146 L' HEREU L día'de la'victoria s'apropa. Diumenge vinent triomfaràn arreu de Catalunya is ideals regionalistes. Els que estem identificats amb la política que segueix la Lliga Regionalista, hem de treballar ardidament per a que triomfin a Barcelona 'Is nostres candidats. Pensem que per tot Espanya 's comentarà el resultat de les eleccions i que seria una vergonya per nosaltres que perdéssim les eleccions per manca d'entusiasme. No sigueu d'aquells que diuen: no ve d'un vot. Recordeuvos que de pocs vots perdérem un regidor. Ca! que votem tots i que fem votar an els indiferents que no's preocupen de les lluites polítiques, i quan veuen en perill els seus interessos o els de la ciutat, llencen fulminants anatemes contra'ls polítics que injustament s'atribueixen la representació de Barcelona, sense tenir en compte que ells ne són responsables, perquè per medi del vot podien legalment combatre'ls i oposar-se a que triomfessin. Són molts el que diuen que no'ls interessa la política, i malparlen despietadament de tots els polítics. Això és un error i un mal gravíssim: la política és l'art de governar i com a homes i conciutadans, devem mostrar predilecció per una idea, perquè de lo contrari ens posem al nivell de la gent que no pensa, d'aquesta pobre gent que abandona la vida sense haver fet rès més que dormir, menjar i beure. L'home ha de tenir ideals; ha d'interessarse per l'engrandiment de la seva pàtria; ha de procurar que la seva terra sia gran, rica i poderosa, dèu sacrificar-se pel bé de tots, quan el sacrifici és necessari; no ha de permetre que's cometin injustícies i que's malversin els bens de la ciutat, i tot això no s'obté amb l'indiferencia i el despreci, sinó amb l'entusiasme i el sacrifici. Comprenem perfectament que causi repugnància la baixa política madrilenya, que viu del favoritisme i la mentida, però no podem capir que un català que veu que lluiten coaligafs partits tan .heterogenis i antagònics com són l'esquerra catalana i el lerrouxisme, pugui permanèixe indiferent a casa, i no l'obligui l'amor que dèu professar a la terra catalana, a deposítar a l'urna la candidatura de la Lliga Regionalista, que és la única que la componen preclars patricis que defensen I defensaràn sempre les justes reivindicacions de Catalunya. Hem de treballar coratjosament per a que la victorià sia nostra, i per a ensorrar definitivament al lerrouxisme. No permetem, catalans, que en Lerroux representi Barcelona. El mestre dels selvatges que destruireu els nostres altars i els nostres temples; el pertorbador de la nostra pau ciutadana: l'enemic de Catalunya; el que ha porta) a tants obrers ajl'exil i a la misèria, no pot honrar-se amb la representació de Barcelona. Cal foragitar-lo per sempre més de Catalunya. Que vagi en bona hora a viure a Madrid en companyia de lots els polítics datistes i lliberals que descaradament l'estàn apoiar.t, però que nojconvisqui entre nosaltres un home que no ha fet rès més durant els anys que actua en la política espanyola, que sembrar odis i rencunies. La candidatura de l'esquerra també devem combatre-la, perquè els seus directors (de alguna manera els hem d'anomenar) al pactar secretament i contra la voluntat de Catalunya, amb en Lerroux, no poden continuar anomenant-se representants d'un partit català. Podràn continuar essent republicans, però de cap manera catalanistes. Ventura que'ls veritables nacionalistes, els que no posterguen els seus veritables ideals per a lograr l'implantació de la república i són enemics de pactes i conxorxes indignes, no donaràn els seus vots a l'esquerra catalana. En Pere Corominas, l'autor, encara que sembli mentida, de «La vida austera», segurament no s'adonà ni comprengué, que al firmar el pacte ignominiós i sense precedents en la historia de la política catalana, firmava la seva sentencia. En Pere Corominas, políticament parlant, és mort. Mai més tindrà autoritat per a parlar en nom de Catalunya. Sempre havíem cregut que era un mal polític i que no tenia aptituts per a dirigir un partit, però mai hauríem arribat a sospitar que portés a l'esquerra per tants mals viaranys, llençant al fang la bandera catalana, per arborar la bandera tricolor que mai podré comparar-se amb la nostra, que és bella i gloriosa i és el símbol de la pàtria. En Corominas en aquesta qüestió ha demostrat ben bé que és un sofista, doncs si cregués en l'austeritat que predica, per a obtenir una acta de diputat, no s'hauria atrevit a unirse amb un home que des de les planes del seu diari ha acusat mil voltes d'immoral. ^Què has fet, Corominas?... Potser algún dia t'avergonyiràs de la teva obra. Cal, amics llegidors, combatre tanta ignomínia i tanta immoralitat. ^Còm? Votant la candidatura regionalista, No'ns desencoratgem i siguem optimistes. Els que estàn posseïts de la veritat no dubten mai. Amb fè i entusiasme la victorià serà nostra. Anem de porta en porta despertant conciencies; diem als amics que'ns segueixin, que votin, que tinguin fè en els ideals que defensem, que's recordin que són catalans, que per dignitat i patriotisme han d'ajudar-nos, i ja veureu com assolirem la victorià desitjada. Civecetta.