L'HEREU NTCRWIEWJ Amb &\ jCu-Cutl El dia dels difunts, a la vesprada L'Hereu, amb la cartera preparada per fé una informació] quefós de lo millój extensa, ben soptil i ensopegada] i ben d'actualitat porto la barretina i rés al pap se tenir-me quan cal i canto bé jo soc clà i català, mentir no se. Jo soc, iCu cul! dels teus, pasta de bons hereus. —Ja t'entenc bon minyó ja comprenc que tu vens a netejar ets un gran Don Quixot en català Si vols que't sigui franc, de pam a pam, jo crec que t'has ficat en un mal ram] fillet meu, aqui a Espanya vers el vell cementir s'ha encaminat. Regna la quietut, tot fa respecte. L'HaREU qu'es ben modós i bon subgecte se sent del tot corprès per l'imponent no rés, i aquell silenci august li fà l'efecte de que deu ser alló el Senat espanyol quan fa sessió Sentat sobre una tomba marmolina nostre aixerit Hereu prompte endevina a n'el difunt \Cu-Cul\ aquell gran nano astut el qui pega amb acert, sense passió de ferm i de valent, i qu'es tal com deu fer la gent decent, —\Ca-cut.' iEl Mestre aimat! Amb alegria el bon Hereu s'hi atansa amb galania, i li besa la ma. El Mestre vol parlà!