1924 COL· LOQUI DE TARDOR kLLA. — Fa un any qup acompanyo la noia a tot arríu... Aqui, al Riu. venim dos cops cada setmana... Imagina si hc suportat fox-trotn, shymnis, mg-timrs í tangos. Doncs, quí* vols que ct digui? No m'acaho d'avesar als balls d'ara. Aquest inlrrminablp arronsament d'espatlles, aquest cootlul relliscar el» peus que sembla que no tenen força per alçar-se de terra, no m'agrada, vaja, no m'agrada. E1.1.. - XitI No ho diguis cn veu alta. Iotes aquestes dames i cavallers que ens volten cl menysprearien profundament. S6n cl punt dolç dc la coreografia. Ella. — Vols dírr Algunes tenen la meva edat i ¿s probable que pensin exaclamenl com jo. Eli. Pclscr pensen com tu, però han fet jurament de dissimular-ho. Tu ets una vídua excepcional., per la boniquesa... Ell*. — Deixem-ho! Ell. - ... excepcional p-r la fidelitat que saps guardar a tutes les coses ilrl teu temps. Ella. I qu^ hi tens a dir: Soc-fidel al meu temps i, si alguna vegada sento desig de bailar, no és paït escoltant aquestes musiquetes d'ara, si nA els valsos i Ics polques de la meva època... de la nostra època, per què tu. baldament hagis claudicat davant el ont'slep i el pti'uún. lambí'- ets del temps «le la Exposició, oi? Eli.. Tamb¿! I >eu me'n guard de negar-ho. I vist que entres amb tant coratge en aquest terreny relliscós, vui demostrarle que tinc unit bona memòria. Soc tres anys mds vell que lú... Ella. Nn me n'havia pas oblidat. Ei.i.. Aleshores lambí deus recordar aquell csliu en què varem creure que havíem nascut l'un per a l'allre... Elu. — El! Això ha eslal sempre una opinió teva, exclusivament teva. Eix. — I '•- aparences... Ei.li. - Enganyen! !-a prova va «ts*er aclaparadora, rm sembla. I.'estíu següent al que tan tendenciosa ment acabes de retreure, tu saps prou bí el que va passar. Ell. — Cert. El teu prometatge amb l'F.duard. l^uina equivocació! (¿uina equivocació! Ellv I tu què en saps: Ell. — N'omís vui fixar-me en un punt. Si t'haguessis casal amb mi en lloc dc casar-te amb l'Eduard, encara tindries mani: mentre que ara fa cinc anys que ets vidua. Ki.i.\. — Cinc. Exacte. Veig que portes bé cl compte. Però d'on treus que fora un avenlalge la pròrroga del nostre matrimoni; Hauria estat un desastre; aleshorr» com mís curt millor. Ell. — (iricies! Ella. — No entenc a què Ircucn cap aquestes «gràcies». Per escursar el nostre suposat matrimoni no era indispensable que t'apressessis a morir tu; podia apressar-me jo. - Ell. Però una elemental galantería m'hauria obligat a passar davant. -Ella.C à I El malrimoni hauria acabat moll aviat cl teu estoc d c co m p li • ments i delicade ses. Et conec, perquè he conegut el meu marit i pels anys que tinc. Vols l'hi jugar que si fóssim casats no seuries al nieu costat com ara: — Ell. — Per què no: — Ella. — Per què estaries converhanl al Circol del Ucea o al Pirineu caçant i&arts... això, no fent sinó hipòtesis decoroses... 'lot està moll hí tal com eslà, creli-mc. Som massa vells per fer nous experiments d'aclimatació... — Ell. — Això traduït, al català que ara H parla, vol dir; re» a fer. — Ella. — No facis aquest iri^^^* posat tan fúnebre! .. l-a meva --^"N ''"a vc cap aquí. , direm \ fun...(Canviant de tót: Doncs, J sí. aquels balls no cm convencerán maí... Caki.m Solusvila.