EL QUE PASSA ESPANYA ENDINS Et general Anido ha cslat substituït en cl càr'rec dc Coveniadoi civil de Harcclona pel ?cncr;,l Ardanaz, que té fama de bon home: recte, "nster, complidor de les lleis, cristià pràctic... Ha estat un encert d'En Sànchez Guerra aquest Nomenament. Però això no el lliura de les desconsiderades pfinsures de les dretes, ni dels comprometedors "plaudiments dc les esquerres, que diuen als seus CaPdavanters : no serviu per res ! En Guerra vos ,la pres la bandera; vosaltres prediquin i no Practiqueu : ell no predica i practica ! Ea veritat és que fa anys que dura aqucsi tanvi de papers, i que els principis fonamentals ^e la societat estan més garantits en mans d'un "Omanones, v. ^r- que en les qualsevol capitost consevadorisme. Absurditats del temps I El Govern, abans de firmar el Tractat de co"lerq amb An.çlaterra, ba atés un xic els clams ('e l'opinió, aconseguint del govern anglès amb noves negociacions, alguna petita millora en les «ondicions de; favorables del pacte. * El conflicte d'Astúries, originat per algunes "aquestes condicions inconcebibles, ba estat reSo't. aduixant el Govern els cordons de la bosB* per ta! "d'indemnitzar els hullers dels perju.1C:is que el 'J'racfat els ocasionava. i\o es deii? trencar gaire el cap Kn Rergamin per a ru- Riiar aquesta solució. Tamimc En Sàncbex Guerra per a solucionar e| let inbàbilment provocat al equiparar els ofid'Artilleria als enginyers industrials en - oicl d'aquesia carrera. De totes maneres ^ desdir-se cl Govern d'aital resolució ba dig":ncat el càrrec, encara que sofrint-ne la previs"' 1 la prudència governamentals, que anys ba n"praren del palau de la Presidència. Rurguete fa de Ics seves al Marroc, l.a torna a córrer, i si tinguéssim d'avenir-nos que va dir Armaudo Guerra sobre la crei- all.', È^Ça meravellosa de Melilla durant l'acció mi- ',ar. no caldria declarar a qui aprofita aquesta 8ang.._ ^«"què iotes les demés raons que s'invoquen r :i justificar la represa d'operacions dc con- ^ta. no convencen a ningú. gCrcii;ii amb la !>ona fe i e's bons intehts d'Kn l,rgueie. però 110 amb el seu encert com a Alt ptonissnri. ^ Aquí fyfjj, (jna a|tra arre,!Ca(ia d'En Sànchez Jüerr;. ,)ei. acabar dc co]» i volta amb aquesta rfra du sang i de diners que és l'afer del Mar¬ roc. I això dels diners no bo diem nosaltres (ni de la sang ai! tampoc). Ho diu la Comissi» Parlamentària que •studia l'Expedient Picasso, després d'omplir d'elogis l'encert, l'enteresa i la justícia, amb què ba procedit el general Picass» en sa voluminosa, assenyada i delicada enquesta. Entre els fels falaguers notem, per fi de mot, cl passeig triomfal per les terres d'Espanya, d'un braç simbòlic, rublert d'esperances: el bnu; sagrat de Francisco Xavier, un dels homes cabdals de l'Església i dc la humanitat. ESPANYA ENFORA El feixisme, aquest moviment extraordinari prúduït en la burgesia i pagesia italianes com a reacció contra el comunisint que s'apoderà de fàbriques i tallers, i contra la covardia del govern dc Giollitti que no li barrà el pas, ha triomlai i ja ocupa e! poder. El fet és un xic desconcertant. El feixisme en pocs mesos s'ha organitzat mililarment. ha cobrat impostos, ba administrat justícia (more barba' om m). constituint polesainenl oh Estat íacciós dintre l'Estat legal. Ara ja és legal l'Estat feixista; governa. Del Congrés de Nàpols on es reuniren méa de 30,000 feixistes armats i on Mussolini pronuncià un discurs històric exigint el poder, fins l'assalt incruent de Koma amb l'immediata possesv! del poder, solanu-.i ban passat quatre dies: l'CHt, ridi, vici. t Rènitncies i covardies apart, ha sigut hàbil aqúeixa conducta dels alts poders itaHans obrint pas a's feixistes. Ara veuran Mussolini i els .seus. i d'Annunzio i elis unliti, i tots" els impacients i criticaires dc la poiitica italiana que no és el mateix governar, bé des del poder que somniar-ho despertí des dc l'oposició. I. 'enfonsada de Mussolini no es farà esperar i serà tan sorollosa com el seu triomf, i tal volta niés històrica encara... Per de prompte. Anglaterra i França li ban parat els peus al go\ ern feixista. Els països balcànics, èmuls d'Itàltfl (bo són quasi bé tots) faran el mateix si convé. Altrament, tots els demés successos del món íiah perdut interès davant d'aquest esdeveniíiK-M desmesurat, que és una altra magna incògnita a resoldre, pariona de la que indicàrem en la darrera crònica. Deixem per la que ve. si a Déu plau. 'alguns d'aqueixos successos, que no podem pas menysprear certament.