Redacció: Barbarà, 11 i 13 Administració: Passeig de Gràcia, 34, eratl Telèfons 1316 A- t 1431 A. Adressa tekgràflcmVl BERNA LEspoprCjmiiï ANYI- BARCELONA 15 D'ABRIL DE 1925 Preus dc subscripció: BARCELONA Pessetes 3,50 al trimestre CATALUNYA Pessetes 3,75 al trimestre Número solt: 30 cèntims ELS FUTBOLISTES URUGUAIS Els jugadors de l'equip uruguai, vencedor del torneig de futbol de les darreres ©Hmpiades, es troben en llur majoria entre nosaltres i aixà ens dóna l'oportunitat de considerar com aquests jugadors aficionats han fet per la seva pàtria molt més que no pas cinquanta sindicats d'iniciativa o agències d'informació. País jove, l'Uruguai ha donat ja a les arts i a les ciències noms il·lustres, però, amb tot, ben pocs eren els qui abans que la bandera blaubarrada onegés en l'Estadi de Colombes coneguessin la seva existència. L'esport ha servit a aquest poble per a donar-se a conèixer, per a què les coses d'aqueix país fossin considerades amb simpatia. L'esport és, doncs, com l'art, la ciència i la literatura quelcom que acosta els pobles i, com ja ha estat demostrat abans d'ara, un poderós element d'expansió internacional als pobles novells que, com la República Oriental de l'Uruguai van plasmant amb amor i coratge la seva personalitat. Nosaltres creiem que la glòria d'aquests jugadors uruguais és ben legítima i que aquesta glòria tan seva no la comparteixen amb ningú. Ells han elaborat amb ponstància en la branca de l'activitat esportiva una tècnica i una disciplina que els ha valgut un esclatant triomf i a ells sols els pertoca gàudir de la recompensa que els ha estat atorgada. Un lleu examen fisonòmic dels jugadors uruguais ens orienta tot seguit amb referència als seus orígens "gauchos" o llatins, dada que corroboren els seus cognoms italians i espanyols. Prendre peu d'aqtiests factors per a envanir-se o reclamar una part en els beneficis és en nostre concepte pueril í el que així ho fan bo i pretenint actuar de Mentors assenyats el que fan en realitat és actuar inoportunament de parents pobres... ...Els catalans teniu esportivament arreu del món molt mala fama — ens deia encara no fa unes hores un directiu uruguai ;— sou titllats de practicar un joc poc noble i d'ésser parcialíssims, en les vostres apreciacions. Nosaltres — afegia — hem constatat amb veritable joia (i no ho diem per a afalagar-vos) que això no és veritat i afirmem ben alt que cap públic del món s'ha comportat amb nosaltres, com vosaltres, permès gaudir del bell espectacle del joc urupermés gaudir del bell espectacle del joc uruguai, ha aconseguit que tot un poble per boca de la seva més alta representació esportiva rectifiqués un judici erroni i fonamentalment tendenciós respecte de la nostra manera d'ésser. Bàscules Arques per a cabals Pibernat Carrer de Parlament, 9 A les tribunes ningú! Tothom en els terrenys de joc! Mariscal Petain La cosa més digna de la qual podem ocupar-nos, és la forma humana. Goethe No! el front no perd el que guanyà el tors. Es que un tronc sòlid sota una dura escorça impedeix a l'arbre donar fruits i flors f J. Richepin * * * Amb motiu del partit jugat dissabte al camp de l'"^ Europa" , uns periodistes comentaven l'actuació de cada un dels factors que hi havien intervingui. — El que no m'ha agradat és En C amor era, digué sobtadament un d'ells. Estranyesa general, entre tots els altres. I és que el company havia pres En Girardin per En Comorera... * » ♦ El segon dia dels uruguais hi hagué un petit incident.^ En Bosch sofrí una lleugera contusió que el féu sortir durant tres minuts, perd mentrestant, l'Elias ja cl subsiituía. En Planas també hagué de retirar-se uns moments i fou reemplaçat per Solà. Després d'aconseguir els uruguais l'empat per segona vegada. Planas tornà a retirar-se i sorgí de bell nou, En Solà. Indignació entre els americans. " — Senor! — exclamà un d'ells — esto no es un "cuadro". Son noventa mimitos por relevos..." * * * Certament i dit sigui amb tots els respectes dequts, si prosperés l'exemple que va donar diumenge el director tècnic del ''Barcelona", aviat el futbol seria comparable al rugby americà. Allí els equipiers poden reemplaçar-se tantes vegades com volen i per això no '■•s d estranyar que els que guanyen no siguin sempre b millors, sinó els més abimdants en nombre. Ara imaginem-se amb els ro.500 socis que compta ei Chih (segons el darrer cens), qui podria plantar-li cara...t * * * Els Jugadors uruguais, ultra les seves excel·lents condicions al camp, han donat prova d'una esportivitat magnífica. Vegi's sinó: Quan perden el partii se les heuen l es peguen entre ells. Aquí, audn es perd el partit, hom se la heu i pega... als altres. « ♦ ♦ Dissabte passat, a la tribuna de l'" Europa" i en cl descans, se senti una veu aixordadora que deia: Em iugo cinc durus a favor del "Barcelona" per a demà..." Vinqué el magnífic gol d? En Cros, i la mateixa veu cridava fttes "fort cticctTCi Em ititjo deu , durus pel " Barcelona. . . " Els uruguais trontollaren de debò vers l'acabament i aquella veu, ja del tot enregollnda vinga cridar: "Vint durus a que demà guanva el ''Barcelona..." L'endemà al camp de Les Corts i després del primer gol magistral de Samitier era sempre el mateix d'exclamar: "Què us deia jo? Quaranta durus em mgo encara..." Naturalment, ningú no va acceptar la juouesca, i l'home va encetar un "havana" plé de satisfacció. * * ♦ L'Andrade. el famós mig dels uruguais, després del partit de diumenge va deixar desconcertat al públic, el aual després de llegir-ne els elogis que d'ell s'havien fet en ocasió de l'Olimpiada es creia trobar tota una alt·-a cosa. " I aquest és el Samitier negre? es preguntava un... No passa de Montesinos i encara gràcies..." * ♦ ♦ A la dreta de l'Eixample hi ha un garatge propietat d'un senyor més conegut pel pseudònim que pel nom veritable, la vida i miracles del qual constituirien primera matèria per a un article sobre personalitats pintoresques del tnotorisme barceloní. Un dia que hi vàrem entrar veiérem tot de trastos del temps del primer Panhàrd-Levassor. Res, els Invàlids de l'Automobilisme. Llavors ens explicàrem per què hi ha un rètol a la porta que diu : "Se alquilan carretones". Al dir deis representants de l'esport anglès ■ (dels amateurs, naturalment), les Olimpíades modernes ho tenen altres qualitats que les de corrompre encara d'una manera més viva (per bé que això sembli ben difícil) el sentit i el concepte del pur esportiu. D'aquest pensament sorgí la creuada que s'ha iniciat a aquell país contra la participació britànica als focs Olímpics. Però, sempre s'exagera. Car, si no haguessin estat les Olimpíades, 4 qui sabria una paraula dels uruguais i de iots els futbolistes sud-americans ? Sinó, vegi's ara: Uruguais, argentins, brasilenys per -. Europa, que amb llurs " jWas" triomfals o no, van emplenant-se la butxaca d'ua manera fabulosa. En canvi, un català amic nostre, fa sis o set anys, tornava dc Montevideo, on havia fet una llarga estada, i per encàrrec dels federatius de l'Uruguai va fer proposicions als espanyols per a organitzar el viatge d'una ^elecció uruguaià. Condicions: 30.000 pessetes per jugar tots els partits que la Federació Espanyola volgués, durant quatre mesos. Tanta era l'ànsia d'aquella bona gent en atravessar el bassal. Naturalment, la proposició dels "hermanos" (heu's aquí que no recordem ara si els espanyols són germans 0 Pares dels americans), ni va merèixer l'honor d'ésser presa en consideració. Azmi, després de les Olimpíades, 30.000 pessetes no arriben gairebé a la meitat de la "paga i senyal" que • han exigit els uruguaL· per fer tres partits... Aquests anglesos són els que tenen -fama de gent pràctica, i reneguen dels Jocs Olímpics? * * * La presència de Castro en l'equip americà ha tornat a fer parlar dels futbolistes mancos i tot és retreure equips estrangers per a recordar-ne la presència. Es el nostre deure fer memòria del ja desaparegui Sàauest món. En Canals, f excel·lent back badaloní que havia captivat el piiblic de deu anys enrera per les seves valentes entrades. Tenia un braç amputat arran de l'espatlla, però això no era obstacle perquè fos en aquell temps un jugador notable i que a més a més hagués motivat molts pennltys... per mans. * * * Qui no snh que En Saoi, et simpàtic extrem esauerra del " Bnrcelona" , ha nascut a l'Argentina? Mira, va dir-H dilluns el corresposal d'un diari bonarrpnse. tinc ordre dc telegrafiar per urgent tots els gols que s'entrin. A veure si avui el teu nom surt a les piçarres de Buenos Aires... — Ho procuraré, es limità a respondre En Sagi. I en efecte, als r?; minuts d'haver començat el joc, el seu nom devia escriure's en els transparents de la capital del Pinta. D'això se'n diu un home de paraula. El corresponsal madrileny de EI Mnndo Deportivo, ■•n comentar l'actuació deficient de diversos hoxadors estrangers a la capital d'Espanya, fa saber als esmentats que, pugilísficament parlant. Madrid no és ni ha estat mai una pcrllongació d'Algeria, Tunis 0 Egif>te. El confrare té raó, Algèria sol posseeix quatre hoxadors, primera sèrie, Paumelle. Ascensió, Tendero i Munoz, que ostenten records brillantlssims. Ni Madrid ni les dues Cgstelles plegades poden presentar avui per avui quatre homes que valguin com els esmentats. Per a assabentar el públic sudamericà dels ires Partits que han jugat els uruguais s'han tramès tres dies quatre mil mots, ço que ha constituït el record de les informacions telegràfiques d'esport. Els ràbies i radiogrames eren posats urgents tardant uns deu minuts en anar des del camp de Les Corts a yfonlevideo. BICICLEITEIS DES D'-I.SO PESSETES R. RICO Corts Catsils mes, 4 «B-3