124 L' HEREU Presenten les obres pesimament, els artistes son remata dament dolents i no obstant el públic omplena la sala- cPer qué? Perquè no te gust i no dona importància al teatre. En aquets cines per una pesseta els donan tres actes de comèdia i altres tantes pel-licoles. I es clar per una pesseta no's pot demanar més. I lo més trist es que hi assisteixen famílies de bona posició, que poden assistir als teatres on s'hi fa art serio. iPero ca!,, es més bonic donar un passeig i després de passejar anar al cine com aquell qui va a pendre xacolata. Ja sabém que no serém escoltats i que !a gent continuarà omplint els cines, pero al menys que sàpiguen que fan molt mal allunyant-se del teatre on s'hi representen obres cultes. El cine podria ésser molt educatiu, pero avui desgraciadament no ho es. En totes les pei-Ucoles hi han adulteris, amants seductors, dones ultratjades. Quasi totes les pel-lícoles contenen immoralitats. I tantes mares que hi porten els infants i no saben donar-se compte del mal que'ls ocasionen. iQué hi farém!.. Lo trist es que'ls més pe- indicats son els artistes. Els pobres actors guanyen poc i han de posar el seu talent al servei de obres dolentes, perquè els autors bons no escriuen. Actualment una actriu molt bona que fins ara havia treballat en companyies catalanes, està representant melodrames dolenilsuims... — iOsté hari el f«vor de ml «compaflar en la visita a Barcelona? —Si home. N» tingui pas por que'l deixi mai. —lAII riahe. ;Pobre actriu 1 ; malaguanyada artístal Els nostres artistes hauràn de imitar els frovadors dels temps migevals i recórrer tots els pobles de la terra fent conèixer el seu art, portant el cor plé de idealitats i'ls llavis plens de cançons i rialles. Hauràn de eztendre les ales i volar terres enllà, on no hi hagin cines, ni coupletistes, ni toreros, ni s'hi ballin tangos, i on hi hagin homes espirituals que sàpiguen rendir culte ■ l'art, a la poesia i a la bellesa. Cantaclah. LICEU I «TRIO BARCELONA» Si els teatres tinguessin campanes com les esglésies avui pujaria al cim del campanar del Liceu, i faria voleiar les campanes tocant a glòria. ;Ja era hora!.. Després de haver-nos donat tanta música llepisosa, ens han donat una obra de Wagner. i Visca! Ja era intolerable que en el nostre gran teatre s'hi cantessin tantes obres de repertori italià. No sempre s'ha de donar gust a la majoria dels abonats. Els entusiastes i admiradors de Wagner, podém cantar victorià! La primera obra que'ns han donat del home més genial qu'han produït els segles, amb perdó sia dit dels que encara diuen que la música de Wagner es eslranfa, ha sigut «Tristany i IsoldaiBon comensament! El «Tristany» es de les obres de més valer musical qu'ha escrit Wagner, considerada fragmentariament. La mort de «Isolda», es sublim, es emocionant. Tot el segón acte es de una inspiració suprema, impossible de superar. Si el públic assistís a les represenlacións de les obres de Wagner ben preparat, compendrfa més les grans belleses que contenen. Les obres de Wagner, no son, doncs, certament com les italianes, que no donen cap importància a la lletra. No; Wagner a més de músic es un gran poeta, i per a judicar una obra seva es necessari compenetrarse be de la lletra i conèixer tots els simbolismes aue conté. La lletra en les obres de Wagner te tanta importància com la música. L'eminent tenor català Viflas, ne fa una creació de la obra. En l'acte tercer hi està insuperable. També ha agradat moltfssim la Kaftal. que fa una Isolda molt aceptable. En Beidler sapigué portar molt bé l'orquesta, fent-se aplaudir sorollosament a la terminació de l'obra. Nosaltres desitjaríem que l'empresa seguis el camí que ara ha emprés, i arreconés per a semore més totes les obres carrinclones del repertori italià. Els simpàtics artistes que componen el «Trio Barcelona», ja poden anar ben sols i córrer mon que. per tot arréu seràn ben rebuts i aplaudits. El violinista Perelló, el pianista Ricard Vives i el violoncelista Pere M«rés, son tres persones diferentes, pero a vegades una sola quan executen. Interpretaren mús'ca de Beethoven, de Schumann i de Dvorah. Deu fassi que perduri aquesta unió i que estudiïn força, perquè si continuen aixf el «Trio Barcelona» serà notabilissim. Avui cada un dels tres artistes considerats individualment ja ho son de notables, sols els manca un xic mes de coheasió i boaKgeneitat.