="25~=Z~tn2 llocs de preferència a les fileres dels adoradors del San tíssim Sagrament; això i moltes altres que fora cosa enujosa de citar ens diuen bé prou i massa que del bell salm no en sabem el to per haver-ne oblidat l'antí fona. L'antí fona, és, a l'Ofici Diví, la devota pensada ves tida d'escaient melodia que diu al qui va a recitar un salm l'esperit amb què ha de meditar-lo i el to segons el qual ha de cantar-lo. I./antlfona, això és, el sentiment fonamental, de la diada de Corpus cal anar a cercar-lo a l'Hospital de Mont-Cornillon. Preguem a aquella enamorada de Priora de la Santa Casa, la Bta. Juliana, la Santa com li deia tothom, que ens digui quins han d'ésser els nostres afectes en tal diada; que ens ho digui ella que rebé de Déu l'especial encàrrec de demanar la institució d'una festivitat desti nada a rescabalar la IVIajestat del iEill de Déu fet home, realment present sota les espècies de pa a 1Hòstia con sagrada, de la glòria i honor que no li donen els homes amb la seva habitual negligència en el tracte i usatge del Santíssim Sagrament. La Butlla Transiturus és el document pontifici pu blicat, l'any 1264, per la Santedat d'Urbà IV, insti tuint la festa de Corpus en tota l'Església Catòlica; el Sant Pare Urbà IV era aquell savi i piadós ardíaca, monsenyor Joan de Troyes a qui va comunicar la Santa de Mont-Cornillon els motius que tenia per creure que era Déu mateix que li manifestava la falta que feia a l'any litúrgic una festa ben solemne a llaor del Santís sim Sagrament; el sant Pare podia conèixer, doncs, quin era l'esperit que inspirava la devota solemnitat. Escoltem amb reverència les paraules de la Butlla Transiturus, que ens diuen ben clarament com les llà grimes són l'antífona del dia de Corpus: "In ea comme I)moratione congaudemus lacrimantes et lacrimamur de "vote gaudentes, laetas habendo lacrimas •et laetitiam "lacrimantern". "En aqueixa commemoració ens ale grem llagrimejant i llagrimegem alegrant-nos devota "ment, tenint un joiós llagrimejar, i una joia enllagri "mada". En la joia d'aquest llagrimeig no hi sospitéssim pas ombres de desconhort ni tristesa; les llàgrimes de Corpus palesen el sincer agraïment •de l'ànima cristiana que es veu visitada i consolada en l'abisme de les pròpies per la Humanitat Sacratíssima del Bon Jesús,