íé D * À G O S T DE 19 2 5 L'Esport CatalX — ? ban!, Sarsanedas, Serinyà, Achon, Gibernau, Fèlix. El partit transcorregué amb una igualtat que no era d'esperar, ja que íormaven part del Mataró alguns elements de categoria superior a la del Club de Mar, fou un encontr.e disputadíssim i bastant dur. A honor dels vençuts cal dir que lluitaren amb desgràcia, ja que al final de la primera part feren an gol que l'àrbitre no donà per vàlid per haver ja tocat el descans, i En Fèlix i Serinyà perderen dos gols que havien d'haver estat inevitables, si no que la precipitació i la p'.or de no fer-los, els eh feren perdre. Ei Mataró jugà bé, fent a voltes jugades magnífiques, com per exemple, l'últim gol fet per Majó. El resultat fou de 3 a 1.. Els millors foren pel C. N. M, els de Majó II i III, i pel C. de M, En Serinyà. Arbitrà En Malagrida a satisfacció de tothom Per al conjunt de les proves guanyades queda en possessió de la copa Moltfort's el Club de Mar, )a que aquest obtingué 12 punts per 10 del Mataró. En el Club de Mar la natació avança a grans gambades. Amb tot li falten nedadors individuals per representar-lo en aquesta mena de lluites. Indiscutiblement que hi deuen ésser, el que és, que els falta la perseverança de l'entrenament per arribar a un lloc envejable. L'organització fou perfecta ; davant del Club de Mar amb ponts flotants fou feta una magnífica piscina, on desenrotllaren les proves d'una faisó aue va complaure del tot el nombrós públic que hi acudi. A TARRAGONA El concurs social del Nàutic Aquestes dues festes han continuat al Nàutic les proves del concurs social per equops que ve celebrant aquesta societat. La classificació ha sofert algunes variacions, quedant, però, a primer lloc l'equip vermell, on es manté des del primer match per ésser, sens dubte, el millor. Els altres, més igualats, vénen sofrint alternatives, no essent fàcil preveure de quina manera quedaran classificats definitivament. Els temps que es fan en aquest concurs són certament dolents, però vénen tenuats per la forma com han d'efectuar-se les proves sense que els nedadors puguin ajudar-se amb els peus en els viratges, a causa de no tenir-ho disposat encara el Nàutic, pel que es refereix a Natació, per deixar el record díaquesta travessia — unes 3 milles ben concursos així. La classificació actual és: Vermells, 57 punts; verds, 32; grocs, 32; negres, 23; blancs, ó. Travessia Banys Miracle - Club Nàutic El dia 9 del corrent dos nedadors d'un grup anomenat "La Papallona", que s'entrenen a la platja del Miracle, reeixiren en l'intent de rebaixar el redor d'aquesta travessia — unes 3 milles ben grasses — que detentava en Miquel Ferrer en 2 hores 50 m. Els esmentats nedadors, de nom Ravés i Domènec, deixaren el record en 2 h. 30 m. Creient que podia rebaixar-se encara, en Ravés, acompanyat d'un altre nedador del mateix grup, en Diaz, varen intentar novament la travessia àbatis d'ahir. Comboiats per un bot del Club NàuficV deixaren els banys del Miracle a les 8 h. 31 ni. . del matí, i arribaren al varador del club sense cap contratemps a les 10 h. 48 rii. 22 s. 3-5! El record, qüéda-, doncs, detentat per en Ravés i en Diaz atób eí temps de 2 h; 17 m. 22 s. 3-5. Aquesta travessia comprèn la distància sobre tffií Quals corrcgúcron en els Campionats de Catahinya d'enguatiy els 2.000 metres mar lliure, podélit dir que el començament i final d'aquests equidisten de l'establiment de banys del Miracle i tíà Club Nàutic. Béscnles : AroHes per a cabals Carrer de Parlament, 9 iiiMiiiiiiiiiiniMiiiiiiniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiniiiMiiiiniiiiiüiiiininiiiiiiiiiiiiiiii F U T B O L Comentari de la setmana Per tal d'evitar la continuada rapinya de jugadors dc rellou nascuts à Chibs de més n menys modesta categoria per part dels que disposaven dels suficients arguments de convicció, és a dir, dels que es trobaz·en en estat més pròsper, va ésser que es prengué l'acord de no consentir els transferiments sense comptar abans amb el permís del Club de procedència, i en ésser procedent el jugador qne passés d'un Club a un altre d'una altra demarcació , calia que la Federació de procedència donés també cl scu> consenlimcnt. Heus ací un acord que va ésser rebut amb gineral aplaudiment per part dels que saben avautpjsar els interessos esportius generals als particulars. Certament signmcava una millora en els nostres costums. Millor dit, era cl fre que la imposava, i amb ell s'acabaria d'una manera automàtica el despullament abusiu que cfs feia als Clubs febles — febles comparats amb els més forts—d'elements valuosos, pujats al Club, la vida del qual defenia en certa manera del concurs dels mateixos. No ens proposem censurar l'acord. Reconeixem que era imprescindible davant els abusos escandalosos que sp succeïen, pero sí volem remarcar només que a l'abús dels jugadors que escoltaven les ofertes temptadores del millor postor, ha vingut un abús dels Clubs que per bé que no hagi estat molt accentuat és digne d'un breu eomentari. En l'estat actual de l'organització del nostre futbol, la situació dels jugadors legalment i referint-nos a la seva depcndèficia envers les associacions esportives, és molt pitjor que la dels mateixos ■ professionals anglesos. Un "pros" anglès té manera de sortirse d'un Club sempre que hi hagi suficients motius que justifiquin la sortida. Clar és que la legislació dóna garanties suficients als Clubs, però — cosa veritablement paradoxal — mai són tan absurdament al)soluts com cn les nostres organitzacions. En els nostres mitjans futbolístics si un jugador vol separar-se d'un Club ptV les raons que sigui, si aquest s'entesta a negar el seu assentiment a la baixa, el jugador no té cap defensa possible. En la majoria de casos els fefs semblen donar raó al Club, abonant la seva actitud irreductible, ja que es tracta d'evitar captacions de voluntats fetes irregularment. Però es pot donar també ei cas i seguranu nt s'ha donat quç moltes vegades no es tracta de desitjós que obeeixen a motius d'ordre econòmic, sinó a causes d'altra índole. Per exemple, pot ésser possible un desacord fonamental entre cl jugador i els directius quant al que aquests volen exig r al primer; pot haver- hi discrepàncies d'ordre moral o ideològic entre els mcteixos jugadors, i pot donar-se el cas de produir-se qüestions de delicadesa que facin així mateix impossible la convh·ència d'un jugador en una colieetiviiat . En aquests casos, si les persones que menen els rfdWi/w d'un Club no tenen el do de fer-se càrrec i si obliden que el frec dels més z'ius sentiments serè en perjudici del rendiment de qui el refresmta, i també si té intervenció la rancúnia que demana la total imililit sació d'aquell, la situació del mateix és difícil, s Vse que els reglaments puguin emparar-lo, donant solució del seu cas. Aquí en l'ordenació dels jugadors impera el jns utetidi et abutendi del Dret romà. De persones queden convertits' en coses — les excepcions són rares — , fent possible que entre amateurs es doni el cas de l'absurd que no és possible trobar dintre el règim dels professionals. Sé'ns dirà que\ de l'abiís dels uns n'ha vingut l'abús dels altres. És fenomen natural en tots els ordres de la vida. Però hem de pensar que la injustícia dels procodiïnents i les disposicions d'ara són tan inacceptables com la conducta desenfrenada d'abans depenent de l'absoluta llibertat que hi havia de contractació. Confessem que és difícil arribar al terme mig de jnstkia. No és qüestió únicament de reglamentacions, sinó de persones. No obstant, creiem qfie s'imposa reaccionar contra les facultats absolutes que les lleis efara donen al Club, àdhuc prescindint de l'espectacle llastimós que ofereix la cobejança desmesurada de molts dels nostres tiwntrtirs, contra la qual poden i deuen mantenir-se limitacions i sancions. A més a més creiem que és forçós fer una diferenciació entre els jugadors. Una cosa és cl jugador que el Club ha contribuït a formar i una altra és aprofitar els serveis d'un procedent d'una associació dis¬ tinta, en la formació del qual no ha intervingut per a res. En tots dos casos és lògica la defensa dels interessos del Club al gual pertany. Però jcom és possible acceptar que les lleis emparin a aquest en un mateix grau? Si no fos per altres causes de cabdal importància, aquesta seria una. que també eiv té, que ens faria renegar de l'actual règim de confusió i ens forçaria a reclamar imperiosament el definitiu reconeixement de l'estatut del professionalisme. ■ EL GUAITA itactos jStmé Basties FESTA MAJOR DE GRAC/A E/s partits organitzats pel C. D. Europa se celebren sense oferir cap nota digna d'ésser remarcada L'Furopa organitza aquest any els acostumats partits coincidents amb la Festa Major de la barriada de la seva residència', amb el concurs de la Unió de Sans i el C. S. Sabadell. Dels part.'ts pot dir-se que foren uns de tants, que com hom podia suposar no havien de constiutir cap nombre sensacional en el programa d'actes organitzat pel Club de Gràcia, per mancar-hi el factor novetat que hi havia en els partits d'altres anys. El club es limità a complir un deure tradxional, que les circumstàncies han fet que es complís passant sense pena ni glòria. Anem, sense niés preàmbuls, a comentar breument els encontres: Primer partit: L'Europa perd amb la ü. E. de Sars per 2 a O. FI partit jugat dissabte entre l'Europa i la LHuió de Sans, fou un partit vulgar. Aquest és l'adjectiu que millor li escau en apreciar el joc emprat en els noranta minuts reglamentaris. Sens dubte hi hagueren jugades meritòries per part d'ambdós bàndols, però foren certament raríssimes, i a no ésser el Sans a la segona part, en certs moments en que a l'entusiasme dels seus jugadors s'hi ajuntà l'encert, cap dels equips estigué a l'alçada dc llur categoria. L'Europa començà el partit força bé. En la primera part es pot dir que dominà la situació. Defenses i mitjos foren una tanca per als davanters sansencs, fins al punt que per a Bordoy la tasca fou fàcil. Els jugadors de l'atac del bàndol gracienc arribaren sovint a la porta de Pedret, sense que la fortuna els acompanyes quan remataven Ics jugades. Val a dir, però, que la tasca de la línia d'atac no arribà mai a excel·lir amb molt de relleu. Cap a les darreries del primer temps, l'ala dreta de l'atac del Sans féu algunes escapades perilloses; en una d'elles, Rini fou travetajat, i cn donar Fàrbitrc el corresponent càstig des de l'àrea de penalty, Martínez assolí el prií ler gol. Després del descans l'aspecte del joc canvià per complet. El Sans s'imposà gairebé del tot, mantenint la bala en terreny contrari. L'Europa aguantà valentament les escomeses dels blancverds, però evidentment tls mitjos i en p'art la defensa, foren cada vegada més imprecisos i àdhuc algun jugador tingué moments de desconcert. Per si això fos poc, els davanters no mantingueren el degut' lligam amb les altres línies, donant en conjunt el bàndol europeu una impressió de desordre i d'impotència que contrastava amb el joc entusiasta i sempre perillós dels jugadors del Sans. Bordoy hagué d'intervenir diferents vegades, i sempre ho féu amb fortuna, però en certs moments la sort salvà la porta guardada per ell. líls darrers minuts del partit, després que Peidró havia marcat per al Sans el segon gol, aprofitant nna fallida de Serra, els graciencs reaccionaren assetjant el gol de Pedret, i algunes ocasions que tingueren de marcar foren desaprofitades pel poc encert en els moments decisius. En conjunt, com hem dit, un encontre poc brillant, en el qual l'entusiasme dels jugadors de la , Unió, agermanat amb el seu millor entrenament o tal vegada la superioritat en mitjans físics, s'imposaren al bàndol cansat o poc entusiasta de l'Europa, i sortiren vencedors per 2 a o, tant pel ma-