10 CATALUNYA SOCIAL L'HOME DEL DIA Mussolíní Fill d'un mestre d'estudi de la Romagna, és avui dia, ü l'edat d'uns quaranta anys, president del govern italià. BU és el govern sencer. Els camins que l'han fet home no són pas camins afressats. Mussolini ha mirat sempre de lu a fit els objectius dels BCfÚS desigs, i quan no ha trobat dreceres per a conquerir-los, s'ha fet pas amh la força dels punys. En sa primera jorentut. féu de tot. Va ésser obrer humil (peó), socialista militant, sindicalista furiós, republicà convençut, i ara monàrquic actiu... Anima d'apòstol i temperament de guerrer, ha predicat per carrers i places els falsos evangelis de Marx i ia grahdiosa concepció d'una nova Roma imperial. Per en ïífussolini. en les evolucions de la política la lògica no serveix sinó per a fer nosa. Kl fi justifica els medis... El fet sorprenent en aquest home gran (no un gran home encara), és la facilitat amb què es posa la camisa negra simbòlica del seu partit, avui aburgesat. sense deixar id'ésser partidari de la onina vermella d'en Garibaldi. amb qui té punts do semblança. l.a personalitat politico-social d'Kn Mussolini ofereix caires que no caben pas en l'estret ntarc d'una senzilla semblança. Amb la mateixa tinta amb què va escriure les arodoroses fulles de propaganda socialista i sindicalista, que cremaven la mà, escriu pocs anys després les viruleules diatribes contra ells, que tants d'estralls han produït a Itàlia. 1 és ell qui, després d'actuar d'enemic de la Casa de Saboia, s'ha presentat al rei italianisSitn com si fos el més amorós dels seus súbdits. El capgirell que ha donat en breus hores a la política exterior preconitzada darrerament a J'oposició, pinten l'home sempre de cara a la realitat per servir-se'n o combratre-la. Per* l'obra mestre d'Kn Mussolini és la creació del partit feixista, aprofitant-se de tota mena de circumstàncies, sobretot de la formidable reacció provocada pels comunistes assaltadors de tallers i fàbriques i (h'soniortilcadws de propietats rurals. En pocs mesos, quina gran lasca ha fet ! I quin esperit més varonil i abnegat ha sabut donar als seus homes! Es un cas únic en la història de les revolucions: perquè En Mussolini. abans de destruir un Estat legal, en creà, dintr* d'aqueix mateix estat, un altre capaç de substitnir-lo. Ja en el poder, s'ha revelat el cap dels feixis;es, com un home de govern molt expeditiu, Po1' ser massa expeditiu... I La implacable realitat, de que tan hàbilnicn' ha sabut servir-se En Mussolini, li ensenyi* prompte al cap del feixisme triomfant la dtM rència que hi ha entre '■predicar" en l'oposici1' i "predicar" davant d'un govern responsable. Mtííng sindicalista Els di rectors drl Sindicat Uaic, celebrarC1 un miting, diumenge darrer al teatre del Bosf- •. Després d'haver emmudit ja fa algun temi1-' tornen altra vegada a la lluita arborats de leS' perit revolucionari que els caracteritza. No e> donen compte que un sindicat no pot ésser f^' voiucionari ni comunista, sinó professional. ^ sindicat no és un organisme de combat, sinó ^ defensa. Els obrers tenen el dret i cl deure ^ defensar llurs intesessos. però no poden fer s*1" vir la força del sindicat per a fer triomfar ii|ie5 doctrines que són la negació de la llibertat i ^ la civilització. No comprenen els directors del Sindicat Ui"Cl que un sindicat és un mosaic ideològic ? No sa' l)en que no tots els obrers que es sindiquen ac' cepten els procediments revolucionaris? Do"^' per què han de coaccionar-se els obrers que 'iC' cepten el sindicat únicament perquè reconeix*'1 que un obrer isolat no té cap força, però Q1" no són partidaris de les doctrines disol vents? Un orador digué que s'havien de crear e^0* les racionalistes. Si els directors de l'Unic f0' Stn catòlics, voldria l'al·ludit orador que 8**^ els diners de tots els obrers, es sostingt**** escoles catòliques? Segurament que no. Uoiic^ per què ara vol crear escÒTes racionalistes, c0" trariant la voluntat dels obrers catòlics? ^ Seguint aquests camins és impossible (ll,e , hagi pau. Un sindicat, diguem-ho una ' ce^ vegades, no és un partit polític. Aprofit·11' ^ força del sindicat per a fer triomfar l'anaf^jj és una grossa equivocació. Tot el que faciu ser» rei- endebades. Es lícit treballar pel triomf de leS_ ^ vindicacions justes, però és il·lícit fer servn sindicat de cobertora per a fer triomfa1" 1 doctrines fracassades arreu del món. 4*