31è L'HBftEU —Veu», tant aristòcrata que soc fo, i cn canvi m'entusiasma la classe... mitfa. la companyfa que actúa a Novetats ens ha fet conèixer la traducció de «Misteri de dolor» d'en Oual, (ela bellament pel malaguanyat Lluís Morole. Tant que aquest notable escriptor havia treballat Ca fer conèixer en llengua castellana, l'obra mia nana d'en Gual, i no ho ha lograt fins desprès de la seva mort. L'obra en conjunt perd i queda es fumada la personalitat de l'autor. Els italians diuen: Traductor*, treditort. lo qual veiem confirmat cada vegada que's representa una obra traduida. Comprenem perfectament que «Terra baixa» no agradi traduida al castellà, perquè no hi batega l'ànima catalana, i'ls personatges parlen artificiosament, sense donar idea de la grandesa de l'obra. El traductor d'una obra si vol traduir bè, ha de començar per saplgucr escriure igual o millor que l'autor que concebí l'obra traduïda. Hi ha traductors que's creuen traduir bè, perquè saben i dominen dos o tres idiomes, i són molifssims els que s'han atrevit a traduir obres de Shalcespeare, d'ibsen i de Goethe, i són mentalitats pobrfssimes. Repetim, doncs, que les traduccions deuen fer- les grana esperits, no volent significar amb lo dit, que en Lluïs Morole no fos un escriptor notable. En Borràs havfa de donar deu funcions a Romea, i ha tingut de desistir dels seus propòsits. En Ricardito Calvo, ademès de ésser un actor dolent i amanerat, lè pretensions. Volia, horroritzeu- vos, que en Borràs ics papers secundaris, i ell representar eia personatges principals de les obres. L'Enric, naturalment, no s'hi avingué, i com que en Ricardito de cap manera volfa cedir, s'ha vist obligat a deixar-ho córrer. Ja ho veuen, en Calvo es creu superior an en Borràs!... Un actor que no més serveix per a impressionar discos de fonògrafo. No sfes tonto, Ricardito, medita lo que has fet, i pensa que d'actor i senyor se n'ha de venir de mena. Cantaclab. CONCERTS DE PRIMAVERA A CÀRREC DE LA «SCHOLA ORPHEÓNICA» Per al dia 21, 24 i 25 d'aquest mes, l'esmentada entitat, prepara grans concerts, que's donaràn en el gran teatre del Liceu. En aquests concerts hi pendràn part, solistes de anomenada i una orquestra de 80 professors, executant-se obres de Beethoven, Haydn, Schumann i d'autors catalans. Si'l mestre Marcel, que organitza'ls concerts, surt aírós de són comès, podrem considerar-lo com un dels músics catalans de mès empenta. Veritablement l'obra que's proposa realitzar ès gegantina, i solzament poden portar-la a cap, mestres de regonegut talent. En Marcel ès un d'aquests mestres, per çó tenim la seguritat que assolirà un èxit complet. LAS GOLONDRINAS Per fi s'ha estrenat al teatre Principal, l'obra tan bombejada pels diaris de Madrid. Com ja suposàvem, els elogis dedicats a la musica del jove mestre Josep Marta Uzandizoga, són un bon xic exagerats. Es írrissori comparar l'esmentat, mestre amb el gloriós Wagner. La comparança no pot ésser més