CATALUNYA SOCIAL 13 D'ací i d'allà A Madrid hi hagut una manifestació de croupiers. Una Comissió es "dirigí al Ministeri i pregà que el ministre els rebés. Els va rebre el sots-secretari del departament, senyor Gullón. Amb llàgrimes als ulls varen dir que no podien viure si el Govern persistia tancant els cabarcts. Qualsevol dia els lladrcgols faran una manifestació demanant al Govern que disolgui el cos de policia per tal de poder viure amb més llivbertat. + ♦ ♦ Sembla que els lliberals es barallen per la (|uestió de l'encasellat. Cada cap de fracció lliberal vol els districtes pels seus amics. Es nal"i"al. E'| que tingui més força al Parlament se|à l'amo di' la situació. Petà no haviem quedat que pujaven al Poder per tal de treballar per la prosperitat del poW«? Ara es repartiran els càrrecs i els districtes ' tothom estarà content. El poble serà lliberal... fins que governin els conservadors. No diran que 110 som imparcials. Avui enviem un xardorós aplaudiment a En Lerroux, Cor om populo. Ha fet un acte de bon cristià ' de bon cavaller. Ha engegat a dida, amb tots els respectes, els .padrins que li va trametre el general Cavalcanti. desafiant-lo perquè s'atreví a fer algun judici poc falaguer del conegut iicte d'heroisme que va donar fama al combat de Tizza. Ben fet, don Alejandrol ♦ * * Els .maçons italians no saben còtD fer-ho per posar-se enfront del feixisme. Els que es diuen del ritu escocès afalaguen els feixistes. Aquests avui són la repre.ientació de la força i és natural (|ue tinguin amics. lils maçons de l'altra gre, quan els ecsocesos tren retrets. De totes maneres, es veu ben clar que "laçons italians, que són tan valents per insultar el Sant Pare, temen els feixistes. Es natural. Rl Sant Pare no té canons ni exèrcit... * * • La Junta local de Reformes Socials ha obert Una enquesta per que tols els ciuladans dongüin l'opinió sobre l'hora de començar els espectacles, per tal d'harmonitzar el nou tarannà branca, que diuen nediuen blanc, es mos- els de vifla de treball amb les estonetes nocturnes d'esplai. Confessem que a nosaltres no ens interessa tant el rellotge com altres molts aspectes dels divertiments i sobre tot del teatre: moraliat. estètica, ensenyament, etc. Perquè, que hi fa que comencin a l'hora si no van a l'hora? To just nomenat el senyor Villanueva per la Comissaria (alta. eh !) del Marroc, s'ens posa malalt. Recordem que el seu antecessor, el general Burguelc, també va tenir aquest contratemps. Recomanem, doncs, als homes de ciència mèdica que estudiïn aquesta nova manifestació patològica i desitgem que li trobin prompte un remei, perquè aviat puguin dar al senyor Villanueva d'oífa Comissaria. ♦ * * En Lenin ha pronunciat un discurs (encara pronúncia), assegurant que el comunisme jamai ha fet concessions al capitalisme, i que tot el tracte del bolxevisme rus amb els Estats burgesos el té perquè és oportú. A veure si ens entendrem, company l.enin: F.I bolxevisme es oportú o per mtí, De segur que en llegir aquest dilema el company l^nin es decantarà pel segon. Uns Sindicats estan organitzant mitins de contilovèr.sia;| però resulta que gairebé mai acut ningú a controvertir, i resulta allò que deia un conegut mestre: "Noi, el tenor tot sol ha cantat un dúo espetarrant". De totes maneres, en aquests afers sempre són més agradables les àries que els concertants, perquè solen resultar bastant desconcertats. Nosaltres, amics de la tranquil itat, estem esverats davant l'empenta que les coinunicacions prenen a Barcelona. Si un es descuida, el deixen fet un acordeon, entre cotxes, taxis, autos, bicicletes, motos, side-cars i demés maneres de fer patir del cor als pacífics supervivents del vuitcents. Ja havíem pensat solucionar-ho caminant per sota terra quan ve el mclro i no ens deixa ni un pam de via subterrània. Ens atra vessa per tres bandes! Haurem d'apendre de volar, sempre amb perill, però, de topar amb un pardal o una pilota de futbol.