan els que elí vigilaven te n^anaren, després d ordenar-ios que no et moguessin dc dins de la cova fínt a les tres i que en sorífr-ne no diguessin res a ningú del qtie el* havia succeït Va passar una hora. Aleshores a'atrevíren a sortí- de la cova. En no veure ningú, decidiren apar-se'n a Barcelona, amb Dfl auto de lloguer, puix que encara tenien diners per a pagar-lo. Aleshores digueren al xofer que havien estat víctimes d'un segrestament I fi explicaren el que els havia succeït. A les set del matí, ta] com té per costum tots els dies feiners, el senyor Josep Creus i Vila, propi riari de la fàbrica de teixits Successora dt FHficecc Vila. Ja qual està inftaHada d li carretera de la Verntda, aúmero 214, es dirigia a la dita fàbrica amb el seu auto, marca Fiat, número 48596, acompanyat del seu fill Josep Creus i Pàmies i dej xoiir Gaietà Carvajal. En arribar Tauto al carrer de Puigcerdà, des d'on ja es vçu la fàbrica, se'ls interposà un taxí, que era el que fou roba: al xofer Vicent; Sa' Ics. D'aquest darrer cotxe baixaren dos individu* vestits de guàrdiïi d'astíA\t e'.s quals oblidaren el senyor Creus a parar el seu colse. Dc momeiu va creure que anaven a requisar-l'iii, i demanà als guàrdies que el deixessin anar fins a la fàbrica i un cop allí els el lliuraria. Es trobava tan a prop de la fàbrica que cl gos els veit í IDadrà durant una estona. Efcs dúí giiài»d:cs li dieucren que no li- podien accedir. Aleshores íeren un senyal a un dels individus que anava a dins dtl tasi, el qual en soní i obligà el xoter a entrar a l'iníerior del cotxe. Un dels suposats t:uàrd:c; va a^cure's riaintiní th genolls del senyor Creus. L'allre desconegut agaíà cl volant i prengué la d^recciíi de Santa Coloma. Dura ut cl trajecte foren seguits pel taxi. l'na infinitat dc rtgifat van e^tar a punt de bolcar, [ una dc lís vegades, trobant-se ja a la carretera de la fnnrcria, si no íiagucssin topat amb un füat s'bauricn estimbM. Adonanl-se eís que araven al laxi t|lK el qui guiava l'auto del senyor Creus ho feia molt malamem. un dV!U s'hi traslladà i agaíà cl volant. U aifuesia manera arribaren a la cova, on nb.'-carrn a baixar de] coixe cl ÍÍH Or] senyor Creus i cl xofer. L'u co^ a dins, el íül del senyor Am r—mi 100.000 Cínerra del Río a la 4í€a^a del Pneblo^ "... nosaltres» qti vokm i'eagtcú de la Rïpúbhca ben Kmpb ptrqiri hl vinguin tcti *U fide?G. «ns craaafoc ma^m cn guardians d» la pnreia republicana, per tal qiH 33 litiguin m u-;ar-!a clt jnmadúisnta 4el uiiapl.c.n iDct TmW Oficial") Creus es. posà instintivament les mani a 1a butxaca. Un del* guardians l'amenaçà amb la pistola potant-Ia-hi a Tesqneoa i díent-U que dispararia si de cas es tornava a posar les mans a la batxaca. No «errí de res qw diguessin que tenisa fred. El^. privaren, àdhuc, que es passegessin per la cova, dins la qual feia molt de fred i estava plena de rates molt grosses. L'sulo del senyor Creus, amb aquest senyor a dins ï altres, es dirigí cap a Barcelona passant per Horta, on Vobllgiren a baixar i a entrar en un estanc per telefonar a la fàbrica dient W no passessin ànsia, ja que afers particulars li impedien d'arribsr allí. EI senyor Creus anava acompanyat de dos dels seus segrestadors, Durant el viaíge. apuntaní-lo amb els revAlvers i estant custodiat pels del taxi. proposaren que firmés un xec de joo.000 pessetes per tal d'aconseguir la seva llibertat. EI segrestat s'hi oposà i els (eu veure que entre tols els bancs on tenia compte corrent no arribava a tal quantitat í a més que una suma de tanta importància cridaria Tatenciò. ja que els bancs no estann acostumsti que fos treta d'dn sol rop. Regatejaren i convingueren que donarií roo.000 pessetes. La firma dfí xec es faria a casa del senyor Creut, Alí-Bey, it, on es qnediHen dos dels segrestadors viçilant la casa i ell tancat en una babïtaeíi fins que aconseguissin els diners. Eïs desconeguts amenaçaren el senyor Creus amb mitar e! seu fill i el xofer, els quals tenien segrestats, si parlava o feia cap senyal. L'auto del senyor Creus es Jirigi al seu domicili. ï en passar pel carrer de Bailén va do"ar !a casualitat que el^xofcr d« la fàbrica, ej qual contfnï» el camió, en veure el ce»xc del «o ty-tnefpal wrgué que Hiavien robat Aquest xofer s'anomtna Joan SaJa, Kl xofer va cridar, i els atracadors, adonant-sen obligareu el senyor Cteus a què Ji ies un senyal donanMi a entendre que no succeïa res d'important. \ cient com el xüier Sales seguia por* seguint l'auio, decidireu que el »cn>or Oeus el crides i el i» euirar a l aülv. El xofer ho féu, i es trobà amb ell atracadors, els quals l'amenaçaren amb le* pistoles, íent-Jo estar quiet. Sembla que cis atracadura començaren a tci^r b sensació que l'atracameiíï omençava a complicar-se, i decidiren deixar-ho currer, aconicnunt-sc amb apo^crar-se de la cartera del «enyor Creus, cn la qual hí tüvia unes pes' setes. hn arribar a Horta, obligaren el senyor Cteus, així com el seu xoter, a auando:iar-:o( 1 alesliorcs cJs atracadors desaparegueren, EI senyor Creus llogà un taxis, i se n'anà a denunciar el íe( a la pylicia. Això mateix van fer cl seu iill i l'altrc xofer a la delegació del Xord, i el xofer del laxi a la de l'Hospual. Com sigui que de ics declaracions fetes pels segrestats es deduí quclcum que podia contribuir a aclarir els íeis, uns agents dc policia anaren a la fàbrica a practicar una iniotmació. Resulta que luts els treballadors hi havien cnirat normal ment. A la fàbrica del senyor Creus no hi ha cap coníltcïe. Se sospitava que un individu que iou acomiadat ía uns quants mesos hi pogués haver pres paït. Es demostrà que el dit individu havia sortit dc casa seva a les deu del matí, j que, per cant, no hi havia pogut intervenir, íil taxí robat fou trobat a la carretera du Santa Coloma, i conduït a la Comissaria d'Ordre Públic, on es prengüeren les marques dactilars, per tal de veure si es podia descobrir quelcom de referent als qui hi havien mutilat i l'havien guiat. El cotxe del senyor Creus fou trobat, també, a Horta abandonat, i hj trobaren un ritlc modern amb una gran quantitat de municions. El cutxe tenia una pc»»f al motor, 1, demés, el número d'aquest de la part dataniera estava arrencat. El senyor Creus digué que en l'autn bí havia un altre rifle i que els uniformes dels guàrdies d'assalt íoren llançats a la carretera, però que no »abía on. Després d'ínvestigficions fou sabut que a mitja nit foren trobades les guerreres j les polsines que portaven els qni anaven disfreï?ats de guàrdies dc seRuretat. Aquestes penyores són antigues t mn][ usades. Tots els seRrestadors parlaven en cas^tllà, i eren jove*, CU q« estigueren de guardians a la cova de la carretera de la Conreria, a dos quarts d'oiue del matí. començaren a donar mostres de iran DCTTÍOMlat i uns a altres es preguníaven si havia fracassat el cop; com sigui que e| senyor Creui, fill, tenia un rellotge de polsera, sovint li demanaven quina hoia era. Durant la nit passada la policia féu invejtjgacions pels yoltants dé BarceImts, per tat de deacobrir els autws d'aquest lesrcsUntent, ;a que es ti U convicciA que sAn deu ets qyf fòrms»ven aquesta banda, E! iutft, després d'hiver prea declaració ai xofer def taxí. no va quedar convençut det tot dc h se»* ínnofènHi ordenà la seva 'HemíA, MwBienatgre » Royo TlllanoTa La presidència del banquet (T'home natge nacional >r a Rojro Viüanova. Hom hi reconeix eh •enyor, Beiu-vente, un deia germans Quintno i Eduard Marquina, autora taatrat» que solen representar sovint let leve* obrat a Catalunya L'actitud del senyor Samper contra Jlatalunya Dimiteix el president de la Comlssld Mixta de traspassos, senyor Puig d'Asprer, i es dóna de baixa del partit radical 53 detencions . La policia sorprèn una reunió clandestina de la F. A. i. El p^íat diumenge, a les sis del ma1.!, le^ joventuts llibcnàries de Catal-^a afWadel a la K A. I. hav;c;i dt célebrar un Congres regional als voltants d ííorta, al iltx- conegut pel "J'orat ét\ Vçnt darrera d'UM dtDnttDfl d'aqueUl barriada. Naturalment, abans circularen' les ordres clandestines per a teiçbrar-lo. Dissabte a la nit, en efecte, còmo* taren d'arribar molts çMefUt de diversos pobles. La policia, que iio iahia, els esperà a les diverses estacions dels trens, i a mesura que anaven baixa:1! del tren «Is anava detenint. A les estacions hj havia afiliats dc Barcelona els quals havien de temr cura del' seu aliotjaniení i dc dir-lus cl lloc ou i'havien dc reunir l endt-mà. La contrassetiya per a conèixer-se rT'-t la í-ejïueot ; cl que venia a 13arct;luna havia de portar un diari, ja conegut ; ei que Ifspcríva també n'havia dc dur un altre, també conegut, i local, a Ea «i dreta igualmei». L'n cop conesuts havien dc canviar unes flÚlgM tardes, trencades pel míg. Ics quals havien dc coincidir. La policia en va dctvmr UOU, els quala passaren a la Cutnisjaria Gener?.! d'Ordre PúbUc. Diunicug^, a l*S ^ dul mati, que era l'hora assenyalada [>er a la cekbraciò del Conyrca regional, la policia va muntar un servei de vigilància que tenia per objecte sorprendre els assiste-ius a la diu reuniu. En ciecte, aixi que estaven a punt dc celebrar-U s'hi presentaren la policia i una secció dc guàrdies d'as .alt 1 dctinRucren eU congressisteí. Alguns intentaren iu^ir, però ioten detinguts desprès d'um. persecució escabrosa a traves daqLicjís camps j inuiiuuyes. E11 íúren dctinauli, sj, i tots dtt conduïts 1 h Comissari General d'Ordre PfiWïe. EJs foren trobades credencials per a assistir al Congrés, ultra n-buts producte de cotitiacions i altres documents. 1^ policia va practicar diumenge a la tarda, un escorcoll til una casa c Sant Gcn-asi, qi:e t-s el domicili d'un dels detinguts ou iou trobada tota la documentaciQ que fa referència al Congrés que havia de celehrar-sc, ultra cartes i adiícsions d'algunes entitats çxtremístís dc les poblacions que no hi pogueren enviar delegats. A l'esmentat domicili és on c& rebia tota la correspondència. La majoria dels delitiRUts portaven tootKÜÍiet pïenes de queviures, la qual cnsa els donava aires d'excursíouixia o de persona que va a celebrar una fontada. Dfií cinquama-dos detinguts nom^s n'hi ha disset que tülguïin amecedents. Tots ells són mMi joves. Ahir al vespre continuaven als cata» bossos dç la Coiuíssaria d'Ordre Públic els 5í delinguts a la muntanya del "Forn del Vent". Üesprés d'ésser fitxats sesnrament seran alliberats ela que no tenen antecedents, t els que en tinguin quedaran a disposició governativa. La documeudeió trobada s'estava estudiant per veure cl que sç n pot tTcure. No es posen a disposició del Juijut (fe guàrdia, puix que pel fet de no haver estil ddniRtits en plena reunió no pot aquesta ésser eonaiderada rom a eh^destint, smó que ho *3 soUment com 1 intent. Hem de recordar que els acords de la Comissió Mixta dc Traspassos tins ara tenien caràcter executiu. L'acord reícrenl al traspàs dels serveis de radiodifusió fou prea per unanimitat, de manera que no hi ha excusa per a rebuljar4D'. cl votaren els representants de l'Estat i els de la Geuefalitat. t L'acord, pcxÀ, cnotrarià el Govern, que deu tenir compromisos amb aígim deU partit^ que el tan servir de titella, i tornà l'acord a la comissió en senyal de disconformitat. I encara hi hayué alguna cosa més. El cap de! Govern va reblar el clau censurant uspranieut eU representants dt l'Estat que havien votat l'acord i digué que l'Estat no estava prou oen tepresentai a la Comissió. Aquesta actitud arbitrària i altajiicm vexant no podia passar deíapercitlliïdÉ per ningú, i es;içcÍ3Íittent peis alïlidit v, la majoria dels quals ocupen càrrec» important*, designats pel mai eix Covem Sunipcr. N'o es estrany, doncs, que cl diputat radical senyor Pots tl'Asprer h-igi dimitit no solament la presidència de la Comifrtlò Mixta, sinó també e| càrrec dc director genera! d'Administració i s'Hagi scpaiat del partit tadical, en cl qual icia molí'; anys que miiiiava. La decisió üel senyor Puig d'Asprer ha estat l'omentada molt favorablement cnire eli caiaLinistcs, que aprecien el contrast astre la conducta dc l'ex-radícal i ía d'altres catalans que cs porten pitjor que els mateixos r&dreals pel que toca a Catalunya. El Govern Samper s'ha ajupit a declarar la guerra al catalanisme; per ara ja pol haver observat la reacció Ljuc s'opera a Ca'.nlmiya, reacció la intensitat dc la qual no és pas ell el més indicat per a preveure-la, l:ins ara cap Govern dc la República no havia inlçníat res contra l'Kslatut i l'autonomia. Aquesta trista glòria estava reservada a la modiocrítai lamentable del senyor Samper. minúscul es. culà d'amén del senyor Gil Robles i dc la Lliga. Madrid, 4. — El senyor Puig d'Asprer ha f.idlitaí avui la scgiiclit nota; "En vista de 3a ólsconíonnitat del Consell dc Ministres amb l'acord dc ll Lojuissiü Mixta dc Traspassos de Serveis a la Generalitat dc Catalunya, relatiu a la cessió a aquesta dfis serveis dc la radiodifusió, i de la devolució del propi acord al president de ía dita Comissió Mixta, el senyor Josep Puig d'Asprer ha presentat la dimissió de Tcsnientat càrrec de president, i del de director general d'Administració i s'ha donat de baixa del partit radical." INTERESSANTS MANIFESTACIONS DEL SR. PUIG D'ASPRER F,I senyor Puig d'Asprer, interrogat sobre les cauits de la seva dimissió dei càrrpc de direcira- general d'Adminislració i President de U Comissió Mixta de Traspassos a Catalunya, així com dels motius que l'han obligat també a donar-se de baixa del parli't radical, ha dit cl segiirnt: — Poden afirmar categòricament la imiícia. He dimitit el càrrec de director d'Administració local i el de President de la Comissió Mixta dc Traspassos a Calahmya. i més encara: m'he donat de baixa del partit radical- he fet oer disconformitat amb e! Consell de Minisires çn el relatiu a l'acord unànime de a Comissió, acord oue es refereix a traspàs a a Gcúeraitat de Cataunya des serveis de Radiodifusió^ i per la edvohícíó del propi acord a la Presidèocia que jo ostento. —i Fou unànime aquest acord dc la Comissió ? 1 1 TV*!' {Ctmtitma a ta fàff. 5. fi** M *) Manifestacions del Conseller de Fimnece El pressupost de la Generalitat per al segon semestre de 1934 Ahir al migdia els periodistes que fan informació a la Generalitat estigueren a saludar ei conseller de Finances, senyor Marti Esteve, per tal de parlar-li del nou pressupost de la Generalitat, que ts d primer basat en eli recursos traspassats. A ics preguntes dels repòrters, el senyor Marti Esteve va dir-los el següent ; — Tal com us havia promès — digui — , us facilito avui un resum, per capílolj, dels pressupostos d' ingressos i despeses llegit al Parlament. Els propòsits que amb relació als pressupostos he anat formant, d'ençà que estic al davant d'aquest Departament de Finances, i dels quals us he parlat diverses vegades, s'han anat complint sense excepció. Jo no volia, per exemple, fer una presentació formularia del pressupost per acabar acollint-me a Ja facultat de prorrogar l'anterior. Quan he cregut necessària una pròrroga, ho he manifestat des del primer moment. En eanví. la sabeu que des de fa íemps estava decidit que per al segon semestre d'aquest any hi hagués pressupost nou. Per què? Perquè Ics variacions que s*havwn anat introduint a l'antirior. durant la seva vigèrcia en l'exercici dc 1933 i durant les dues pròrrogues trimestrals, ho aconsellaven i. sobretot, ho feia indispensable h incorporació a les finances de 'a Generalitat d'un recurs tan important com ía contribució territorial, U contrapartida de la qual en et pressupost dc despeses venia representada per serveis flan capitals com els d'ordre públic, justícia, assistència social, etc. L'augment en el pressupost d'ingressos — continuà — no ve determinat solament per (a tneíirsió de! producte de la contribució territorial, sinó per aítres conceptes relacionats amb aquest mateix recurs, a part l'increment que han de tenir altres conceptes, com el de segells i pagaments de la Generalitat, rendiment dc serveis públics etc. La valoració neta de la contribució territorial va ésser, com recordareu, de 43.t8d.5za pessetes. La meitat seria, doncs, 21.533.261 pessetes, però cal aíegir-hí els càrrecs a favor dels Ajuntaments, que cal afegir a l'esmeniada quamiut i que figuren, naturaimení, també en el pressupost dc despeses, i cal tenir en compte també les valoracions dc servtti, que excedeixen ja avui de la valoració tertitorial en OJt.ïM'** pessetes, i per això veureu que hi figura un capítol per traspàs de serveis xifrat en 500.000 pessetes, E| projecte de pressupost ès ara a la Comissió Parlamentària, i compto que es podri comentar a discutir al Parlament dins aquesta -primera quintem de juny. Xïngú no podri dir, em penso, que es tractí d'un pressupost formulari ni d'una discussió apressada. Pensem que cl projecte de pressupostos de l'Eslat, qufi havia de començar a regir el primer d'abril d'aquest any, fou publicat » la "Caceta" el dia 2 dc març. . Això és el que volia dír-vos el díssabte passat, però ocupacions urgents em privaren, com sabeu, del plaer de parlar una estona amb vosaltres. Des d'ara us puc afegir que el pressupost per a l'exercici vinent serà presemaC al Parlament, si jo segueixo en aquest lloc, abans del primer de novembre, ; tinc la terma esperança que en iqutíla data es podrà afegir al Pressupost d'Ingressoj l'import dels drets real» i seguTimcm de!s altres recursos pr** vjítos per l'Estatut. La valoració dels Drets Reals— seguí dient— està avançadíssima. i er^ plau dir que si en la seva discussió cn el si de la Comissió Síixta alguna diaris han parlat de dificultats, no prengueu aquesta expressió com a àinònim de topada 0 diferències irreductibles entre la representació da l'Estat i de la Generalitat. Les dift« cultats són de caràcter (ècnic i degudes a la complexitat extraordinària que comporta l'impost de drets reals. Davant el projecte del Pressupost; actual — acabà—, crec que podem satisfer-nos legítimament del gran pa* que ha donat la implantació de l'Es* tatuí. t davant el Pressupost proper espero que podrem afirmar que el pas serà dcíinitia. EL PRESSUPOST PER AL SEGON SEMESTRE DE 19» El resum per capítols dd Pressupost, al qual va íer reierència el s&* nyOr Martí Esteve en la seva conversa amb els periodistes, és el següent; PRESSITPOST D' INGRESSOS Ordinari Rendiment del Patrimoni ..... ingressos d'Institucions i Serveis de la Generalitat. Rendiment de Serveis públics . . . Aporijcions dc Corporacions públiques Imposicions ..,„,,.... Participació i recàrrecs en tributs pú* blics i recursos municipals. , , , Conlrbiicíó territorial Traspàs dc Serveis Reintegraments i altres ingressos , . Operacions dc crèdit , t Pessetes 2-793-7 So — 9.J70.000'— 50Ü.000' — 58P.705'— Extraordinari Pesaetca Total pr^setes, , t s^.jii.tSS' — PRESSUPOST DE DESPESES Ordinari Parlament de Catalun)-a ■ 1 s ■ Justícia i Dret . ■ i * i i ■ « Governació, • m I ^ a à S t Financem. , » Cultura Treball . , « , , t « • , * , Obres Públiques . < * i • ■ ■ Kcouomia i Agricultura, a t * ■ Sanitat i * A.esiíténfia Social ■••*««■ Obligacions dc caràcter general i c cnmsiancial Obligacions procedents d'emprèstil altres 09Cracioi\s dc crèdit , , a Total pessetes, ■ Pessetes 660. 7^2 '02 000.000' — i90-ïS.I''5'i4 3jr ;no'— ji.^o.St.5'70 J.Üij.ótu'rj 756,610' — 8.0 r 1 , 1 201$ S.SSQ.oi/ftj Só.íii.iSS'— Extraordinari Pesaetea T 2.000'-^ 7,000 ioo.ooo'— * 45,0.(100'— 50.noo'-· 511.000'^ 520.000'— 3.550000'-* 350.000'-875.000'— .8^5000'—* 7.500.000 — Sis enllaços ferroviaris L'tlcaldt d* Birctloni i dtru lutoritat* en li niha qnt Itnn aUr lo obnt i» eomntt m tíml it t'tctMi tU Unit, . ta (ta ta Ona Vk UtcUtau 1 al tarnr d, ta Ha