LA niBLIOITAT Dimavtg, 17 dt juliol dt ^1 Revista de Premsà Catalunya i el Tribunal de Garanties tA VEU DB CATALUNYA nffe Amb melto fruíàó un article signat per Salvador Minguijó*, la GACEtA .DEL XORTB, dc Bilboa, is un Jtk •òrguns autioKíanotv.isitt del Pfli-í Bai*. JDÍ7tt fjjírí altres coses, et myer jUímfWíènr pí-r tüt d'invitar ú la resignoiió a CatatMKyai "Eii (úda eoiuíentla judiciaí el tríbitul ha dc dar la rarón ïotal o pardaJmeiitc a una de las partes y quilérítla a la oira. Pcro la parte «ncida cn juicio no queda laMÏniada en m dignidad, porque ube y sabemoi todos que 16é tritninalc-s no wm inlalib les, que estan compuestos de honibres quCj como talcj, pueden cquivocarse, y cuando U parte veníida acati Ja sentencia no e> que sbdique de la raion que pueda icnc-, cs que se somete a. una re^la dc convívíncü social i de vida civihzada. Todos estaiCM expueítoi a ser víctimas dc la equivocaciòn dc un tribunal, pero todos, a lo meno* los hombres de ordea, creemos que es prekriblc eso a que xada uno quien impoaer sa opinióu tomàndos* la justícia por su mano y hundiendo a la sociedad en la anarquia." EUZKADlj en canvi, en pçUmka permanent amà la "Gaceta^, çontesiv ardidament l'article, i demostra quf els pobies nc es conformen mai amb la vexació i amb la rnjvfiUia: "Sienta Minguijòn la doctrina de que en todos los pucblos lo que prevalece y lo qne tiene que prevaleccp son los taUos y dedslones, aunque sean equiv-orados. En este caso la equivocació», stsim t$ cítado esoitoT, sólo podria resoWer* sc por otro Tribunal superíorr y éste jiú existí iEsti segura MLa Gaceta" de haherse acomodado siempre a esta doctrina? jKo habrí babido en La vtda polfíx-a espaüola de estos últimos tiempos mas ^ ra sobre la pobre Esquèita, agrupación de indocuinentados. sin arraigo soc^l Exceso de coufianzHT; mals vista; este ha traiuo por iatalidad el coníliclo presenle que no tenia para quú surgír ^ ]a intenenciòn de viejos políticos catalanes ; porque nunca un Gobicrno de ï'ïadrid, por tibio que fuera su afecto a] regirren autonòmico, se hubiera atrevido a inierponcr recursos y en sunia a facilitarle la iwimera buçna ocasiòn al cnemigo, sólo porque pasara de la raya este o aque] articulo de una ley de cultivo». Medica habia para contencr la extralimitadón y desde luego para rcspetar las facultades de la región autònoma para lesi&lar sobre su derecho ci* íil. Si hay ataque proíundo, a guslO de it>s Tc^sionistas. inútil stra buscar ertros culpables, pürque Catalufia sabé a quien lienc que agradecérsclo." E! senyor Comhó — oftgfij — volia des7v!onícar ch rartifs d'tsquerrú, però els ha enrobustit jent Iq seva couso sigui, no sots la tousa de Cniohmya, ons la àc tots eh espanyols conformes omb tes solucions dí Ics Conslituenls: "Por otra parte, y aquí entra el error mas gra^t, cs ligcrea. imperdonable- suponer que si U Espafia laica presencia impàvida Us gcsliones del Concordaco y U continuación de las órdencs religiosas en la ensenanía, así como la Espaiia revolucionaria, tolera que vuelvan a &uí puesios íos hombrís contra quien se alzò, CaUluila y Espafia entera van a borrar cn provecho de no parb'do conservador, monàrquica en su raiz. la mayor glòria de esta Republicà, h úntca soIuqóq dc paz y de artnonía que pudo poner lèrmino a un gravísimo y tnconado conflktOj de trascen* dencía històrica. Hoy se vc cómo era íniposible aínguna súlución rnonarqoíca. cútno vueJvcn a pronundarse las miimas palabras; " sumisióu "primacia'', "soberanía". i No escarmientan eslas gtntri I ^Es que va a quedaries a las itqmerdas cspafiolas, como algo priva* tivo, como exclusiva honrosa, U íian» drra de Us auionomías rtgionales? Espero que no. Toda la Republicà díó a CataluíU, en justidaj cl régïmen del Estatulo. To» da ía República debe rcspetarlo, ya que al amor no lleguen sino aqucllos que lienen el mis alto coocepto del vigor viiai de Espafia cuya imidad espiritual seria menos rica y menos íérlil si matarà Ja diversidad." Els serveis de turisme a Catalunya DIARI DE TARRAGONA Rículi unrs mamfesíacions del diputat cl Parlawent eatafo senyor Pere Lloret a propòsit del debat promogut eniom dg la llei rrferent a vn imposí a favor dels nostre^ serveis turístics; "Crec haver dut a l'ànim ditl Parla* ment, aimenyj aquesta ha estat la meva aspiració, la consideració que el desenvolupament del tarísme, a qui afecta ) Interessa primordialment ís als municipis, ï per tant. que els serveis de turisme, sense deixar dc tenir el caràcter d'una activitat nacional, han de tenir, indefugíblement, refeclivttat de reritablci serveis municipals, tot el ben dotats l eíicicntmeni orientals que cl cas requereix i cs necessari, sj hom vol que Catalunya tregui tot cl partit possible de les seves grans condicions dc país turístic per excel·lència. La meva intervenció— segueix dient e] senyor Uoret— tendeix, per tantr a re* captar mesures de govern que ílsin clarametií el caràcter dels serveis turístics i els assignin una responsabilitat. Així es posarà fí a una síriç dc confusiona, competències absurdes i recels infonamentats que no teden ra6 desser, çar dintre l'obra de conjunt del fonenl del turisme cal distingir entre la necessària tasca teòrica de U formulació de projectes, d'midalives, de propostes innovadores, etc. i la tasca pràctica, orgànica i responsable dels serveis turístics, que una corporació pública conscient de la seva missió no pot confiar a les ftuciuacions'i insegureiau de la iniciativa privada» castigada, ja amb excés per una serte innombrable d'altr»ii atencions, patriòtiques, religioses, culturals, artístiques, íMmeuques, c»p(>rtives, etc, etc Cal anar— diu el senyor Llore*— a una coordinació dc tols els organismes turístics de Catalunya, però cal, per f^l d'eviUr dificultats inútils, que aquesta coordinació es íaci automàticamem, adoptant U fófniula de declarar qui siguin els municipis, a Jes lociliuts on hi liaiíi creats serveis tunstica dc I* Generalitat, o al li on es puguin crear, els repreaenlanls de l'organisme turístic central." LUZ Retreu l'e.templg de Catalunya: "Por eso hay quç tomar nota del ojemplo de Catalufia y poner mauoi a U obra cuanto antes. Pensar en cí apoyo particular cs soílar cOn U luna, porque cuamas veces Se ha intentada als;n pareeido se ha Ilegado al mayor de los fracasos. Y no es co^a de que hasta ci iníinitp se repita ío que ocurrió no hac? muçho en una imporlante ciudad espanoU, cuyo Municipio na tenia presupuesto para U propaganda dc flestas, y al recurrir a] comercio >' oiros elemailos de la localidad pudo sacar en toul quinienias pesetas escasas, y eto porque el alcalde íuso dc iu bolsillo particular dos terecraj partes. La idea del ilipulado catalàn podrà ser modificada en un sentido o cn otro; pero na cahe dudi de que lo que no baga d Estfdo en íavor del turismo n» lo harà el pueblo, sencillamente, porque, por desgracia, es excesivamcnle apàlico y sólo ^abc lamentaríe cuaudo ya no hay rçmedio. " Els conflictes de l'autonomia El sntyor Anguh, a EL DEBATÉ, afirma qwc el senyor Companys segueix cn la mateixa aclitud refereni al pícl de la llei de Cwrens, i a*unt\a moílt oilrej conflictes: "Y por si, por «1 transcurso dtl tiempov por U traosigencu gubcmamcntal nos habituàsemos a e^e pleito, proalo habrin de surgir otros conílictos. No hay ningün consejero de U Generalidad que esté coníormc con la política y ac- títnd de los reipectivo» mioifteriM de Madrid. Todo* tintea avi q«)»s f toda* estiu dispumos a negarse a ücumplir hi decreto* del Gobi enw ctntral puWkados o que se publ^a» m U ** üiceta1*, Deede luego, extste ta imprçsión d* que alfwiot ce·wj·m k epenen » qm prosperc ct que d Gobiemo central retenga para d EsUda la «icruçióq dvecta, de 1» puertos de Barcelona y-óc, Tarragona, Et muy probable que cl consejero Dencti adópte algunu medidaa encaminada s a demostrar cn la pràctica qye es U GcneraJklad quien entiende en cúesUoneí' de los puenos, rcsen-adós al Gobierno dc Madrid. Ocioso cs decir que en lo suecsivo Ja Generalidad solo acatarà aqucllos falles del Tribunal de Garantías que sean úvoiaUcs. V tú|m en cuent» qoe son ya varies los recursos de ínconstitucionahdad píanteados contra Us leycs del Parlamento «talin y contra cl Gobicnio de Catalufia, Mlcútiaa tant<^ k està haciendo una campana— incíuso en Los períódicos «le la Esquerra — contra el uso de la bandera de la República; según frase de uno de los escritores catalanisUs mas e.i boga, hay que mirar con prevendón el bilingüismo y el "bibanderismo". Y •'Nosaltres SoU" asegura hoy que por nada ni por nadk se dejarà arrebatar la "bandera estrellada". Barcelona i les grana Companyies EL DILUVIO assenyala gp* ni la Ceneraittat ni l'Estatut ni ningú pot res contra eh monopolis del gas, de l'eUciricilot, de l'aigua, del telèfon, del transport urbà, <ÍC Es plany, sobrclol, amb un excés da raó, qu* a Barcelona encara paguem lloguers dc coniptjiicrt: "Auu pagamos aquí el alquUvr dc 1^5 contadorcs, t|ue Us Compiinas cléctrícüj ínstalan en los pisos para computar los kílowatios. de consumo a cada clieute. Corno sj la , .conUbilidad en Sus diversas iormas no Sucra un capitulo iz gasiús, que gravitarà sobre Ioj benef.dos generales, de los distintos estable* cmnentos. Ni «n el Senegal íoporíarian pagaric a un drogucro por el alquiler de Us balanzà^ una cantidad iiwkpemüentc ü traça a Construir les seves novelles, dc manera que m minvi mai llur interès, Eu canvi, petser l'escrúpol d'emparar-sc eu tm nom jiji;K>rtant ha fet que, en trenta anys, ja producció litcriTÍa d'Ollet i Rabadà hagi est^t molí reduïda, tot i que darrerament tina represa, amb més am* bició i empenta que. en les priníercs provatures, hagi pojat cl nom del iill f!e l'autor de L de prou durada per a icr oblidar, en la memòria no niaísa fidel d^ls lectors catalans, d nom d'Oller i Rabassa, novel·lista, fins n^C, l'any 1530. un litoi siriiíacTonal toma a presentar aquest nom a ta voracitat d'un públic que encara no s'ha distret dels llibres. Qwan KrcioVen fieU carrers prometia ésser una noveKa ambiciosa, oue reflectís l'ambient baredoní t-n aquells anys vergonyosos dc lluites despietades. L'anarquisme i el cataUni.sme. l'un en plena febre destructiva, però actuant com a únic defensor dC la classç obrera ; Valtrc. submergit en onades de retòrica buida d'eixorc exhibicionisme, eren estarghs per Oller i Rabassa en unes pàgines que. si tenien algui^ deferte, era d de presentar-nos nomís éssers mesquins 0 miserables. Ni catalanisme dfís uns passava d'una vana parauleria, ni l'anarqui.-me de la protagoTiista f deís qui la voltami era gaire superior al misticisinc olla i violent dels actual? faistes. L'interès novel·lesc hi era. però, i d novel·lista sabia ordenar i construir ds episodis carícaíurescns 0 tnicuJents de U seva trama, i fixava, així — sense exhaurir, evidentment, e| tema. però presentant-lo ínra un aspecte prou inleressinl, el de les mitjanies — im moment important de la hisíória barcelonina. La sola ambició d'acarar -sç amb un tal argument, la iraca a cCnStruir-lo i a dialogar-lo, donaven, doncs, a Oller i Rabassa, a dcípit daUunes ingenuïtats episòdiqiiEí i de l'estil no masia perfecte, un relleu especial com a novel- }ÍM0. I.a harca d'ísis, que ha viügut despre.;, ha confirmat totes les condicions que, en potencia, hom remarcava en Quau jiifl/díífri fiïs carrers. També U iria del tema, rom la del tiroí. dóna tma rescposabllitat que l'instiid d'OUcr i Rabassa, novel·lista, jao salvar. També hom remarca qualitats técnioues. la construcrió de la trama, el diàleg, la. cararreritzacjó delí personaigeí. la cresdó dç Vambient. L'csiil acusa un guany posíiiu. i dóna bones pàgines, d uoa con- etsa Intensiut, com b seducció d« U serventa, í quadres çfiïn realisme ien se excessos, com les esQfnes d'espiritisenc i les del bordeJL Però la falía de l'obra és la mateixa de la que malmetia él oonjunt de fanlerfor: «U per so natges són mediocres, no tenen un sndx espi-, ritual sulicíem per a interecsar-nos. Els passen coses patètiques 0 pintoresques, com a Soter, l'heroi antipàtic — una no* vetat en U aoveUa catalana — 0 con1 a aqaell inijíeriòs teòstoí de l'esoterisme. Llur narracíj. tanmateix, ens deixa freds, i ta immersió en les aigües tèrboles del mòn invisible no us produeix fiairebe mai el Calfred d'emoció qnc potser l'autor volia produir. Jo no dubto, tarimateix, cluc les vinents obres de Joan Oller i Rabasta ens donaran U satisfacció de veure íosej la tècnica exterior, U trai;a í la imaginació del novel·lista, amh e' conting^n humà dels seus pe7sOnatjiüi 1 U vibració de llurs conílictes- Josep M. Krancò; t?. com a únic bagatge lÜ£''ari. ducs novenes catalancf. que basten, taiimalcix, ccr a clissiiicailo cn un lloc jjairebé verge cn U nostra novell istica. Tant Lo Rossa de rnot pèl com La puerra dels sants revelen On talent no «aire corrent de íulletonista i una imaginació brillant i variada, que sap extraure dc la pedrera inexhaurible de la vida baTcelonina temes i íïgurej pinloreamies i dramàtiques per a poblar l'escenari dc íes seves novel·les. Lo Rossa de uteí pH és una n&vcHa dc districte cinquè. Tots els JIocs comuns, iots els clixés lUerari^ sagrupen en e; llibre, història melodramàtica de quatre penonatges. Si els tres homes són igualment lamentables, per l'absència de tot control moral que caracteritra llurs vides, la noia resta, com s'escau, a través de totes les sulfures, una ànima angdical. Història tenebrosa de depravacions j de misèria, amb personatges de no sairc gruix i escenaris de drama de Paral·lel, aquesta novella tenia unes qnalitats indiscutibles: h gràcia del narrador, que sabia alternar sàviament els episodis i construir lej escenes secundiriej (reçordem aquell feateiR amb les noies dels porters o els capítols del col·legi) i una Íurs que us feía^ liegir d'una sola em nen ta aquella història d'una moralitat retrihutiva tan exemplar com les que contaria un predicador d'exercicis quaresmals. A La guerra dels sants, Josep M. Francès deixava el districte dnqué. nomís a mitges, però. i ens revelava els "tenebrosos secrets de U burgesia í delí jesuïtes'*. Aproïdmadanrent. aquest el fons d'aquella segona novel·la, que reíermava ei crèdit del seu autor com a ronstrucior dc fulletons fgènere indispensable, lanmateixl. però al mateix temp? com a DOrçHtsta popular dotat d'un instint admirable a imaginar i ambientar el llibre i a ordenar la seva narració. AI cosíaí d'això, tot el simbolisme que Francès volia reflectir en el Mtol, restava aigualit i bgrrós entre el Ravadal d episndis drímàlicj o espectacular;, de jesuïtes tèrbol?, dc pistolers, d'aristòcrates deíenerats i de camperols sanï de tos i d'espern. Potser josep M, Francès és capaç de superar aquesta lendènda melodramàtica de U seva inspiració, i dc servir-nos. amb U seva tècnica narrativa indiscutible, obrej mi?, important*. Jo ho celebraria, però sí no fos aixi, cm sembla que bé podriem felidiar-nos de tenir un noveWisla que pot esdevenir fàcilment popular i aportar a la literatura catalana uti nombre gens menyspreable de ÏCCÍOTS. Rafel TASIS 1 MARCA Llegiu cada dijouF MIRADOR EL CORREU D^AVüI # Jocs Pioraij de Blanes, — Org^í «itaats per la Delegació de rAtHoa.] ció Protectora dc TEasenyaiiça Ciu,| lana. — Heus-ne ací el Cartell supleion-I XI. Premi de 100 pessetes, ofert ptiJ Knyw» membres del Jurat, al ii3i|jCrr treball en pro»- - ^U. Premi de ja| pessetes, ofert per ta Comissió orgin^l ndora d'aquest » Jocs Florals, a la mi-l Uor poesi» sobre on tema bianeuí (el·l clwiu per a joves de menys de n\ anysl, - Cal ier arinen! que el lerml^l d'admtssió dels treballs s'ajorna finí 1! I dia 3 d'agOFt, Recordem qtre els trebslb I han d'ésser adreçats rn la forma ir^··. V mida. al secretari delí Jocs Florals, nyor Francesc Carles fMn. Bemat B-^a-J des. lï), - La Festa tindrà lloc el rfaj menge dia 36 del mes d'agost, ce'ebrarà al Teatre Fortutiv. - ncs, 13 de juliol riíí iCfJ4. - La Con: organitzadora. ÍC M0fiÇ*là'&C* — Sense un aU timent de comprensió, seiue una | dèr.cia gevwroMi a la jolidaritat. tccí'í riera nosaltres, catalans, alli^onats ó tants ccntac'.es desnaturalíttadors, S\. ets di-vtn^ivv de quitrà k tel ris u unta. a li p;i:i d* LeikDMiT], nOm. I, ier. BORSA DE BARCELONA AL COMPTAT I A TERME Dia 16 dc juliol de 1934 VALORS VALORS VALORÍ VALORS VALORÍ Vil so 44110 41'uo lí'Si T7'»l) litO DO tvoo 3-00 J'UO ífOO SS'OÜ SÍ'Tl Wí\ls 9 (9'»a iS'°i iS'33 5Í00 Bí'00 DlTIIES ISTIANSCRU CU. i I. c mos P, M. L· Uniu | ONT XMtNTS (iï IDtSA «FICIAI Ï3SS5 nrso 37'ÍIO TSl SfDU rno iJ-SQ a's >J*. j'l. BTACIONS COMPTAT 6'T5 lí'lXi it;.o ST'SD I2'0(l 6'OÜ 74'0'J SÍ'OO SS'OÍ IWDOSTIIE! DiVEISES m-li 60'TJ :(S'E TALCÍJ >l Dl Ht» cu ÍS'OO 86 16 it SS'íi i H'IÍ as'C'O íí'-j ÍS'iú ei'io i-i'ii i'ríí (!'IE «3-3(1 KlO'TS lOíl'SO lOi'ÜÜ 100'ÍO iccío loco» íí'oo M'OO tt'OO et'M iï'íi T t'ÏS ICO'ÍJ iOC'U HO'li t34'00 tvn SS'SO :i':l 101 gs'50 ta OS'UO DU'Ull íi'Oil HA'&U UI S6 OP 13'7 lOl'ói 7000 (S'OO ts'no m'no SS'OO ÍCSO IOl'OO Ol'ÍS Sl'50 St'OO ido'íio ÏO'OO TK AM V 1 ES t . : ; 76 ,n ïí'H l'O-»» 11 tit ^^^lo li'OO Ht'H K'Ot) sb'oo 18'3D >>'!* nts Í4'M íí'no lí'OO U'UO ÍJ·ÜO To' i 0 ti4 uu 3'Jüu íó ÏU IS'OO Sl'00 K'Oí. n'li <<'50 '.Í'I'O tJ'35 5-»0 Itl'OD H'DO I l'OO ICtt H·aU·t.T.ia Unit [HUf 7B'50 I 1 f75 lüu OJ lltOES, (US EUCTXCITA1 ú M'j;. 1— .l'í. LUU'SU Si'O» st'oo lOO'OO lOU'll) 16'Ov <»'I6 irw lOS'SO ww llt'OI M'OO M'OO Mil lOO'OO tvn lOO'M H'l» fe'M lOI'M trot TT'OO ÏO'OO ■t'tO ÏÍ'ÍO ti'IO >»"«0 ITtl «'Cl lorou ••■•0 tt'it tO'OO lOï-sg 07'1U os'ou íi'OD >9'0U iüo:is es'ti JUU'6 OiTa Oj'OD K'ÍO M. .* lOI'OO sa'oo 7J'O0 TO'OO n'M íi'S», ll'OIJ FEIIOCAHlttl M·.'iM·j·tr IdO'tO Iflt ti'UO il'M li'tO tl'M MÍj vrm WH (Mj 93'00 sroo 1Ü6'UU ÍS'ÍO ttog ll'nn !5S'00 Ití'OU iai'OQ ÍÍ'OO U!'«0 ios'Oí IS'U HS'JO Il'UO I.S'00 >'» lOí'OO lOt'ís 14 'tO WS'OO D'OU ts'uo &J-bO hï LIIVO 100'UO Si'iC 7 l'iu ■ U'ITU la-tiD ISl'OO IIT'OÜ I J4 UU 133'OCI lOt'Vl· ii'li líl'M 38'0<> IfltU í'íi vb'i Itt'OO ira lí'SO ü'Of' JCOO SI'OU Il'M Í4'iü {Vil n'oc \wn ics 19-00 1 1 S'iO si'to 10 UO I loo-oo tS'<5 lít'!F isi'no IS'10 (f'10 li'OÍ) 14*01 Ht si-uo fj Ml K't] Mj ioí's 10 SJ'OO llí'OU Sl'50 (O'OO iVil i'SS líli'OO |«i,l iiIn.n YwV. I.. 40404. — HoUndu. L., mm. ~ rriod, u «34. — etw· ■ftfU· tlfíMi» Htllt. 4171. — Al'- tnwi, 1313. — &ulm, L„ lon tipanj4. t-, 34&1. — Olciiinidrfi. L., «m. -~ 8t|tcl4, l„ 1010. — Noructt, U, IÍ5ÍS5. — UsiJM. U 10018. — Pra- fl, l.., 121Ï&. — AuslTlü. L.. ÏTtï. — Ar^riirlnj. t... 1044. — Rio Janeiro. L.. — MonlevlODO. 1.., 1000. — Buenoi Àire.f, toire L., Í430. NOTAi Eli uutíi « ILclra L·. carrupaHB > Londro», I tt, tt !t l·lr* P. • Ptrb. MERCAT DE COTONS Dia 16 de juliol de 1934 LIVERPOOL Tanca amerJor .. Oíerlufl _. Sejon leirerami Títici mom runn Tinra uilerlor Otierlun Setfún ul«ïrama Taur*, „_ Alta Tïïnca anlcrlar „ obenunt SaRon KlPtríHU T.iora Alci 13.S0 12. iO I:l .IS lí f-.SO 6.70 Í.TÜ d.St 13. JS 13.43 IJ.4! 13 (3 3S I3.it 6.?X ft.ítí C.93 í.97 HM I s.os li 4.S3 i.U 4.6S 13.01 (3,30 13. U 13. 1« lí Xom. «.53 13 17 1.1, Só 13.31 13.31 COIFTI TiriKi auterlor Otwrluil , Tlíi(-4 44- , Alça Tanco imorior Obtrlun Tanra UI Alça ur?pi Maig NullOl | OCl- 7.5S t.H Nom. Nora. 7.fí • UtULURlDIS Mal> KOB t.13 e.si d I.!.'/ Jlinj | Oci. Ou. Maig IJullol ITqv 11,11 13. f>l 13.01 lí JI 13.17 13 0Í 13, OU TÏOXfl. 13.11 UKILURIDII 11.4] IS. 7 3 15. :s is.O'i IS. 5? 13.0 J 13. DO 13.10 13 33 14 13.93 13.(8 13.1Í 13.00 13.3 13. lï Nom. Amtwüoi ai, poT^ flali Eststi Uniu Any jniírior .. pes 0» l'i Caroai Any am&Tlof Tranratíntii .. BUM 11 7.61.S.70! lí 11 ií i: únp, en pjifi MD quiiM) (ftaao wvn a&ttrlo-) TEIA3 14/14 „ ORLEAN9 AÍ4Ï-PORT MERCAT DE LLOTJA Dia 16 de juliol de 1934 OfelALfe. MRlku I DCSPULUS tmm mmf *^ IFWm — p.M.ttl ,1. mmi **ti ■■ l|» I 1K*B If.uu H.lkM MMW ■ «í I bs a 4>'l 1 141 I 4Í • IS sj 4 tn 31 * M'l '39 • (O'i 14 • «0 m * isu 11S i KO II 4 14 4» 4 IS 4) I |t 4( 4 11 It • 44 41 I 13 II t 44 btaW CmiM . . , . ímíl C**l. , , - t-»*!— *. . . . tfi 14 U. . . tPrtí4 u pMHWI «li vi. r tufe ttrttitm) «VTHIB 4, falM mV ih da- SP"' : : 9 {ftm* ta n). k.H n Ji 70 lilf« iim Mm 11l*ríal 73 73 1 t* n 1 7S'S 4 77 13'S H 1 T» 14 4 H 1J 4 14 tl a tr It » 10 11 1 to 17 • 14 LLMUMI, MRUTOU I ALTRI» UTO.Wi3.n5 lucsTin 7.im Hibi.wn ■'« , Imt bM>.l F·na·fcM.I 1— i M ii, In Ma fi5k Mi «tSittB lUMH lllJi . up** . . II I 47 11 4 tn 47 a 37'4 (I 4 44 •0 a 44 I -4 4 140 «0 a 140 144 4 114 11» I KO M 4 144 ti 1 ;* 41 4 tn » a 1(4 171 4 1IC Ifl 4 li* 11* • 1*4 14 a M Ua Uto . , . (Pnai tm ftmttt cb mm* mm Bwibai) IN~ _ ni, h MgM. . .rtir* TO I 71 40 0 tl 4r.<. 4