L' ASE. ami al incansable critich peraltó de; jà podeu xiulà si I' ase no vol beure. ¿Qué lal la companyia dramàtica del Romea?, — Bona, mòlt bona, inmellorable. — ¡X la de Jovellanos? — També mòlt bona. — ¿Y la del Odeon? — Home, bona lambé. — ¿Y la del Olimpo? — ¿La del Olimpo? també mòlt bona. ¡No faltaba mès! — Donchs digui que 'n Barcelona tindrém aquest any la flor y nata de la escena espanyola. — Si senyor. — ¿Qui lí ha dil? — La Pubilla. — Aixís callo. Ja pensaba jo que aquesta bola no podia sorlir sino de ma periódica, ó lo qu' es lo mateix, de una famella. En lo Teatro Romea s' han posat en escena aqueixos dias las comedias «El ramo de oliva» y «Un dia en el gran mundo,» y las péssas catalanas «ün pollastre aixelal» y «Cosas del oncle.» No volem duplar de la aplicació y demés bonas qualitats que distingeissen als actors que prengueren part en ditas representacions; pero tampoch nos deixarem al linter que bo varen dissimular bastant, puig deixaren veurer mes la falla d' ensaig y d' estudi que las ganas de deixar contenta à la concurrencia. XARADA. Ma primera es aliment, ma segona es una lletra, dos y prima es nom de dona que no surt en cap comedia, Lo meu lot 1' estás veyenl; pero pol ser d' una mena, que basla tenirne unsquanls per no tenir may quimeras. ENDEVINALLA. No tinch la culpa de res y me la donan de tot lo maleix quand plou ó neva que quand fa fret ó calor. Jo vaig sempre al mateix pa» per acontentà à tothom, no obsianl per uns vaig depressa per altres à poch à poch, y ara tu, mentres cavilas me perts sense Ió ni só. GEROGLIFIGH. Las xol-lucions al número següenl. SOL-LUCIONS ALS ENTRETENIMENTS DEl NÚMERO ANTERIOR. Si quant me casi. la dona sap fer mes puntéis que puntas, ja pots conlar que t' envio tot seguit cap à costura. Si esgarrapas laguilarra y sabs ballà bé la jota, ja hauràs dit: I' endevinalla volia dir caslanyolas. GEROGLÍFICH DEL NÚMERO ANTERIOR. Devant de vostra bellesa no "m sé senyora esplicà. ANUNCI. En la imprempia d* aquel porióriich se fan imprcsions de toia classe, mes baralcl que en qualsevol altre part. Qui no ho vulgui créurer que bo probi; ja veurà com li quedarán ganas de lornarhi. E. R. — ANTON VENTURA. Imp. de L'ASE, ácárrcch de J. Marlinez carré de Robador, nútn. 29 baixos. Barcelona. — 18B". — 10 — abandonas per un sol Instant la conquista que l' has proposat. — Jó? respongué Artur rient; ¿jo abandonar à Amalia? L' estimo massa pera fer semblant follia. L' Amalia ! ella es pera mi lo sol, la dilxa, tot — Sí, pero quedarás á la lluna de Valencia, si segueixes aixis; de I' únich modo que podrías lograr alguna cosa fora casante ab la noya, mes aixó ja no tindria cap mérit; pero ni aquiex camí te resta perqué l' Amalia es m oí t rica y marquesa; jo no dich que siguis pobre, no dich que la teua educació no sigui esmerada, mes no ets de la categoría de la marquesa. Ella voldrà per espòs de sa afiliada, à un compte, à un duch, y que vaji acompanyat de molts diners. Pero deixém lo matrimoni, que en aqueix assumpte may hi vull saber res, ni d' aixó 's Irada entre nosaltres, y anem á lo principal. Quedem en que I' Amalia es orgullosa, en que ningú podrá d' ella tràurerne partit sino casante' hi y en que 'I Artur haurà de dessistir per forsa de son propòsit. / Las paraulas que acabava de dir Pere d' Albany, ferian mol1 directament à Artur de Peralada y aqueix no obstant las rebia fredament sens fixarse sisquera en que quedar malament devant dels companys era una deshonra, y consistia en que pensaba venjarse de una manera molt noble entre 'Is jovens del dia. Aixís es que incitat per P esvaniment y procurant esborrar de la memoria dels companys, tol lo que havia dit lo seu contrari, s* alsà de la cadira y prengué lí ampolla de champagne pera om - pür la copa, la qual la aixecà victoriosament y digué plé d' entusiasme. — Ja haveu sentit lots com Pere d' Albany m' ha dit que so cobart y al mateix temps quejo no podria res tractantse de i< Amalia: donchs bo, jo faig una aposta de dos mil duros à lolhom .jue vulga y que 'm negui lo que vaig à dir. Jo ra' empenyo á — 11 — besar la mà de la Amalia y ab son consenlimenl, estant presents dos testimonis, dos de vosaltres mateixos. — ¡Arlur! prorrumpiren lots, estranyant lo que acabava de dir. — ¿Ja saps à lo que f esposas? —Sí, Guillen. — Escolta, Artur; ¿quant temps necessiias pera complir \& causa de 1' aposta? — Un any. D' avuy en un any, en lo mateix dia, en la mateixa bora d' ara, nos reuuirém aquí mateix k fer un dinar «• celebritat de mon triomf. — Ja, ja, ja, ja! Com se coneix que tens la fantasia calenta y que havial sommias. — Lo que he dit, y ara vos tracto de covarts si no aceptéu la aposla que os proposo. Tols los companys se miraren uns ab altres no esplicantse cap d' ells com Artur podia dir la que deya, pus que '1 tenian com à jove inexpert y un poch espantadis. Pere d' Albany, lo que avans alsava la veu tractant de nen à Arlur, callava en aqueix moment y reflexionava sobre 1' aposla. Si la cantilal de eixa hagués sigut mes petita, prompte hauria acepiat lo reto, pero aixó de dos mil duros es cosa en que s' hi devia pensar moll, pus per ell consliluian lo capital que derrolxava en tres mesos, vivint enlre tols los plahers que pot inventar la fanlasia humana. A mes quant Artur parlava dels testimonis, molta segurilat deuria tenir en realisar son projecte y en guanyar 1' aposla fent quedar ab un pam de boca à lots los seus amichs. Totas aqueixas ideas se removían per P enteniment de Pere d' Albany y preocupavan sa rahó; pero pensant al cap en lo que havia dit molt avans de Amalia, mirà ab compassió à Arlur y 1 ronca '1 silenci que comensava à inlerrornprer los brindis.