j 5 d'Abril de 1925 L 'Esport CatalX— 5 IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIÍIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIHIIIIIIIIIIIIII REM Regates «Copa Primavera» Unes tripulacions que es presenten tard i s'enfaden Amb el nom de regates «Copa Primavera» tingueren lloo el passat diumenge en el nostre port aquestes regates anunciades i organitzades per la Federació Catalana de Hem i que malgrat ésser obertes a tots els nostres cercles nacionals no pogueren recollir altres inscripcions que les dels clubs barcelonins, üs ben de doldre aquest allunyament quasi absolut del cercle tarragoní. Sense fugir d'aquest caràcter local que tenen les lluites del rem, trigarem molt que el nostre esport sigui comprès i admirat, com deuria ésser, per tots els catalans. Mentre duri aquest etern intercanvi entre els dos cercles barcelonins, existirà aquest entusiasme tan relatiu que motiva fets tan llastimosos com els ocorreguts els passat diumenge, en el qual la meitat dels concursants feren tard a l'bora assenyalada i que en topar amb ia digna i lloable actitud del jurat de donar les sortides amb rigorosa puntualitat els elimina de les regates. Gom honor a l'enunciat de les regates, un veritable dia primaveral féu de març a aquesta manifestació .te rem, que podem dir que obria la temporada, sense que el vent molestés en el mes minim i sobre una mar ben llisa, amb una puntualitat ben poc corrent, es donà 1) sortida a l'únic inscrit en la categoria de skiíf , Berdugo, del Club Marítim, que efectuà el recorregut amb bona voluntat, però sense demostrar cap domini en la conservació de la recta ni la seguretat d'un ritme flxe; al nostre entendre, li falta molt per arribar a ésser un veritable conliincant dels veritables «skiffman» internacionals. Ultra els defectes apuntats, li nòtesm un defectuós i poc ràpid atac que es tradueix en un continuat «iuè de serra» en la marxa del bot. En compensació a aquests defectes se li nota una extraordinària fe, prometedora de millors actuacions que tant de bó no es facin esperar. Uu domini absolut sobre els seus' contrincants demostrà l'equip Martínez; en la regata dels quatre outrigger el seguiren els seus companys del Club Marítim tripulant el «Sedó», a continuació r«01ímpic» del Club de Mar i rerasagats el «Jaume I» del mateix Club. L'impressió d'aquesta regata íou de franc domini de l'equip Martínez; els seus components demostraren un conjunt força acceptable, els altres amb tot i haver establert regulars distàncies entre ells no dubtaríem a fer-los entrar en una mateixa classilícació. Els iols a dos .—que eren dos i tots del Club Marítim— feren una bonica sortida, destacant-se r«Oxford», la tripulació del qual amb tot i dur una boga força imperfecta, per la constitució més atlètica dels seus components demostrà un franc domini sobre els seus contrincants, aclaparant-los de tal manera, que faltats d'ànims • abandonaren la cursa a mig trajecte. La regata d'outriggers a vuit, el plat fort de tot programa de rem, es convertí també en una regata social per la mateixa manca de puntualitat dels «defenders» de «Marítim». Els dos bots dels Club de Mar feren una cursa bastant disputada, la recta d'ambdós deixà força a desitjar; una marcada superioritat es notà tot seguit sobre del primer; però creiem que havia d'obtenir una major diferència sobre els seus contrincants. Els outriggers a dos, tal volta per una solidaritat mal entesa amb els seus companys tocatardana, tampoc estigueren a l'hora a la sortida, per la qual cosa el jurat anullà la regata. El resultat tècnic de les proves íou: Skiff. — Berdugo, amb «Guifré», Club Marítim. 7,58". Outriggers a quatre.— 1. «Doris», del Club Marítim», per Omedes, Coll, Otin, Massana, timoner Martínez, 7,58", 3-5. 2. «Sedó», del Club Marítim. 3. Olímpic, del Club de Mar. 4. Jaume I, del Club de Mar., Iols a dos. — «Oxford», del Club Marítim, per Bigorra, Anet, timoner Banüs, 8,53", El «Cambridg», es retirà. Iols a quatre. — 1. «Marquet», del Club de Mar. per Esteve, Aulesti, Sanz, Murià, timoner Martí, 8,13". 2. «Salou», del Club de Mar. 3. «Rafel de Casanova», del Club de Mar. Outriggers a vuit.—l. «Tetis», del Club de Mar, per Vila (R.) Perea, Vila (LI.) Arterò, Forns, Sarsanedas (A.) Mestres, Jultón, timoner Seriflà, 6,80", 1-5. 2. «Catalunya», del Club de Mar. CAR B U R A D O R 7ÉNITB) ) * AQtNTBS EXCLUSIVOS PARA PSPAflA: f. XAUDARO y CU. * S^SWè MOTORISME Els motoristes catalans al Tourist Trophy Una iniciativa que cal dur a terme Les curses en pista fan treballar la màquina, sobretot el motor; les curses en circuit, demés de tots els òrgans de la màquina, fan treballar el conductor. /Això que s'ha dit, simplificant la qüestió tant com à'ha pogut, dóna a entendre l'eficiència d'una i altra mena de curses. Ens referim, és clar, a les curses de velocitat. Que malgrat els autòdroms es segueixin fent curses en circuit en seria una prova experimental tot i l'escàs nombre de pistes existents a Europa; encara reforça la valor de les curses en circuit el fet que hom afegeixi als autòdroms un circuit de carretera i es procuri que aquest darrer sigui un mostruari, un circuit síntesi on es trobi de tot: pujades i baixades, viratges fàcils i difícils. De totes les proves motociclistes de velocitat sobre circuit no n'hi ha cap de la importància que, cada any més, assoleix el "Tourist Trophy". Aquesta importància no li ve solament de la prova per ella mateixa, sinó més encara dels alliçonaments que en treu la indústria anglesa, seguits en gran part per la resta de constructors europeus i àdhuc els amerjcans comencen de deixar-se'n influenciar. Sense por d'exagerar, es pot ben dir que la moto d'avui dia és filla del banc d'assaigs que és el rircuit de la Illa de Man. » La legislació anglesa, ultra limitar la velocitat, àdhuc fora de poblat, prohibeix la Celebració de curses de velocitat sobre carretera. La Illa de Man, però, es regeix per un estatut de "dominion", la qual cosa li permet una legislació local per la qual no sols es permet el T. T. sinó que és protegit i tot, per tal com reporta beneficis estimables al país, com en reporta allò que origini un fort moviment turístic. A més a més d'aquesta raó prou poderosa, en el circuit de la Illa de Man hi estan representades totes darrers n'hi van tres), però les màquines i pilots anglesos han estat sempre en aclaparadora majoria. La prova, doncs, s'internacionalitza cada any més., Al nostre motorisme, en el qual manquen proves de velocitat de prou volarà, prendre part en una de la mena del T. T. és alguna cosa que hem de procurat liie passi de projecte i sigui un fet tangible. Tenim primera matèria: corredors que malgrat la nostra limitació han demostrat ésser de pasta de gran corredor, però no han pogut esmerçar totes les qualitats qut: posseeixen i augmentar-Jes amb proves de veritable importància. Ara és una ocasió de suplir aquesta deficiència; no fem cap favor als anglesos, que en realitat no ens necessiten, sinó que afavorim el nostiv esport, ja que contribuiríem a formar corredors de ve ¬ locitat de gran escola i les nostres proves augmenta - rieu en interès, car la participació catalana al T. T. portaria també, una més nodrida representació df i s estrangers en les nostres proves. Tothom que s'interessi per l'esport català està obli - gut a prestar tot l'ajut possible a aquesta iniciativi prescindint de minses qüestions de capelleta. Que no guanyaran els corredors catalans que hi vagin? Aquesta objecció no té cap valor ni sobre aquesl punt ningú no es fa il·lusions ni cal que se les faci. Sense ganes de molestar a ningú, si un corredor nostu guanyés hauríem d'atribuir-ho a una sort excessiva. Ja que la r.-stra indústria motorista tot just co mença i pot permetre's el luxe de trametre corredois a cap prova internacional i que, d'altra banda, cap amateur està en disposició de suportar les despeses que representen viatges i estada, que els corredors ca lalans puguin lluitar en el T. T. ha d'ésser obra cotlectiva. Haurem nosaltres mateixos de tirar-nos en cara allò de l'avara paveriaf CABOT les menes de carreteres que hom pugui trobar, tret de la carretera intransitable, exemplar malauradament massa conegut a casa nostra, tant que és l'inconvenient més difícil de solucionar quan es tracta d'organitzar una cursa de velocitat damunt circuit. El recorregut del T.T. és sensiblement rectangular, de 6o quilòmetres poc més o menys de desenrotllament, part d'ell format per veritables^ carreteres de muntanya que uneixen l'altiplà centraf amb la costa nord de la illa. Per la naturalesa mateixa d'un circuit així, la velocitat absoluta disminueix d'importància davant la velocitat mitjana. L'accidentat del terreny en fa una prova dura en la qual tots els òrgans de la màquina han de treballar : no són rares, doncs, les avaries de tota mena que produeix la successió sovint sobtada d'acceleracions i frenades. La qualitat de la cursa, per tant, depèn molt del coeficient personal del conductor; la seva virtuositat, sang freda i precissió dé maniobra són un factor importantíssim ; fóra esperar massa de l'atzar aspirar a un bon lloc en la classificació si no tinguessin, moto i corredor, prou condicions. Tot això fa que la inscripció sigui ensems nodrida i selecta, que els ensenyaments del T. T. siguin seguits pels projectistes i que quasi pugui dir-se que en esguard a la més clàssica de les proves de motociclisme siguin adreçats els esforços i les recerques dels constructors. ' La participació estrangera en el T. T. no ha estat mai gaire abundant, no sabem ben bé per què. Es cert que hi han pres part alguns corredors americans, sobre Indian ; que l'any passat la casa Peugeot s'hi va inscriure i que també italians i àdhuc espanyols hi han ' corregut (aquest any mateix és segur que d'aquests Les organitzacions del Moto Club La prova de regularitat Barcelona- Valencià Com tot cl que organitza el Moto Club de Catalunya, la prova del diumenge, proppassat havia assolit una inscripció nombrosíssima : 52 corredors esta ven disposats a prendre-hi part, xifra que ja no és entre nosaltres res d'extraordinari. Segons les màquines, hom exigia als corredors velocitats de 32, 35 i 40 kilòmetres per hora. L'itinerari era: Barcelona, Gavà, Sitges, Tarragona, Vilaseca, Perelló, Ampolla, San Carlos de la Rà: pila, Vinaroz, Benicarló, Alcalà de Chisvert, Torreblanca, Oropesa, Benicàssim, Castelló, Villarreal, Sagunto i València, total uns 358 kms. Han pres la sortida 49 corredors, dels quals 10 han hagut d'abandonar. A l'hora de tancar l'edició no se sap encara la classificació, donada la feina que hi hi a establir-la. La impressió, però, és que els corredors ho han fet tan bé que hi haurà un xàfec de medalles d'or, la qual cosa no és tampoc cap novetat en les proves de regularitat que tan bé i amb tanta de freqüència organitza el Moto Club. A son temps, doncs, darem la classificació oficial. Per ara assenyalem que ha estat un èxit més en la llarga llista dels assolits pel Moto Club i apressem-nos a felicitar aquesta activa entitat que tant fa per al nostre esport. La subscripció iniciada per Penya Rhin a fi de rea ■ , litzar el projecte de l'anada de dos motociclistes catalans al T. T. anglès ha trobat una excel·lent acollida. Mancada la col·laboració d'altres entitats amb que hom havia comptat, l'esplendidesa d'alguns particulars ha suplert la no col·laboració d'aquelles. Falta ben poc per assolir la quantitat que es creié necessària. AixCi demostra que la iniciativa de Penya Rhin respon a un desig unànime dels nostres esportmen. MIVT LI I E m ni a PRATS y VIDAL- BRUCH 140