DEL MOMENTO Acció: COOPERATISTA — REFLEXIONS D'UN JOVE COOPERATISTA Espéctaculo desmoralizador Otra vez Barcelona sufre una dura prueba. Resuenan disparos y mas disparos ; la sangre proletaria mancha las calles ; hay barricadas en algunos lugares estratégicos ; las ambulan cias pasan como relampagos por las calles de siertas y tristes. La ciudad paralizacla, violen tamente sacudida por rafagas destructoras, pa rece abrumada por la gran tragedia forjada día por día, hora-por hora, por rodos los enemigos de la unión antifascista, que buscan su victoria en la retaguardia en la discordia mas absoluta, en el caos de odios y Pasiones avivadas por pro vocaciones sabiamente premeditadas. Y algu nos ilusos, perdida la prudencia, siguen siendo juguete de los- perturbadores emboscados ; ofre cen al mundo un espectaculo de horror, com pletarnente -desmoralizador, que se podía haber evitado con mucha unión, con mucha discipli na, en unos mornentos tan trascendentales para nuestra guerra, cuando la opinión internacio nal nos es favorable, cuando la balanza se in clina. de nuestro lado en los frentes de com .bate. Desde el Palacio de la Generalidad, han na blado los representantes de todos los partidos, de todos los sindicatos, recomendando calma, serenidad, concordia, en nombre del ideal co•-• món, de la necesidad suprema e ineludible de ganar la guerra sea como sea, cueste lo ue cueste, García Oliver, con verbo persuasivo, ha sintetizado su amargura, su angustia, ante la contienda fratricida, recordando la vergonzosa lucha de Caín y Abel; Luis Companys, ha pe dido en nombre de Catalufia unión. A pesar de los sentidos parlamentos, seguían las balas sil bando su rnacabra tonadilla. El 19 de julio, tan simbOlico, no puede ter minar en Barcelona con .un epflogo tan desas troso, que borraría nuestra potencia..revolucio naria a los ojos de Iá España leal ; la historia —implacable siempre— nos lanzaría multitud de reproches si no terminamos lo mas rapida mente posible con nuestras enemistades absur das. ,:Qué nos dira el proletariado mundial si habiendb podido libertarle de la garra capita lista, le dejamos abandonado a su miseria ac tual?... (..)tré pensaran nuestros hijos, nuestros nietos, si por nuestra culpa. somos vencidos por el fascismo internacional?... Todo lo mas duro, todo lo mas humillante.. Que en las póblaciones dorninadas por los re beldes el malestar vaya en aurnento ; que en los partidos de glerechas —anulados casi por los oficiales de Hitler y Mussilini—el descon tento, la ineertidumbre saturen el arnbiente de violento malestar; que se iiiicien movimientos, Tebeliones, fugas, en • el campo enemigo, es lagico y natural. Ellos, los del otro lado, trai .dores e invasores, no combaten por el mejora rniento colectivo, no pretenden imponer un ré .gimen demoçratico, muy al contrario; son re trógradas, creen en la eficacia de las dictadu ras, en el derecho de casta, en la suprernacía del -clero. En Madrid se lucha sin descanso; en Euz ,cadi se contiene bravamente el írnpetu de las tropas "mercenarias ; en otras ciudades se tra .baja activamente para la guerra; sólo en Ca talufia "se piercle lamentablemente el tiempo en ,contiendas internas sin justificación, sin gran -deza, nefastas a todos, que ponen en verdadero peligro nuestro frente de Aragón, nuestra .ca pacidad organizadora. Estamos dando ventajas .alenemigo ; le estamos proporcionando múlti ples motivos de regocijo con nuestra vesanía suicida. Son muchos los caídos. Mas de doscientos ,cadaveres con sus pupilas ciegas, parecen pre • .guntar a un mas alla por qué la humanidad Compreu Propagueu Cooperativa Obrera " E G IQ A Catalunya, 11.17 TERRASSA es tan imperfecta ; cadaveres no destrozados por la metralla fascis.ta, sino por las armas cle los compaaeros enloquecidos ; • cadaveres ofrecidos a la tierra -en raptos de extravíos in, sensatos, que rompen la serenídad de .los pue blos cle VCZ .en cuando, particularmente en los per.íodos de trancisión siempre turbulentos. Para los muertos responsables, perdón y olvido ; para los Sacrificados, gloria Y paz. Hemos vivido unos días de pesadilla satani ca. Hemos sentido eii unas horas, prisioneros de mortal zozobra, pesar sobre nuestra fi-ente una responsabilidad ingente ; hemos abarcado con toda su magnitud, derivacíones de un fracaso colectiyo ; hemos llorado al comprobar que el hombl'e toclavía no sabe llevar a la prac tica las bellas teorías que pretenden defender con las .armas en la mano ; hemos maldecido, sí, hay que confesarlo, -a los individuos que han pretendido manchar eternamente, irrevo cablemente el afan de superación de las masas catalanas proletarias. Esperamos una labor provechosa del nuevo Gobierno de la Generalidad. Confiamos en la cordura de las dos grandes sindicales obreras. Necesitamos para alvidar el .drama• desarrollado en nuestras calles, tener- la seguridad de que nunca más podra repetirse, LORENZA GARCíA DE:„. Riu' Barcelona, 6 de mayo de 1937. Forgem els quadres jo venils cooperatistes Vaig a dir altra volta què és la Cooperació." Infinitat de vegades, en la preinsa," en la tri buna, per tots els indrets de l'univers enter, s'ha descrit què és la Cooperació, què repre senta -per a la classe treballadora i per al ca pitalisme el moviment cooperatista. Dins el nostre moviment, els obrers han -es crit pàgines brillants en la Historia de la re volució econòmica, i tot realitzant nombrosos sacrificis, els companys que en ell s'han arren glerat, han demostrat Ilur capacitat construc tiva de la nova societat. Agrupacions d'obrers, han creat cooperatives de consum, no volent .sofrir l'explotació intermediària capitalista, i passant per tots els obstacles i dificultats han aconseguit donar-les la importància que merei xen, i, naturatme.nt, produït per Passociació de totes elles, el moviment cooperatista ha ha gut d'engendrer fills, havent nascut les joven tuts cooperatistes. Aquesta Joventut, filla de la gran Coopera ció, hi té una missió a complir; ha de desenvo lupar un gran treball' dintre la massa jovenil catalana, per tal que el moviment joyenil co operatista prefigui més increment, i a tal ob jecte, cal desenvolupar una labor cultural inten sa, han de crear-se els quadres jovenils coope ratistes, els quals corn a primordial missió hau ran d'organitmr Tursets, conferències .comen tades, etc., puix si bé som avui els• fills de la Cooperació, serèm els pares del demà, forjadors de ia gran obra humana de l'emancipació pro letaria. ,Forgem " els quadres jovenils cooperatistes! Visca les Joventuts Cooperatistes! ANTONI ROSELL (Secció Mataró) Ara més que mai, cultura propaganda En el projecte de Reglament interior de la Unió de Cooperadors de Barcelona, presentat pçr la ponència redactora i que en aquests mo ments ja han discutit les assemblees de primer grau, hi ha un article que resa així : «Comissió de Propaganda i Cultura. Que tindrà per ob jecte el foment de la cultura i acció de propa ganda entre la població de Barcelona, emprant los amb la major intensitat i eficàcia». Prapagancla i ,cultura, heus aquí una de les coses més deixades de banda en el nostre mo viment cooperatiu i no obstant un dels aspec tes més necessaris per la propagació i desen volupament de la Cooperació. Ouè feren les .entitats cooperatives_ de Bar celona en anterioritat a la Unió de Coopera dors i com entenien el problema de la cultura? Salvant excepcions, no feren mai .res de 'posi tiu ni tingueren en cap moment un concepte clar i sòlid quant i propaganda i cultura • es referia: • A totes les cooperatives nominalment existia una Comissió de Cultura formada; quins tre balls realitzava? La celebració de festivals, l'ac tuació d'un quadre escènic, seccions d'escacs, d'excursionisme, de ball, etc.; algunes més atre vides, la publicació d'algun Butlletí. De quan en qu.an, en diades assenyalades, es recorda ven de donar una que altra conferència i fins per la Diada Internacional de la Cooperació un míting que no sortia del marc social de l'en titat i al que hi assistien els socis més conse qüents. Diem anteriorment que hi havien ex cepcions i aixa és veritat, pera eren tan comp tades, que podem aplicar la fórmula de 'què «l'excepció no altera la regla». ' Seguirà la Unió .de Cooperadors de Barce lona la trajectòria marcada per les entitats quan aquestes eren isolades? • Tenirn la irripresió que sí, i com .que tenim aquesta impresió, per això.. hem agafat la plo ma, que quan, almenys, no rnanqui la nostra advertencia i la nostra .disconfirmitat a què les coses segueixin el mateix ritme. Què ens fa parlar així?, opinarà algú. Anem a veure-ho, doncs tenim a la vista dos símpto mes. Primer: en la distribució dels excedents que hi ha en el projecte de Reglament interior, no hi ha cap tant per cent destinat a Cultura i Propaganda. Segon : en l'assemblea del Sector que pertany- el que eseriu aquestes ratlles, fou refusada una esmena, per majoria de vots, .que rectificava la distribució dels excedents, intro duint-hi un tant per-cent a..Cultura. La Comissió ellaboradora del projecte i els comPanys del.Sector esmentat, hem de confes sar-ho, es -troben a l'any 1937, en plena con vulsió econòmica i social d'Espanya, més en darrerits que els pioners de Rachdale ; almenys aquests a Pany 1844, en constituir-se, destina ren el 25 per 100 dels excedents a Cultura. Hi ha un factor, pera, que els disculpa, i és que, si Paspecte cultural del moviment coope ratiu de Barcelona ha de continuar com fíns - ara, no val la pena de destinar-hi cap .qunti tat. En aquest sentit, completament d'acord, però anem a veure: Pot el moviment coopera tiu de Barcelona canviar la seva orientacío en matèría de Cultura i Propaganda, imprimint-hi una nova trajectòria? I és clar que sí! No so lament Pot, sinó que ha de fer-ho, ha de fer-ho SI vol superar-se a si mateixa, si vol posar-s, a l'alçada que les circumstancies actuals impo sen, perquè : Què ha d'ésser, que ha de cons tituir la medula del moviment cultural coope ratista ? "Doncs l'educació cooperatista, la pre paració tècnica i ideològica cleís seus militants per regir els destins dels postulats que practi quen. La vulgarització i propagació constant al carrer de les seves doctrines i de les exceHències de les seves practiques. . I del desglossament d'aquestes dues concre cions se'n deriven una sèrie d'activitats, que dit sigui cle pas, els actuals moments reclamen, com són : la installaCió d'una acadèmia purament cooperatista, edició de textos i de revistes tècni co-teariques, opuscles, manifestos i cartells mu rals de propaganda, fins i tot si ens ho propo sessim l'establiment d'una emissora de ràdio exclussivament nostra, que pregonés als quatre vents -mot COOP. tantes i tantes coses que podríem assenyalar. I ira preguntem: S'ha fet res en aquest sen tit? No, no s'ha fet res, encara s'ha de-comen car aquest treball i no obstant ha de portar-se a ha de portar-se a terme, si volem re eixir en la tasca que la història ens té enco manada. La realització d'aquestes premises abans era impossible per l'acció isolada de les entitats, però ara que hem .aconseguit 1a creació d'un bloc homogeni no hi ha d'haver res que ho impossibiliti, Púnic que pot impedir-ho és la incomprensió dels cooperadors i això hem de superar-ho. No sé el que han acordat els altres Sectors, però espero que la reunió de segon grau•superarà les deficiències que les de primer haguéssin pogut tenir. Perquè, per portar a terrne l'obra que asse nyalàvem es necessiten diners.. Sense .una assig nació dels excedents, la creació de la Cornissió de Propaganda i Cultura serà purament nomi nal i, per tant, morta. No ens podem refiar d'unes pessetes que pugui votar el Consell Exe cutiu per cada cas especial, o dels festivals que puguin organitzar-se a profit de dita cal disposar d'un fons especial destinat exclus sivament per aquest fi. Calen diners; sense l'ajut econòmic és im possible fer la tasca cultural i de propaganda que el nostre moviment reclama. Cal destinar un tant per cent, el més crescut possible, per aquest fi. Si estimem la Cooperació, si creiem en el seu esdevenidor, sabrem esmenar aquest error c'omes i adaptar-nos al ritme que el mo ment reclama. ANDREU CORTINAS SINDICAT AGRICOLA CELLER COOPERATIU de BRAFIM Major, So (Província de Tarragona) Les cooperativesquecompren en el nostre CELLER COOPERATIU faciliten als seus socis els millors vins amb la màxima eco nomía. • Demaneu mostres i preus 1,0•11••••••\ Esencias supersolubles "MELITO" para la elaboración de aguas de colonia, quinas, brillantinas y perfunies de flores. Lociones y extractos. Oficinasz Pablo Iglesias, 6t - Telf. 21898 Apartado 504 BAIZCELONA J. SUMMERS-AREVALO Esencias purificadas dc frutas. Especialidad DUROMA DE LIMON 4 4 4 para gaseosas y jarabes. LIQUID MATA MOSQUES "FULMIT" (PERFUMAT) F UMAT) RUPERT BUSTO - CORNELLÀ Bidó de 200 litres Ptes. 2`55 litre Llauna » 20 » » 2`70 » » 5 » » • 3c— » » 1 » » .345 » Venda exclusiva a Cooperatives, Síndícats í Collectívitats Agrícoles