Garba

Enllaç persistent
MARCXML Dublin Core RDF MODS Cita bibliográfica BibTeX SWAP METS Linked Open Data / EDM 5.2.8
 

Imagen del registro

Diaris i Revistes Garba (1905-1906)    

Títol uniforme: Garba (En línia) Icono con lupa

Títol: Garba [Recurs electrònic]

Publicació: Barcelona : [s.n.], 1905-1906 ([Barcelona] : Fidel Giró Impr.)

Periodicitat actual: Setmanal

Numeració: Any 1, núm. 1 (18 nov. 1905)-any 2, núm. 11 (10 febr. 1906)

Notes: Descripció del recurs: 21 maig 2007
Dirigida per: Josep Baguñà ; col·laboradors: V. Català, P. Crehuet, J. Maragall, etc. ; il·lustradors: Junceda, Opisso, etc.
Canvis en l'impressor
Productor: Biblioteca de Catalunya
Sense capçalera ; coberta il·lustrada, diferent a cada núm. ; núm. 11 capçalera il.
El contingut del núm. 11, és humorístic
Referències: Givanel 607 ; Torrent/Tasis I-387-388
Ressenya: Ressenya de: Torrent, Joan; Tasis, Rafael (1966). Història de la Premsa Catalana. Barcelona: Bruguera, vol. I, pàg. 387-388

Que l'època de les revistes literàries no havia pas passat a Catalunya ho provaria sobradament el nombre i la qualitat de les que havien de succeir Catalunya. I, en primer lloc, de Garba, revista setmanal d'Art, Literatura y Actualitats, el primer número de la qual va aparèixer, després de diverses suspensions en l'anunciada publicació, el 18 de novembre de 1905. Un magnífic cartell de Joan Llimona, reproduït després en una copiosa tirada de prospectes, l'havia anunciada. Garba ha estat empresa per Josep Bagunyà, l'editor del Cu-cut!, potser com a conseqüència del fi de Catalunya (recordem que l'administració d'aquest periòdic estava situada al mateix local, redacció dels setmanaris de Bagunyà i llibreria, del carrer del Cardenal Cassanues, 4, destinat a ésser assaltat una setmana després de l'aparició del primer número de Garba). El nou setmanari tenia 24 pàgines, del format 235 x 240 mm (setze de les quals, en paper couché) i fou imprès en primer lloc a can Giró, a partir del número 3 a La Acadèmica i després del número 7 a can Galve (impressor també del Cu-cut!).

Obre el primer número de Garba l'article Començament, signat per Joan Maragall. Hi llegim: Aquesta publicació és obra de general cultura, y és ningú menys que la pàtria catalana qui al cap de vall ha de gaudir-se'n La presentació tipogràfica és acurada i les il·lustracions, algunes a diferents colors, molt selectes. La col·laboració literària està formada per les millors signatures de l'època: Víctor Català, Ramon Surinyac Senties, Enric de Fuentes, Pompeu Crehuet, Josep Morató, Joan M. Guasch, Joaquim Ruyra, Josep Pijoan, Josep M. Floch i Torres, etc. Les il·lustracions van signades per Joan Llaverias, Dionís Baixeras, Joan Llimona, Adrià Gual, Lluís Graner, Ricard Opisso, Apa i d'altres. El director era Josep Bagunyà. Givanel ens diu: hem d'advertir que tota la presentació acurada i la col·laboració remarcable, va anar deixant pas (amb caricatures de Junceda i Opisso) a la publicació de ninots de gresca y actualitats

La transformació es féu, d'una manera declarada, amb el número 11. Cal recordar que després dels fets del 25 de novembre de 1905, la publicació del Cu-cut! estava suspesa indefinidament, i els redactors i il·lustradors, la majoria dels quals redactaven i il·lustraven també Garba, devien creure que la fòrmula del setmanari humorístic seria més popular i de més venda que la d'una revista selecta d'art i lletres. Aquell número 11, doncs, de data 10 de febrer de 1906, constava de setze pàgines a dues columnes, de format 272 x 193 mm (mateix format i presentació del semanari Cu-cut) i estava profusament il·lustrat amb caricatures de Cornet, Junceda, Apa, Opisso i Lleverias. Així com els números anteriors de Garba costaven vint-i-cinc cèntims, aquest de nou format i presentació només en costava deu, com el suspès setmanari de gresca.

L'aventura era arriscada i sortí malament, puix que aquell número 11 fou el darrer de Garba. El duc de Bivona, governador de Barcelona en aquells inicis de 1906, va suspendre el periòdic pel delicte d'assemblar-se massa a Cu-cut! Ja hem assenyalat, en nombroses ocasions, com aquest subterfugi de canviar el títol d'un periòdic suspès era utilitzat molt sovint, de vegades amb resultat, pels setmanaris satírics i els diaris polítics. Més endavant trobarem que, malgrat haver sortit tan malament per a Garba, fou utilitzat encara en d'altres ocasions, dintre la història de la prensa catalana.

Domini públic. En enllaços, reproduccions o altres usos d'aquest recurs citeu la font "Biblioteca de Catalunya": http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/

Registres relacionats: Disponible en una altra forma: Garba (Ed. impresa) = ISSN 2604-3203

Matèria / geogràfic / esdeveniment: Cultura-Revistes Icono con lupa
Art-Revistes Icono con lupa
Literatura catalana-Revistes Icono con lupa

Noms relacionats: Baguñà, Josep, dir. Icono con lupa

CDU: 008(05)
849.9(05)
7(05)

Números normalitzats: ISSN 2604-3211

Tipus de publicació: Diaris i Revistes Diaris i Revistes

Drets: The Public Domain Mark (PDM): http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/

Altres temes relacionats:
Revistes Icono con lupa
Cultura Icono con lupa
Art Icono con lupa
Literatura catalana Icono con lupa

Exemplars:

Biblioteca de Catalunya

Inclou:

núm. 1 (1905:nov.18) - núm. 11 (1906:febr.10)

Veure números d'aquesta publicació Veure números d'aquesta publicació