L' HEREU I Alegres repiquen al vol las campanes; i a punta de diu ja surt un pregó, que 'I batlle publica per fer sibé al poble que avui et la festa, la festa majó. En mig de la plas-a, s'a.xeca un tablado, que diu a les noies que aliï 's ballarà, i, 'Is joves del poble s'en van amb frisansa, a rebrer la cobla que té d' arrivà. Hi ha festa d' iglesia, concert al casino, sortija i tauletes que venen torrat; funcions de teatre per còmics de fama; hi ha focs i sardana" i balls d' e velat. jja arri va la cobla! ^Sentiu la tenora? ique dolsa modula! iQuin só mes potent! ja fa la passada, tocant una estona devant de la casa del Ajuntament,' A joves i velles, que estant ja vesrintse, perquè ja senyalen la missa majó, les cames els brinran, el cor se "Is aizampla jno "n ballaran pocas després d 1 sermó! Ningú 's queda a casa. Tothom vol mes aire, sortí a divertirse, rodar pels carrers, iqué gent, mare meva! Fins hi ha cares noves, ja "s veu per la roba que son forasters. Tothom està alegre- Devant ds la iglesia dels joves del poble s'hi forma un cordó, per veure a las noies que van a I" ofici i 's posan per 'narhl la roba milió. ija venen! Mireulas amb la mantellina, i amb unas carones que fan tornar boig ;ja ve la pubilla! La filla del batlle, la mes bonicoia, la que fa mes goig. -,Que n'es de bufona la Margarideta! iquin cor te mes noble! iDitxos qui 1' haurà! vesteix molt senzilla ip ro que endressada! fa olor de bogada de neta que va. Els joves del poble tots l' ha i demanada pero ni 'Is escolta. ;Qué n' ha de fer cas! isi est ma un altre home! ,Si està comproraesa'. si no es amb en Jaume no s casarà pas. Els joves li diuen: - En Jaume t' enganya, i 's queda a la Habana. Ja no tornarà. - Tornarà, diu ella, perquè va juram' ho devant d' un Sant Cristo. No m' pot enganyà. Després de l'ofici, tothom va à la plassa, quan veuen la cobla ;quin crit mes joiós! i axis que preludia I' airosa sardana; iquin cuadro mes maco! 'en va anà a la Habana ni canta ni balla ni 's vol divertí. Al punt de las dotze, la gent se retira, tothom se 'n va a casa, tothom va a dinar, iquins àpats se donen! I fins el mes ^obre, matant un pollastre, la vol celebrar. Tot es menjà i beurer per dins de les cases, tot es alegria, tot es expansió ique n' es de bonica la festa del poble, la festa de casa, la festa majó. II Al caurer la tarde, del tren baixa un jove, vestit tot de negre, vesteix bastant bé, es guapa, moreno, te bona presencia, no sembla del poble, deu ser forasté- Camina depressa, sovint se detura í mira les cases amb gran detenció quan es a la plassa, suspira i s'assenta, i avans de sentanse s' aixuga 'I suhó — Aquí la esperava sortint del ofici, murmura amb tristesa— I aquí 'm va da 1 si, ila trovaré morta? éserà ja casada? ino vull pas pensar' hi! ^que fora de mi? De sopte la cobla del ball de la tarde, tocant una polka sent tot esverat, — .iqui sab si ara balla? ^si balla amb un altre? excarna, i ■' aixeca per nà 1 envelat. —No, diu, no dec ferh >, les forses me falten, m' en vaig a ca! batlle, qu' ell prou m' ho dirà, i ja no s' hi pensa, dant volta a la plassa, a casa del batlle, depressa s' en va.