L'HMEU —Ml no querer una Ubra de ptso, mi querer ona libra esterlina de uvas. — iAhl si es aixls ja se'n pol emportar ademés, el carretó i d barro. morro del gat al passar corrent cap a la teulada. —Ja ho veus feia'l sefior Plo — vuit pessetes llensadea; un be de Deu, perdut. Aizó no te perdó... illadre de gat ! I ell, el gat, que torna fent un marraméu salamcro com dient: — Ara vinc pel farsiment. Pero... icatacroc! El seilot Pío li ha tirat la sabata entre cap i coll i la marruixa feu una bufada esfereïdora, com volguen dir: —No venfa pas per aixó. I amb la cua dreta guitllà a pas de carga. Les camoanes de l'iglesia propera senyala van la misa del Gall, i solemnialment aquella familiada sortia de la torre de dos en dos cap al temple. ■ — Al menys no ho perdém tot,— murmurava el senyor Pío— sense gall, pero a missa. — I l'os de la cuixa, Cusmitu. que n'has fet? — ;Oh; me l'hi meniat; era el farziment... La Cisqueta va oferir la missa del Gall perquè el os del capó no fes mal al Cosmitu. L'endemà tots menjaren arengada per càstic. iQuins tragos més amares te la vida! Nel. Les fires de Desembre ;0h, jo no se que tenen aquestes fires de Desembre nascudes al Cor de la Barcelona vella, sota d'un cel claríssim i enviolat! Els venedors de suro i de simolsa, tenen una simpàtica bonhomia que's iransparenta en llurs cares montanyenques i en llurs paraules rústegues i sinceres. No atabalan cridant a tant la pessa, ni fereixen les orelles amb el so viu i estrident de la trompeteta i del timbal. Esperen resig adament asseguts vora la simolsa humida, que vinga el bon barceloní devot de les tradicións a cercar suro, herbes i petits arbre» per a dur-ho a la seva llar i convertirho en montanyes, rius, caminals i coves. Els infants s'aturan embadalits devant de les parades i signeu respectuosament amb el dit, sense gatzara ni cridòries. Per a ells a cada parada hi ha un misteri. Els pessebres de camins tortuosos que menen al Portal de Betlem, les muntanyes plenes de neu, les figures simbòliques dels pastors, dels àngels del diví Nadalé, tots els torna entenimentats i reflexius. Guaiten encisats amb un entusiasme ben distint del que senten devant de les fires de joguines. Deu ser que la contemplació dels arbres, de les muntanyes, dels rius en plàstica miniatura i del gran misteri de Nadal, parlen més fondament al cor dels infants que qualsevol joguina que'ls fa feliços uns moments fins que resta malmesa i oblidada. Jo no hi se passar per les fires de Desembre, sense que'l cor me fassi un salt d'entusiasme. Me plau deturarme per les parades i tornar amb el pensament a fruir aquells jorns lluminosos de l'infantesa passada. Sento una respectuosa admiració vers els bons barcelonins qu'amb llurs infants carregats de cases i figuretes travessen per les grans vies de la nostra Ciutat. Venero aquell vell patriarcal, qu'amb els ulls plorosos d'alegria, voltat de mainada, fresca pels carrerons de les parades de la fira, contant lo que volen dir aquells pastors que fan la rodona al entorn de l'olla fumejanta, aquellas dones que renten vora dels rius, aquelis vianants que s'enfilan per caminets alegres i tortuosos, aquells pobles arraulits dessota de les grans montanyes de sur. ,, aquell àngel anunciador de la bella nova Llegidor amic, no deixis de cumplir amb el deure