^ ELf NOSTRES ^ POETES &2I L'HEROI (Sobrs un ¡ de Rabindranath Tago^'c-^ — Figura't, mare, que fem un viatge i terra estranya passem de camí y tu vas seguda dalt d'un pala^iquí, i jo a cavall, a l'estrep, com un patge. El sol es pon i la fosca ja es fa, i és el desert gris i nu davant nostre. Tti dius: «Fill meu, on hem 'nat a parar?» I la basarda et canviava el rostre. Però jo et dic, i el meu dir és segur: « Pensa, mareta, que el teu fill va amb tu.» El camí estret i retort va allargant-se; tot terra és ple d'abriulls feridors. Ja els ramaders han cercat el redós pel bestiar que de peixe's es cansa. I cada volta la terra i el cel són més obscurs i tm no sap on camina, i tot es veu coni darrera d'un vel. De sobte tu, fent senyal, em dills'^: « Vina, digues, fill meii, què deu ser aquell llum qtie es mou allà amb son estela de fu?n?» Un crit feréstec la tenebra esquinça, i ens ve damunt U7ia allau de bergants. Dms ta cabma ttí mvoques els sants i f a7'rauleixes tota pobra i 77ii7isa. Tots els esclaus que etportave7i, covards, fuge7i c &7 -re7its i a tu et deixe7i e7i te7'ra i s' arracere7i darrera d'u7i arç. Pe7'ó jo et dic, ans de fé el crit de guerra: «Ma7'e, no te77iis, co7ifia tu e7i 77ii; 7w te77iis, 77iare, que jo sóc aquí.» Ar77iats de lla7ices pimye/its i ve7iables, els assassi7is, amb el cap esbullat, són cada cop 77iés a prop de co77ibat. L·lavo7 'S jo els dic: «Ni U7i pas 77iés, 77iiserables! Si l'ava7weu, us e77calça la 7nort!» A77ib U7i almc de bell 7iou s'abala7ice7i. I tu, co7ivulsa, a77ib la 77ià sobre el co7' «Fill 77ieu — em dius — fiíig p07' Déu, que \s' at a7ise7i!» I jo 7'espo7ic: «AÍFa, 77iare, si és poc; 77dra '77i bé, 77ia7'e, i vettràs cada cop.» Pimy l'espe7'ó, i el meu cavall s'ab7-iva. Del xoc 7-esso7ie7i l'espasa i l'escut. Xiscla el combat co77i tm 77ial bufa7-ut. Qui 710 el segà la 77i07-t, fugmt l'esquiva. Tu, 77ie7itresta7it, a7igoixosa pel fill, tota soleta, ja et c7 -eus que finava. I té, jo tor 710 i et faig: — '« El perill passà.» — I tot sag7io de la lltiita b7-ava. I su7'ts, i em beses, i 77i'estre7iys, dietit: « Oh fill, 00771 77i'has salvat ! I que ets vale7it!» ...Tatites coses i coses cada dia passe7i al 77ió7i que tm tto sap el per què, dottcs, i titia feta aixi, vés a saber, tma vegada tto s'esdevitidria? « Qui s'ho creuria — diria el gerttià. —• Jo que el tetiia per tatipoca vida ! Si setnbla tm cotite de vora fogar!» I els vilatatis hi darieti oïda tots adttiirats: «Pobra dattia, ja éS sort de ser-hi el tieti, qtie si tto hauria ttiort i». Clementina Arderiu — ¿ Vostè creu que aquest home podrà aguantar els quinze rounds } — Què li diré jo ? Dies passats vaig veure'l que portava dos baguls i tres maletes i encara anava] corrents i cantant 1