12 CATALUNYA SOCIAL Mai més vells! Quan la humanitat tenia dos mil anys, ho ciibria encara tota la teirra, no havia complert el li que en la creació Déu li havia imposat quan va dir a Adam i Eva tot just sortits del seu poder creador l "Creixen i mnltipliqueu-vos i ompliu la terra" (Genes. I. 28). La humanitat, però, que estava encara en la infància per la seva edat, era ja vella i caduca per haver-se apartat d'Aquell qué té poder de donar una joventut perpetua, havia esdevingut un instrument inútil i Jehovà, com bon agricultor, la va podar terriblement atflti el diluvi universal no deixant-li sinó un cap, la família de Noè. I va repetir a la família de Noè el mateix manament: "Surt de l'arca... i entreu a la terra, creixeu i multipliqueu-vos damunt delia" (Genes. VriI-17). Passaren uns quants mils anys després del diluvi, no s'havia encara complert tota la llei del progrés, la vida de la humanitat era encara vida d'infant, el seu esperit, però. era ja vell altra volta. L'idolatria, l'error i el vici tan tornar xarugues les societats. Déu, que havia donat paraula de no eu viar altre diluvi com aquell dels temps de Xoè, va voler que es renovés la joventut de la societat humana amb una transfusió dè vida divina. "El Verb es va fer carn i va habitar entre nosaltres." D'aquella data ençà una onada de joventut ha envait la terra, onada que és cada any renovada, de manera que la transfusió sobrenatural de vida divina dura i perdura a favor de tothom que's posa a l'escalf d'Aquell que és la resurrecció i la vida. • • !» Mal blanquegin els cabells damunt la nostra testa, mal la malícia del món hagi contaminat el nostre esperit, oial les passions incircumeisses hagin pogut rompre l'elasticitat dels nostres nervis i la frescor de les nostres sensacions, tenim a ma una medicina segura contra totes les xacres de la senectut espiritual. Anem a Betlem! Si escoltem bé sentirem les cantaries angèliques, que inviten a tota la humanitat a donar glòria a Déu i a posar pau a la terra, i els àngels no es fan mai vells, són sincers i sencills. Si guaitem bé. veurem els pastorets ingénuos obsequiant a Jesús amb la seva sinceritat, simplicitat i modèstia, caràcters immanents de la joventut. Si esperem un poc més, veurem arribar als Reis d'Orient passejant la seva ingenuitat per la revellida Jerusalem i preguntant candorosos com uns nens a Hcrodes : "On és que ha nascut el rei dels Jueus". Darrera d'ells seguirem nosaltres i portats per l'estrella farem cap a l'altar i verament menjarem en l'Eucaristia a Jesús Infant, imaginant-nos que ens ve allargat per les mans de Maria Verge, essent-hi present Sant Josep. .1 la transfusió quedarà feta: plorarem com infants i dintre d'aquell ambient i amb Jesús dintre de nosaltres ens sentirem, p«r miracle, plens de sinceritat i simplicitat i ptiresa i modèstia... i esdevindrem infants. I, si volem, mai més tornarem a ésser vells. Amén. Jaumk RAVENTÓS Presentímenfs dc Nadal Pastoret de la contrada, que'tfl dieu d'aquesta nit? — Que un misteri indefinit ara abriga l'estelada. Es tremolosa de fred avui cada estrella bella: veis aquella, veis aquella que par que conti un secret ? L,a nit es plena de Déu. Un núvol per les muntanyes porla en ses verges entranyes la castedat de la neu. Quina olor de ..primavera fa l'atmetller vigilant qui ja ha oberta sospirant i tendra sa flor primera! Allà baix, l'aigua que plora corrent en sèquia distant sentiu com estrafà el plant d'un infantó nat de l'hora? Talment així ploraria, en sa nua tremolor, si en toal o en establia un Infantó nos naixia, nos naixia un Rei-Pastor. LLORENÇ RIBER I'vrR·