5?-5e525257525252,5252525Z525?_52525252525-2525252525252 0 R i F L A SENSE MARE! Al jardí de l'asil dels bordets hi queia l'or del sol de tardor, mentre els infants jugaven contents, sota del cant dels ocells, que entre les branques xarrote javen tot anant al lloc preferit per lliurar-se a la son. Era una hora plàcida, que la pau amarava l'aire, el repòs entrava a les ànimes i el cançament del dia feia dolça la quietud. La bordeta més gran de l'asil feia mitja, sotjant aquell estol de criatures que feien mun tanyes de terra, boscúries amb bocins de branques se ques, i rius amb l'aigua que anaven a cercar, amb un tros d'olla, a un toll que es feia cada dia més xic i més tèrbol. La noia més gran de casa vigilava per què era molt entenimentada i, les monges, sempre prou atrafagades, li confiaven aquella hora de lliber tat, mentres elles feien les oracions de cada dia. La noia gran n'estava cofoia i es mirava aquell estol de nins amb complaença i un xic de paura. I ara, aquest fa el petarrell, ara, aquell cau, el més petit s'ha ama gat i perdut plora el més gran s'enfila temerós d'ésser vist, el més gras li demana pa i el més magre vol es tar a la seva falda, i la noia més gran, en veure's voltada de tanta mainada, es sent maternal i renya l'un, amanyaga l'altre i els vigila tots sense poder mai finir la mitja que té començada. I així passa aquella hora deliciosa, fent cada capvespre, de supe riora, assaborint l'autoritat, sofrint les responsabili tats, llambregant neguitosa i sentint esglais de bona mare. Una tarda, l'home que els duia la carn, va demanar que lj deixessin pasturar una cabra que tenia, amb el seu cabrit. Allí, al jardí, lligada a una soca, estaria uns dies fins que ell, pogués dur-la al seu corral. La superiora hi accedí i aquella tarda, prop de la mainada, hi havia la cabra gelosa del seu cabridet i voltada dels orfes que la miraven embadalits i contents. Aquell cabridet, tan menut, que saltava, els encisava i al bo d'aquella admiració infantívola el nen més ardit va atansar-s'hi, fent l'home , i volgué agafar el ca bridet, i la cabra, sobtadament, va escometre'l i el féu caure. En voleu de crits! Quin desori! Tots varen fugir adalaradament plens desgla, xisclant, plorosos, entrebancant-se, empenyent-se, caient, men