1M L' HBRCU Estém prepariint el nombrealznanac d» primer d'any que serà extraordinari, i cridarà l'atenció. Serà veritablement espetarrant. Si nó lio fan córrer els dirém que la portada la dibuixarà el gran caricaturista Oornet. No 'Is diém res més; ja veuen si serà bo. nostre», jo vos demano una paraula de admiració pels bons aucells nostres, i una bona excusa si alguna vegada passant per la Rambla vos han donat algun disgust Skcifret. Els aucells barcelonins La Rambla de Barcelona es sens dubte el lloc més barceloní. Si la convertissin en boulevard com pomposament s'anunciava temps enrera, nosaltres els qu'hem nascut a Barcelona en protestaríem a grans crits fins a quedar afònics, perquè amb la tala de aquells arbres gegants caurien tots los nostres més preuats recorts, perquè no podríem concebir la nostra Barcelona sense lo més típic, orfè de lo més barceloní, sense Ramblas. I sobretot sense Rambla dels Estudis i qui diu aixó diu sense centúries, sense armom'es, sense gentils concerts aéris, sense la suau xerradissa de aquells aucells tan nostres. Jo soc Hec, en qüestions aucellístiques peró no deixo de compendre lo molt bell qu'es trovar en una ciutat tants aucells reunits a una xerradissa tant armónica. iQuin es el barceloní que no s'hi ha fixat? Hi ha algú per ventura que no s'hagui aturat al passar dessota aquells plàtans tant fornils per a oblidar un moment les trifulgues de la vida ciutadana i tancant els ulls ferse'I càrrec qu'es trova allunyat de la vila, allà, en mitg dels camps on tot es pau i armonia? (íQui goçaria destorbar als nostre gentils aucells? Per part meva puc dirvos que quan hi passo sento quelcom inexplicabie, perqn'els nostres aucells tenen també quelcóm qu'els altres no tenen. Tenen un dó de ciutadania qu'els fà quedar-se a ciutat durant l'hivern i aixis al camp durant losj mesos d'istiu per a pendrer la fresca i respirar com els grans senyors l'aire por i sanitós dels boscos. Son petits; gentils, i en arrivant la nit poblen totes les branques i amb lo caparró sota del ala semblén formar una part integrant dels plàtans gegantins. Les alsines crien aglans, los nostres plàtans crien aucells, i jo crec que si no poguessin criar-ne es moririen d'anyorança. I, fixans'hi poblen molt més los arbres qu'es troven a vora dels llums perquè'ls fanals son el seas Erotectors, perquè l'espervé qui passa com un omra arrebanant-ho tot fuig de la llum com el diable de la creu, i aixis poden dormir tranquilament, (si n'ho permetéu) beatífícament fins al nou dia. I quan aquet arriva vingueu cants i refilets i vinga creuar de una branca a l'altre, i vinga a fer de la Rambla un lloc excepcional qu'hus] fa pensar quant hi passeu en portar-hi la família a fer-hi una Drenada amb la mateixa simplicitat amb que la porterieu al Pantano de Vallvidrera. Barcelonins, tots «Is qui ssntin amor pw les < La pornografia Estém determinats a no callar, a dirho tot, a insistir i a cridar fins que'ns sentin els morts. Aixó no deu, no pot tolerarse; la grollera pornografia ho invadeix tot, i arreu de Barcelona se resoira una atmosfera de burdell qu' asfixia, que enverina, que mata'ls esperits. Els kioscos de venda de periòdics estan fets una veritable porqueria; a la vista de tothom se posen gravats indecents; s'ofén els sentiments més delicats i tot per la miserable peça de cinc cèntims. La policia ho veu, la policia els mira els gravats embrutidors, i n'hi ha que... is'en riuèn! Temps enrera semblava qu'havía amainat un xic, pero ara ha tornat a agodizarse, i serà qüestió de que la gent decent s'acoblin i esbossinin en plena Rambla tanta mercaeería indigda. ■ Després diràn que s'afenta contrà la propietat ajena! ;Com si la brutícia fós propietat d'algú!.-. No se'ns escolta, se'ns diu que exagerem i fins ja hi casa editorial que no més odia coses 'pornogràfics que agafa un tant alóat a mitja dotzena de plumistes morts de gana que per a omplir el ventrell vessan munts d'escombreries sobre les caixes de l'imprenta. Ademés dels periòdics, altres practiquen lo que en ells llegeixen i en molts lloc de Barcelona s'exhibeixen al aire lliure reproduccións víventes dels gravats del Papilu. Aquí hi ha aquell carreró indecent que Va del pont del Mico al carrer de Valencià, sense urbanizació, sense llum, abandonat a parelles que cada tarda entre dos foscants aprofiten aquell lloc fosc i solitari, afavorit per la foscor que regna en l'acera superior del carrer d'Aragó, tros comprés entre Muntaner i Villarroel. Allò esparvera; noietes de dotze i tretze anys son objecte de un mercadeix indigne pels lectors de la prempsa bruta. Com si tot lo dit fos poca cosa, ara ha vingut el «tango argenti», ball de lo més inmoral que corre, exhibintse en llocs tan aristocràtics com la Maitón Dorée y'l Royal. V lo mes trist no es aixó; lo mes trist es veure com senyores i senyoretes de cases bones van al Royal al Maisún Dorée a l'hora del tango. Se dirà que hi van perquè es lloc de moda, punt de reunió, centre de societat; i fins pot ésser que s; que algunes hi vaigin per'xó; pero lo cert es quejencara que hi vaigin per'jvJ, veuen i aprenen allò; fins al punt de que ja's diu públicament que les senyoretes A. i la senyora B. ja ballan aquesta inmoralitat .en les reunions de la casa C. íNo n'hi ha prou amb tants cafès de... cambreres, amb tants music-halls, amb tantes societats de balls amb tantes... artistes de concert, amb tanta i tanta dona descocada i embrutida com corre pel mon, que encara hem d'anàr a fer pública manifestació de inmoralitat al /?OKa/ o al Maisón Dorée, i arrivar al poc cervell de portar després al sagrat de la llar els ecos, els ritmes, les cadències, els moviments de les cansons i dels balls lúbrics, amb gust, amb satisfacció de la senyora de sa cas i, que devant dejs seus fillets, arqueja son cós al compàs de una música temtudora, en actitut kidecorosa i en ademàn brutal? No ho hem dit encara; contin oarém. Roc Rafm. n Pvjalt.