sabia qui era el Rei, i a l'hora convinguda entrà, i veient dins la cambra, no un home, sinó un infant enjogassat amb una poma, no sabia quin pas fer. I menys encara quan l'infant empenyia fins els seus peus la poma rodolaire i li allargava els braços amb un posat mig de ploricó mig de rialla, que l'enterní a tornar-li la fruita, i així dues, tres i moltes vegades, amb gatzara del me- nut que reia i amb tant bon contentament del gamarús llogat que es distragué del seu fet fins que la guarda del Palau el sorpre- nia demanant-li: — Qui sou, vós, i què feu aquí ? Ell responia diu: — Porto un missatge del meu Senyor per al vostre Rei. Ells rient: — El rei és mort i aquest in- fant és el rei. I raltre tot meravellat: — Cal, doncs, que retorni al meu senyor amb aquesta nova; ¿com podida, sinó, donar el missatge a qui ni sap enraonar? — Aleshores els guardes el deixaren sortir, i més que de pressa eixí d'aquells murs i d'aquella ciutat amb intent de no tornar pus. I heu's aquí que el germà del rei, sentint que la fretura li creixia després d'aquesta fallida, prengué a sou, l'endemà, un escamot de lladres, els féu amagatall a prop d'una creuera i els digué : Passarà un infant amb riques vestidures i enjoiat ell i els seus servents. Caldrà que els despulleu i us sadolleu de llurs del- xali es i cal- ^ drà primera- ment que ma- teu l'infant. Però men- tre els lladre- gots espera- ven, un altre escamot no provingut, s'acobdiciàde les joies dels servents ideïs vestits del'in- fant, i per tal d ' h eu re'ls sense destorb ni temença de revenja, occi-' ren tots els . criats; m es - quan a l'in- fant despullat que fou, dl- gueren;—Aquest no pot trair-nos i dir res a ningú; deixem-lo que visqui.— I d'aquesta guisa l'abandonaren. Escaient- se més tard, de pas per aquells camins, el fugitiu de la vetlla, recollí l'infant, l'embol- callà^ amb un espellif de mocador i el re- tornà al palau. I en passar davant de l'es- camot llogat, res no li deien, perquè ells esperaven la rica comitiva i un infant so- lemnial i no un pobrissó, que , no és figura de reis ni els lladres els sabrien ataleiar sense paranceria. Decebut segona vegada el germà del Rei, ensibornà el cuiner que posés metzines en el vas de llet de l'infant. El qual ja duia a flor de llavis la copa de cristall, quan tot d'una el servent portador de la safata féu un estornut. El petit obrí les mans, caigué el vas, i el reiet riotejà amb gran contentament de la trencadissa que escampà per terra les metzines. D'aquesta faisó, tercera vegada els de- signis de l'ambiciós foren decebuts. I fou ell qui morí a mans dels lladregots descon- tents i fou Rei l'infant al qual la iñfantesa mateixa salvà, perquè ja és cosa conegud-a- que una pedreta del camí és més segura que un joiell preciós caps it so ta panv --^ amb set clau^; í perquè la feblesa ella 'ola es defen- sa més, que amb mil sol- dats que protegeixin un castell; i per- què la inde- fensió riallera no pot tenir enemics. Es per això també que el país de les rondalles no ha estat mai con q u e rit pels cobejo- sos d'esguard i de desig, per tal com només hi te- nen senyoria aquells que amb els ulls clucs saben trobar-lo din- tre d'ells ma- teixos. J. M.^ Lò: Picó (II. í^'Apa) -J