CATALUNYA SOCIAL itoTnniciit cl sol, seguiran oberts els nostres ulls.' No t'm·orreix aquesta vida? -^-L'ensopiment del poble m'avorria!... — Oh, com el Veig brillant i rçfulíjent a^uéil pohlct voltat de muntanyes! Oh, quina buidor i quina solitud lli ha en aquesta casa! l.a nostra llar em alegra com un raigde sol. Quan la nostra mare 'i'elleta em besava el f ront, cl meu cor s omplia dc pau. Has oblidat, germà, la nostra mare? No la ' cus caminar poc a poc amb un somrís als llavis i amb els ulls pkns de llu'issors? Mirala què és vcllela. Te les mans arrugades i els cabells blancs. Oh!, aquella casa colrada eom una espiga, amb 'la portalada ampla i Un penjoll de blat de moresc a la finestra... No z'eus aquells j&mins poc afressats i solitaris pels quals passàvem aquella tarda que anàvem a enterrar la nostra mare? No veus aquell xiprer alt i solitari que ombreja les stutes despulles? Es molt bell. germà, córrer món i conèixtr terres desconegudes, però és iiuilt més bell encara tenir una llar en la qual hi ressoni la veu d'una mare. — Però no tens també aquí camps i cascs ' muntanyes/ — Certament que sí. però no em diuen res a l'esperit. Bis camps dc lo meva pàtria són niés assolellats i cl cel és més blau i la terra més florida. ■ — Això són romanticismes. Igual és aquest paisatge tjuc el dc la meva terra, i aquesta easa idèntica a In del meu poble. Cermà, la meva pàtria és el món. L'or briJla a tot arreu. Passaren alguns anys. En Ricard anava enriquihtrse cada dia mes, però no era feliç. Els platxeris de la vida no aconseguien alegrar el seu cor. —Per què no soc feliç, germà? — Com vols que la felicitat et somriqui. no ets geihcrós— respongué En l-luis- — tfeus que els homes humils t'allarguen la "'() i no ï'ols socorre'ls! Estima els pobres i sigues humil. Si el teu cor és eixut, com ''ois que conegui la dolçor de l'amor? Estimant Nostre Senyor s'anirà ablanint i s'omPhrà de llum. En Ricard anava emmalaltint i En Lluís li Vp dir: — Saps (juè podríem fer? Tornar a la llar abandonada. Al cap dc pocs dies es posaven en camí. En albirar les muntanyes de la seva terra, el cor d'En Lluís glatí amb més força. — Ja som a casa! — exclamà amb una gran alegria. — Jo tot ho veig igual — digué En Ricard amb una gran indiferència. — Ja som a casa! La meva casa és el món, germà! — Què et sembla si abans d'anar al poble pugessím la muntanya, dc Montserrat? Aquí la tens la niiintanya meravellosa! Mira-la que és alta i com passa la boira arran dels cims: Quan emprengueren l'ascenció, el sol ja diininava cap a la posta. Els camins tortuosos que menen al monestir eren solitaris i amarats de quietud. Al caire dels abims verdejaven els boixos petits i retallats. Al cim dels pics més alts hi brillejava una estrella. Diríeu que la muntanya era un immens vaixell que en fer-se nit encenia un llum al cim dels pals... Arribaren a la cova per un camí ple de verdor. — Quina quietud! — exclamà En Lluis. — Em sembla que hem* de trobar la mare de Déu asseguda al portal de la Cova. 'Aquesta pau m'entra cor endins i m'asserena l'esperit. No sé on soc, germà. Mira quina verdor. Ricard. Seguim, seguim aquest camí, que aviat arribarem al cim. Oiuin arribaren al monestir el cel era transparent com un cristall. Els estels eren clars com gotes d'aigua i tremolaven de fred en la gran planura del cel. Els dos germans penetraren al temple. Es començava el sant Rosari. — Germà — digué En Lluïs, — no veus la nostra marc amb els rosaris a la mà? Cada nit, en fer-se fosc, cl dcie_in vora a la llar de foc. No sents la seva veu? L'escolania cantà la salve i el rostre bru de la Mare de Deu es va aclarir i els seus ulls varen brillar com aquelles estrelles que luivicn vist parpallejar al cim dels pics més alls... l.a veu dels escolans dringava com una campaneta. Els violins ploraven. En aquell mar d'harmonies l'ànima d'En Lluis cs bressava suaument. Després anaren a sa~ ludar la Verge. Amb una gran emoció posaren els ttavis damunt les mans brunes de la mare de Deu. En Ricard l'esguardava amb una gran tendresa. Els aires eren perfumats i dels ulls de la Verge brollà una llum molt pura. En sortir del temple. En Ricard plorava. -^Plores, germà? — preguntà En Lluís. — Estic emocionat. Ara sí que soc a casa... 3. CIVERA I SORMANl.