L'AMIC DE LES ARTS 41 xells) i l'existència de dominis colonials peninsulars, amb els quals hom feia un gran tràfec d'exportació i d'importació. Els vaixells de vela de la gloriosa marina de comerç catalana, procedien tots de les famoses drassanes de Vilassar de Mar, d'Arenys éz Mar, de Blanes, de Lloret de Mar i de Sant Feliu de Guixols. Els tipus de velers llavors més corrents eren : bric-barques, bergantins i pollacres rodones. Els primers tenien un desplaçament d'unes cinc-centes tones, i els dos darrers, d'unes trescentes aproximadament. Les carreres dels velers catalans variaven, malgrat posar per igual en comunicació la península amb terres d'Amèrica. Totes partien del port de Barcelona i s'adreçaven als de Nord-Amèrica, de Mèxic, de les Antilles, del Brasil, d'Argentina, d'Uruguai i de Xile, pel Cap de Forns (Terra del Foc — Patagònia — ). El tràfec més característic de l'època fou l'exportació de teixits, d'obra (maons, teules), de ví, de sal, d'avellanes, de cebes i de roldó, embarcats al port de Barcelona. Els velers que feien la carrera de Sud-Amcrica, un cop descarregada a Montevideo la sal embarcada a Càdíz, embarcaven íasa/o (carn de bou seca i salada) i el duien a les Antilles. En els viatges de retorn carregaven a Cuba sucre, rom, fustes de cedre i de caoba; i a Puerto Rico, cafès, amb destí a Barcelona. Malgrat ésser cert, tal com havem dit, que la major part dels velers feien la carrera de les Antilles i del Plata, també n'hi havia que s'arriscaven a les mars de Xile, navegació plena d'aventures, puix que amb velers de petit tonatge calia doblar el Cap de Forns, de tanta d' anomenada entre els navegants, pel mal temps que sempre hi fa, encarat com és al Pacífic, el més gran i imponent dels oceans del món. Altra empresa aventurera era la carrera de Filipines. Sense obrir, encara, en aquella època eí canal de Suez, glòria del geni d'En Lesseps, les nostres naus tombaven el Cap de Bona Esperança, rival del de Forns pels temporals i els mals temps que sempre hi regnen. Aquestes navegacions a la vela, com els creuers de l'Atlàntic, mar de tempestes, de ciclons í d'equinoccis, posaren a prova els nostres vaixells i navegants. Nombre de bastiments hi esdevingueren cèlebres, i nombrosos navegants s'hi auriolaren amb la fama de vers herois de la mar. En aquestes pàgines glorioses de la marina de comerç catalana, hi guanyaren un lloc molts de fills de Sitges; els uns donats als afers navílers; d'altres, al seu comanament i tripulació. Dels velers on anaven se'n conten grans escomeses, dignes d'ésser narrades i conegudes dels amants de les tradicions marítimes de la nostra vila. Antigament existiren a Sitges compatricis de caràcter emprenedor, plens d'esperit mercantívol i de patriotisme, que enaltiren en alt grau els afers navilers i comercials de l'època. Els navilers sitgetans van fundar cases de molta empenta i grans capitals, que assoliren molt de nom í crèdit en el món dels negocis. Tenien cases consignatàries a Barcelona amb sucursals a Sitges. Eren propietaris de grans velers de dos i de tres pals, construïts en les drassanes de la costa de llevant. Tots els seus bastiments eren de sòlida construcció, molt mariners i corredors. Anaven manats per experts capitans, procedents de les escoles de nàutica de Barcelona, i de l'«Estudi de Pilots», de Vilassar de Mar. Alguns duien tripu lacions form a d e s per fills de Sitges, gent valenta i abnegada que mai defallí davant els contratemps de la navegació, molt freq ü en t s per raó de la manera com es viatjava. Les cases navíleres sítgetanes d'aquella època eren : la «Massó, Sabater i C.8»; «Amell, Julià i C.a»; «Catasús i C.a», i «Robert, Carreres Germans». Totes estaven, com havem dit, establertes a Barcelona, on tenien matriculats llurs vaixells. Les cases «Amell, Julià i C.*» i «Catasús i C» eren les de sucursal a Sitges, establertes en unes cases de la Ribera. La casa «Amell...... posseïa tres grans velers : el ^orinqaíen, el Naevo 'Borínqaíen i el Nacional. Els dos primers, eren bricbarques i el darrer, un bergantí rodó. La casa «Massó, Sabater i C.a» tenia els bric-barques Nae•va Teresa Cabana (el veler més popular d'aquella època, per tal com en ell viatjaven tots els sitgetans que anaven i venien de la Illa de Cuba) i el 'Bella Sabar. A més, era propietària del llaüt Vinyeí. La casa «Catasús i C.1», posseïa el cèlebre bric-barca Villa de Sitges, el bastiment més notable de la marina velera d'aquell temps, el qual inaugurà la na¬ vegació amb un viatge a Filipines, pel Cap de Bona Esperança, i, en altra ocasió, feu un viatge des deCharleston aCàdiz (endut per un cicló) en sols quinze dies, rapidesa que constituí el record de velocitat de les travessies trasatlàntiques de vaixells de vela. També fou dels «Catasús i C.8» el llaüt Vilanovés. La casa «Robert, Carreres Grs.» llançà en distintes èpoques els bergantíns-goletes, Timoteo t.0 , Timoteo 2.°, Príncipe, cAnton i Fe. Les cases «Massó, Sabater i C.a» i «Catasús i C."», explotaven les navegacions de cabotatge i d'altura; la primera per mitjà dels llaüts amb els quals portaven el vi de Sitges a Barcelona; i l'altra amb els grans velers que de Barcelona l'emmenaven a Amèrica, junt amb altres mercaderies, a través de l'Atlàntic o delaMar Gran, tal com en deien els navegants de llavors. Els navilers sitgetans es dedicaren amb preferència a les carreres de Barcelona a les Antilles, que algunes vegades allargaven fins als ports de Nord- Amèriica i del Canadà. Entre llur partida i llur destí ancoraven en els d' Aguadilla (Puerto Rico), Nuevi:tas, Manzanilío, Habana (Cuba)), Charleston, Nova-Orleans, Savanah (EE. UU. de N.-A.)) i Brunswich (Canadà) la famosa factoria americana on anàvem a carregar tota mena de velers del vell continent, i que tanta d' anomenada aconseguí com a dipòsit de les excel·lents fustes ide pi teia que creixen en els boscos immensos del Canadà. Els veelers de les cases «Amell... », «Masscó...» i «Catasús i O"» feren amib preferència el transport de vin;s de Sitges i del Penedès. Hom eimbarcava en la nostra rada el vii als llaüts Vinyet, Vílano•vés, Sian Juan, cAguila. de Oro i Trinidaid, els quals el duien a Barcelona. En aquell port important, ells llaüts atracaven al costat dels velers de les nostres cases navileres i es procedia al trasllat de les botes arribades en les naus de cabotatge als vaixells de creus (bric-barques i bergantins) per KSTKKS DK CAÇA» UOIX JI)E FRANCESC CANYELLES. (COL. PH,AÏS) mitjà d'aparells deqaadernals,ciuc hom feia maniobrar amb l'ajuda de cabries instal·lades a bord dels llaüts. Ultra els vins negres s'exportaven moltes de cargues de vins blancs generosos : malvasia i moscatell, en botes. En els ports cubans i en les cases importadores, restaven estivades les sitgetanes remeses, el famós vi de les quals embotellaven després, etiquetaven i capsulaven, amb les bones marques de Sitges. En aquestes condicions, es venien malvasia i moscatell de marca, a bons preus, d' on n' advenien guanys molt falaguers per als importadors i els colliters,puix cal tenir en compte que el ví introduït en grans botes pagava a les aduanes cubanes drets molt poc elevats o sigui tarifes mínimes. Altra càrrega que portaven quasi sempre els velers de la casa «Robert i Carreras Grs.», era la d'obra (maons i teules) destinada a Habana. Per carregar-la, els bastiments atracaven de proa al moll de la Riba, de la Barceloneta. Hom introduïa les estives de maons pel porialó. Un cop els velers carregats, es tapava el porialó amb la portella, la qual es calafatejava, encara, i enquitranava. Els vaixells de can «Robert i Carreras Grs.» arrostraven amb gran valentia les travessies de l'Atlàntic atapeïts d'aquest carregament sempre temut per la gent de mar, perquè l'obra té un pes extraordinari i és capaç d'obrir un vaixell de dalt a baix en un senzill accident marítim. Era una càrrega tari pesada, que al cap d' una dotzena de viatges inutilitzava un bastiment que ja tingués alguns anys de navegació. Explicat el comerç d'exportació que feien les cases navileres de Sitges, parem-nos una mica en el d'importació. Llestos els navilis de la missió que els havia dut als ports antillans, omplien llurs bodegues de sacs de cafè, caixons de sucre, botes de rom i tanques de melassa. Si aquests nòlits encara no els omplenaven, els vaixells s'encaminaven a la recerca d'un pico de doga a Nova-Orleans, i un altre de cotó a Charleston. Altres vegades, els vaixells sortien dels ports cubans en llast, directes cap a Brunswich (Canadà), per tal de carregar taulons de pi de teia o d'abet. I d'altres, encara, eren als ports de Nuevitas, Manzanilío i Santa Cruz del Sur, on anaven a carregar caoba o cedre. Amb les bodegues ben plenes creuaven de bell nou l'Atlàntic i rendien viatge a Barcelona, on, atracats als molls, buidaven poc a poc llur valuosa càrrega de cotons, de dogues i colonials, que els treien les grues hidràuliques que hi havia abans de les elèctriques d'ara. Els taulons del Canadà hom els descarregava atracant els velers de proa al moll, obrint el porialó i estenent una palanca que unia el veler a la terra ferma. L'operació de treu- o