(Pataiarta. NOVKA1BRK Wa^a. Drama entres acie>, de Suderroann, naducció de Joseph M. Jordà.— Priucipal. Un home valent. Comèdia en un acie. d« Kaytnond Cantó A. — Sala Imperi, Compte corrent. Pispejiu en un acie; js's pot suposar qui es l'autor. — Principal. Energiet perdudes. Diàlecli. de J. Torrant y Ciurana.— l.'eura. VertYvroia. Uiàlech, d'Enrich Perbeilíni.-feura. Ingrata. Drama en tres actes, de Francisco Maslerre.— Tea- re Goula. (Sant Felití de Guixols.) Don Panxó. Comèdia lírica en un acte y dos quadros.de A. Llimoner, — Sala Imperi. La meva guardiola. Monòlech infantil, de Raymond Cantó. — Sala Imperi. La xacolaíerela. Comèdia en quatre actes, de Paul Gavault, traducció de Joseph M. Jordà y Salvador Vilaregut.— Principal. La lluyla eterna. Comèdia en dos actes, de Simeó Dorca. — —Joventut Artística. Amich de confiania. Diàlech, de Alexandre P. Maristany.— Principal. Coníra enveja, caritat. Comèdia infantil en un acte, de K. Clariana. — Sala Imperi. La Princesa Obdulia. Visió musical en uu acte, lletra de K. Clariana, música del Mtre. Pérez Cabrero (611.)— Sala Im'pei i. Wlíre-amor. Fantasia en dos actes, de Narcís Perbellini.— A. O. D. III DESEMBRE Aygua de la vida. Comèdia lírica en sis quadros, lletra de Joseph Amich. música del Mtre. Adrià Esquerrà.— Sala Imperi. La cantó de ambulant. Drama llrich, lletra de Rossendo Llurba. música del Mtre. Antón Castells.— La Igualataria, Monlanyes blanques. Drama en quatre actes, de Juli Vallmitjans. — Priucipal. Digne recompensa. Comèdia en un acte, de Joan B. Torruella.— Acadèmia Catòlica. (Sabadell.) Terra endins. Drama en un acte, de Jaume Cadevall.— La Violeta. El cinematograj o Pelícoles al dia. Revista en un acte y varis quadros, lletra d'Artur Chillida, música del Mtre. Pere Solé.— La Marguerida. (Gracia.) Un comediant d§ per riure. Monòlech. de Rossendo Llurba. — Assiàtich. Entre minayres. Drama en un acte, de Jaume Se'rra. — Centre Catòlich. (Granollers.) A la glòria. Comèdia en dos actes, traducció de J. M. Pous. — Principal. Banyeres de Bacarises. Saynel en un acte, de Alexandre Plana. — Principal. iQuin sustol Comèdia en un acte, de Feliu Tort —Atenen Graciench d-U. F. N. B. FINAL DBL BALANS cte. la»* na. PK1NCIPAL EI pà d oIIrl -Dra- ma en dos actes, de Ivan Turgueneft, traducció catalana de Narcís Oller. Sobirana oradura es,- com deya el clàssich, --tenir una bona obra de teatre molt ben traduhida per un autor de la terra, comptar ab comediants aptes pera interpretaria y, pera estalviar quatre miserables pessetes que després se gasten per posar qualsevol Novtla de la vida (marca Franqueza.l comprometre l'èxit de la producció notable, esterelisar la bona voluntat de l'eminent Oller y fer inútils els esforsos dels benemèrits comediants que la representen... Sobirana oradura es, digna de ser retreta y subratllada sempre, però molt més en aquesta ocasió que tothom se mereix elogi, fora l'empresa mal aconcellada. Cal cantar, en primer lloch,. el treball pulcrlssim de Don Narcís adaptant al nostre repertori la famosa obra russa, predilecta dels actors de més anomenada. Y l'estudi, el compte, l'amor, ab que'n Giménez y la Xirgu prengueren els respectius personatges, fentne dugués veritables creacións que'ls agrairen tots els que, sabent fer abstracció de deficiències, conservaren prou serenitat per seguir la representació sense indigoarse. En Vifias y en Vilallonga, estigueren a l'altura de l'envejable reputació que disfruten. La Faura y els senyors Guitart, Daroqui, Molla, Sirvenl, Amorós, Capdevila (F.) y Gibert, arrodoniren el conjunt que,- ho repetim,— hauria result„t esplèndit per poch que les circunslancies hi haguessin ajudat. El marqués de Fontalba o la Dooela de la Dida, per Octavi Feuillet. Melodrada dels que ja no's porten, traduit al català del que ja no's parla, per .. (els cartells amaguen púdicament, així com ab una fulla de parra, el nom del traductor.) La feina dels cartells— que quan se representa aquesta obra semblen de cinematògraf de barri -perquè la producció, fins com pellcola. es rescalfada; — la feina dels cartells, donchs, ja l'hem dila lo més subtilment possible y delicada. Y consti que no volèm pas ser nosaltres el buf de vent encarregat de que voli la fulla y acabin de mostrarse les vergonyes... Farèm constar tant sols que la sospita que teníem sobres qui podia ser l'autor de la pensada de posar l'obra y traductor de la mateixa, la vegerem confirmada presenciant aquella interpretació grisa, estantlssa, morta, que hi donaren els actors del Principal. Kls quals, ab molt bon seny, no havien volgut perdre