4 — Acció COOPERATISTA Aquest augment tan abusiu Fa uns dies que des de tota la premsa es vI? parlant d'aquests preus tan abusius a què han arribat gairebé tots els articles de primera necessitat; uns en parlen en un sentit, altres en un altre i tots i cada un d'ells procura tirar l'aigua al seu molí procurant demostrar que els que tenen la culpa de tot aquest desgavell dels preus abusius són els del davant. No n'hem trobat cap que amb franquesa ens hagi dit, senyors, d'això tots en tenim la culpa per tant, jo també; ni un no n'ha sortit així. Sembla com si això d'aquest augment abusiu déls articles de primera necessitat hagi estat una cosa que l'hagi portat un home sol, un fac tor sol i aquest l'hagi portat a la pràctica a despit de les protestes de tothom. I no ha éstat així. Els que poc més o renys estem en PentrelIat de l'assumpte preus, d'a quests articles, per haver-hi d'intervenir totes les hores del dia, sabem que no ha estat així; sabem que ha estat obra de tots plegats, sabem que no s'han tingut en compte cap dels valors i sistemes que s'havien çl'emprar en la nova fórmula econòmica que la revolució comporta va i que per tant s'hagi caigut en els defectes d'aquell règim burgès que tothom diu que vol enderrocar, però que els fets no responen pas a aquesta pretensió. De voler fer una cosa nova i ben feta s'havia de començar per no servir-se per res de la llei de l'oferta i la demanda per les relacions inte riors de la nació, per les exteriors bé, ja que amb les exteriors, en trobar-nos davant d'un món capitalista ens hi hem de comportar com a tal, per no estar desplaçats i perquè amb les relacions exteriors, exportacions i importacions, és amb el que avui l'Estat pot anar aguantant l'allau feixista i assegurar el triomf de demà. A dintre la nació si les mercaderies havien de so frir un augment no era altre que el que estric tament comportava l'augment de sous I l'escur sament de la jornada. Però no ha estat així, s'han augmentat les mercaderies a plaer del que les ha tingut; si a un li ha semblat de no vendre per després revaloritzar més el gènere, ho ha pogut fer amb tota Ilibertat ; si a un lj ha interessat deixar un mercat desproveit per poder donar sortida a mercaderies que no s'haurien venut mai, ho ha pogut fer; si un, per .aptencies polítiques o de partit ha volgut •perjudicar a tot un poble obli gant a aquest a pagar doble preu en tot, ho ha pogut fer, i en això, tal aquest pecat capital en moments com els presents, no hi han caigut pas solament els pocs comerciants que encara vegeten sobre la crosta del nostre territori, el més xiroi del cas és que hi han caigut fins .els Comitès de provelments de la majoria dels po bles de Catalunya que lluny de disposar-se a complir la funció social que els moments revo luci:onaris aconsellen, s'han aprofitat de les conselleries, per a transformar-se, en comptes d'endagadors de l'economia dels pobles, en co merciants en menys saber i en menys" tècnica que els antics comerciants i burgesos que pa tíem. S'han posat en pràctica una colla de siste mes, si l'un ineficaç, l'altre molt niés; el que s'he posat més en voga, el de l'intercanvi, amb el consegüent desplaçament continu de merca deries d'una banda a l'altra del nostre territori; el sistema d'interc,anvi que s'ha portat sense un patró, sense una mida que regulés totes les operacions, ha estat un disbarat; com a patró, com a mida, sols hi ha jugat un sistema, el de mirar dels 1os contractants,e1 que tenia més necessitat d'un article i amb la vista fitada a aquesta necessitat, el que més li ha interessat aquella operació ha hagut de pagar els plats trencats. Ha estat el negoci d'En bGisbert amb les cabres, que quan les tenia totes blanques les volia totes negres, i n'havia de donar dues de blanques per una de negra, i quan les tenia totes negres, com que les volia blanques havia de donar-ne dues de negres per una de blanca. Aquest sistema d'intercanvi ha estat un gani vet de dos talls, que mentre l'ha usat un de sol bé, però en generalitzar-se sense posar-hi una moralitat pel davant, tothom hi ha sortit per dent. Vull dir amb tot això, que si els preus s'han augmentat en aquesta mida desmesurada, en tenim la culpa tots, per aquesta manera anàr quica de comportar-nos i per haver volgut ac tuar tot i dient-nos molt revolucionaris, de cara • a l'interès particular, no al collectiu ; tothom ha votgut fer el que lj ha donat la gana, no el que li han manat, ni el que d'acord amb les conviccions d'unitat i de disciplina que havíem promès tots, veníem obligats a executar. Hem estat veient com des de Tortosa no s'ad metia carrega per manca de servei ferroviari i en aquells moments, en el Litoral, es feien dos trens de tantes unitats com era possible per as sistir a un míting que es celebrava a Barcelo na i aquella càrrega que no es podia facturar des de Tortosa s'havIa de retkar amb carnió, la qual cosa comportava un augment en el preu de venda de més d'un 20 per 100. Es tot això el que ha fet augmentar els preus, aquesta man ert d'unit.at, aquesta indisciplina, aquest desco neixement dels valors morals que una revolució en si comporta, aquesta manca d'ètica, aquesta manca de convicció revolucionaria,, aquest po sar per davant el «jo» personal tot dient-se re volucionari i no fent altra cosa que la contra revolució. I al oap de nou mesos justos, un part, ens donem compte que els preus han augmentat d'una manera alarmant, i tots els que han aju dat a aquest infantament ara criden i donen la culpa a l'altre, tothom té les mans netes de pecat, i ningú no ha comès el més lleu sacrile gi i és que ningú no es dóna compte, o no es volen donar compte, que ací s'ha comès una falta imperdonable, la de no donar entrada en la nova forma econòmica que s'ha de montar i el S principis de la qual ja es van posant, consumidors i productors organitzats cooperati vament. S'ha partit de la base que sols tenia valor el treball, no s'ha considerat cap valor al consum, s'ha volgut tractar el problema qu-e ens ocupa tractant a l'individu com a pro ductors, i és clar, partit d'aquest principi, te nim que totes les indústries socialitzades, col lectivitzades, tinguin la forma d'organització que tinguin, sols rutllen de cara a un benefici, no de cara a una funció social, igual, igual, com actuaven les empreses, fàbriques, indús tries, que tenien la vista fixada en el balanç i en el compte de pèrdues i guanys. Per a resoldre bona part del que portem dit cal fer entrar en joc, donar personalitat al con sumidor, cal actuar de cara a un servei social, a una feina collectiva, ja que si bé el treball té un valor no deixa de tenir-lo també la funció adquisitiva de l'individu, sense la qual cosa no s'aguantaria res, ni fàbriques, ni indústries, ni tallers, ja que un treball no consumit, és treball perdut. I a tot això hem arribat per la nostra part pensem tenir la consciència •ben neta en aquest assumpte dels preus de venda desmesurats; avui les Cooperatives, com sempre hem pogut demostrar, podem presentar un historial pul cre en aquest sentit i d'altres; avui com sempre, les cooperatives actuen de cara a un interès collectiu ; per nosaltres el benefici no compta, aquella funció social envers els consumidors or ganitzats és la que ocupa totes les nostres ac tivitats; amb un sens fi de mercaderies es pot demostrar als preus que han arribat a assolir en comerços particular, socialitzats o coIlecti vitzats i els que han assolit a les nostres cen trals de repartició ; si sempre ens hern vanat d'una moralitat, ara ens n'enorgullim, malgrat i que encara hi hagi qui diqui que les nostres entitats i el nostre moviment sigui aburgesat, i que això sigui dit per molts que en plena eco nomia burgesa i ara en plena revolució, encara van a portar al cap de la setmana, tot el seu valor adquisitiu a casa d'un botiguer i I10 han pensat mai en treure's aquesta explotació què són objecte. Com deia en principi, cal potser no aixecar massa el to de veu amb aquest assumpte dels preus desmesurats, doncs tots hi tenim la nos tra part de culpa i no en podem defugir la res ponsabititat així com així. El que cal és, si de veritat s'hi vol posar re mei, és supeditar-nos tots a un rernei comú ; que no hi hagi ningú que pugui fer el que li dongui la gana i que per sobre de tot punt de mira particular s'hi posi el punt de mira collec tiu que és el que en tots els ordres hi posem els consumidors I productors organitzats coope rativament, l'esperit revolucionari dels quals no és d'ara ni del 20 de juliol, sinó que abans del 14 d'abril, en plena clictadura i molts anys abans, els nostres homes i les nostres tntitats ja anaven sembrant la llavor d'una nova forma económica encara no superada per totes les in novacions de darrera hora. V. CASAI.S BOSCII Mataró, 25-4-37. La Cooperación de consumos madre del colectivismo Ouedemos con que el colectivismo lo hemos de ganar con nuestro propio esfuerzo. Recono cemos que la organización que a él ha de con ducirnos, es la cooperación de consumo. Llegar a que el colectivismo sea un hecho, es cuestión de tiempo, de capacitación y depende exclusiva mente de los trabajadores, de todos los traba jadores sin distinción de peones, oficiales, téc nicos e intelectuales ; en fin, de todos cuantos viven del producto de su trabajo o de su inte lecto. Todos somos consumidores, y estando toda la economía basada en el consumo, lo na tural es que se produzca según las necesidades del mismo. Como todos los nacidos somos con sumidores, lo lógico es que el consumo, y por ende las organizacidnes económicas de consu midores federadas, sean las de dirijan la pro ducción, y ésta, supeditada al consumo. Lo cual quiere decir que los consumidores organizados deberan llevar la batuta de la producción, en el mas amplio y bien entendido sentido de la palabra. Por esto entendemos que todo aquel que tra baja tiene el deber de formar parte de la orga nización cooperativa de consumo, y la Federa ción de este organismo, sabiendo lo que toda la población a ella adherida consume, organizara la producción total que a ella interesa. De sobra sabemos que la cooperación de con surno abarca la clistribución de toda clase de géneros y objetos que el individuo necesita para su uso particular y colectivo. Nosotros nos ce fiiremos, por ahora, a lo que se refiere a la pro ducción cooperativa de artículos alimenticios, susceptibles de transformación para su consumo, pues a los consumidores nos ha de interesar enormemente saber lo que cornernos y lo que debemos comer. Va en ello la salud nuestra y de los nuestros, y toda precaución es poca. Por esto queremos que la cooperación se extienda, porque cuanto mas se agrande, sera mas facil crear industrias indispensables, industrias colec tivas, industrias de transformación de artículos, de elaboración de géneros, para los consumidores organizados, y poder sacudir el yugo de los que, hasta ahora, lo han hecho para el mercado en general, sólo con miras a su negocio, importan doles un ardit.e el público que lo ha de cli gerir. La cooperación es obra positiva; todo lo que organiza en el presente es con miras al futuro, no lejano, en que habra ído trazando con la prac tica las líneas generales de lo que habra de ser la organización colectiva, engendrada por la co operación. Un esquema reducido a un solo ar tículo, de lo que puede hacer la cooperación, con vistas al colectivismo, lo vamos a exponer ante los ojos de los detractores de la cooperación. Nos vamos a referir al artículo del pan, y so lamente al número de los asociados a la Unión de Cooperadores de Barcelona. Esta entidad cuenta, a la sazón, con 20.000 asociados, o sean 20.000 familias que, en tiempos normales, para su consumo necesitan 20.000 kilogramos de pan diarios, lo que representa al arío una cantidad de trigo igual a 811.190 quintales métricos de trigo, 811.109 sacos de trígo de 100 kgs. cada uno. Cuantas hectareas se han de menester para su cultivo? Los agricultores lo sabran. Nos otros lo ignoramos ; •pero, por lo menos, preci san cuarenta mil. éCuanta fibra textil precisa para hilar y tejer el saquerío para su envase? Cuantas hectareas de tierra haran falta para el cultivo de dicha materia textil? Los técnicos nos lo diran cuando sea la hora. éCuantos caminos para su transporte desde los puntos de origen o de los pueblos donde se almacena el trigo a la harinera para su molturación? éCuanta fibra textil de yute, algodón o lo que sea, se necesi tara para envasar 608.332 sacos de harina y de los 20.278 quintales métricos de harina de infe rior calidad y salvados que también han de en vasarse? Cuantos camiones para transportar la harina de la harinera a los hornos que tene mos? é Cuantas maquinas de hilar y de tejer para la confección de los cientos de miles de sacos? He ahí córno la cooperación organiza el co FRBRICPTS PEP LES COOPERPTIVES DE CATP LU NY lectivismo. Da trabajo a los trabajadores de lr tierra que, colectivamente, podran en varios pue blos cultivar los miles de hectareas para pro ducir el cereal, y a otros obreros del campo que cultivan las fibras textiles para su envase. Luegc la cooperación organizara las cooperativas de segundo grado para el transporte del cereal y de las materias textiles ; al mismo tiempo ad. quirira la fabrica para ra molturación del trigo: otra fabrica para el hilado y tejido de la tela para los envases; montara el taller para confección cle sacos ; también otro taller para reparación y construcción de camiones para el transporte. La cooperación, no sólo admite, sino que desea que cuantos obreros tenga empleados en sw, establecimientos de distribución, fabricas, talle res y su transporte, sean socios de la Coopera tiva de consumo, porque así seran de hecho co partícipes con los dernas asociados, pudiendo in tervenir en la buena marcha de la misma, en las asambleas generales, con su voz y voto, igual que los demas socios. Esto que fiemos expuesto sobre el artículo pan, podríamos hacerlo extensivo al vino, al aceite, a los licores y jarabes, a la leche y sus derivados (quesos), mantecas, a la industria de galletas de todas clases y azúcares. Como se ve, la cooperación de consumo es la madre del colectivismo. Cosa que ignoran los modernos colectivizadores. B. FA IZ Llegiu i propagueu Acció Cooperatista La Villa de Salut L'A liança ha incorporat a a la seva obra la Clí nica Comarcal de Vic La Cooperativa Sanitaria ViHa de Salut L'A liança, dés del mes de febrer d'enguany regeix i administra la Clínica Comarcal de Vic, la. qual ha pres el nom de «Filial número 1 de la Villa de Salut L'Aliança». Els companys cooperatistes compresos dins la Regió VI de Catalunya, informats que amb motiu dels fets del 19 de juliol passat el Corni tè obrer de la mateixa se n'havia incautat, ini ciaren unes gestions, junts amb els companys de la Federació Comarcal, prop de la Junta de Govern de la Villa, en el sentit que aquesta es. fes càrrec de l'esmentada Clínica. No cal dir l'èxit que assoliren aquestes gestions en el sí" de la Junta de la VilIa, on, podem dir tots els seus components, són ferms i decidits coopera tistes disposats a engrandir i enlairar la Insti tució que dirigeixen. Aquesta Clínica, d'unes condicions de tot punt envejables, ha estat posada a disposició clels so cis cle la Villa compresos dins la Regió VI de Catalunya i d'aquells pobles que tenen millor comunicaci44 amb Vic que amb Barcelona. Nosaltres sabem l'esforç econòmic que ha tin gut de fer la nostra primera nstitució coopera tista sanitària. Es digna d'elogi la seva gesta no tan sols per l'esforç • realitzat, sinó per l'a portació que representa dins el camp coopera tista i mutualista d'una clínica posada al servei de la classe treballadora que ha dexat cl'ésser mercantil per convertir-se en Filial número 1 d'una Institució netament obrera. Ens plau donar aquesta satisfactòria notícia a totes les cooperatives de Catalunya, sobre tot a les compreses dins la Regió VI de Catalunya, per a què es donin compte que se'ls ha posat al seu abast una Clínica muntada amb, tots els avenços que la ciencia moderna exigeix, dirigi da i administrada per una Institució coopera tista que porta trenta-tres anys de pràctica en l'aspecte sanitari, la qual cosa significa una garantia i una solvència pels seus associats que sense necessitat d'un llarg desplaçament troben el mitjà per a guarir-se de les seyes dolences. Com a cooperatistes no podem fer altra cosa que felicitar efusivament els companys de la Junta de l'Aliança, desitjant-los un mereixedor encert amb aquesta primera Filial, encoratjant los ensems en la seva tasca d'engrancliment, i a la vegada agrair als companys cooperatis te de la Regió que han portat a cap aquesta incorporació a la Clínica Comarcal a l'Aliança pel nou servei que han prestat a la causa de• la cooperació. Ens resta només recomanar a totes les Co-. operatives compreses dins la Regió VI que in gressin collectivament a la Villa de Salut L'A liança, no tan sols perquè des del punt de vis ta legal és gairebé una obligació, tractant-se d'una obra cooperatista, sinó pels serveis acu rats i dignes d'elogi que ella presta. ECOP. — Roseilón, 84. — Barcelon4