9 de Juny de 1925 L'Esport Català — 7 El Congrés del C. 0. I. de Praga L' Assemblea vol amateurs purs i no suscepíibililals dels Què farà la F. /.FA? Uns bells propòsits del Durant la setmana passada han prosseguit les seves deliberacions, l'Assemiblea dels Estats reunits a Praga, que formen el conjunt del C. O. I. Els debats a'hn estat illangs i en el seu transcurs no ha pas imperat sempre la vmamitat de criteri ni tampoc els punts de vista ihan estat compartits de la mateixa manera pels reunits. UN ACORD MOLT RADICAL Els dos corrents que han estat característics de l'Assemblea s'hon manifeslat tot sejguit: el puritanisme i el convencionalisme. Totsels presents 'han reconegut que l'esport tal com és sentit avui i tal com és conduït pels directius, no pot portar més que conseqüències lamentables. Però en (ractar-se dels mitjans que havien de portar l'anhelada solució, Iha mancat l'esporit de valentia, per a la major part dels delegats. En aquest ambient, després de l'animositat demostrada pel Congné's de la F. !. F. A. envers tot altre organisme, sembla incomprensible que els delegats, revocanL l'esperit d'intransigència que demostrava el seu acord primitiu, de ique el concepte d'amateur emès pel C. O. I., només podia referir-se a les organitzacions olímpiques, dos dies després es decantessin per un altre acord tan enèrgic i tan radical com el votat el dia 1 de juny. ■"Lo definició de l'omateurisme establert per les Federacions ■ Internacionals esportives serà respectada per a l'admissió dets atletes als Jocs Olim- Tots els atletes que prenguin part a aquest, kauràn de satisfer certes condicions mínimes de desinterès esportiu i per tant, no podràn ésser qualiRcats per a participar en els jocss 1. — Aquell que sigui o conscientment hagi estat professional en el seu esport o en un altre esport. 2. — Aquell que rebi o hagi rebut reemborsos per compensació de guany perdut {dietes}." Hom pot veure que l'acord era greu; equival com digué un dels delegats alemanys a excloure gairebé totes les Federacións. 1 UXA FORMULA DE TRANSIGÈNCIA Pesant-r^e sens dubte llur graivetat i com per donar temps a que la F. I. F. A. medités quelcom més sobre ía necessitat de portar aviat un remei a la situació anormal amb qu'es mou aquest esport va acordar-se posteriorment que es rèconeixia la F. I. F. A. com única a dispossar en tot el que es refereix a futbol i proposar-li d'indicar quines macións i quins atletes tenen el dret de participar ;a les Olimpíades, d'acord amb les normes fixades pel C. O. I. sobre l'amateurisme. Aquesta declaració haurà d'ésser a poder del C. O. I. a primers d'any de 1928, que és el fixat per a la propera Olimpíada. Fórmula com pot veure's prou va/ga amb que aparentment ivol tapar-se l'expedient. La conseqüència però, vers una deperació de , l'esport (o millor dit dels esportius) sembla ara més probable i és , d'esperar 'que 'pel que es refereix eis futbolistes almenys, el Comgrès de Roma serà més pràctic i menys abusiu, no prestant-se a les befes que tothom n'ha fet davant l'esterilitat de la seva obra en aquesta transcendental qüestió. ALTRES ACORDS SOBRE LES PRÒXIMES OLIMPÍADES Després de quedar establerta l'aceptació d'Amsterdam ,per als Jocs Olímpics de 1928 i de confirmar-se Los Angeles per als de 1932, no es volgué anar més lluny i amb tot i que Laussane, Budapest i Buenos Aires ja han presentat oficialment la seva candidatura per al 1936, l'Assemblea preferí esperar decidr-lho més tard i no pas ara. Fou acordat que la pròxima Assemblea del C. O. I. es faci el maig vinent a Lisboa i respecte esports obligatoris de les Olimpiades quedaren establerts; Esports atlètics, gimnàstics, de defensa, admet dietes, però tampoc vol ferir allres organismes Les pròximes Olimpiades nou Institut Pedagògic (boxa i lluita), nàutics, eqüestres i combinats U,entaíhon modern), ciclisme, fútboli concurs d'art. També és recomanà la inclosió en el programa del tennis i ihockey sobre herba, si bé no com a obligatoris. Es rebutjà el tugby i el tir. S,aboleix la classificació per punts dels Estats participants, conservant-se per a les proves respectives. A despit dei que s'havia dit, l'Assemblea no parlà ni es referí als cassos Turuu i Paddock que tant han escandalitzat arréu del món. Fou objecte de llargues deliberacions la qüestió del jurament, l'eficàcia del qual depèn exclusivament de l'educació esportiva dels atletes, es deia en la ponència. ~Es decidí mantenir en vigo-r la formula present, transformada, però, eti jurament per escrit, per creure'l més eficaç. L'atleta ihaurà de signar-lo enviant la declaració al G. O. 1. avalada pels .respectius Federació i Comitè Olímpic. La presidència del C. O. 1. que abandonada pel baró de Coubertin ocuparà M. de Baillet Latour, belga, residirà a Brussèl.les, creant-se però, una oficina parmanent a Paris, la secretaria de la qual serà gairebé segur, a càrrec de Frant Reichel. . : , LA SECCIÓ PEDAGÒGICA Coincidint amb el gran Congrés Olímpic ,s'ha celebrat un Congrés pedagògic que , s'ocupà especialment dels esports en llu relació amb qüestions d'ordre social i pedaigògic. '.Diferents treballa examinant la influència que pot tenir la pràctica ben compresa dels esports damunt els sentiments d'honradesa i de lleialtat d'un poble han estat objecte de discussió i potser que més endavant tinguem ocasió d'ocupar-nos-en, ja que la seva importància — encara que només sigui teòrica — no encaixa en aquestes notes purament informatives. M. de Coubertin presidirà el Institut pedagògic que s'lha creat, continuant així la seva formosa labor olimpica. Aquest Institut s'ocuparà principalment de la propaganada en els diversos països dels sans principis esportius i combatent totes les exageracions de l'exhibicionisme. Mní'ilSililillIE íiiiiíilíiBÍ'íiiiiliííiilílliiíiiiiíliíiiíiiB^ FUTBOL Comentari de la setmana Els nostres Clubs han tingut sempre un defecte capital, i és el del seu estancament. Si no és obligats pels partits del Campionat Espanyol, gairebé no tenen iniciativa de moure's de Catalunya. De tant en tant se'ns anuncia l'excursió per la península d'un bàndol nostre, però si es fés la estadística a fi de temporada de les "tournées" dels onzes catalans més enllà de L'Ebre, la llista seria migrada, i possiblement els clubs de categpria inferior s'endurien el mèrit en la iniciativa de mostrar als públics forasters, la qualitat de joc que es conreua a Catalunya. 1 si les sortides per terres peninsulars encara poden comptar-se, per Europa són tan escassses que pot dir-se ben bé que si no es per referències dels partits jugats als nostres camps, som quasi desconeguts. Els bàndols catalàs no s'han adonat encara de la gran importància que té l'obra d'expani ió del nostre fútbol per terres d'Europa, on els públics, enlluernats pel que es compta de nosaltres rebrien amb entusiasme els nostres bàndols, que sens dubte deixarien a bon lloc el nom del fútbol català. Es formós l'exemple de la Unió Sportiva de Sans, emprenent un viatge a Alemanya que a despit dels resultats dels partits qne falten pot dir-se qae ha estat un gros èxit, ens diu ben a les clares, que l'audàcia d'anar a llunyanes terres no es pot confondre amb la temeritat. La qualitat dels nostres equips de primera lliga, pot esperar amb confiança l'ésser enfrontada amb altres països amb la seguretat que del combat no en sortirem disminuïts. El Club Sanscnc ha tingut un èxit que no pot regatejàr-se-li. L'ha tingut per a éssser un equip que procedia de Barcelona, i l'ha tingut a més per que els seus jogadors han sabut posar-se a l'altura de la missió qae se'ls confià de posar en bon lloc el nom del Club i del fútbol de Catalunya, Quin és l'equip nostre de primera categoria que no podria repetir els fets remarcables dels jugadors de Sans? Els partits jugats a ía Península podràn tenir certa importància, però molt més la tenen els jugats fora