L HBRMJ qu" «ra d*) art un prodigi, el més hébil i més destre i 'I de més excels prestigi i essent en un marc posat dintre d' una exposició de París va ser robat sense consideració i sense pensarho gens. avui s' ha trobat la joia i diu que a totes les gents plena ditxa els acomboia. Pero sembla que are aquí un pintor de gran frescura ha pintat un fresc mesquí, dintre del palau, clausura de la Mancomunitat, que fa temps esperém vinga, ino seré aquest fresc robat com tothom creu que convinga? No sé lo que pasaró mes estant pintat al mur ningú se I' emportaré i quedaré, de segur, mes encar . esta el consol que mo.ts monuments s' ajauen i dessota el nostre sol lorres molt més altas cauen. Cabaler. Vetlla de Nadal —Apa, menuts, qu'ara es l'hora; farsirém el capó i després tots a missa del Gall. Veus aquí'l crit de guerra que movilitza la casa del senyor Pio i la Sra. Cisqueta amb sa dotzena i mitja de fills que tots cabien al puny. Es clar que tots, no hi eran a casa perque'is tres Sranseran l'un a Nova- York a pendrede fer rodets e fil; l'altre a Filadèlfia a estudiar l'escudella de aquell país; i la tercera, que era noia a Palautordera on se casà amb un botiguer de vetes, cotons, bacallà sec i espardenyes de cànem; pero amb els que T T T t n M T quedavan n'hi había prou i massa per a convertir aquella casa fells en un burgit de mil i pico de banyetes ( Jesús, perdoneume!) El capó estava de cos present sobre la camilla, en un instant voltada per tota la mainada, que amb els ulls es menjaban camilla i capó. — Amb que'l farzirem, mama?— diu en Cosmilu de cuatre estius de vida. —Amb aue't sembla, nano Roc? —Jo amb larróns i nealas. —No, senyor; no, senyor;— diu la Layeta— el farsirém amb butifarra blanca. — Jo hi vui panses i fignes— crida en Jordiet. — Matóns, matóns— fa la Truyetas — iai, fora més bó, amb matóns, mamà! En Cosmila es repensa i diu: —Potsé que'l farzizàm amb un... altre gall. — Cridòria general, cops de peus, la Catarina xafa l'ull de poll del peu esquer del senyor Pío. lo que li val una nata que la fà marranejar mitja hora seguida: —Ara no vindràs a missa del Gall massotera! —La farem dormí sota la taulada doi? — diu en Cosmitu. - Mira, Cisqueta— f é'l seflor Pío— posahi lo que vulguis, i llestos. —Jo hi vui panses, —Jo butifarra. — Jo turróns. —Jo llangonissa. —Jo anec. —Jo matóns. — Jo... —iProu!— exclama'l senyor Pío— is'acabat; hi posar, m serradures! — iPapé, papà... no, papa! diu el coro de... anzels. — ;Pío; pobra quitxalla, deixals disfrutà; un dia es un dia!— diu la niamà. En Lomilu ha passat el dit pel capó i se'l llepa després de posarse uns bigotis d'alló més grossos; ho veu la Layeta i fà'l mateix; la Catarina ho xerra, corren les nates altra vegada i... — iTres quarts d'onze!— exclama'l pobre Plo. — iAi, fill, qu'es tart!— respon la Cisqueta. — Posahi serradures; ja t'ho he dit. — dSabs lo que hi posaré? iLlomillol ■ —Doncs posahi Ilomillo; tant me fà. I '—I matóns. | J— I neules. " — I butifarra. ■—1 panses. —I... irabes fregits! Fes, noia, fes; sinó ni farsirém el capó ni anirém a missa del Gall. -Doncs, apa, fills; anéu a la sala i canféu nn villancico al ni fio lesos,, que mentres tant arreglaré'l capó. fiCapó m'has dit? El gat aprofitant el saràu se la emportat a dalt de la taulada, on se fà petar nn ressopó de primera en companyia de les marmixes del veïnat que'han acudit al màgic conjur deloloreta que feta. ^Aleshores si que'l seflor Plo es desmanegà i'n digué cuatre de fresques a la Cisqueta, quins ulls ' spurnejan de ràbia i sentiment; quitxalla ireien! irefen com uns eneits! menos en Cosmila que assentat a terra en un reconet es —.feia petar nu caixa, pressa del J I