148 — La Mainada EL SISE MISTERI DE DOLOR (lleoesda banyoliiía) . ¡¿s jovenets de la Secció IV del Col·legí del Collell Era un cap de tarda estival. La pluja cançonera no donava senyals de minvar sinó fins nit alta. ¡Quina excursió! Devallàvem, sal- tant damunt dels xalions, brucs i gatoses, relliscant ací amb aquell fangueig de terra argilosa, i relliscant allà amb l'herbei ama- rat, baixants i corriols a riscos de rodolar a l'abism de les fondalades c^ue formen les estribacions. Enfangats fins a clatell, pogué- rem arribar al Mas Rovira (1). — Cuiteu, entreu ací al portal. ;I d'on veniu, cristians de Nostre Senyor: —Venim d'excursió, de l'ermita de Sant Petllari. — Entreu i treieu-vos el calçat, que po- drieu agafar dolor... — No cal, reposarem en aquests seients de pedra mentre passa el xàfec... i després, com es fa fosc, no sé com podríem arribar a Banyoles. Encara hi tenim un bon tirant... — Es clar — respongué la velleta mirant, amb l'esguard, el llarg camí — però ;on voleu anar amb aquest xubasc? I ens acompanA'à a la llar, expressament encesa. Posàrem a assecar la roba i el calçat. —Aquell sol que feia, quan hem pujat! —I massa xafogor, que sol .anunciar pluja. Ara el temps és boig, puix sovint ens enga- nya. ¡No feu cas de l'estiu! òlireu, al matí un sol que rosteix les plantes, i en essent migjorn un tap ja's veu ací dalt a Rocacor- va, que estiragassant-se, estiragassant-se, enfila Falgons amunt i en arribar la broma a Pujarnol ens cau, damunt les espatlles, l'aigua a samalades. I tot en un sant-i-amén. — ¿I vosaltres hi viviu tranquils en aques- ta casa durant els aiguats ? —; I per què. ho' pregunteu, això?— feu la velleta, sorpresa. —Ja veureu, temeria que amb la tendror i amb els furients regarols, es descalces- (i) Està situat aquest Mas yi una vessant de la ca- rena de Sant Petllari, damunt el clot de Sant Maurici i a la part ponent de Banyoles. sin aquestes i'oques c¡[ue sobre nosaltres es veuen i que m'aixafessin sota la teulada. Principalment aquesta roca geganta, que, en mirar-la, em posa la pell de gallina... — Si vosaltres sapiguéssiu—respongué la velleta mig rient — la llegenda d'acjuesta roca geganta, ja no tindrien paüra, com te- niu, sinó que, tranquils com nosaltres, la mirarien amb la indiferència que es mira un roure centenari arrelat en mig de la prada. — Apa, doncs, conteu, feu la mercè de contar-nos aquesta llegenda — demanàrem tots, curiosos d'esbrinar el fonament de fe que apoiava la velleta en aquella roca ge- ganta, mig apuntalada i amb la colossal testa aixecada menassant nit i dia aixafar el òlas Rovira. La velleta, després de contemplar el mit- jó, quasi enllestit, c|ue entre mans tenia, aixís començà: « Ens tenia dit nostre avi (q. a. c. s.) quan érem mainada, que la llegenda acjuesta és del temps de llur besavi, que allavors era el majoral d'aquest òlas. Ens contava ell, que, en dit temps, la co- marca banyolina tota ella s'esllanguia per la llarga sequedat que setmanes feia patia. Els conreus i hortes s'havien tornat polsa- guera i roquissers, malgrat les regues que tot sovint feien amb l'aigua de l'estany, mit- jançant canals i regarols. àles l'aigua no era prou per apagar la sed ardenta que crema- va la terra, perqu-è s'infiltrava per la crosta esberlada dels camps, i aquests, com si tal- ment fossin esponges, tot seguit eren eixuts. ; I ara compteu que havia d'ésser dels con- reus que no podien ésser regats amb l'ai- gua de l'estany! Tots els pobles i llogarets de la rodalia, al conjur dels bammlins, es juntaven sota les voltes del òlonestir per implorar la miseri- còrdia del gloriós Patró Sant Martirià. Els monjos benedictins, fervorosos com eren, es cíalien cantant continuament els salms i les lletanies davant de les venera- bles despulles del sant Martre, en qui tots els banyolins i comarcans tenim posades l'esperança i salvació. Un zelós predicador comanà, amb vives ànsies, que es resés el sant Rosari en totes les llars, en el llindar de la porta llur, i ben alt. Haurieu vist, llavors, les, grans rodes