L* HEREU 43 sarse perquè Deu no la havia afavorit, jo vaig replicarli: -Aixó si que no m'ho fara crearé!... , - — Fill; a la vista està!... — Oh, per la vista ho dic!... —Es que vosié'm mira amb bons ulls... Amb los que tinc, que ja han sigut prou sortosos de veure a vostè. I ella sonriguè triomfalment i posant en l'esguard de sos ullassos negres com una mora, tot el foc de un cor jove, i tot el caliu de una ànima que sent la anyoransa del amor, me fità la mirada, i cambiant aquella riatlla d'orgull, per una tan dulsa i suau que semblava l'aire del aleteig d'un àngel digué: — I la seva senyora, viu a Barcelona, també? — La meva senyora, no viu sino en els desitjós que tinc de trovarla; soc solter,— vaig afegí rient per treurer forca a l'expressió —per lo que vostè vulgui manar. I eram a Sabadell, i pujà al departament un de aquets comerciants que'ls sobra de diners lo que'ls falta d'educació, lo quin s' acomodà cn el lloc que fins llavors havia ocupat la Glòria, que al veurerque venia gent nova, s'alsa, sentantse tot seguit al meu costat manyaga i caiinyosament, potser per a rependre Viniervieu. El foraster que no digué ni «Deu els guard tragué un tabac i l'encengué: la Glòria i jo seguirem a mitja-veu. i quan ja'l tren entrava a l'estació del Nort de Barcelona, el comerciant ric, digué: •—Si sé que havia xius xius, no pujo; el? nuvis sempre son impertinents...— i baixà. 1 radera d'ell, nosaltres; ella lleument sofocada, i jo tranquil de no haver pas provocat amb la meva conducta el fals judici d'aquell desgraciat. Al aortir del andén ens despedirem amb la Glòria oferintme son domicili: Bruc, 171, principal Sentint que vivia «al Bruc», jo'm creya ja del Somatent. Ella pujà a la seva berlina, i trayent el cap per la finestreta me sonriguè, fentme «adeu» amb la ma. I jo, amb la pretensió de no haverli sigut indiferent, vaig dir al cotxer de plassa: —Hotel d'Orienti.. (Seguirà) Cartes son cartes Aixó de jugar a cartes es un joc perillós. N'hi ha q'ie hi dt-ixen la pell i els quartos. 1 quan st vol jugar a cartes amb L'Hkreu, ja " es qüestió de preparar-se a rebre Siga qui siga el que nat subjecte i amb firma empescada, sàpiga qus si no hagi escrit una carta a L'Herkü sobre un determi- treu la cara, nosaltres li buscarem. iA veure! UNA NECESSITAT -iCniteu, cuiteu! Porteurae «La Pepa».