—Enlesos. (¡Qu* es complacenl!) — Fins á la visla ... que deya un cego. Un senyoret dels de diumenje mès vanitós que un |)avo real y mès Ionio que un sabalol, deya un día en una reunió: — Los he rclardal ianl la salisFacció de veurem perqué ni 'bi lornal mòlt domesticat; emproufeynas surlo de casa. — Pobre xicol digué ab veu baixa una de las noyas que I' escollaban; se coneix que son amo ba de tenir un gran acei ten la elecció de bestias mansas. Tractant un catedratich de ridiculizar la inapli•-ació de u'n de sòs deixebles, li và dir que Iraduis la següent oració: «Mon pare es pare de un ase.» — Vamos, senyoret, traduexi correctament, y en aCa veu. — En allu veu, bueno, digué 'I deixeble; pero correctament es difícil. —¿Ilome, perqué? — l'erqué no se com se diu en Hall son pare. —Ola, ostrafalari, al últim l' lli arreplegat. — Que...', ¿que diu? — Home, I" habia prés per un pillet, dispensi... — No... no hi ha de que. (¡Quin susto m' habia donat.') L* ASE. Lo benefici del tenor Prats fou un verdader benefici atenent á la numerosa concurrencia que asistí lo dijous passat al Teatro Principal. ¡Lláslima que aquesta no sorMs lant contenta com era de desitjar, puig algunas parts de la companyia, y especialment ¡os coristas, nocessitaban mes mola que una navaija d' afeitar clatells. — ¿Ya saben que se acaba 1 mòn'' — ¡Cá! — ¿Vol dir? —Si senyors, si: vejin si s' acaba que ja 'n fel un de nouf — ¿Ahont es? — ¡Ahont ha de ser! per allá pels barris de I' Hospici. Hi havia un pare que tenia sis lilis; puro que no tenia mes que sinch rals diaris de cessautia. ab los que debía mantenir á (ois sis filis. En la impossibilita! depoguerlos dar menjar, idea un medí pera ferlos quedar contents y enganyats. A 1' hora de sopà quant daba á cada un de sos lilis la racció que li pertocaba li deya: — ¿Que t' estimas niòs: io sopa ó dos quarlos pera comprar balas, radolins, baldufas...? — ¡Los dos quarlos, los dos quarlos! deyan tols. — Donchs aquí 'Is teniu y á uormir. L' endemà al demalí no tenían necessitat d' aixecarse perqué 'ls aixecaba la gana. — ¿Que leniu gana? 'Is deya 'I pare. — Si, si, si, contestaban á coro. — Donchs, qui vulgui menjar m' ha de donar dos quarlos. 3 Y las pobras oriattoras entregaban 4 son pare ios dos quartes que la nit anterior los havia dat. Los teus peahels me trastornan, rae roba i téu oós ta calman tas galletas m' enlluernaav " ¡ay! las miradas me nMan. —¿Si? ¡pobre Senyor Serení! No '1 miraré, no passi' ansia» fins allá á primers d' octubre (|ue 's comensa la matansa. C6SSAS. Lo senvor D. Lluís Carreras, redactor del Pjrmcipal, en lo segón de sòs articles sobre 'Is elàsiebs espanyols, diu entre altres cosas mòlt bonàs y parlant de ell mateix, lo següent: «...allí vapuleamos con la indignación de Juvenal y el látigo de Aristófanes á los malos novelistas españoles y à los industriales de las letras pálrias. » Sabiam que lo senyor Carreras havia fet sòs i-slutlis en Fransa: sabiam que • Is escriptors francoscis están acoslumats á alabarse Mis mateixos; pero no sabiam, si bè ho sospílabam, que lo senyor Carreras al tornar à sà pàtria, s' hagués deixat la moíf«tia en Fransa. Lo senyor Carreras deu creurer, com alguns sabia; que la modestia es una mentida. Si no deixa lo camí de 1' alabansa propia, será fàcil que "Is ignorants de Barcelona "1 xiulin com lo ván xiular los ignorants de Madrit. No creyém que la present còssa fassí variar de - 12 — — Acepto I' aposta. — Gracias. — Pero, 1' accplo ab una condició. —Digas. — Vull esser un deis lestimonis que han de presenciar cora besas la má á 1' Amalia. — Es á dir que no t' lias sino do la mateix, ho vols véurer, ho vols tocar; deixaho córrer; quant los lestimonis te dirán qu' he guanyat ja pols afluixar los dos mil duros; pero ja que desíljas ésser al devant, sígashi, poch cuidado me donas, aixfs podrás corapendrer raes aviat qui só. — Donchs, quedém — En que d' aquí à un any hauré donal un petó à la alabasIrina mà de l" Amalia, y en que tu y en Villalba seréu testimonis de mas relacions amorosas. Aíxó es lo de menys, lo que imporla son los dos rail duros. Guillen tf habia mirat tot aqueixa eesena milj embadalit: era lo mestre que ensenyava á Artur I' art del calaverisme y 's saiisfeya moll al veurer que U seu deixeble no equivocaba ni una sola regla de las que lí donava y vencía à lots los demés. Mentrestant Artur apurava '1 champagne de la copa que alsava y sens passar cap quimera per lo que havia apostat, se tornava à asséurer content com sí ja cobrés los dos mil duros. Pero dech fer una relractaGÍó; no eran los dos rail duros lo fanal que mirava Artur ab afany, sinó la gloría que li donaría entre tols los jóvens una conquista com l' Amalia. Dos mil duros los gaslava fàcilment y per lo tant no podian ésser ells los que impulsaven lo cor de Peralada. Per al Ira part devém dir en defensa de la veritat, que Arlur era calavera, per raes que sos companys lo linguessen per espanladís. Aixó consistia en que sempre s' havia fet ab jóvens — 9 — trobat à l' Amalia y à fé, á fé que calavera com só, no m' he atrevit mollas vegadas à traurcrla á ballar. Ab lot y ab aixó donchs, ja poden veurer si I' Arlur ha emprés una conquista impossible; impossible com la que més. Duplo que hi baja un amant afortunat en aqueix negoci, y per cert que no será per falla de ganas, que l' Amalia a pesar de tot, es molí guapa y molt graciosa. — Es ádír, que la leva opinió es, que lo millor fora que Arlur se retirés? — Indudablement. —Donchs vas molt equivocat; lot lo que has dít no mes nos demostra que si tu estiguesses enamorat de l' Amalia, te veurias acobardat desseguida. —Jo acovardit? digué Pere de Albany ab los alls encessos per la reconvenció y ab la front alsada per I' orgull; ¿jo acobardil? jo que he fet conquistas miraculosas, jo que he tingut queridas sense que 'm costessen ni un napoleón... pero en fi, proa tafflM tots los que están aquí si so cobart ó no so cobarl en las lluylas amorosas. Pósam una condició qualsevol que 'ra conduesea á una ganga y ja veuràs cora la dona mes impasible, se lomará de foch devant de mas miradas; mes no 'rn diguis qqo alcaná tenir relacions ab l' Amalia; aixó may, mentres ella no muí!, caiacler, pero res se me 'n dona '1 dir aixó si sé al m.iu- - temps que lo quejo no faig. ningú ho farà lampoch. Mentres Albany parlava lots los demés se 'l miravan sonrienl: qui ab admiració, qui ab enveija, qui ab compassió. Guillem iorti y Arlur de Peralada perlanyian als derrers. Una paifca curta regnà en la cambra, mes abans de gaire Guillen contmaíi la conversació girantse à son amich Artur: — Vaja, home; lo dich que no ois lo que sempre ra' has semblal, te dich que no Iens punt tfe cavaller y de jove del dia, si